Pràctiques de gestió cultural a “L’animal a l’esquena”

Per Maia Kanaan, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG

Un cop acabades les meves pràctiques a L’animal a l’esquena, em disposo a fer un petit resum d’aquesta experiència. Per aquells que no ho coneguin, es tracta d’un centre de residències de creació d’arts escèniques on el cos és l’element de reflexió i treball, que està situat al Mas Espolla de Celrà (Girona). Va ser impulsat per María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de la companyia de dansa Mal Pelo, a partir de la seva necessitat d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors. Per tal de fer-ho possible, L’animal a l’esquena ofereix un espai per a portar a terme residències d’arts escèniques, i donades les característiques de la seva ubicació geogràfica, s’ofereix la possibilitat de treballar tant a la nau-estudi com en els camps i boscos dels voltants. L’objectiu principal del centre, doncs, és teixir vincles i connexions entre els creadors, els pensadors i el públic, per tal de convertir-lo en un indret d’investigació de la pràctica artística, i prenent com a punt de partida el cos. Les seves línies de treball giren al voltant de la creació d’arts escèniques, el diàleg i intercanvi, la formació, la difusió i exhibició, així com la documentació i arxiu del material que van generant, tant el centre de residències com la companyia de dansa.

Per part meva, tot i que visc a la zona de Girona i que sempre havia sentit a parlar d’aquest centre, no va ser fins a la darrera edició del Bhum! que el vaig descobrir i vaig quedar captivada per l’indret, per la línia del tipus d’espectacles i les propostes que acull. D’altra banda, des que de ben joveneta vaig descobrir el CAN (Centre d’Art i Natura de Farrera), sento una gran curiositat per les residències artístiques, amb un especial interès per les que es porten a terme en indrets que conserven la connexió amb l’entorn natural que els envolta. Així doncs, gràcies al consell d’un bon amic, vaig consultar la possibilitat de fer les pràctiques a L’animal a l’esquena, i vaig tenir la sort que tant des del centre com des de la UOC es va acceptar crear aquest conveni.

Al llarg d’aquests mesos, doncs, les tasques que he estat portant a terme es poden resumir en:

– Suport a les presentacions de les propostes escèniques que realitzaven les residències (difusió mitjans de comunicació, preparació dels espais, atenció als assistents, etc.) i
– Tasques de suport a les oficines (preparació de dossiers, preparació del material relacionat amb les subvencions, creació de textos necessaris en diferents idiomes, etc.).

D’aquesta manera he pogut conèixer de més a prop el funcionament d’un centre de residències, així com també fer una petita aproximació al funcionament d’una important companyia de dansa contemporània, tenint present l’estreta relació que hi ha entre L’animal a l’esquena i la companyia Mal Pelo. Ha estat un bon aprenentatge, ja que els professionals que es cuiden de la gestió del centre i la companyia m’han anat guiant i aclarit els dubtes per tal de conèixer el funcionament del centre.

Una experiència molt recomanable! Hi tornaria!