Catalan-American Cultural Heritage Exchange 2020

Convocatoria abierta para solicitar un intercambio de gestión cultural y patrimonio cultural: Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage

Every year, nearly 160 interns and fellows join the Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage to pursue hands-on, collaborative projects. They contribute their passion, creativity, and intellectual curiosity to the research, design, and production of the Smithsonian Folklife Festival and collaborate with Smithsonian Folkways Recordings, the Ralph Rinzler Folklife Archives and Collections, and our educational outreach, video, and web production teams.

becas-gestion-cultural-patrimonio-cultural
The Center’s decades-long investment in shaping the careers of diverse, talented emerging professionals has enabled many of our interns and fellows to achieve prominent positions in the arts and humanities.
They are conducting exemplary research, leading celebrated programs, and serving their communities.

 



Program Description

With support from Grifols S.A., the Center is pleased to invite applications from cultural heritage students and professionals in Catalonia to join this unique program. The program will provide new opportunities for three participants to explore and expand their careers in museums, cultural heritage, the arts, and arts management over a twelve-week period in 2020. We anticipate supporting two interns who are still developing their careers and one fellow who already has an established career path.
The Center will welcome interns and fellows from Catalonia into a robust cohort from Washington, D.C., across the United States and around the world. They will study museology, cultural heritage, the arts, anthropology, folklore, ethnomusicology, and archival science.
The program will also create a pipeline for graduate education in American universities; interns will receive support in applying to American graduate programs, including some that offer funding to complete a two-year master’s degree.

The Catalan-American Cultural Heritage Exchange will

  • Inspire Catalan interns to explore careers and increase their participation in cultural heritage fields
  • Facilitate Catalan students’ access to American graduate programs
  • Support independent research related to Smithsonian collections and staff
  • Expand the professional network of Catalan fellows and interns
  • Enliven the Center with new ideas
  • Draw Catalonia and the United States closer through substantive people-to-people exchange

Unique Program Opportunities
The Center will engage students and fellows with the Smithsonian’s unparalleled collections, experts, network, and facilities. Participants will enjoy behind-the-scenes programs, unique gatherings, and powerful collaborations in the Washington, D.C., area. Guided and mentored by our staff, they will learn through direct exposure to real-life issues, challenges, and experiences that their mentors encounter in their professional lives. There will be opportunities to attend lectures, symposia, and professional meetings and engage in authentic cultural experiences that reach beyond the curricula of their universities. Our recent interns and fellows benefitted from presentations and conversations with
Smithsonian museum leaders and curators, career talks, and events with cultural partners, such as the Kennedy Center for the Performing Arts and the Library of Congress.
Stipend
To help defray living expenses during their twelve-week tenure at the Smithsonian, interns will receive a stipend of $7,800 USD, and fellows will receive $9,000 USD. The program will also cover airfare and transfer costs from Barcelona to Washington, D.C.

Eligibility & Prerequisites
Current or recent undergraduate or graduate students with an interest in cultural heritage fields are eligible to apply for this academic appointment. These fields include anthropology, archival science, arts, arts management, cultural heritage management, ethnomusicology, and folklore; however, other fields will be considered. A strong working knowledge of English will be very helpful.

How to Apply
To apply, create an account on the Smithsonian Online Academic Appointment System (SOLAA). Then, start an application with the Center for Folklife and Cultural Heritage (CFCH). Follow the steps listed and be sure to upload all necessary supporting documents. Please be certain to select either the Catalan
American Cultural Heritage Exchange Internship or the Catalan American Cultural Heritage Exchange Fellowship.

The following application materials are required:
1. Project Proposal for Fellowship or Essay for Internship (maximum two pages)
1. The proposal should identify your professional goals and the importance of your participation in this exchange in relation to the discipline and your own scholarly endeavors
2. The proposal should identify what Smithsonian staff and collections you plan to engage with during your time in Washington.
2. Curriculum Vitae (maximum two pages)
3. One Letter of Recommendation
Applicants are strongly encouraged to contact Michael Atwood Mason (masonm@si.edu) at the Center for Folklife and Cultural Heritage to discuss the proposed project for assistance in identifying appropriate advisors; please include “Catalan-American Cultural Heritage Exchange” in the subject line.

 


For more information, contact:

Michael Atwood Mason, PhD
Director, Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage
202.633.1141 | masonm@si.edu
This program is made possible with the support of Grifols, S.A

Reset Cultura 2019 — Encuentros Profesionales

reset-cultura-gestion-cultural

Pronto llega la IV edición de Reset Cultura. Los días  4 y 5 de abril de 2019 se celebra en el CaixaForum Barcelona uno de los encuentros internacionales más importantes para gestores culturales y profesionales de la cultura, cuya esencia se vertebra bajo el lema “CULTURA ES CAMBIO. INSPÍRATE CON LO PRÓXIMO“.

Estas jornadas se organizan desde Obra Social “la Caixa” y Fundación Contemporánea, con la finalidad de compartir sus experiencias mediante un enriquecido programa que cuenta con actividades vinculadas a proyectos, ideas, debates, demostraciones, networking… ¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC — UdG recomendamos estar atentos/as a esta actividad!

reset-gestion-cultural-cultura

 


PROGRAMA RESET CULTURA 2019


Reset 19 tiene como propósito visualizar los cambios y los desafíos que acontecerán en la cultura y la gestión cultural. Con esa proyección de futuro, la cuarta edición pone el foco en el público, uno de los ejes más importantes de la cultura. El programa indaga en las distintas perspectivas y busca profundizar en la materia para dar respuesta a las siguientes cuestiones:

  • ¿Qué atrae al público?
  • ¿Cuáles son las motivaciones que mueven al público para consumir contenidos culturales?
  • ¿Los gustos se pueden moldear y transformar?
  • ¿Cómo medir, analizar y entender los cambios que vive la cultura?
  • ¿Qué estrategias e implicaciones se derivan para la renovación e innovación de la oferta cultural?
  • Como profesionales de la cultura, ¿tenemos la capacidad de adaptarnos a la evolución cultural y incidir en ella? ¿Cómo?
Si quieres estar al día de Reset Cultura, puedes subscribirte a su newsletter para siguientes ediciones.

Si estás interesado en asistir a las Jornadas Reset Cultura, los estudiantes del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG tienen un 50% de descuento con el siguiente código: RESET19 en el momento de la inscribirse.

¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC — UdG esperamos que sea de vuestro interés!

 

Informe CoNCA — Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

#gestiocultural
#AvaluacióCoNCA
#ActivitatCoNCA

 

Recentment el CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentava l’informe de “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” a La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. 

Durant la jornada, les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, autores de l’informe, van presentar quinze mesures (nou en l’àmbit públic i sis en el privat) per avançar en una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. En aquesta jornada van participar Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Milagros Pérez Oliva, periodista, Aida Sánchez de Serdio Martín, professora del Màster de Gestió Cultural de la UOCMíriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones visuals, Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

A continuació destaquem algunes intervencions de la Jornada i la segmentació de l’esdeveniment a partir del vídeo. 

informe-desigualtats-conca-cultura-ocupacio-genere

 


— “Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili

“No hi ha cap institució que avui dia no tingui el seu propi índex de desigualtat.  (…) Què impliquen tots aquests índex? Han servit per empoderar a les dones? Per a què serveixen?. M’ha semblat important posar en relació la existència d’aquests informes amb les polítiques d’igualtat i la seva eficàcia, posar en relació aquest tipus d’informació. A mi em sembla que això forma part de la desigualtat de gènere. El que us avanço és que em sembla que no sempre que fem diagnòstics de gènere estem identificant correctament els orígens o les causes de la desigualtat, i per tant, no sempre que fem indicadors de gènere estem treballant a favor de la igualtat. Els indicadors, els índex, informes, etc, tot ha de ser una eina amb un objectiu final, no han de ser l’objectiu en si mateixos.”

“Jo tinc la sensació que la realitat de discriminació de les dones mai no havia estat tan quantificada i no per això les dones estem més empoderades per transformar aquesta realitat.”

“Estem vivint una època amb moltes paradoxes. Com deia, tenim més evidencies que mai de l’existència de discriminacions contra les dones, però més que mai, aquestes evidències estan qüestionades. Per a mi aquestes qüestions estan relacionades.”

“Per mi un dels problemes principals és que no creiem a les dones. Que la paraula de les dones encara no té suficient valor. Que desconfiem del que diuen les dones i desconfiem del que els hi passa, inclús quan fem servir llenguatge matemàtic, científic. Per tant, aquesta és una altra paradoxa, estem assistint a un moment que la veu de les dones té més força que mai, ara les dones tenen altaveus que fan ressonar la seva veu, però diria que el missatge no és reconegut. I no és reconegut, segurament, perquè ens entossudim en explicar les desigualtats de gènere, quan la desigualtat de gènere són la constant al llarg de la història”

“Necessitem recalcular la càrrega total de treball i identificar-la. (…) Hem de tornar a recuperar la idea, la pregunta, com és possible que si les dones sabem, que sabem, com deia la Marta Selva “Si sabem que sabem que sabem el què ens passa” com és que el nostre saber no té conseqüències?”

Podeu aquí escoltar la seva intervenció: Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor


— Presentació de l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya per Anna Villarroya i Maite Barrios:

Els objectius de l’informe eren tres:

1. Valorar la percepció que els i les professionals de la cultura a Catalunya tenen sobre les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural al nostre país.

2. Aprofundir en el coneixement de les causes que provoquen les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.

3. Avançar en el disseny de mesures d’intervenció, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, que permetin pal·liar les desigualtats actuals per raó de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.”

Podeu llegir l’informe sencer aquí: Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

I la seva presentació en el Canal del CoNCA:


Taula de Debat amb Milagros Pérez Oliva, Aida Sánchez de Serdio Martín, Míriam Porté,  Ivone Lesan:

“Crec que és molt definitori que la primera recomanació de l’estudi sigui complir les lleis. Per què es fan les lleis si no és per a complir-les? (…) Aquí tenim un problema evident que explica en part la frustració del moviment feminista i de les dones en general, i és comprovar que la situació, la realitat, no hi ha prou en aconseguir canviar les lleis, perquè has de seguir lluitant perquè es compleixin les lleis.”

Milagros Pérez Oliva — Periodista

“Penso que totes aquestes eines de flexibilització del treball és un ganivet que talla per totes dues bandes. Per una banda et permet no anar físicament a “fitxar”, però per altra banda permet una autoexplotació molecular del teu cos, dels teus temps, dels seus efectes i Efectivament acabes treballant a casa mentre dones el pit al teu fill”

“No han canviat les micropolítiques. Les macropolítiques són molt importants, però també les micro. (…) M’agradaria molt començar a veure canvis en les subjectivitats, en els efectes, en les sensibilitats i començar a trobar que quan estem en reunions que són mixtes, els homes és tan còmodes amb posicions de silenci. Que puguin fer tasques invisibles i que no tinguin un reconeixement públic” 

“Hem de canviar els efectes micropolítiques entre nosaltres. Que quan et preguntin quins són els teus referents diguis dones i no diguis “la meva mare, la meva germana i la meva dona”, sinó que diguis aquesta teòrica, aquesta artista, i que les reconeguis i que les citis i que no les suplantis en el teu discurs, utilitzant les idees de dones però no esmentant els seus noms. (…) És culturalment establert. Llavors penso que fins que no canviï això, totes les eines que tenim per flexibilitzar l’únic que faran és colonitzar-nos més”

Aida Sánchez de Serdio Martín — Professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC

“Tal com es pren consciència, la resistència creix. Això va “acompasat”, quan més terreny guanyem, doncs la resistència més avança. És un gegant difícil d’arribar. I no estic parlant d’homes, sino d’unes estructures, d’unes inèrcies, que està essent molt difícil canviar.”

“La resistència estigmatitza amb el victimisme el feminisme. Hem de tenir molta cura del llenguatge”

“I en aquest sentit sí que és poc optimista. Quan una dona vol arribar a un lloc de poder no li toca un altre remei que realment replicar i copiar els mateixos models masculins.”

Míriam Porté — Productora audiovisual i presidenta de Dones visuals

“Hi ha una espècie de comoditat de no canviar una estructura establerta jeràrquica.”

“Reeducar-nos a nosaltres mateixos és super bàsic per després reflectir-ho en el nostre entorn laboral.”

Ivone Lesan — Sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

Ja heu participat al primer Fòrum dels Museus de Catalunya?

El Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya, una iniciativa sorgida del Pla de Museus de Catalunya.

Aquesta proposta neix d’un objectiu estratègic amb la voluntat de crear un espai d’encontre, inicialment virtual i posteriorment presencial, dirigit a tota la comunitat museística per conèixer l’estat del Sistema de Museus català i per debatre aquells temes d’interès (presents i futurs) entorn aquests equipaments culturals. Aquí trobareu una síntesi del debat i també podeu seguir el discurs que s’està generant al Fòrum dels Museus minut a minut.

forum-dels-museus-debat-gestio-cultural

El Fòrum dels Museus busca una àmplia participació i aprofitar les connexions que ofereix l’entorn digital, web i xarxes socials per arribar al màxim públic. Aquest reclam participatiu s’adreça a professionals en actiu o futurs professionals de l’àmbit dels museus. En el seu espai virtual podeu també consultar diversos documents d’actualitat dels museus, entre els quals es troben Museus 2030 – Pla de Museus de Catalunya i Dades estadístiques sobre els museus catalans.

L’estratègia del Fòrum dels Museus compta amb un calendari que es vertebra en les següents etapes:

Fins al 31 de gener

  • Fòrum virtual: convocatòria, creació de la comunitat virtual i discussió de continguts
  • 1 de febrer: s’acaba el termini per suggerir temes de debat del Fòrum virtual de Museus

De l’1 de febrer al 30 d’abril

  • Fòrum virtual en actiu sobre els reptes que les i els participants han considerat prioritaris i es faran propostes concretes per afrontar-los
  • 1 d’abril: inscripcions al Fòrum presencial

De l’1 de maig al 30 de maig

  • Tancament del Fòrum virtual
  • Elaboració dels documents conclusius del Fòrum virtual
  • Inscripcions al Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Juny de 2019

  • Desenvolupament del Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG us animem a seguir el debat i a participar de forma activa fent les vostres aportacions. Aquí podeu accedir a l’espai virtual del Fòrum dels Museus i conèixer les darreres aportacions: 

ACCÉS AL FÒRUM DELS MUSEU

5 reptes de la gestió cultural en entorns no urbans 2019

Arranquem el 2019 analitzant quins són els reptes de la gestió cultural en entorns no urbans, de la mateixa manera que vam inaugurar el Màster Gestió Cultural UOC-UdG amb una trobada amb professionals del sector cultural per aprofundir sobre la temàtica.

Per què li donem aquesta importància a la gestió cultural en entorns no urbans?

La gestió cultural en entorns no urbans planteja un dels desafiaments més grans del sector, ja que el centralisme territorial capta la majoria de l’atenció i traça les estructures que s’estableixen en la professió. Tant les institucions com els gestors culturals sovint configuren el seu desenvolupament pensant en un format que s’adapta a les necessitats d’un territori ubicat en la centralitat i la urbanitat. Arran d’aquestes pràctiques culturals, s’estableixen unes dinàmiques que estan dissenyades des d’un punt de vista que deixa de banda els marges i la perifèria territorial, reproduint patrons que condicionen el sector cultural.

els-reptes-de-la-gestio-cultural-en-entorns-no-urbans

A banda d’aquests sistemes integrats en l’organització i l’execució, la gestió cultural en entorns no urbans requereix d’una atenció plena i voluntat de transformació en diversos aspectes dels processos de desenvolupament d’un projecte cultural, com ho són:

  1. La distància
  2. El públic
  3. El contingut
  4. La comunicació als mitjans
  5. L’avaluació

Detallem a continuació quines són les fites per a millorar la qualitat de la gestió cultural en entorns no urbans. Continua llegint

Think up Culture! en el CCCB

#gestioncultural
Los días dias 13 y 14 de Diciembre tendrá lugar en el CCCB – Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona las jornadas Think up Culture!.
Un evento diseñado con el objetivo de promocionar las empresas y proyectos del ámbito creativo y profundizar en la formación de los gestores y emprendedores culturales en temas relativos al mecenazgo y la búsqueda de financiamiento. Estas jornadas son excelentes para futuros profesionales de la gestión cultural. Des del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG os animamos a asistir!
Serán jornadas de formación cerradas al público y dos conferencias abiertas gratuitas (con aforo limitado).
 
  • El jueves 13 de diciembre “Tácticas y estrategias para obtener patrocinio cultural” — Inscripción gratuita

Una conferencia para adquirir herramientas sobre patrocinio cultural, muy útil para gestores culturales que estén buscando financiación para sus proyectos culturales. La sesión irá a cargo de Roberto Gómez de la Iglesia [Conexiones improbables] y Silvia Bueso de “El arte de Pedir”-.
  • El viernes 14 de diciembre “La importancia de la RSC y los proyectos culturales” — Inscripción gratuita

Enric Ruis presentará los incentivos fiscales y formulas de unión entre entidades privadas y asociaciones culturales y empresas culturales. Ademaás, la directora de Marketing y Comunicación de Es Rebost dará su visión sobre el retorno de la inversi ón en este tipo de proyectos.
¡Esperamos que sea de vuestro interés!
  • Si os gustaría profundizar en la creación de proyectos culturales, os recomendamos esta lectura que cumple la función de guía básica y herramientas para su desarrollo:
think-up-culture-gestion-cultural

Jornada “Gestió cultural en entorns no urbans” al Museu de la Vida Rural

#gestiócultural

“Per saber on anem, cal saber d’on venim.”
Museu de la Vida Rural

El pròxim dissabte, 24 de novembre, tindrà lloc de 11h a 18h, la jornada Gestió Cultural en Entorns no Urbans al Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí. Amb l’objectiu d’inaugurar de manera diferent el curs 2018-2019 del Màster en Gestió Cultural, els Estudis d’Arts i Humanitats a la UOC us proposen una jornada de descoberta, debat i reflexió a l’entorn de la gestió cultural en entorns no urbans.

museu-de-la-vida-rural-gestio-cultural-inauguracio-master

Fora de les grans ciutats, hi ha cada vegada més una programació i una oferta cultural innovadora i de caràcter alternatiu al capdavant on hi trobem excel·lents gestors i gestores culturals.  A Catalunya, les comarques de Tarragona i terres de l’Ebre son sovint les grans oblidades pels mitjans de comunicació i per les polítiques culturals centrals però el dinamisme i l’energia que s’hi traspua estan generant propostes atractives i possibilitats de projectes imaginatius que tenen en la cultura, el vector de desenvolupament sostenible. Des de la direcció del Màster en Gestió Cultural de la UOC, es proposa una jornada completa per a descobrir aquesta oferta cultural que neix i creix fora de la ciutat comtal. La inscripció és gratuïta i oberta a tothom. T’hi apuntes?

 

gestio-cultural-en-entorns-no-urbans


Programa
Gestió Cultural en Entorns no Urbans

11.00h | Cafè de benvinguda i presentació de la jornada amb Muriel Gómez i Gemma Carbó

11.30h | Taula rodona amb:

— Oriol Martí, director executiu de la Fira de Tàrrega

— Roberto Olivan, director de R.O.P.A (Roberto Olivan Performing Arts)

— Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró

— Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí

— Modera: Muriel Gómez Pradas, directora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG 

13.30h | Dinar al museu

15.30h | Visita museu i exposició temporal Dust Bowl

17.30h | Cafè i comiat

 


MUSEU DE LA VIDA RURAL – FUNDACIÓ CARULLA (L’Espluga de Francolí)
Carretera de Montblanc, 35, 43440 L’Espluga De Francolí, Tarragona

Inscripció gratuïta i obligatòria 


museu-de-la-vida-rural-gestio-cultural-the-dust-bowl

  • Requisits d’inscripció a la jornada gratuïta sobre la Gestió Cultural en Entorns no Urbans:

La jornada Gestió Cultural en Entorns no Urbans és gratuïta i oberta a tothom. Hi haurà una pausa per a dinar i una pausa pel cafè. La jornada al museu té un aforament limitat a 25 persones, per tant, és necessari formalitzar la inscripció.

A la inscripció cal posar nom i cognoms dels qui assistiran i, en cas d’indicar que es vindrà en AVE- Camp de Tarragona, (depenent del nombre d’inscrits, hi haurà possibilitat de tenir un minibus que ens portarà al museu). Es pot realitzar des del formulari d’inscripció

Si algú té ganes d’aprofitar el cap de setmana, de venir en família o amb amics i quedar-se a la zona, poseu-vos en contacte amb info@museuvidarural.cat per apuntar els acompanyants i familiars a les activitats paral·leles que us interessin. El museu de la Vida Rural, ofereix diverses activitats com: taller de rap Dust Bowl amb Versembrant, dinar al museu o visitar el museu.


Biografia dels ponents 

Gemma Carbó Ribugent

Directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla

Doctora en ciències de l’educació per la Universitat de Girona i DEA en Dret de la Cultura  per la UNED i la Universitat Carlos III. La seva tesi doctoral es centra en les relacions entre polítiques culturals i educatives a Catalunya entre 1980 i 2010 proposant orientacions per a una millor coordinació administrativa, jurídica i política entre ambdós àmbits. Aquesta línia d’investigació respon a una àmplia trajectòria professional prèvia en serveis educatius culturals.

Ha dirigit la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació dirigint projectes de cooperació i desenvolupament en diversos països posant sempre l’accent en el paper central de la cultura i l’educació en les relacions internacionals i el desenvolupament sostenible.

És presidenta i sòcia fundadora de l’Associació ConArte Internacional creada a Catalunya en aliança amb Mèxic, una associació orientada a impulsar els tàndems entre els professionals de les arts i l’educació en les escoles gironines. És també vicepresidenta de la Fundació INTERARTS i  membre de la junta directiva de la Xarxa ENO d’observatoris europeus d’educació artística i cultural vinculada a UNESCO


Elena Juncosa

Directora de la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp

Llicenciada en Història, Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, i DEA en “Didàctica de les Ciències Socials i espais de comunicació” per la Universitat de Barcelona.

Va ser investigadora associada del grup de recerca Arqueobalear de la Universitat de les Illes Balears, desenvolupant una línia d’investigació lligada a la presentació i gestió del patrimoni, participant en diversos projectes I+D fins que estableix la seva residència a Reus. Paral·lelament a la tasca investigadora ha treballat com a professional autònoma i membre de diversos equips, coordinant i redactant projectes museogràfics i plans directors.

És autora de diversos llibres, articles i publicacions científiques sobre arqueologia i patrimoni cultural. L’any 2011 va guanyar el Premi Pilar Juncosa d’Investigació sobre Joan Miró i el seu context artístic i cultural pel projecte “Mas Miró (Mont-roig): aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró”.

Va ser la coordinadora del Centenari Miró Mont-roig 1911-2011 a l’Ajuntament de Mont-roig. Es va incorporar a la Fundació Mas Miró a finals del 2015 com a coordinadora del projecte de recuperació i obertura al públic del Mas Miró. Actualment és la directora de la Fundació Mas Miró.


Oriol Martí Sambola

Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB. Postgrau en Espai Públic i Ciutadania (UAB, UOC, CCCB). Postgrau en Gestió i Polítiques Culturals (UB). Postgrau en Literatura contemporània (UOC). Postgrau en Estètica i Narrativa Digital (UOC).

L’any 2003 s’integra a l’equip de FiraTàrrega; entre 2012 i 2015 n’és el gerent; i actualment n’ocupa la direcció executiva. Va codirigir el Màster de Creació en Arts de Carrer de la Universitat de Lleida entre 2012 i 2017. Participa al Màster de Gestió Cultural i al Postgrau en Producció i Gestió d’Espectacles de la UB. Ha dirigit i produït diversos documentals de caràcter històric o social, com La II República i la Guerra Civil a la ciutat de Tàrrega (2006) o Tots som Ulisses (2007), entre altres. Ha estat també impulsor i organitzador de diversos festivals i activitats vinculades a la cultura

alternativa. Entre 2015 i 2017, president de la Plataforma d’Arts de Carrer. Actualment és membre de les juntes de lAssociació de Gestors Culturals de Catalunya, la Plataforma d’Arts de Carrer i de la Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat espanyol.


Roberto Olivan

Creador internacional, inicia la seva formació a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola P.A.R.T.S. de Brussel·les. Dóna els seus primers passos com a ballarí professional treballant a la prestigiosa companyia Rosas, dirigida per Anne Teresa De Keersmaeker. També ha ballat sota la direcció dels reconeguts creadors Robert Wilson, Tom Jansen i Josse de Pauw.

Actualment, Olivan és el director de R.O.P.A. – Roberto Olivan Performing Arts, companyia de dansa que neix a Brussel·les l’any 2001. Així mateix, dirigeix el Festival Deltebre Dansa, esdeveniment internacional celebrat anualment des del 2004 i del qual també n’és el fundador.

Ha participat en trobades sectorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i forma part del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’àrea de les Terres de l’Ebre.

Carrera intensa reconeguda mundialment: Premi Nacional de Cultura 2014 (Catalunya), Premi Ciutat de Barcelona 2013 (Catalunya), Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Parateatrals 2012 (Catalunya) i Premi a la Creació Contemporània SACD 2001 (Bèlgica) de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, a més de diverses nominacions.


Aprofitem l’avinentesa per compartir-vos el vídeo de presentació del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí que és on tindrà lloc la jornada proposada i la visita programada:

Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans

#Interaccio18
#culturaeducacio
#gestiocultural

 

“La cultura és l’expressió de la vida humana i
l’educació és la vida eterna de la cultura”

Eulàlia Bosch

 

Com s’enriqueix la noció d’humanitat quan cauen les barreres que separen la cultura i l’educació? Sota aquest premisa es desenvoluparan les jornades INTERACCIÓ 18 — Sobre la humanitat dels humans que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 d’octubre de 2018 a la Casa de la Caritat de Barcelona. Per aquells que voleu seguir les jornades per streaming, les podeu veure des del web de Interacció

gestio-cultural-interaccio-18-programa-sobre-la-humanitat-dels-humans-2018

Aquestes jornades Interacció 2018 estan organitzades sota un programa que treballa amb dos pilars fonamentals: la cultura i l’educació. La presentació d’enguany s’introdueix amb un paral·lelisme relacionat amb el tractament de la ciència amb els termes. De la mateixa manera que un físic quan parla de la llum de vegades fa una distinció semàntica de les “partícules” i altres vegades parla d'”ones”, en Interacció 18 s’estableix una relació similar quan es tracta del medi dels humans: de vegades es designa amb el nom de cultura i d’altres es tracta sobre el terme educació. Doncs, quines són les delimitacions d’aquest dos terrenys? O millor dit, quins són els elements intrínsecs que comparteixen, indissociables? Ambdós casos hi ha una relació de diàleg constant que mútuament es transforma en un món cada vegada més globalitzat.

Aquesta explicació la podeu trobar definida en la introducció de les jornades Interacció 18, elaborada per Eulàlia Bosch, directora de continguts. El programa s’articula sobre 3 eixos temàtics: Continua llegint

ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona (Museu Comarcal i Diocesà de Solsona)

L’1 de setembre s’inaugurà al museu diocesà i comarcal de Solsona l’exposició “ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona”, que tingut l’honor de cocomissariar amb el Dr. Marc Sureda. L’encàrrec pretenia posar en relleu la rica col·lecció de teixits i d’indumentària litúrgica del museu en motiu del 425 aniversari de la diòcesi. Aquest patrimoni sovint ha quedat fora de la mirada de l’espectador per motius de conservació i també per un cert biaix en la consideració del tèxtil com a art de menys valor que no pas la pintura o l’escultura.

alba-mdcs

El títol, Alba, fa referència al primer indument que porta un capellà sota d’altres com la casulla. És una túnica de color blanc que acostuma a presentar treball de brodat o puntes. A més permet vincular-ho amb la mare de Déu de l’Alba, patrona de Tàrrega i molt important per a la diòcesi. És un títol curt, i que fuig de la imatge carrinclona que podria arribar a tenir aquest tipus d’exposició. El disseny museogràfic ha anat a càrrec de Salvador Vinyes, que ha volgut situar-la en l’absoluta contemporaneïtat. Inspirant-se en exposicions recents sobre aquest tema al Metropolitan Museum de Nova York, les peces s’exposaran en vitrines de base oval que permetran veure’n també la part del darrere i aproximar-s’hi per captar-ne tots els detalls.

El plantejament de l’exposició des d’un principi va ser d’una banda el d’explicar de la manera més didàctica possible quins eren els induments i draps diversos necessaris per a la dotació d’una església, apropant-los al visitant actual, que segurament no en té cap noció, i mostrar-ne el seu atractiu històric i estètic. Per altra banda volíem explicitar el vincle que s’estableix entre els tèxtils i els altres objectes presents en la litúrgia. Per últim, crèiem necessari incidir en els conjunts de peces que solien dur els preveres, i el seu significat simbòlic. La tria de les peces va respondre a aquests objectius. Destaquen en el primer àmbit per exemple uns guants episcopals del segle XIV que s’han fet restaurar per a l’ocasió, una casulla amb rics brodats del segle XVI, o un humeral de seda que ens permet evidenciar la reutilització de teixits al llarg de la història. En el segon àmbit és important fer notar la quantitat i completesa dels conjunts exposats, així com la riquesa d’algun d’ells com per exemple un vestit per a la imatge de la mare de Déu del Claustre de Solsona.

Cristina Sanjust
Directora de TFM del Màster en gestió cultural UOC — UdG i museòloga

“Tú eres el tema de trabajo, transforma el contexto.” Ferran Gisbert

#GestióCultural
#InclusiveTu

¿Cómo un  TFM de gestión cultural puede influir en un proyecto cultural? Hablamos con Ferran Gisbert, antiguo alumno del Màster de Gestión Cultural, sobre Inclusive tú.

entrevista-ferran-gisbert-alumno-master-gestion-cultural-tfm-uoc

— Fotografía de Vanessa Colareta

Soy Ferran Gisbert. En la actualidad desempeño funciones de director de Innovación y Desarrollo Académico en la Universidad Privada Norbert Wiener donde me encargo principalmente de participar en el diseño, implementación y gestión de la capacitación del docente en la educación superior universitaria así como de la evaluación de su desempeño académico y administrativo.

En los últimos años he combinado mis proyectos de artes visuales con la gestión dentro del marco de la Cultura y la Educación. He trabajado como Productor de AIRE Cultura Urbana, he ejercido la docencia dirigida a distintos públicos e instituciones tanto públicas como privadas y formado parte del comité editorial de ATLÁNTICO Revista Virtual de Artes Visuales.

Entre mis trabajos como artista cabe destacar las intervenciones de pintura mural en espacios públicos y privados y los distintos reconocimientos en premios de artes visuales y becas de estudios y profesionales.

  • ¿Qué es el proyecto INCLUSIVE TÚ? ¿En qué consiste?

El marco conceptual que engloba este proyecto es el Art Thinkig. Término acuñado a la par y desde distantas partes del globo por María Acaso y Luis Camnitzer. El art thinking es una metodología que plantea la pertinencia de utilizar el arte como herramienta para que el aprendizaje sea lo que realmente sucede en los entornos educativos.

entrevista-ferran-gisbert-inclusive-tu-alumno-master-gestion-cultural-tfm

— Proyecto “Inclusive tú” realizado por Ferran Gisbert y el Colegio Christa Mc Auliffe como parte del programa del V Censurados Film Festival. Fotografía de Vanessa Colareta. 2018

Los antecedentes de este proyecto se sitúan en el Colegio Christa McAuliffe, Lima, Perú. Concretamente en el espacio del taller de artes visuales. La obra de arte que antecede a esta propuesta se titula “Deseo” y fue creada a través de una conversación abierta involucrando a todas las personas que a diario trabajan o estudian en este centro educativo. Es un proyecto original diseñado por los estudiantes y desde sus propios intereses. A través de este proyecto de arte contemporáneo los estudiantes aprendieron a encontrar evidencias mediante encuestas, trabajaron con matemáticas e hicieron una revisión del contexto social y político donde viven a diario. Todo ello a través de experiencias estéticas que contribuian a alimentar el interés por el tema de trabajo con lo que aprendieron desde el placer. Lo que significa que lo que aprendieron permanecerá aprendido para siempre. Ese es el importante rol que está desempeñando el arte en el cambio de paradigma de la educación.

La obra consta de dos grandes partes. De un lado encontramos, desplegada en el muro, la encuesta aplicada a toda la población del colegio. Mediante este instrumento no solo hemos conocido nuestros propios deseos de mejora a distintos niveles, sino los deseos de mejora de las personas que diariamente nos acompañan en el centro. Por otro, el grupo de artistas ha decidido realizar una performance que consiste en pronunciar los deseos encontrados mientras se siembran semillas en la tierra. Este ritual mágico y cargado de simbología nos motiva a luchar por nuestras convicciones.

El proyecto que se originó en el Colegio Christa McAuliffe tuvo que sufrir algunos cambios para poder ser implementado en el “Muro de la Vergüenza”. Todas las partes participamos en el diseño de una nueva encuesta cuyo objetivo era “dar voz a los ciudadanos y grupos vulnerables afectados por la presencia de barreras visibles o invisibles, así como para crear un espacio de reflexión y visibilización alrededor de éstas” (Censurados, 2017). Esta encuesta fue distribuida online a distintas Instituciones Educativas de Lima y público en general. A través del análisis de esta encuesta se estableció el contenido textual y conceptual para intervenir en el Muro de la Vergüenza con un proyecto de papel mural participativo.

entrevista-ferran-gisbert-inclusive-tu-alumno-master-gestion-cultural-tfm

— Proyecto “Inclusive tú” realizado por Ferran Gisbert y el Colegio Christa Mc Auliffe como parte del programa del V Censurados Film Festival. Fotografía de Ferran Gisbert 2018

Mediante el pegado de encuestas en el muro de la vergüenza se escribió la palabra “RESPETO”. Así nació la obra “Inclusive tú”.

La quinta edición del Censurados Film Festival curiosamente se inauguró en el territorio en el que se basó mi TFM. Se trata del distrito de San Juan de Miraflores, una de las zonas urbano marginales existentes en Lima. En este territorio encontramos un símbolo de la desigualdad y la exclusión asociada a la pobreza, la vulnerabilidad y el bajo desarrollo humano. Se trata del Muro de la vergüenza que desde el 2011 separa con 10 kilómetros de hormigón a San Juan de Miraflores de Las Casuarinas, una de las urbanizaciones residenciales más lujosas de Perú ubicada en el distrito de Surco.

Cuando conversé con el equipo de Censurados nos dimos cuenta que teníamos objetivos comunes y que al trabajar en grupo podíamos ayudarnos a lograr esos objetivos. Para mi “Inclusive tu” podría considerarse parte de la conclusión de mi TFM de gestión cultural, un primer paso para la puesta en marcha de lo que planteo en el documento.

  • ¿De qué realizaste el TFM? ¿Qué te inspiró y cómo lo desarrollaste?

Desde mi llegada a Perú en 2015 me ha preocupado el poco reconocimiento hacia la diversidad cultural de esta sociedad. Bajo mi percepción esta riqueza cultural es una de las grandes ventajas que tiene con respecto a otros países y el camino hacia la interculturalidad peruana es un trayecto del cual quiero participar.

entrevista-ferran-gisbert-inclusive-tu-alumno-master-gestion-cultural-tfm-uoc

— Vista del “muro de la Vergüenza” San Juan de Miraflores, Lima. 2018
Fotografía de Vanessa Colareta

Por mi interés en la capacidad del sector cultural para instalar valores y dinámicas esenciales para el desarrollo y crecimiento económico de la sociedad contemporánea, decidí diseñar una propuesta que impactara positivamente en territorios que albergan población en proceso de desarrollo e inclusión social. El Trabajo Final de Màster de Gestión Cultural que he desarrollado supone una reflexión sobre cómo la circunstancia actual de desigualdad social en Perú repercute en la falta de acceso a las distintas manifestaciones culturales por parte de la población en proceso de desarrollo e inclusión social. El proyecto pretende abrir al público objetivo la posibilidad de convertirse en un agente activo e involucrado. Resultando ser la propia población quién identifica las necesidades sociales de su contexto y se empodera en el rumbo de sus derechos económicos, sociales y culturales para que finalmente se culmine el proceso de desarrollo e inclusión en el que se encuentran.

¿Cómo desarrollaste INCLUSIVE TÚ? ¿Nos podrías especificar las etapas de pre/post producción del proyecto? ¿Qué dificultades has encontrado para hacerlo realidad y cómo las has superado?

El hecho de reunir a distintas organizaciones, el Colegio Christa McAuliffe y el V Censurados Film Festival, los estudiantes y sus padres, los vecinos de San Juan de Miraflores y el público en general, hizo que toda fuera muy sencillo. Trabajar en proyectos comunitarios puede ser inabarcable pero, si cada agente cumple su rol, todo se minimiza.

Creo que el resto se explica en la primera respuesta…

“Inclusive Tú” fue el cierre perfecto para el TFM de gestión cultural y el inicio de la puesta en práctica de las distintas acciones que se plantean en él. Tras escribir mi trabajo ya tenía la investigación sobre el territorio y su población, el marco teórico, la justificación… Podía transmitir con muchísima facilidad la pertinencia de llevar a cabo el proyecto en el “Muro de la Vergüenza”. Sin duda eso fue clave para que todas las partes aceptaran la propuesta que les hice.

  • ¿Qué consejo les darías a aquellos que están realizando el TFM? Y ¿Para aquellos que quieren emprender un proyecto de gestión cultural?

Tú eres el tema de trabajo, transforma el contexto.

Pràctiques remunerades a la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya ofereix pràctiques remunerades no curriculars. Les diverses convocatòries responen a diferents departaments de la UOC, des de Comunicació, Informàtica, Multimèdia… o els propis Estudis d’Arts i Humanitats. Des del Màster de Gestió Cultural considerem que el perfil del gestor/a cultural encaixa en algunes de les seccions oferides. Destaquem la vacant per a Artnodes UOC, revista sobre tecnologia, ciència i art, i per a Art Matters, blog destinat a continguts sobre art contemporani i cultura digital. Actualment sol·liciten la incorporació d’un becari per a la seva difusió. Si esteu interessats/des, us adjuntem els requisits per a la realització de pràctiques externes no curriculars a la UOC. Us desitgem molta sort!

practiques-gestio-cultural

 

 

Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff — Visita guiada

Aviat es podrà visitar l’exposició temporal de l’estiu 2018 de l’Espai Carmen Thyssen. S’ha preparat per la rebuda de 57 obres que formaran part en Natura en evolucióDe Van Goyen a Pissarro i Sacharoff, una exposició que s’inaugura aquest 10 de juny de 2018. És la setena exposició temporal que acull el monestir de Sant Feliu de Guíxols. Es podra visitar fins al 14 d’octubre i compta amb peces de:

Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
Museu Carmen Thyssen Málaga
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

expo-gestio-cultural-master-inscripcio-gratuita

Els i les alumnes del Màster en Gestió Cultural de la UOC — UdG podeu visitar l’exposició de forma gratuïta i estem convidats a una visita guiada el proper dia 13 de juliol a les 12.00 h. Les places son limitades i per ordre d’inscripció fins arribar als 20 inscrits. Aquí trobareu el formulari per a fer la inscripció. Us hi esperem!

Cicle de debats ‘Cultura al límit’ — APGCC

#CulturaLímit

Arran del context sociopolític actual, L’APGCC, Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, organitza per al mes de juny el Cicle de debats Cultura al límit. En aquestes sessions es tractaran qüestions importants en la configuració de la cultura, des de la visió dels límits que conflueixen actualment en el sector: econòmics, polítics, jurídics i de llibertat d’expressió. Amb l’objectiu de proporcionar un espai de reflexió i diàleg, al CERC i al Pati Llimona s’abordaran temes vinculats a la precarietat, la cultura en liquidació i la censura, amb la participació d’experts i seguidament s’obrirà un debat amb el públic.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us ho recomanem! A continuació us compartim el programa de Cultura al Límit

cultura-al-limit-cicle-de-debats-apgcc-juny-gestio-cultural-gestors-culturals


PROGRAMA CULTURA AL LÍMIT — APGCC


6 de juny 18:30 h — Cultura i precarietat, al Pati Llimona, a la Sala Joan Maragall: el primer debat se centrarà en les condicions laborals precàries en el terreny cultural i quins reptes ha d’assolir el sector cultural. Aqueta sessió compta amb els experts:

Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, ACELLEC
Rocío Manzano, representant de El Col·lectiu, Assemblea de companyies de teatre independents
Pep Tarradas, representant del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, SMAC.

Moderarà la sessió Marta Domènech, membre de la Junta Directiva de l’APGCC.


13 de juny 18 h — Cultura en liquidació, a l’Auditori del CERC: ¿Com ha afectat el context sociopolític al sector cultural? En aquest debat hi participen:

Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT
Toni Casares, director de la Sala Beckett
Josep Giralt, director del Museu de Lleida. Moderarà
Carme Rodríguez, membre de la Junta Directiva de l’APGCC.

Aquest debat es farà en forma d’activitat paral·lela a l’exposició de Santiago Sierra del CCCB i a l’acció de la plataforma NOCALLAREM.


20 de juny 18:30 h — Cultura i censura, al Pati Llimona, a la Sala Joan Maragall: ¿Com afecta la manca de llibertat d’expressió als creadors/es culturals i als gestors/es? En aquesta sessió participen:

Laura Medina, advocada i coordinadora de l’àrea de Reunió i Manifestació d’Irídia
Joan M. Minguet, crític d’art
Representant del grup de suport de suport de Valtònyc 

Moderarà el debat: Fernando Paniagua, (Festival BCCN – Ateneu Popular de 9 Barris –No Callarem).


 

 

MUTARE — El poder transformador dels projectes culturals

#MUTARE18
#gestiócultural

El pròxim 16 de maig de 9 a 15 h tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm, MUTARE, una jornada per reflexionar sobre el poder transformador dels projectes culturals. Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us recomanem assistir-hi.

Partint de la base que la cultura té un efecte transformador pel simple fet d’existir, la Fundació Carulla s’ha endinsat en la pregunta sobre l’essència dels projectes culturals amb aquest potencial transformador. Quins són els ingredients elementals que els caracteritza? És aquesta la clau de l’esdeveniment, una jornada de co-creació adreçada al sector cultural i social per tal de conèixer els factors que promouen la qüestió que plantegen, en el marc del premi Lluís Carulla d’emprenedoria cultural. Us compartim el programa de MUTARE:

mutare-fundacio-carulla-gestio-cultural


Programa MUTARE — Fundació Carulla 

9:00 h  |  Arribada i acreditacions

9:30 h | Benvinguda per Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

9:45 h | Conferència inaugural

La jornada MUTARE està organitzada amb la conferència inaugural a càrrec de Pilar Velilla, de l’alcaldia de Medellín (Colòmbia) i una de les responsables del potencial cultural de la ciutat en l’actualitat: “L’experiència de Medellín, de l’estigma de la violència a ciutat referent en cultura“.

10:45 h | MUTARE inspira

El programa MUTARE proposa quatre xerrades inspiradores dinamitzades per Bibiana Ballbé, dissenyades per aprofundir sobre el poder transformador de la cultura en diversos àmbits: educació, emprenedoria, desenvolupament comunitari… Comptaran amb la participació de Pau Llonch, Versembrant, Ada Vilaró, UrGentEstimar, Raul Martínez, Monkingme, i Jorge Sánchez, Nau Bostik.

11:45 -11:50 h Pausa 

11:50 h | MUTARE contrast

11:50 – 12:40 h Proposen una taula rodona moderada per Jordi Sellas amb creadors i experts en educació, cultura digital i sector social que abordaran un debat sobre experiències i reptes des de les òptiques de la creació, l’educació, la digitalització i el món social. Els ponents són:

Òscar Esteban, Tot Raval
Clara Peya, Les Impuxibles
Marisol López, directora cultura digital de l’ICEC
Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural

12:40 – 12:50 h Pausa 

12:50 h | Workshops

Els assistents s’agruparan en diferents grups per definir el què, identificar el qui, dibuixar el com i esbrinar el per què dels projectes culturals transformadors.

14:30 h | Conclusions i tancament

Amb els ponents Bibiana Ballbè i Jordi Sellas es farà una lectura del decàleg i buscaran respondre quin són els elements que incrementen el poder transformador dels projectes culturals en la societat.


Aquí trobareu com realitzar les vostres inscripcions i més informació sobre l’esdeveniment cultural a MUTARE. Desitgem que sigui del vostre interès! 

Festival de orquestas jóvenes y la Música y Danza de Granada — TFM Gestión Cultural

#gestióncultural

El Trabajo Final de Máster de Gestión Cultural UOC – UdG de Diego Dueñas se trata de un proyecto cultural que se desarrolla a partir de un propósito: organizar un Festival de Orquestas Jóvenes en el marco del reconocido Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El proyecto se estructura con la idea base que la organización de las actividades sea articulada por el equipo del Festival Internacional y con el fin de llevarse a cabo en otra fecha a la realización del mismo. Los conciertos estarían ubicados en el emblemático Palacio de Carlos V de la Alhambra y el Auditorio Manuel de Falla de Granada.

festivalmusicaydanzagranada

¿Qué dificultades plantea este proyecto cultural? ¿Cómo superar las adversidades que se presentan? ¿Cómo conseguir los objetivos destacados de este proyecto? Os invitamos a leer el TFM de Gestión Cultural Festival de orquestas jóvenes — Festival Internacional de Música y Danza de GranadaEste TFM obtuvo una calificación de Matrícula de Honor. Podéis leer la entrevista a Diego Dueñas: “No sirve de nada querer vivir de una empresa cultural sin conocer el oficio de gestor cultural”.

Si os interesa conocer más sobre el proyecto cultural / TFM, el día 12-05 tendrá lugar la I Jornada de presentación y reconocimiento de Trabajos Finales de Grado y de Máster de los Estudios de Artes y Humanidades UOC en la Sala Josep Laporte, Sede de la UOC Av. Tibidabo, 39 – Barcelona. En este acto se presentarán cuatro de los mejores trabajos finales de las diferentes titulaciones de los Estudios Artes y Humanidades UOC: literatura catalana, historia antigua del Mediterráneo, la relación de la filosofía con las emociones, y la organización de eventos culturales.

jornada-de-presentacio-tfm-tfg-artes-y-humanidades-uoc-tfm-gestion-cultural-trabajo-final-de-master

Estos son los otros trabajos finales que se presentaran:

— Genealogía de lo irracional: la razón intempestiva y el giro emocional
— La distribución del vino de la Laietània en la isla de Menorca 
—Sí… Però, ara, ¿què faràs, aquí? Estratègies narratives de plasmació de la immigració, l’alteritat i la subalternitat a “La pell de la frontera”, de Francesc Serés

diego dueñas master gestion cultural granada festival orquestra

Sobre el Autor del TFM Gestión Cultural Festival de orquestas jóvenes — Festival Internacional de Música y Danza de Granada:

Diego Dueñas Redondo, Máster en Gestión Cultural por la UOC, Grado de Historia y Ciencias de la Música por la UGR y Título Superior de Interpretación, especialidad “Violín” por el RCSM “Victoria Eugenia” de Granada. Su Trabajo Final de Máster se titula “Festival de Orquestas Jóvenes del Festival Internacional de Música y Danza de Granada”, tratándose de un proyecto cultural que parte de una idea, organizar un Festival de Orquestas Jóvenes dentro de la estructura ya asentada del prestigioso Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El proyecto se fundamenta en que la organización de las actividades sea coordinada por el equipo del Festival Internacional, llevándose a cabo en una fecha distinta a la realización del mismo. Los conciertos tendrían lugar en el emblemático Palacio de Carlos V de la Alhambra y el Auditorio Manuel de Falla de Granada.