El sector cultural i artístic superant fronteres en les aules – Entrevista amb Gemma Carbó

#gestiocultural

gemma-carbo-gestio-cultural-master-planters
Entrevista a Gemma Carbó, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta ConArte Internacional

 

 

1.- Com l’art pot ser un mecanisme d’educació i empoderament per als nens/es i joves?

Les arts, com les ciències, son maneres d’accedir al coneixement a través de processos d’aprenentatge sovint molt similars: observació detallada, connexions entre sabers, resolució de problemes i dificultats, aplicació de tècniques i mecanismes d’anàlisi etc. Un procés de creació, com un procés de recerca científica, implica un viatge de descoberta on sovintegen les dificultats, els errors i les sorpreses. Les arts i les ciències ens empoderen per a la vida, és a dir ens eduquen, sempre i quan la seva vivència vagi acompanyada de mentories i guies amb bones orientacions. L’accés al coneixement hauria d’estar al servei d’una ètica individual i global que permeti viure i conviure d’acord als drets fonamentals i a la sostenibilitat de la vida en comú.

“L’alfabetització en el segle XXI ha de contemplar
aquesta multiplicitat de maneres de parlar i fer-la seva
si l’objectiu és educar persones lliures i creatives.”

2.- Per què seria necessari valorar aquestes pràctiques a les escoles públiques? Quins avantatges ofereix en el seu desenvolupament?

L’escola pública és per definició, el gran espai de socialització de les societats contemporànies. Avui més que mai, les aules d’aquestes escoles son una síntesis de les nostres realitats, uns laboratoris d’assaig dels nous reptes d’una ciutadania cada vegada més diversa i global. Ja no podem recórrer a un únic llenguatge escrit per entendre’ns en totes les nostre dimensions i per participar de la vida política i cultural. Les formes d’expressió artística permeten llegir i escriure des de llenguatges com el del cos, la música, les imatges. L’alfabetització en el segle XXI ha de contemplar aquesta multiplicitat de maneres de parlar i fer-la seva si l’objectiu és educar persones lliures i creatives.

 “No podem seguir parlant des de la gestió
cultural de la formació de públics.”

 

els-planters-conarte-internacional-gestio-cultural-gemma-carbo

3.- Treballar amb nens/es i joves, quines implicacions positives té en l’àmbit de la cultura?

No podem seguir parlant des de la gestió cultural de la formació de públics. El concepte és anacrònic i no té en compte que la cultura no és un producte sinó un dret fonamental de la ciutadania, i en especial dels nens i joves. La participació en la vida cultural implica participació en la vida política, econòmica i social i és la garantia de la democràcia. Cal assumir amb urgència la responsabilitat educativa per part de les grans institucions i manifestacions culturals, no per incrementar el nombre d’usuaris i visitants com encara massa sovint escoltem sinó per donar resposta i sentit a la inversió en infraestructures i programacions. Cal fer un salt qualitatiu i anar més enllà de la “oferta” de serveis i activitats buscant aliances estables i sostenibles amb les escoles i els docents com ja s’està fent amb projectes com els Tàndems, l’Ara Art, els Planters de Conarte internacional, Cinema en curs, el Quatre cordes i tants d’altres. Els resultats d’aquesta aposta no seran immediats i els impactes no es mesuren en beneficis econòmics o quantitatius però sí en aspectes claus per a la qualitat educativa com son la motivació, la competència intercultural i la participació en la vida cultural tal i com ha demostrat l’avaluació que hem fet del primer cicle de Planters. Estem parlant de sostenibilitat i de perspectives a llarg termini. La immediatesa i la fluïdesa ja han demostrat ser receptes perilloses per al benestar individual i col·lectiu.

“Cal fer un salt qualitatiu i anar més enllà de la “oferta”
de serveis i activitats buscant aliances estables i
sostenibles amb les escoles i els docents”

4.- Quins recursos pedagògics són necessaris per a poder arribar a l’objectiu del projecte?

El gran recurs és indiscutiblement el treball conjunt entre professionals de l’educació i professionals de les arts. Aquesta aliança estratègica es concreta llavors en una adaptació a mida en cada planter, en funció de les necessitats i potencials. Les eines son els instruments musicals, la veu, el cos i el moviment. Des del projecte planters apostem per una formació continuada d’aquests tàndems en metodologies d’educació musical, teatral i de dansa però sobretot, en recursos pedagògics de treball en equip, d’atenció a les emocions, de gestió de conflictes, de consens i presa de decisions etc.

5.- Quins són els errors més comuns a l’hora de tractar aquests termes amb nens/es i joves?

L’error més important i perillós és el de la falta de rigor i exigència en els processos educatius en i des de les arts, el de considerar que son ciutadans de segona amb poca capacitat crítica i analítica i que “tot s’hi val”. Com diu Cesc Gelabert, hi ha art quan hi ha percepció i gaudi estètic entre dues o més persones, i perquè això passi, es requereix d’un gran esforç, rigor i treball de totes les nostres capacitats. El segon gran error és considerar que les arts i la cultura son bones en sí mateixes i que en cultura tot és relatiu perquè no hi ha principis ni valors universalment acceptables. Des d’aquesta perspectiva és impossible plantejar-se l’educació.

“L’aposta és política perquè l’educació és
emancipació i les arts i la cultura, els
nostres espais de llibertat d’expressió.”

 

6.- Un consell per aquells que tenen de model els Planters, què els hi diríeu?

Que els Planters son una proposta d’educació artística ajustada als principis de l’Agenda de Seül de la UNESCO que cal adaptar a cada realitat i entorn sumant aliances i buscant sinèrgies amb tots els actors culturals i educatius vinculats a l’escola i en especial amb els ajuntaments i les seves àrees de cultura i educació així com amb el departament d’ensenyament i el programa Ara art. Les agendes internacionals estan fent una clara aposta per l’educació en competències i entre elles la cultura i artística és fonamental però és en l’àmbit local on cal treballar-les.

El més important és comprendre que no és una qüestió només de professors de música o d’arts visuals sinó de projectes de centre o fins i tot de ciutat en clara aliança amb el sector cultural i artístic superant barreres i fronteres entre les aules i els cinemes, els teatres i auditoris. No només per veure, sinó sobretot per viure les arts de manera col·lectiva com a pràctica habitual i estratègia educativa. L’aposta és política perquè l’educació és emancipació i les arts i la cultura, els nostres espais de llibertat d’expressió.

 

Podeu llegir més sobre el projecte PLANTERS i veure el documental PLANTERS en el següent enllaç:

-> Avaluació PLANTERS de ConArte Internacional + Documental PLANTERS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*