Perfil Clara Garí

Estudié Historia del Arte y Dinamización de Museos en Barcelona y Bruselas hace años. En el 93 fundé con José Manuel Berenguer mi propio proyecto de arte y gestión cultural, Côclea. En el Centro de Creación Contemporánea Nau Côclea de Camallera, en la provincia de Girona producimos y mostramos de exposiciones y proyectos escénicos, hacemos formación para artistas. También tenemos una pequeña residencia de artistas y hacemos intercambios internacionales. Entre 2007 y 2010 fui comisaria del proyecto “HoritzoTV Blocs&Clubs” unos encuentros sobre televisión horizontal, redes sociales, cultura compartida e inteligencia colectiva que tuvieron lugar en La Capella, Barcelona. Entiendo la gestión cultural como una práctica artística en todo lo que respecta a la creatividad, la innovación y la corrección metodológica. Una estancia de un año en India, en 2004, cambió mucho mi mirada sobre el mundo y mi vida. Ahora soy coordinadora del proyecto Pillalu, una casa escuela para niños en Andhra Pradesh, India. En mi vida son importantes los viajes a pie, la meditación, el yoga, la comida y la cocina, la filosofía, el vino, las relaciones personales y afectivas, las plantas y los animales.

Què et va atreure i com et vas vincular com a docent al Màster en gestió cultural?

Alfons Martinell em va demanar un text per l’assignatura Les Professions de la Cultura, en concret per al Mòdul 4 El creador i la Cultura. Em va invitar a passejar per la web de la UOC i així conèixer millor el màster. Vaig trobar que la formació era molt atractiva. En aquell moment ja estava molt activa a les xarxes socials i la idea de treballar per internet em va semblar tentadora. No me’n penedeixo gens!

 A més de la docència, desenvolupes alguna activitat professional en l’àmbit de la Gestió cultural?

Sóc directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera i comissària independent de projectes culturals.

Quines experiències destacaries del teu pas per la UOC i de la docència al  Màster?

Per un costat, el plaer de treballar colze amb colze amb el David Roselló, la Gemma Carbó i l’Alfons Martinell en el retoc i millora de la docència i de l’assignatura. Per un altre l’experiència fascinant de compartir moments de molta intensitat amb els estudiants, moments de relació molt personal on informació i relació personal es fonen en el que jo considero que ha de ser la veritable formació:  cor i ment alhora. I finalment el contacte amb exalumnes i el desenvolupament real d’algunes idees que a l’aula haviem dissenyat només en teoria i després hem vist com es feien reals.

 Quines característiques creus que hauria de tenir la formació en aquest àmbit?

Tot el que ja té , i afegiria:

 – Mes ocasions de treball compartit entre els estudiants i més eines de comunicació al campus.

– Estratègies permanents per vèncer les rutines (fent les coses per escrit , la tentació de guardar i copiar texts fets anteriorment és molt gran, però si no es controla pot ser molt perillosa)

– Més rigor a l’hora de “fer classe” (que el tauler i el fòrum no fossin simples finestretes de dir “llegiu això i allò” o de contestar dubtes sobre les pacs)

– Un ritme més pausat en les avaluacions dels mòduls

– Més contacte amb el món professional

– Més creativitat en els programes

– Crec que caldria revisar les funcions del tutor, que no hagués de ser un perfil tan sols administratiu i que tingués més capacitat d’acció i més possiblilitats d’innovar i de crear recursos i eines.

Què recomanaries a un estudiant que ara comenci el programa?

Que no es deixés portar per aquesta rutina de la que parlava, que intentés fer servir els fòrums com alguna cosa més que una finestreta, que omplís bé el seu perfil com una cosa important i que consultés el perfil dels professors i dels seus companys. Que no es deixés portar per les presses ni s’atabalés pel ritme frenètic de les pac i que fes servir, sobretot , el sentit comú fins i tot en front d’alguns surrealismes de la nostra universitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*