10 contenidos de gestión cultural y cultura para leer este verano

Para olvidarse del calor y aprovechar estos días más relajados, hemos hecho un recopilatorio de artículos sobre gestión cultural o cultura publicados en nuestros blogs para leer en la playa, en casa, en el avión, en el apartamento de verano…

Captura de pantalla 2016-07-28 a la(s) 14.04.47

 

A continuación os adjuntamos la lista para leer allí donde estéis:

Para reflexionar, explorar y conocer

1. Una lista de libros y lecturas sobre políticas culturales y gestión cultural recomendadas por el equipo docente del Máster de Gestión Cultural.

2. La interesante tesis doctoral ganadora del Premi Ramon Roca Boncompte 2015, sobre nuevas propuestas de gestión cultural, políticas culturales, educación y ciutadanía, de Gemma Carbó.

3. Si os queréis inspirar este verano y tenéis ideas de propuestas culturales, os pueden ser interesantes estas reflexiones y argumentos que profundizan acerca de la cultura y la empresa, dos caminos que no tienen que tratarse en paralelo, más bien, pueden perfectamente cruzarse y estar en armonía. ¿Cómo?

4. Por si surge el debate en alguna sobremesa Qué es un gestor cultural y no os ponéis de acuerdo, aquí encontraréis un artículo que destaca los puntos clave.

5. Si te gustaría saber sobre los planes de transparencia de las Instituciones Culturales de Catalunya, aquí encontrarás la información.

6. Os proponemos explorar las listas del Patrimonio Cultural Inmaterial de la UNESCO i la nueva propuesta de Museo de Patrimonio Inmaterial en Valencia.

7. Si estás buscando un buen plan cultural para este verano, o te interesan las apuestas diferentes en gestión cultural, tienes que conocer el Grand Tour 2016 de Nau Côclea.

 

Viajes virtuales des de la pantalla 

8. Si quieres hacer una visita virtual al Museo Alcover, os invita a hacer una mirada al pasado y hacer un recorrido por la vida íntima de una familia burgesa de hace 140 años, o bien, ir aún más lejos y, viajar 240 millones de años atrás. ¡Empieza el viaje virtual del Museo Alcover!

9. A veces no se puede ir tan lejos como a uno le gustaría. Aquí tienes la manera de viajar al Louvre desde la pantalla. Prepárate, ¡el recorrido es intenso!

10. Un seminario virtual que te trasladará en el renacimiento y la Galleria Degli Uffizi.

 

¡Feliz verano!

Creativitat i turisme

creatividad turismo gestion culturalPer David Giner, col.laborador docent en Turisme cultural, assignatura del Máster de Gestión cultural de la UOC-UdG.

La creativitat és un dels elements diferenciadors al món en què vivim. És una de les fonts que més inspira i que més ajuda a reinventar i revaloritzar els nostre atractiu turístic.

Tot i així, la creativitat, entesa com a vehicle per a la participació i vivència de noves experiències, no ha estat un dels principals elements inspiradors en aquest sentit en l’àmbit del turisme cultural. Al menys fins ara.

Creativitat i turisme no han format parella de ball a l’hora de la dinamització de les destinacions turístiques culturals, tot i haver-hi un fum d’oportunitats. Però quines són les noves vies que obren camí a aquesta combinació? Quines implicacions suposa i com podrien aprofitar-se des del punt de vista de les destinacions culturals?

Podeu llegir l’article sencer publicat a El Mundo

De proyecto a realidad: el museo del Patrimonio inmaterial en Valencia

José Alberto López Camarillas, del Máster de Gestión cultural de la UOC-UdG, ha conseguido materializar su Trabajo Final de Máster, titulado València: primera ciutat del món convertida en museu de patrimoni immaterial”. Este año emprende el proyecto de gestionar turísticamente los barrios y territorios del País Valenciano mediante relatos de Blasco Ibáñez con un equipo conformado por técnicos, gestores culturales, antropólogos i técnicos audiovisuales.

Este proyecto de museo de patrimonio cultural inmaterial, propone transformar el modelo turístico intensivo hacia una visión más sostenible y cultural, a la vez que plantea recuperar la figura del revolucionario Blasco Ibañez, un escritor que con sus reconocidas obras consiguió dar a conocer una Valencia a nivel Internacional.

museo patrimonio inmaterial valencia

Continua llegint

Pràctiques de gestió cultural a “L’animal a l’esquena”

Corderos_2007 1776Per Maia Kanaan, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG

Un cop acabades les meves pràctiques a L’animal a l’esquena, em disposo a fer un petit resum d’aquesta experiència. Per aquells que no ho coneguin, es tracta d’un centre de residències de creació d’arts escèniques on el cos és l’element de reflexió i treball, que està situat al Mas Espolla de Celrà (Girona). Va ser impulsat per María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de la companyia de dansa Mal Pelo, a partir de la seva necessitat d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors. Per tal de fer-ho possible, L’animal a l’esquena ofereix un espai per a portar a terme residències d’arts escèniques, i donades les característiques de la seva ubicació geogràfica, s’ofereix la possibilitat de treballar tant a la nau-estudi com en els camps i boscos dels voltants. L’objectiu principal del centre, doncs, és teixir vincles i connexions entre els creadors, els pensadors i el públic, per tal de convertir-lo en un indret d’investigació de la pràctica artística, i prenent com a punt de partida el cos. Les seves línies de treball giren al voltant de la creació d’arts escèniques, el diàleg i intercanvi, la formació, la difusió i exhibició, així com la documentació i arxiu del material que van generant, tant el centre de residències com la companyia de dansa.

Continua llegint

El Grand Tour, creació i camins

Grand Tour Nau Côclea gestio cultural

Grand Tour | Nau Côclea

Per Jordi Lafon

El Grand Tour és un viatge a peu que la gent fa en companyia d’artistes visuals, músics, ballarins o poetes. El traçat del viatge dibuixa una espiral en el territori, dura unes tres setmanes i compta amb la participació de desenes d’artistes i centenars de caminants i participants. Aquest 2016 sortirà de L’Escala per anar cap a la Vall del Tec, al Vallespir, tornar a creuar la frontera pel Coll d’Ares i anar pel pirineu fins la Vall de Núria. Grand Tour acabarà a Ripoll.

Grand Tour Nau Côclea gestion cultural

Grand Tour | Nau Côclea

Grand Tour és una caravana nòmada que retalla les distàncies entre creadors i públics, natura i cultura, viatgers i comunitats territorials. El Grand Tour és un projecte de la Nau Côclea.


Si esteu interessats amb els projectes culturals de Nau Côclea i la seva gestió, el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG ofereix la possibilitat de pràctiques.

¿Qué es el patrimonio cultural inmaterial? Explorar listas PCI

¿Qué nos lleva a profundizar sobre en qué consiste el Patrimonio Cultural Inmaterial? Recientemente nos ha llegado una gran noticia relacionada con un trabajo final del Máster de Gestión Cultural UOC-UdG. Nos han comunicado que el trabajo de TFM titulado València: primera ciutat del món convertida en museu de patrimoni immaterial” se ha materializado y ha sido puesto en práctica.

Es una excelente oportunidad para hablar de qué es el Patrimonio Cultural Inmaterial, la Salvaguarda y como acceder a los diversos PCI, antes de compartir el Trabajo en el blog con información más detallada de su contenido.


 ¿Qué es el patrimonio cultural inmaterial?

Desde las últimas décadas el significado de “patrimonio cultural” ha vivido numerosas transformaciones, en parte, como consecuencia de los instrumentos desarrollados por la UNESCO. Muchos conciben el patrimonio cultural como monumentos o bien colecciones de objetos y no incluyen otros elementos. Las tradiciones o expresiones vivas heredadas de nuestros antepasados y transmitidas a los descendientes, artes de espectáculo, prácticas relativas a la naturaleza, sabiduría y técnicas artesanas, etc, son algunos ejemplos de patrimonio cultural inmaterial.

El patrimonio cultural inmaterial fortalece la diversidad cultural en la creciente e imparable globalización, fomenta el diálogo intercultural y promueve el respeto mediante este conocimiento sobre diversos modos de vida.

patrimonio inmaterial gestion cultural

Características de PCI (Patrimonio Cultural Inmaterial) determinadas por la UNESCO

Tradicional, contemporáneo y viviente a un mismo tiempo: el patrimonio cultural inmaterial no sólo contempla las tradiciones cuyo elemento diferenciador es que ha sido traspasado por herencia cultural del pasado, incluye también usos rurales y urbanos contemporáneos destacados en diversos colectivos culturales.

Integrador: expresiones del patrimonio cultural inmaterial que tienen una semejanza entre otros. Fomenta la cohesión social propiciando un sentimiento de identidad y responsabilidad proporcionando a los individuos un sentido de pertenencia en una o varias comunidades y/o en la sociedad en general. Vincula el pasado y futuro por medio del presente.

Representativo: el patrimonio cultural inmaterial no destaca por ser un bien cultural, exclusivo ni excepcional. Florece en las comunidades y se transmiten al resto de la comunidad, de generación en generación, o a otras comunidades.

Basado en la comunidad: el patrimonio cultural inmaterial se considera como tal sólo si es reconocido por las comunidades, individuos o grupos que las generan y transmiten, manteniéndolas en el tiempo. El reconocimiento es de suma importancia, no pueden ser los demás que determinen por ellos qué expresión deviene como destacada y forma su patrimonio. Continua llegint

Accedir als portals de transparència de les institucions culturals de Catalunya

Recentment, l’Apgcc, publicava un recull dels portals de transparència de les institucions públiques. Una informació molt necessària per als professionals de la gestió cultural, ja posen a l’abast del ciutadà dades d’interès del sector cultural. Aquests dades que han fet públiques algunes institucions culturals són possibles gràcies a l’entrada en vigor de Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG fem ressò de la informació publicada sobre els portals de transparència de les institucions.

portaltransparencia

 

 


Continua llegint

Cultura i empresa, més enllà del mecenatge

Què és el que fan 50 directius tocant el tambor alhora amb l’ajut d’un percussionista? O un equip comercial sencer assajant presentacions en públic amb una companyia de teatre? O un grup de dissenyadors millorant el seu procés creatiu amb un dibuixant de còmics? O els experts en marca de l’empresa atenent les explicacions de la directora de branding d’un museu d’art modern?

LOGOC&BEls anteriors són exemples -reals i senzills- de col·laboracions entre el món de l’empresa i el de la cultura, que van molt més enllà del tradicional -i pèssimament legislat al nostre país- mecenatge. Potser, el primer mitjà de comunicació internacional que va parar atenció a aquesta nova possibilitat de cohabitació va ser el setmanari The Economist, allà pel febrer del 2011, en un article titulat The Art of Management.

El diari se’n feia ressò dels principals beneficis per l’empresa de col·laborar amb el món artístic: millores en les habilitats comunicacionals, millores en la ‘gestió del talent’ i –“the biggest prize of all”ajudar als negocis a ser més innovadors. També la Fundación Botín, al 2014, va publicar l’estudi Artes y emociones que potencian la creatividad.

 “The arts are emerging as a role model for business because they excel in areas where managers struggle the most: chaos, diversity, ambiguity, envisioning the future and the ability to dare to break molds” (The Wall Street Journal)

Afortunadament, ja fa uns 6-8 anys que a Espanya van aparèixer una sèrie d’iniciatives privades que anaven en la línia descrita de bastir ponts entre l’empresa i la cultura, entre las que podem citar Conexiones Improbables al País Basc, ActúaEmpresa a Madrid i la proposta catalana de Culthunting.

Qui hagi treballat al món empresarial sap que només amb coneixements no hi ha prou per ser un bon professional: fan falta valors sòlids -això s’ha de portar de casa- i una actitud positiva, proactiva i ‘resilient’. És en aquesta darrera variable de l’equació on les arts i la cultura en general tenen molt a dir.

En definitiva, tot un món per recórrer en unes pràctiques que a Europa del Nord i el Regne Unit venen essent tradició, però que a casa nostra costen d’introduir. Perquè, al cap i a la fi, el que fan 50 directius tocant el tambor a la vegada és perdre la por a manifestar les seves emocions i alinear-se tot d’una amb l’estratègia empresarial.

Alex Salvador
Director Culture&Biz – Alumne del MU Gestió Cultural UOC (2016-18)

PS: podeu llegir el post original complet a (www.sinfoniaempresarial.com)

Guardar