Cultura i pràctica: una dualitat latent

La pràctica de la gestió cultural és essencial per entendre com funciona el sector.  Ajuda a identificar els reptes que ens podem trobar com a gestors culturals tan en institucions de caràcter públic, com de caràcter privat  o associatiu. Per tant la teorització sobre la cultura i la pràctica de la mateixa han de contemplar-se com un tàndem indestriable, necessari a l’hora d’imaginar qualsevol futur en la gestió de la cultura.
Practicas gestion cultural
Aquest semestre acadèmic que finalitzem hem tingut 24 estudiants que han desenvolupat les seves pràctiques de forma presencial en diferents institucions. Com sabeu aquestes pràctiques es poden triar d’ un catàleg que oferim des del Màster de gestió Cultural UOC-UdG o poden ser proposades per part dels estudiants acomplint uns mínims requisits.

Entre les institucions que han acollit estudiants aquest semestre hi ha departaments i regidories de cultura de diferents ajuntaments, com el de Manresa, Gavà, el Prat, Vilafranca i Tortosa. També hi ha fundacions, com la Fundació de la Comunitat Valenciana Auditori Teulada Moraira, Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Fundación Amantes de Teruel, i la Fundació Rafael Masó. Finalment han participat estudiants que han desenvolupat les seves pràctiques a institucions publiques i privades de caràcter divers, com Liberdrac Llibreria, L’Animal a l’esquena, Nau Coclea, Modiband i  Lúdic 3, entre d’altres.

Des d’aquí volem felicitar a tots els estudiants i les institucions per fer d’aquest programa de pràctiques presencials tot un èxit.
Moltes gràcies!

¿Qué es un gestor cultural? | Gestión Cultural

El gestor cultural, propiamente entendido como el profesional de la gestión cultural o gestión de la cultura, alberga en si términos muy amplios y por lo tanto, puede llegar a ser muy confusa la línea que delimita su distinción.

Por las comunes confusiones que a veces plantea la definición de la profesión, incluso, cuando sus características principales varían según el territorio, hemos querido detallar desde el Màster de Gestión Cultural UOC-UdG los aspectos imprescindibles de la profesión del gestor cultural que podría tratarse de una definición global.

gestor cultural gestión cultural

4 aspectos imprescindibles de la profesión del gestor cultural:

  1. El gestor cultural es un mediador entre la creación, la participación y el consumo cultural.
  1. Como profesional, debe poder desarrollar un trabajo artístico y cultural, y articular su inserción en una estrategia social, territorial y de mercado.
  1. Es imprescindible tener una visión panorámica del sector cultural, donde complete la viabilidad del proyecto cultural del que se responsabiliza en todos los campos que se relacionan: sociales, políticos, territoriales y de mercado.
  1. Estar cualificado para poder desarrollar de forma satisfactoria las responsabilidades asumidas.

Si bien ya hemos dicho que el gestor cultural puede tener diferentes definiciones en cuanto a la práctica de la profesión en si, hay profesiones que no sería correcta su utilización como gestor cultural. Las confusiones más comunes son considerar “gestor cultural” como “técnico de cultura” o bien “animador sociocultural”. Estos dos, pueden participar en la cultura o actividades culturales, pero distan de los parámetros especificados anteriormente. Continua llegint

El museu d’Alcover, de ventafocs a princesa

Alcover és un poble de poc més de 5.000 habitants de la comarca de l’Alt Camp que durant els darreres anys ha invertit força recursos en redimensionar el seu potencial turístic i cultural; un entorn natural privilegiat, la vall del riu Glorieta, i un nucli antic encisador on es troba el seu museu.imatgeblogEl Museu Alcover és un de tants equipaments locals creats durant la dècada dels anys 60, concebuts com a contenidors d’objectes, patrimoni i històries, en aquest cas, la important col·lecció de fòssil marins del Triàsic descoberta a les pedreres d’Alcover-Mont-ral. Entrat el segle XXI , però, atenent la qualitat i sostenibilitat d’aquest model de museu local decimonònic, l’ajuntament es va plantejar si tancar o transformar-lo en un equipament modern i funcional. Finalment es va decidir afrontar el repte, gens fàcil, perquè no només era imprescindible adequar el contenidor i prou, sinó sobretot el contingut, per la qual cosa calia construir nous discursos entenedors, implementar recursos interpretatius capaços d’apropar les col·leccions al visitant, posar en valor el patrimoni local i especialment, fer de l’antic museu un objecte de consum i d’oci.

Tot i les millores encara pendents, es pot dir que després d’una dècada d’intens treball aquest museu ha aconseguit amb èxit la seva transformació de ventafocs a princesa, gràcies a una millora progressiva i sorprenent de les funcions que desenvolupa, la qualitat dels serveis que ofereix i no menys important, el seu abast i impacte a nivell territorial.

Recentment, s’ha renovat el web amb un nou home que sintetitzi amb claredat la funció educativa que des d’un principi s’ha prioritzat i esdevingui una eina imprescindible de difusió on-line, per a posicionar la seva oferta cultural i turística i reforçar la presència a les xarxes socials. Us convidem doncs, a entrar-hi i fer una mirada al passat a partir d’un llarg viatge de 240 milions d’anys i una passejada per la vida íntima d’una família burgesa ara fa 100 anys.

Ester Magriñá Lozano, directora del Museu i col.laboradora docent de l’asignatura Els espais d’intervenció cultural del Màster de Gestió Cultural UOC.

Dispositivos escénicos y modos alternativos de “ser público”

 Treatro artes escenicas gestion culturalDel 16 al 18 de Junio,  el Centro de Estudios del Museo Reina Sofía y ARTEA organizan un Seminario de clausura de su Programa de Prácticas Críticas 2016. Teatralidades Expandidas. En este Seminario se abordará la transformación del concepto tradicional de espectador, y se  experimentará en  modos alternativos de “ser público”, es decir, repensando el concepto de “público escénico” y también el ámbito público.

En este Seminario participaran Sven Lütticken, Roger Bernat, Óscar Cornago, Héctor Bourges y Eleonora Fabião.

¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC os lo recomendamos!

+ información

16-18 junio, 2016
Edificio Nouvel, Auditorio 200 y Sala de Protocolo.
Museo Reina Sofia. Madrid

 

Becas Gestión Cultural

Para los que buscáis becas de gestión cultural o  dirigidas en el ámbito de la cultura, os detallamos las convocatorias imprescindibles de este mes.

Becas Culturex

Si te interesa la gestión y programación cultural en instituciones culturales, ¡no te pierdas esta beca!

El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España junto a la Dirección General de Política e Industrias Culturales y del Libro, convocaron las becas las Becas Culturex, 17 becas de formación en gestión cultural dirigidas a jóvenes españoles para desarrollar en instituciones culturales en el exterior, como también en oficinas comerciales, en la embajada de Marruecos y la representación de España frente a la UNESCO.

La finalidad de esta beca práctica en gestión cultural es fomentar la formación y especialización de jóvenes españoles en el ámbito profesional mediante estancias formativas en el exterior.

becas gestion cultural culturex

¡Hasta el 21 de junio! -> CONSULTA LA BECA CULTUREX

Continua llegint

Fundació Palma Espai d’Art

Consens de les Arts visuals amb l’Ajuntament de Palma

La setmana passada, l’Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears AGCIB fou partícip de la presentació de la tasca que tot el sector d’arts visuals ha realitzat durant el mes de maig per a la modernització de la Fundació Palma Espai d’Art.

Fundació Palma Espai d'Art

Diari Última Hora | Fundació Palma Espai d’Art

Aquesta presentació llançava tres documents cabdals per a la “modernització” de la fundació:

  • Recomanacions del Sector per al Patronat
  • Línies estratègiques de futur, que hauran d’inspirar tots els projectes de direcció que es presentin.
  • Bases de convocatòria per al nou director/gerent.

Aquesta nova línia implica que artistes, comissaris, crítics, acadèmics… tenen una representació del 49% en el patronat d’Espais d’Art. L’actual directora general de Cultura, Francesca Niell, va informar al aprovar els documents seria necessari reforç de personal en algunes àrees.

Totes les associacions professionals participants (inclosa la AGCIB) a les taules de treball amb la Regidoria de l’Ajuntament de Palma, varen destacar el treball exhaustiu, professional i de construcció per al bé de la Fundació Palma Espai d’Art.

És una primera passa en un nou model de gestió cultural que pretén modernitzar la gestió de tres centres culturals de referència en el món cultural palmesà: Casal Solleric, Casal Balaguer i Centre d’Art i Creació Ses Voltes.

Seguirem informant de les interessants novetats del projecte…

Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears | AGCIB

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG | Gestió Cultural

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG és fruit d’un acord establert l’any 2000 entre la UNESCO i la Universitat de Girona, amb l’objectiu d’impulsar una iniciativa internacional en el camp de la cultura, complementant altres accions de cooperació dutes a terme des de la Universitat.Càtedra Unesco, Gestió Cultural, polítiques culturals

Les principals accions que s’hi duen a terme estan vinculades a la gestió cultural, polítiques culturals internacionals i territorials, polítiques educatives, formació de capital humà, cooperació al desenvolupament i diversitat cultural.

Actualment, la Càtedra es troba immersa en diversos projectes que engloben un ampli ventall de tipologies. Enter elles:

  • El desenvolupament i seguiment del projecte REC, iniciativa impulsada des de la Càtedra, InterArts i Arrels Urbanes, amb la qual s’ha treballat amb joves en risc d’exclusió social a través de les arts, a la vila de Salt.
  • Avaluació del projecte educatiu Benjamin de Sefarad, iniciativa de Caminos de Sefarad – Red de Juderías de España, en col·laboració amb diversos centres escolars d’educació secundària de l’estat espanyol.
  • Projecte de planificació cultural de Guinea-Bissau, en col·laboració amb l’Associació Ajuda de Desenvolvimento do Povo para Povo Guinea-Bissau, incloent la realització d’una cartografia cultural de l’estat, formació als gestors culturals del país i planificació estratègica cultural.
  • Juntament amb JASS Mesomèrica, entitat amb presència a Mèxic, Guatemala, Hondures, Costa Rica, Panamà, Nicaragua i El Salvador. Realització d’un recurs educatiu online que recull i sistematitza tots els coneixements i experiències adquirits a través del Curso Mesoamericano de Formación en Liderazgo Estratégico para Mujeres Indígenas y Rurales en Defensa de sus Derechos.
  • Fruit de la voluntat d’acostar la cultura i les arts a l’educació, el 2014 va néixer l’Associació ConArte Internacional, com a resultat de les relacions entre la Càtedra i ConArte Mexico, entitat que treballa en projectes d’educació a través de les arts escèniques i la música. ConArte està liderant el projecte Planters, a través del qual s’estan engegant activitats d’educació a través del teatre, la dansa i la música en diverses escoles de L’Estartit – Torroella de Montgrí, Salt i Figueres.

La Càtedra ofereix la possibilitat de realizar pràctiques de Gestió Cultural en el marc de les pràctiques presencials establertes en el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, una oportunitat de conèixer de primera mà el funcionament d’una institució, la tasca principal de la qual és la conceptualització, realització, aplicació, seguiment i avaluació de les polítiques culturals.