Cultura i empresa, més enllà del mecenatge

Què és el que fan 50 directius tocant el tambor alhora amb l’ajut d’un percussionista? O un equip comercial sencer assajant presentacions en públic amb una companyia de teatre? O un grup de dissenyadors millorant el seu procés creatiu amb un dibuixant de còmics? O els experts en marca de l’empresa atenent les explicacions de la directora de branding d’un museu d’art modern?

LOGOC&BEls anteriors són exemples -reals i senzills- de col·laboracions entre el món de l’empresa i el de la cultura, que van molt més enllà del tradicional -i pèssimament legislat al nostre país- mecenatge. Potser, el primer mitjà de comunicació internacional que va parar atenció a aquesta nova possibilitat de cohabitació va ser el setmanari The Economist, allà pel febrer del 2011, en un article titulat The Art of Management.

El diari se’n feia ressò dels principals beneficis per l’empresa de col·laborar amb el món artístic: millores en les habilitats comunicacionals, millores en la ‘gestió del talent’ i –“the biggest prize of all”ajudar als negocis a ser més innovadors. També la Fundación Botín, al 2014, va publicar l’estudi Artes y emociones que potencian la creatividad.

 “The arts are emerging as a role model for business because they excel in areas where managers struggle the most: chaos, diversity, ambiguity, envisioning the future and the ability to dare to break molds” (The Wall Street Journal)

Afortunadament, ja fa uns 6-8 anys que a Espanya van aparèixer una sèrie d’iniciatives privades que anaven en la línia descrita de bastir ponts entre l’empresa i la cultura, entre las que podem citar Conexiones Improbables al País Basc, ActúaEmpresa a Madrid i la proposta catalana de Culthunting.

Qui hagi treballat al món empresarial sap que només amb coneixements no hi ha prou per ser un bon professional: fan falta valors sòlids -això s’ha de portar de casa- i una actitud positiva, proactiva i ‘resilient’. És en aquesta darrera variable de l’equació on les arts i la cultura en general tenen molt a dir.

En definitiva, tot un món per recórrer en unes pràctiques que a Europa del Nord i el Regne Unit venen essent tradició, però que a casa nostra costen d’introduir. Perquè, al cap i a la fi, el que fan 50 directius tocant el tambor a la vegada és perdre la por a manifestar les seves emocions i alinear-se tot d’una amb l’estratègia empresarial.

Alex Salvador
Director Culture&Biz – Alumne del MU Gestió Cultural UOC (2016-18)

PS: podeu llegir el post original complet a (www.sinfoniaempresarial.com)

Guardar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*