Voleu crear la vostra pròpia empresa cultural?

#gestiocultural

Voleu crear la vostra pròpia empresa cultural? No sabeu per on començar? Teniu clares quines són les opcions més adequades? Per aquells/es que sabeu que voleu muntar una empresa cultural però us sentiu desorientats, aquí trobareu una petita guia realitzada per Taína López Cruz – Directora d’Alisis cultural i docent del Màster Gestió Cultural UOC-UdG – i, Centre Gestió: Consultoria i Assessoria fiscal.

Tal com adverteix IDESCAT[1], delimitar amb exactitud l’àmbit de les empreses culturals ens porta a la necessitat d’assumir certa flexibilitat a l’hora de delimitar fronteres, donat que la diversitat d’activitats que ens podem plantejar és àmplia, així com la transversalitat dels productes que ens podem arribar a imaginar. Seguint la proposta d’IDESCAT (tot i que podem trobar d’altres com la de ESSnet-Culture[2], UNESCO[3], etc.), entendríem que ens referim a entitats que porten a terme activitats econòmiques segons la següent llista de possibilitats (o dominis, tal com els anomena IDESCAT):

  • Patrimoni, arxius i biblioteques
  • Llibres i premsa
  • Arts visuals
  • Arts escèniques
  • Audiovisual i multimèdia
  • Arquitectura
  • Publicitat
  • Altres serveis relacionats amb la cultura
  • Activitats industrials relacionades amb la cultura

com-crear-la-teva-propia-empresa-cultural-de-la-idea-a-laccio-gestio-cultural

Com tota classificació, és possible que no sempre respongui a l’activitat que tenim en present o que no ens sigui fàcil encabir-nos en una sola categoria, en tant que la cultura en si mateixa es caracteritza per la seva constant evolució, de caràcter innovador i creatiu amb tendència cap a la intersecció. D’aquí que sigui necessari entendre tota classificació o definició que ens puguem trobar del concepte “empresa cultural”, des de la comprensió de la complexitat del nostre sector. Està clar que el que sí que ha d’estar definit en tots els seus extrems és allò que volem fer, produir, difondre, etc. Aquesta és l’ànima de tot el que vindrà després. És la base i ha de ser prou sòlida per suportar l’estructura que li vulguem donar, pertanyi a la classificació o categoria que sigui.

Feta aquesta advertència, està clar que en termes fiscals i jurídics la situació és ben diferent i trobem formes del tot específiques que ens obliguen a tenir molt clara la seva tipologia, el seu mecanisme de funcionament, les obligacions de cada possibilitat, etc. En el cas de formes com les de les associacions hi ha un coneixement més generalitzat, en ser una forma jurídica molt comuna en el nostre sector, però en el cas de les societats, per exemple, hi ha menys coneixement. Tenir aquesta informació és fonamental abans de decidir-nos fer el pas cap a encabir una activitat cultural en un tipus concret d’empresa.

Si ha arribat el moment en que tenim definida aquella activitat cultural o artística en la que volem posar tota la nostra professionalitat i el nostre cor i volem muntar una empresa a on encabir-la, cal fer-se immediatament la següent pregunta: quina forma jurídica em convé més?

 

Quina forma jurídica em convé més?

Per decantar-nos per una o altra és important conèixer totes les possibilitats i d’aquest coneixement extreure la informació que ens permeti prendre decisions d’alguns elements clau:

  • Quina és la més convenient per a nosaltres o per mi segons la meva situació personal i professional i segons el tipus d’activitat o producte que tinc al cap?
  • M’estic plantejant un treball en solitari o amb un grup de persones? i (en aquest cas i segons les diferents possibilitats d’empreses) de quants socis estem parlant?
  • Disposo de diners o béns per començar (capital social inicial)? De quins diners o béns estem parlant i de quants necessito (quantificats clarament)?
  • Quines obligacions fiscals i comptables hi ha segons l’opció d’empresa triada?
  • Quina responsabilitat existeix? En cas de fallida, l’opció d’empresa que tinc en present m’obliga a respondre amb capital (diners o béns) personal o amb el de l’empresa? Que m’interessa més?

 

Resoldre qüestions com aquestes és fonamental per prendre decisions com la de si preferim iniciar una empresa com a persona jurídica[4], o pel contrari com a  persona física[5], per exemple. En aquest sentit és en el que conèixer les diferents opcions és imprescindible per prendre l’opció més adequada per allò que volem posar en marxa, no només per l’activitat o producte en si, sinó també per la nostra realitat personal en un sentit global. Assolirem obligacions, adquirirem drets i tot allò involucrant sovint a més gent o entitats (des de la Hisenda pública fins als nostres socis, inclouen a vegades capital personal o familiar). No és una decisió que es pugui prendre a la lleugera i cal informar-se bé.

Tot i que la recerca que haurem de fer serà molt més amplia que aquest article, fem a continuació un breu resum de les opcions majoritàriament utilitzades quant a formes jurídiques empresarials i els seus trets principals. Cal tenir present que cada context, moment polític o històric, entre altres escenaris, pot fer que els factors específics i les possibilitats canviïn d’un moment a un altre. Així mateix advertim que, arribat el moment, cal aprofundir en cada forma jurídica i estar segurs que obtenim la informació de les fonts adequades.

Societat Limitada

Una societat de responsabilitat limitada és un tipus de societat de caràcter mercantil i com el seu nom indica, la responsabilitat està limitada al capital aportat i per tant no es respon amb el patrimoni personal dels socis. El capital social està dividit en participacions socials, indivisibles i acumulables i integrat per les aportacions de tots els socis.

  • Capital mínim: 3.006 €  (béns o drets susceptibles de valoració econòmica).
  • Responsabilitat: limitada al capital aportat (en cas de fallida respondrem només amb el capital de la societat, no amb capital o patrimoni personal).
  • Número de socis:  mínim 1 i sense màxim
  • Fiscalitat: Obligació de presentar l’Impost de societats.

El gran avantatge de les societats limitades són, com el seu nom indica, la responsabilitat limitada al capital aportat, un capital mínim obligatori reduït, i uns òrgans de funcionament intern més simplificat respecte a les Societats Anònimes. És un tipus d’empresa amb bona imatge en el tràfic mercantil i uns tipus de fiscalitat interessant a partir d’un cert nivell de benefici.

El problema són les obligacions formals, tan de constitució, com fiscals i comptables molt més elevades, lentes i costoses respecte als empresaris individuals. També cal prendre en compte que no hi ha llibertat per transmetre les participacions, ja que es necessita el vistiplau dels socis.

com-crear-una-empresa-cultural-gestio-cultural

Les Societats Anònimes

Són societats de caràcter mercantil, en les que el capital social, dividit en accions, està integrat per les aportacions dels socis, els quals no responen personalment dels deutes socials.

  • Capital mínim: 60.010,12 €  (béns o drets susceptibles de valoració econòmica).
  • Responsabilitat: limitada al capital aportat.
  • Número de socis:  mínim 1 i sense màxim
  • Fiscalitat: Impost de societats.

 

Els avantatges són la responsabilitat limitada al capital aportat, la lliure transmissió d’accions i la bona imatge en el tràfic mercantil. És un tipus d’empresa prevista per a negocis de més gran envergadura i té una clara vocació d’expansió, donant més importància al capital aportat que a la personalitat dels socis.

Els inconvenients passen per un capital mínim molt elevat, obligacions formals de constitució, fiscals i comptables molt més elevades, lentes i costoses respecte als empresaris individuals, i més restrictives que en les societats limitades (estatuts, desemborsament de capital, aportacions no dineràries, convocatòria de juntes generals…).

 

Cooperativa

Una Cooperativa, és una societat constituïda per persones que s’associen sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària. El seu objectiu és millorar les aspiracions econòmiques i socials dels seus components i de l’entorn comunitari mitjançant la realització d’una activitat empresarial de base col·lectiva, amb una estructura i funcionament democràtic. Hi ha diversos tipus de cooperatives: segons l’activitat poden ser cooperatives de consumidors, agràries, de serveis, d’habitatges i podem troba també cooperatives en l’àmbit cultural. Segons la naturalesa dels socis poden ser cooperatives de primer grau i de segon grau: En les de primer grau els socis poden ser persones físiques o persones jurídiques, mentre que en les de segon grau, com a mínim hi ha d’haver dues persones jurídiques i una d’aquestes ha de ser cooperativa.

  • Capital mínim: El que es decideixi fixar en els estatuts
  • Responsabilitat: limitada al capital aportat
  • Número de socis: mínim 3.
  • Fiscalitat: Impost de societats.

Els seus avantatges o punts forts són: Forma jurídica més democràtica i responsabilitat limitada al capital aportat. En el cas que els socis tinguin dret a la prestació d’atur poden demanar la totalitat de la mateixa per aportar-la a la societat com a capital social. Tenen accés a determinades subvencions que poden ser interessants en el camp cultural. Beneficis fiscals en l’Impost de societats i Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Els seus inconvenients són: Obligacions formals, de constitució, fiscals i comptables costoses. Gestió empresarial complicada en cas de conflicte entre socis. Limitacions estrictes a la contractació laboral. La remuneració salarial pot variar en funció de la marxa de la cooperativa.

  com-crear-la-teva-propia-empresa-cultural-gestio-cultural-master

Empresari individual

Un empresari individual o autònom és una persona física que realitza qualsevol tipus d’activitat econòmica  en nom propi i fora de l’àmbit de direcció i d’organització d’una altra persona, per tant, a diferència d’una societat,  respon directament amb els seus béns, tant els empresarials com els particulars, ja que la personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular. Per a crear aquest tipus d’empresa no cal cap capital mínim com en el cas de les societats.

Aquests empresaris tributen per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que és un impost progressiu, per tant, si els rendiments són petits gaudeixen d’un tipus impositiu més baix si el comparem amb l’Impost de Societats, però a partir d’un nivell de rendiments poden tributar fins a un 45%.

  • Capital mínim: No hi ha un mínim legal.
  • Responsabilitat:  Il·limitada tant amb el patrimoni empresarial com el civil.
  • Número de socis:U
  • Fiscalitat: Impost sobre la renda de les persones físiques

Punts forts: No hi ha un capital mínim obligatori i té un sistema ideal per a empreses de mida molt reduïda. Obligacions formals, de constitució fiscals i comptables mínimes. Fiscalment atractiva fins a un cert benefici. Gestió totalment personalitzada.

Punts dèbils: Responsabilitat il·limitada sense diferenciar patrimoni particular i empresarial. A partir d’un nivell de benefici la tributació és superior que la d’una societat, ja que l’IRPF és un impost progressiu. El titular de l’empresa ha de fer front a totes les despeses i inversions.

 

Societat civil

Una Societat Civil és un contracte de col·laboració segons el qual, dues o més  persones s’obliguen a posar en comú, diners, béns i/o treball per exercir una activitat econòmica i repartir-se els guanys. De la mateixa manera que els empresaris individuals, en la Societat Civil la responsabilitat és il·limitada i per tant els socis responen primer amb el patrimoni de la societat i, en el seu defecte, amb el seu patrimoni personal. Per crear aquest tipus d’empresa no es requereix una formalitat especial, tret d’un contracte privat. No cal un capital mínim com en el cas de les societats mercantils.

El problema és que actualment tributen per l’impost de societats (igual que les societats limitades) es a dir, tenen pràcticament les mateixes obligacions formals, però la responsabilitat és il·limitada.

  • Capital mínim: no hi ha un mínim legal.
  • Responsabilitat:  il·limitada davant de tercers.
  • Número de socis: mínim 2.
  • Fiscalitat: Impost de societats

Els avantatges avui en dia són mínims, ja que el gran avantatge era tributar cada soci a través de la seva renda, però això es va acabar l’any 2016.

Des del punt de vista empresarial i fiscal, la majoria són inconvenients, ja que estem parlant que ha de fer pràcticament el mateix que una societat limitada però aquí la Responsabilitat és il·limitada primer amb el patrimoni empresarial i llavors amb el patrimoni particular.

Comunitats de béns

Existeix una Comunitat de Béns quan dues o més persones tenen la propietat “pro indivisa”[6] d’un o més béns. A diferència de les Societats Civils, no és necessari que hi hagi un acord de voluntat entre les parts. Es tracta d’una comunitat sobre béns ja existents i res impedeix explotar-los i intervenir en el tràfic mercantil. Els beneficis i les càrregues de la Comunitat de Béns, li corresponen proporcionalment segons les quotes de participació, a cada una de les persones que la forma. Tampoc necessita un capital mínim per a la constitució, però a diferència de la Societat Civil es pot constituir només amb béns, però no només amb treball o diners.

Tributen per l’impost sobre la renda de les persones físiques, declarant cada un dels socis els seus guanys per separat en proporció de la seva participació en la societat (“Règim d’atribució de rendes”). Al ser un impost progressiu, si els rendiments són petits gaudeixen d’un tipus impositiu més baix si el comparem amb l’impost sobre societats, però a partir d’un nivell de rendiments poden tributar fins a un 45% per cada soci.

  • Capital mínim : no hi ha un mínim legal.
  • Responsabilitat:  il·limitada, primer amb el patrimoni empresarial i llavors amb el civil.
  • Número de socis: mínim 2.
  • Fiscalitat: Impost sobre la renda de cada una de les persones que forma la Comunitat de Béns.

Punts forts: No hi ha un capital mínim obligatori. Té un sistema ideal per a empreses de mida molt reduïda. Obligacions formals, de constitució, fiscals i comptables mínimes, a més d’una ràpida constitució. Fiscalment atractiva fins a un cert benefici. Gestió personalitzada i absoluta llibertat de pactes entre els socis.

Punts dèbils: Responsabilitat il·limitada, primer amb el patrimoni empresarial i llavors amb el patrimoni particular. A partir d’un nivell de benefici, la tributació és superior que la d’una societat, ja que l’IRPF és un impost progressiu. Disposa actualment d’una reputació pobre en el tràfic mercantil.

com-crear-la-una-empresa-cultural-gestio-cultural-catalunya

Després d’aquest breu resum sobre algunes formes jurídiques podem veure que la casuística és diversa i que caldrà estudiar bé a on pot encaixar millor el nostre producte o servei. El que està clar és que arribarà el moment en què haurem de prendre decisions i sumar-nos al que sembla una tendència a l’alça quant a augment de les activitats culturals en l’àmbit de l’empresa. Segons els resultats publicats per l’Anuario de Estadísticas Culturales 2016[7] el nombre d’empreses culturals es va incrementar de 107.922 el 2014 a 112.037 el 2015 (suposant el 3,5% del total d’empreses) i el nombre d’empreses culturals sense treballadors assalariats va augmentar del 61,3% el 2014 al 63,4% el 2015.

Aquest augment pot ser conseqüència de molts factors, però el que està clar és que d’una manera natural la nostra activitat cultural pot trobar-se en el moment de necessitar encabir-se en una estructura jurídica determinada i aquest pot ser el cas de molts agents en el marc d’un sector que es professionalitza cada vegada més. Això ens obliga a incorporar lògiques de funcionament probablement desconegudes fins el moment. Com és evident hi ha tota una sèrie de variables molt transcendents que prendre en compte a l’hora de donar el pas cap el funcionament empresarial i l’adopció d’una forma jurídica concreta com les que s’han explicat. No es tracta de fer-se un expert en el tema en tota la seva amplitud, però si de conèixer molt bé les opcions, els riscos i els avantatges de cada possibilitat a l’hora de decidir-se a muntar una empresa.

Serveixi aquest petit article per provocar una actitud responsable que prengui en compte la importància de perdre’s una mica en els detalls i evitar decisions fetes a la lleugera. Potser l’entusiasme del moment ens empenta a prendre una decisió que sentim improrrogable, però cal tenir la calma, la serenor i la paciència perquè aquesta decisió, encara que no sigui immediata, sigui la millor.

 

 


Autors

 

Taína López Cruz: Directora d’Alisis cultural – solucions en gestió, administració i formació culturalwww.alisiscultural.com – i professora del Máster de gestió cultural UOC – UdG

Centre Gestió: Consultoria i Assessoria fiscal des de 1983 – Sempre al seu costat – www.assessoriacentregestio.com -.

 

[1] Institut d’Estadística de Catalunya

[2] European Statistical Network on Culture

[3] Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura

[4] La persona jurídica afrontarà els deutes que pugui generar la seva activitat econòmica només amb el capital de l’entitat, no amb el capital de qui n’ostenti la titularitat.

[5] Una persona física haurà de fer front als deutes que pugui generar la seva activitat amb la totalitat del seu capital personal present i futur.

[6] Que pertany a vàries persones en comú.

[7] Informe elaborat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport a partir de múltiples fonts estadístiques incloses en el Plan Estadístico Nacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

*