Jornada “Gestió cultural en entorns no urbans” al Museu de la Vida Rural

#gestiócultural

“Per saber on anem, cal saber d’on venim.”
Museu de la Vida Rural

El pròxim dissabte, 24 de novembre, tindrà lloc de 11h a 18h, la jornada Gestió Cultural en Entorns no Urbans al Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí. Amb l’objectiu d’inaugurar de manera diferent el curs 2018-2019 del Màster en Gestió Cultural, els Estudis d’Arts i Humanitats a la UOC us proposen una jornada de descoberta, debat i reflexió a l’entorn de la gestió cultural en entorns no urbans.

museu-de-la-vida-rural-gestio-cultural-inauguracio-master

Fora de les grans ciutats, hi ha cada vegada més una programació i una oferta cultural innovadora i de caràcter alternatiu al capdavant on hi trobem excel·lents gestors i gestores culturals.  A Catalunya, les comarques de Tarragona i terres de l’Ebre son sovint les grans oblidades pels mitjans de comunicació i per les polítiques culturals centrals però el dinamisme i l’energia que s’hi traspua estan generant propostes atractives i possibilitats de projectes imaginatius que tenen en la cultura, el vector de desenvolupament sostenible. Des de la direcció del Màster en Gestió Cultural de la UOC, es proposa una jornada completa per a descobrir aquesta oferta cultural que neix i creix fora de la ciutat comtal. La inscripció és gratuïta i oberta a tothom. T’hi apuntes?

 

gestio-cultural-en-entorns-no-urbans


Programa
Gestió Cultural en Entorns no Urbans

11.00h | Cafè de benvinguda i presentació de la jornada amb Muriel Gómez i Gemma Carbó

11.30h | Taula rodona amb:

— Oriol Martí, director executiu de la Fira de Tàrrega

— Roberto Olivan, director de R.O.P.A (Roberto Olivan Performing Arts)

— Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró

— Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí

— Modera: Muriel Gómez Pradas, directora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG 

13.30h | Dinar al museu

15.30h | Visita museu i exposició temporal Dust Bowl

17.30h | Cafè i comiat

 


MUSEU DE LA VIDA RURAL – FUNDACIÓ CARULLA (L’Espluga de Francolí)
Carretera de Montblanc, 35, 43440 L’Espluga De Francolí, Tarragona

Inscripció gratuïta i obligatòria 


museu-de-la-vida-rural-gestio-cultural-the-dust-bowl

  • Requisits d’inscripció a la jornada gratuïta sobre la Gestió Cultural en Entorns no Urbans:

La jornada Gestió Cultural en Entorns no Urbans és gratuïta i oberta a tothom. Hi haurà una pausa per a dinar i una pausa pel cafè. La jornada al museu té un aforament limitat a 25 persones, per tant, és necessari formalitzar la inscripció.

A la inscripció cal posar nom i cognoms dels qui assistiran i, en cas d’indicar que es vindrà en AVE- Camp de Tarragona, (depenent del nombre d’inscrits, hi haurà possibilitat de tenir un minibus que ens portarà al museu). Es pot realitzar des del formulari d’inscripció

Si algú té ganes d’aprofitar el cap de setmana, de venir en família o amb amics i quedar-se a la zona, poseu-vos en contacte amb info@museuvidarural.cat per apuntar els acompanyants i familiars a les activitats paral·leles que us interessin. El museu de la Vida Rural, ofereix diverses activitats com: taller de rap Dust Bowl amb Versembrant, dinar al museu o visitar el museu.


Biografia dels ponents 

Gemma Carbó Ribugent

Directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla

Doctora en ciències de l’educació per la Universitat de Girona i DEA en Dret de la Cultura  per la UNED i la Universitat Carlos III. La seva tesi doctoral es centra en les relacions entre polítiques culturals i educatives a Catalunya entre 1980 i 2010 proposant orientacions per a una millor coordinació administrativa, jurídica i política entre ambdós àmbits. Aquesta línia d’investigació respon a una àmplia trajectòria professional prèvia en serveis educatius culturals.

Ha dirigit la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació dirigint projectes de cooperació i desenvolupament en diversos països posant sempre l’accent en el paper central de la cultura i l’educació en les relacions internacionals i el desenvolupament sostenible.

És presidenta i sòcia fundadora de l’Associació ConArte Internacional creada a Catalunya en aliança amb Mèxic, una associació orientada a impulsar els tàndems entre els professionals de les arts i l’educació en les escoles gironines. És també vicepresidenta de la Fundació INTERARTS i  membre de la junta directiva de la Xarxa ENO d’observatoris europeus d’educació artística i cultural vinculada a UNESCO


Elena Juncosa

Directora de la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp

Llicenciada en Història, Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, i DEA en “Didàctica de les Ciències Socials i espais de comunicació” per la Universitat de Barcelona.

Va ser investigadora associada del grup de recerca Arqueobalear de la Universitat de les Illes Balears, desenvolupant una línia d’investigació lligada a la presentació i gestió del patrimoni, participant en diversos projectes I+D fins que estableix la seva residència a Reus. Paral·lelament a la tasca investigadora ha treballat com a professional autònoma i membre de diversos equips, coordinant i redactant projectes museogràfics i plans directors.

És autora de diversos llibres, articles i publicacions científiques sobre arqueologia i patrimoni cultural. L’any 2011 va guanyar el Premi Pilar Juncosa d’Investigació sobre Joan Miró i el seu context artístic i cultural pel projecte “Mas Miró (Mont-roig): aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró”.

Va ser la coordinadora del Centenari Miró Mont-roig 1911-2011 a l’Ajuntament de Mont-roig. Es va incorporar a la Fundació Mas Miró a finals del 2015 com a coordinadora del projecte de recuperació i obertura al públic del Mas Miró. Actualment és la directora de la Fundació Mas Miró.


Oriol Martí Sambola

Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB. Postgrau en Espai Públic i Ciutadania (UAB, UOC, CCCB). Postgrau en Gestió i Polítiques Culturals (UB). Postgrau en Literatura contemporània (UOC). Postgrau en Estètica i Narrativa Digital (UOC).

L’any 2003 s’integra a l’equip de FiraTàrrega; entre 2012 i 2015 n’és el gerent; i actualment n’ocupa la direcció executiva. Va codirigir el Màster de Creació en Arts de Carrer de la Universitat de Lleida entre 2012 i 2017. Participa al Màster de Gestió Cultural i al Postgrau en Producció i Gestió d’Espectacles de la UB. Ha dirigit i produït diversos documentals de caràcter històric o social, com La II República i la Guerra Civil a la ciutat de Tàrrega (2006) o Tots som Ulisses (2007), entre altres. Ha estat també impulsor i organitzador de diversos festivals i activitats vinculades a la cultura

alternativa. Entre 2015 i 2017, president de la Plataforma d’Arts de Carrer. Actualment és membre de les juntes de lAssociació de Gestors Culturals de Catalunya, la Plataforma d’Arts de Carrer i de la Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat espanyol.


Roberto Olivan

Creador internacional, inicia la seva formació a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola P.A.R.T.S. de Brussel·les. Dóna els seus primers passos com a ballarí professional treballant a la prestigiosa companyia Rosas, dirigida per Anne Teresa De Keersmaeker. També ha ballat sota la direcció dels reconeguts creadors Robert Wilson, Tom Jansen i Josse de Pauw.

Actualment, Olivan és el director de R.O.P.A. – Roberto Olivan Performing Arts, companyia de dansa que neix a Brussel·les l’any 2001. Així mateix, dirigeix el Festival Deltebre Dansa, esdeveniment internacional celebrat anualment des del 2004 i del qual també n’és el fundador.

Ha participat en trobades sectorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i forma part del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’àrea de les Terres de l’Ebre.

Carrera intensa reconeguda mundialment: Premi Nacional de Cultura 2014 (Catalunya), Premi Ciutat de Barcelona 2013 (Catalunya), Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Parateatrals 2012 (Catalunya) i Premi a la Creació Contemporània SACD 2001 (Bèlgica) de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, a més de diverses nominacions.


Aprofitem l’avinentesa per compartir-vos el vídeo de presentació del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí que és on tindrà lloc la jornada proposada i la visita programada:

Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans

#Interaccio18
#culturaeducacio
#gestiocultural

 

“La cultura és l’expressió de la vida humana i
l’educació és la vida eterna de la cultura”

Eulàlia Bosch

 

Com s’enriqueix la noció d’humanitat quan cauen les barreres que separen la cultura i l’educació? Sota aquest premisa es desenvoluparan les jornades INTERACCIÓ 18 — Sobre la humanitat dels humans que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 d’octubre de 2018 a la Casa de la Caritat de Barcelona. Per aquells que voleu seguir les jornades per streaming, les podeu veure des del web de Interacció

gestio-cultural-interaccio-18-programa-sobre-la-humanitat-dels-humans-2018

Aquestes jornades Interacció 2018 estan organitzades sota un programa que treballa amb dos pilars fonamentals: la cultura i l’educació. La presentació d’enguany s’introdueix amb un paral·lelisme relacionat amb el tractament de la ciència amb els termes. De la mateixa manera que un físic quan parla de la llum de vegades fa una distinció semàntica de les “partícules” i altres vegades parla d'”ones”, en Interacció 18 s’estableix una relació similar quan es tracta del medi dels humans: de vegades es designa amb el nom de cultura i d’altres es tracta sobre el terme educació. Doncs, quines són les delimitacions d’aquest dos terrenys? O millor dit, quins són els elements intrínsecs que comparteixen, indissociables? Ambdós casos hi ha una relació de diàleg constant que mútuament es transforma en un món cada vegada més globalitzat.

Aquesta explicació la podeu trobar definida en la introducció de les jornades Interacció 18, elaborada per Eulàlia Bosch, directora de continguts. El programa s’articula sobre 3 eixos temàtics: Continua llegint

“Tú eres el tema de trabajo, transforma el contexto.” Ferran Gisbert

#GestióCultural
#InclusiveTu

¿Cómo un  TFM de gestión cultural puede influir en un proyecto cultural? Hablamos con Ferran Gisbert, antiguo alumno del Màster de Gestión Cultural, sobre Inclusive tú.

entrevista-ferran-gisbert-alumno-master-gestion-cultural-tfm-uoc

— Fotografía de Vanessa Colareta

Soy Ferran Gisbert. En la actualidad desempeño funciones de director de Innovación y Desarrollo Académico en la Universidad Privada Norbert Wiener donde me encargo principalmente de participar en el diseño, implementación y gestión de la capacitación del docente en la educación superior universitaria así como de la evaluación de su desempeño académico y administrativo.

En los últimos años he combinado mis proyectos de artes visuales con la gestión dentro del marco de la Cultura y la Educación. He trabajado como Productor de AIRE Cultura Urbana, he ejercido la docencia dirigida a distintos públicos e instituciones tanto públicas como privadas y formado parte del comité editorial de ATLÁNTICO Revista Virtual de Artes Visuales.

Entre mis trabajos como artista cabe destacar las intervenciones de pintura mural en espacios públicos y privados y los distintos reconocimientos en premios de artes visuales y becas de estudios y profesionales.

  • ¿Qué es el proyecto INCLUSIVE TÚ? ¿En qué consiste?

El marco conceptual que engloba este proyecto es el Art Thinkig. Término acuñado a la par y desde distantas partes del globo por María Acaso y Luis Camnitzer. El art thinking es una metodología que plantea la pertinencia de utilizar el arte como herramienta para que el aprendizaje sea lo que realmente sucede en los entornos educativos.

entrevista-ferran-gisbert-inclusive-tu-alumno-master-gestion-cultural-tfm

— Proyecto “Inclusive tú” realizado por Ferran Gisbert y el Colegio Christa Mc Auliffe como parte del programa del V Censurados Film Festival. Fotografía de Vanessa Colareta. 2018

Los antecedentes de este proyecto se sitúan en el Colegio Christa McAuliffe, Lima, Perú. Concretamente en el espacio del taller de artes visuales. La obra de arte que antecede a esta propuesta se titula “Deseo” y fue creada a través de una conversación abierta involucrando a todas las personas que a diario trabajan o estudian en este centro educativo. Es un proyecto original diseñado por los estudiantes y desde sus propios intereses. A través de este proyecto de arte contemporáneo los estudiantes aprendieron a encontrar evidencias mediante encuestas, trabajaron con matemáticas e hicieron una revisión del contexto social y político donde viven a diario. Todo ello a través de experiencias estéticas que contribuian a alimentar el interés por el tema de trabajo con lo que aprendieron desde el placer. Lo que significa que lo que aprendieron permanecerá aprendido para siempre. Ese es el importante rol que está desempeñando el arte en el cambio de paradigma de la educación.

La obra consta de dos grandes partes. De un lado encontramos, desplegada en el muro, la encuesta aplicada a toda la población del colegio. Mediante este instrumento no solo hemos conocido nuestros propios deseos de mejora a distintos niveles, sino los deseos de mejora de las personas que diariamente nos acompañan en el centro. Por otro, el grupo de artistas ha decidido realizar una performance que consiste en pronunciar los deseos encontrados mientras se siembran semillas en la tierra. Este ritual mágico y cargado de simbología nos motiva a luchar por nuestras convicciones.

El proyecto que se originó en el Colegio Christa McAuliffe tuvo que sufrir algunos cambios para poder ser implementado en el “Muro de la Vergüenza”. Todas las partes participamos en el diseño de una nueva encuesta cuyo objetivo era “dar voz a los ciudadanos y grupos vulnerables afectados por la presencia de barreras visibles o invisibles, así como para crear un espacio de reflexión y visibilización alrededor de éstas” (Censurados, 2017). Esta encuesta fue distribuida online a distintas Instituciones Educativas de Lima y público en general. A través del análisis de esta encuesta se estableció el contenido textual y conceptual para intervenir en el Muro de la Vergüenza con un proyecto de papel mural participativo.

entrevista-ferran-gisbert-inclusive-tu-alumno-master-gestion-cultural-tfm

— Proyecto “Inclusive tú” realizado por Ferran Gisbert y el Colegio Christa Mc Auliffe como parte del programa del V Censurados Film Festival. Fotografía de Ferran Gisbert 2018

Mediante el pegado de encuestas en el muro de la vergüenza se escribió la palabra “RESPETO”. Así nació la obra “Inclusive tú”.

La quinta edición del Censurados Film Festival curiosamente se inauguró en el territorio en el que se basó mi TFM. Se trata del distrito de San Juan de Miraflores, una de las zonas urbano marginales existentes en Lima. En este territorio encontramos un símbolo de la desigualdad y la exclusión asociada a la pobreza, la vulnerabilidad y el bajo desarrollo humano. Se trata del Muro de la vergüenza que desde el 2011 separa con 10 kilómetros de hormigón a San Juan de Miraflores de Las Casuarinas, una de las urbanizaciones residenciales más lujosas de Perú ubicada en el distrito de Surco.

Cuando conversé con el equipo de Censurados nos dimos cuenta que teníamos objetivos comunes y que al trabajar en grupo podíamos ayudarnos a lograr esos objetivos. Para mi “Inclusive tu” podría considerarse parte de la conclusión de mi TFM de gestión cultural, un primer paso para la puesta en marcha de lo que planteo en el documento.

  • ¿De qué realizaste el TFM? ¿Qué te inspiró y cómo lo desarrollaste?

Desde mi llegada a Perú en 2015 me ha preocupado el poco reconocimiento hacia la diversidad cultural de esta sociedad. Bajo mi percepción esta riqueza cultural es una de las grandes ventajas que tiene con respecto a otros países y el camino hacia la interculturalidad peruana es un trayecto del cual quiero participar.

entrevista-ferran-gisbert-inclusive-tu-alumno-master-gestion-cultural-tfm-uoc

— Vista del “muro de la Vergüenza” San Juan de Miraflores, Lima. 2018
Fotografía de Vanessa Colareta

Por mi interés en la capacidad del sector cultural para instalar valores y dinámicas esenciales para el desarrollo y crecimiento económico de la sociedad contemporánea, decidí diseñar una propuesta que impactara positivamente en territorios que albergan población en proceso de desarrollo e inclusión social. El Trabajo Final de Màster de Gestión Cultural que he desarrollado supone una reflexión sobre cómo la circunstancia actual de desigualdad social en Perú repercute en la falta de acceso a las distintas manifestaciones culturales por parte de la población en proceso de desarrollo e inclusión social. El proyecto pretende abrir al público objetivo la posibilidad de convertirse en un agente activo e involucrado. Resultando ser la propia población quién identifica las necesidades sociales de su contexto y se empodera en el rumbo de sus derechos económicos, sociales y culturales para que finalmente se culmine el proceso de desarrollo e inclusión en el que se encuentran.

¿Cómo desarrollaste INCLUSIVE TÚ? ¿Nos podrías especificar las etapas de pre/post producción del proyecto? ¿Qué dificultades has encontrado para hacerlo realidad y cómo las has superado?

El hecho de reunir a distintas organizaciones, el Colegio Christa McAuliffe y el V Censurados Film Festival, los estudiantes y sus padres, los vecinos de San Juan de Miraflores y el público en general, hizo que toda fuera muy sencillo. Trabajar en proyectos comunitarios puede ser inabarcable pero, si cada agente cumple su rol, todo se minimiza.

Creo que el resto se explica en la primera respuesta…

“Inclusive Tú” fue el cierre perfecto para el TFM de gestión cultural y el inicio de la puesta en práctica de las distintas acciones que se plantean en él. Tras escribir mi trabajo ya tenía la investigación sobre el territorio y su población, el marco teórico, la justificación… Podía transmitir con muchísima facilidad la pertinencia de llevar a cabo el proyecto en el “Muro de la Vergüenza”. Sin duda eso fue clave para que todas las partes aceptaran la propuesta que les hice.

  • ¿Qué consejo les darías a aquellos que están realizando el TFM? Y ¿Para aquellos que quieren emprender un proyecto de gestión cultural?

Tú eres el tema de trabajo, transforma el contexto.

Pràctiques remunerades a la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya ofereix pràctiques remunerades no curriculars. Les diverses convocatòries responen a diferents departaments de la UOC, des de Comunicació, Informàtica, Multimèdia… o els propis Estudis d’Arts i Humanitats. Des del Màster de Gestió Cultural considerem que el perfil del gestor/a cultural encaixa en algunes de les seccions oferides. Destaquem la vacant per a Artnodes UOC, revista sobre tecnologia, ciència i art, i per a Art Matters, blog destinat a continguts sobre art contemporani i cultura digital. Actualment sol·liciten la incorporació d’un becari per a la seva difusió. Si esteu interessats/des, us adjuntem els requisits per a la realització de pràctiques externes no curriculars a la UOC. Us desitgem molta sort!

practiques-gestio-cultural

 

 

Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff — Visita guiada

Aviat es podrà visitar l’exposició temporal de l’estiu 2018 de l’Espai Carmen Thyssen. S’ha preparat per la rebuda de 57 obres que formaran part en Natura en evolucióDe Van Goyen a Pissarro i Sacharoff, una exposició que s’inaugura aquest 10 de juny de 2018. És la setena exposició temporal que acull el monestir de Sant Feliu de Guíxols. Es podra visitar fins al 14 d’octubre i compta amb peces de:

Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
Museu Carmen Thyssen Málaga
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

expo-gestio-cultural-master-inscripcio-gratuita

Els i les alumnes del Màster en Gestió Cultural de la UOC — UdG podeu visitar l’exposició de forma gratuïta i estem convidats a una visita guiada el proper dia 13 de juliol a les 12.00 h. Les places son limitades i per ordre d’inscripció fins arribar als 20 inscrits. Aquí trobareu el formulari per a fer la inscripció. Us hi esperem!

Cicle de debats ‘Cultura al límit’ — APGCC

#CulturaLímit

Arran del context sociopolític actual, L’APGCC, Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, organitza per al mes de juny el Cicle de debats Cultura al límit. En aquestes sessions es tractaran qüestions importants en la configuració de la cultura, des de la visió dels límits que conflueixen actualment en el sector: econòmics, polítics, jurídics i de llibertat d’expressió. Amb l’objectiu de proporcionar un espai de reflexió i diàleg, al CERC i al Pati Llimona s’abordaran temes vinculats a la precarietat, la cultura en liquidació i la censura, amb la participació d’experts i seguidament s’obrirà un debat amb el públic.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us ho recomanem! A continuació us compartim el programa de Cultura al Límit

cultura-al-limit-cicle-de-debats-apgcc-juny-gestio-cultural-gestors-culturals


PROGRAMA CULTURA AL LÍMIT — APGCC


6 de juny 18:30 h — Cultura i precarietat, al Pati Llimona, a la Sala Joan Maragall: el primer debat se centrarà en les condicions laborals precàries en el terreny cultural i quins reptes ha d’assolir el sector cultural. Aqueta sessió compta amb els experts:

Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, ACELLEC
Rocío Manzano, representant de El Col·lectiu, Assemblea de companyies de teatre independents
Pep Tarradas, representant del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, SMAC.

Moderarà la sessió Marta Domènech, membre de la Junta Directiva de l’APGCC.


13 de juny 18 h — Cultura en liquidació, a l’Auditori del CERC: ¿Com ha afectat el context sociopolític al sector cultural? En aquest debat hi participen:

Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT
Toni Casares, director de la Sala Beckett
Josep Giralt, director del Museu de Lleida. Moderarà
Carme Rodríguez, membre de la Junta Directiva de l’APGCC.

Aquest debat es farà en forma d’activitat paral·lela a l’exposició de Santiago Sierra del CCCB i a l’acció de la plataforma NOCALLAREM.


20 de juny 18:30 h — Cultura i censura, al Pati Llimona, a la Sala Joan Maragall: ¿Com afecta la manca de llibertat d’expressió als creadors/es culturals i als gestors/es? En aquesta sessió participen:

Laura Medina, advocada i coordinadora de l’àrea de Reunió i Manifestació d’Irídia
Joan M. Minguet, crític d’art
Representant del grup de suport de suport de Valtònyc 

Moderarà el debat: Fernando Paniagua, (Festival BCCN – Ateneu Popular de 9 Barris –No Callarem).


 

 

MUTARE — El poder transformador dels projectes culturals

#MUTARE18
#gestiócultural

El pròxim 16 de maig de 9 a 15 h tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm, MUTARE, una jornada per reflexionar sobre el poder transformador dels projectes culturals. Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us recomanem assistir-hi.

Partint de la base que la cultura té un efecte transformador pel simple fet d’existir, la Fundació Carulla s’ha endinsat en la pregunta sobre l’essència dels projectes culturals amb aquest potencial transformador. Quins són els ingredients elementals que els caracteritza? És aquesta la clau de l’esdeveniment, una jornada de co-creació adreçada al sector cultural i social per tal de conèixer els factors que promouen la qüestió que plantegen, en el marc del premi Lluís Carulla d’emprenedoria cultural. Us compartim el programa de MUTARE:

mutare-fundacio-carulla-gestio-cultural


Programa MUTARE — Fundació Carulla 

9:00 h  |  Arribada i acreditacions

9:30 h | Benvinguda per Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

9:45 h | Conferència inaugural

La jornada MUTARE està organitzada amb la conferència inaugural a càrrec de Pilar Velilla, de l’alcaldia de Medellín (Colòmbia) i una de les responsables del potencial cultural de la ciutat en l’actualitat: “L’experiència de Medellín, de l’estigma de la violència a ciutat referent en cultura“.

10:45 h | MUTARE inspira

El programa MUTARE proposa quatre xerrades inspiradores dinamitzades per Bibiana Ballbé, dissenyades per aprofundir sobre el poder transformador de la cultura en diversos àmbits: educació, emprenedoria, desenvolupament comunitari… Comptaran amb la participació de Pau Llonch, Versembrant, Ada Vilaró, UrGentEstimar, Raul Martínez, Monkingme, i Jorge Sánchez, Nau Bostik.

11:45 -11:50 h Pausa 

11:50 h | MUTARE contrast

11:50 – 12:40 h Proposen una taula rodona moderada per Jordi Sellas amb creadors i experts en educació, cultura digital i sector social que abordaran un debat sobre experiències i reptes des de les òptiques de la creació, l’educació, la digitalització i el món social. Els ponents són:

Òscar Esteban, Tot Raval
Clara Peya, Les Impuxibles
Marisol López, directora cultura digital de l’ICEC
Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural

12:40 – 12:50 h Pausa 

12:50 h | Workshops

Els assistents s’agruparan en diferents grups per definir el què, identificar el qui, dibuixar el com i esbrinar el per què dels projectes culturals transformadors.

14:30 h | Conclusions i tancament

Amb els ponents Bibiana Ballbè i Jordi Sellas es farà una lectura del decàleg i buscaran respondre quin són els elements que incrementen el poder transformador dels projectes culturals en la societat.


Aquí trobareu com realitzar les vostres inscripcions i més informació sobre l’esdeveniment cultural a MUTARE. Desitgem que sigui del vostre interès! 

Festival de orquestas jóvenes y la Música y Danza de Granada — TFM Gestión Cultural

#gestióncultural

El Trabajo Final de Máster de Gestión Cultural UOC – UdG de Diego Dueñas se trata de un proyecto cultural que se desarrolla a partir de un propósito: organizar un Festival de Orquestas Jóvenes en el marco del reconocido Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El proyecto se estructura con la idea base que la organización de las actividades sea articulada por el equipo del Festival Internacional y con el fin de llevarse a cabo en otra fecha a la realización del mismo. Los conciertos estarían ubicados en el emblemático Palacio de Carlos V de la Alhambra y el Auditorio Manuel de Falla de Granada.

festivalmusicaydanzagranada

¿Qué dificultades plantea este proyecto cultural? ¿Cómo superar las adversidades que se presentan? ¿Cómo conseguir los objetivos destacados de este proyecto? Os invitamos a leer el TFM de Gestión Cultural Festival de orquestas jóvenes — Festival Internacional de Música y Danza de GranadaEste TFM obtuvo una calificación de Matrícula de Honor. Podéis leer la entrevista a Diego Dueñas: “No sirve de nada querer vivir de una empresa cultural sin conocer el oficio de gestor cultural”.

Si os interesa conocer más sobre el proyecto cultural / TFM, el día 12-05 tendrá lugar la I Jornada de presentación y reconocimiento de Trabajos Finales de Grado y de Máster de los Estudios de Artes y Humanidades UOC en la Sala Josep Laporte, Sede de la UOC Av. Tibidabo, 39 – Barcelona. En este acto se presentarán cuatro de los mejores trabajos finales de las diferentes titulaciones de los Estudios Artes y Humanidades UOC: literatura catalana, historia antigua del Mediterráneo, la relación de la filosofía con las emociones, y la organización de eventos culturales.

jornada-de-presentacio-tfm-tfg-artes-y-humanidades-uoc-tfm-gestion-cultural-trabajo-final-de-master

Estos son los otros trabajos finales que se presentaran:

— Genealogía de lo irracional: la razón intempestiva y el giro emocional
— La distribución del vino de la Laietània en la isla de Menorca 
—Sí… Però, ara, ¿què faràs, aquí? Estratègies narratives de plasmació de la immigració, l’alteritat i la subalternitat a “La pell de la frontera”, de Francesc Serés

diego dueñas master gestion cultural granada festival orquestra

Sobre el Autor del TFM Gestión Cultural Festival de orquestas jóvenes — Festival Internacional de Música y Danza de Granada:

Diego Dueñas Redondo, Máster en Gestión Cultural por la UOC, Grado de Historia y Ciencias de la Música por la UGR y Título Superior de Interpretación, especialidad “Violín” por el RCSM “Victoria Eugenia” de Granada. Su Trabajo Final de Máster se titula “Festival de Orquestas Jóvenes del Festival Internacional de Música y Danza de Granada”, tratándose de un proyecto cultural que parte de una idea, organizar un Festival de Orquestas Jóvenes dentro de la estructura ya asentada del prestigioso Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El proyecto se fundamenta en que la organización de las actividades sea coordinada por el equipo del Festival Internacional, llevándose a cabo en una fecha distinta a la realización del mismo. Los conciertos tendrían lugar en el emblemático Palacio de Carlos V de la Alhambra y el Auditorio Manuel de Falla de Granada.

El Festival Poefesta i la seva direcció — Gestió Cultural

#poefesta18
#gestiocultural

El quinzè aniversari de Poefesta, el 14è Festival de Poesia d’Oliva, torna amb força el pròxim divendres 20 d’abril. La Directora d’aquest festival, Àngels Gregori, forma part de l’equip docent col·laborador del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG i és ex-alumna del Màster. L’edició d’enguany tindrà lloc a les 20 h al Teatre Olímpia (Carrer Major, 18). Per aquells/es que us pugui inspirar la trajectòria d’Àngels Gregori que creix any rere any, us compartim l’entrevista que li vàrem fer “Àngels Gregori, creadora del Festival Poefesta“.

Programa POEFESTA 2018

poefesta-gif

Dijous 19 d’abril, organitzen un acte previ en el marc del festival amb la filòloga Teresa Meana, especialista en el tractament del llenguatge no sexista, i la poeta Mireia Calafell, que ha fet del cos una poètica. Divendres 20 d’abril, protagonitzaran el festival Poefesta Manuel Forcano, Juan Cobos Wilkins, Xènia Dyakonova, Josep Piera, Paolo Agrati i comptaran amb l’actuació musical de Maribel Quiñones i la gran Martirio. Dissabte 21 d’abril, conclourà amb la representació de l’obra de teatre Elegia per la guerra a càrrec de l’Escola Municipal de Teatre d’Oliva i sota la direcció de Cèsar Monzonís.

 

Reset 18 — Cultura es cambio

#Reset18
#gestióncultural

Inspírate con lo próximo

Los días 16 y 17 de abril de 2018 se celebra en el Caixa Fòrum de Barcelona la III edición de RESET, un encuentro internacional dirigido a profesionales de la cultura. La organización de RESET cuenta con la colaboración de Fundación Contemporánea, La Fábrica y Obra Social La Caixa. Estas jornadas están diseñadas con el objetivo de acercar el público al futuro cultural mediante cuestiones que abarcan los constates cambios que se desarrollan en la sociedad y en el terreno cultural. Desde el equipo del Máster de Gestión Cultural UOC consideramos que puede ser de vuestro interés. A continuación os compartimos el programa de RESET 18.

 

reset-cultura-gestion-cultural


Programa

Esta edición se estructura en base a cuatro cuestiones:

1. ¿Cómo está cambiando todo? Las vertiginosas transformaciones tecnológicas y de valores están modificando la estructura social de forma sólida y profunda. ¿Estamos frente a una evolución o a una revolución?

— Elena Rodríguez San Julián, Socióloga
— Fernando Vallespín, Politólogo.

como-esta-cambiando-todo-gestion-cultural

2. ¿Quién tiene respuestas?

¿Como han conseguido conectar con las mayorías populares algunos entornos, como las propuestas culturales basadas en el algoritmo, los festivales masivos o algunas series de TV? ¿Qué procedimiento siguen?

Robert Grima, Presidente de Live Nation España.

Javier Lesaca, Consultor e investigador de comunicación. Autor de Armas de seducción masiva.
Mario López, Director de Antena de La Sexta.
Javier Olivares, Guionista y dramaturgo. Creador de El Ministerio del Tiempo.
Alberto Rey, Autor del blog Asesino en serie.

quien-tiene-las-respuestas-reset-18-gestion-cultural

3. ¿Quién abre caminos?

Esta claro que para llegar a un destino se necesita un recorrido. ¿Cómo abrir nuevas rutas para extender un mensaje más allá del público tradicional? ¿Lo están consiguiendo los artistas, productores, compañías e instituciones? ¿Qué aprendizaje se puede extraer de su experiencia?

Vicenç Altaió, Escritor, pensador y crítico de arte.
Antón Álvarez ‘C.Tangana’, Cantante y productor.
Jesús Cimarro, Productor teatral y director del Festival Internacional de Teatro de Mérida.
Francisco de la Torre, Alcalde de Málaga.
Néstor Nongo, Jefe de la Unidad Cultura y Mecenazgo. MECD.
Roberto Salas, Co-director del Festival Autoplacer.
Elvira Sastre, Poeta y traductora.
Angelique Spaninks, Directora de MU Art Space y de STRP Biënnale. Eindhoven (Holanda).
José Manuel Zapata, Tenor.

En esta sección se podrá conocer las líneas de trabajo del programa Art For Change, que acerca los lenguajes de la cultura contemporánea a personas en riesgo de exclusión. Con la participación de:

Mireia Petitpierre, Responsable del programa Art For Change.
Angel Mestres, Director de Trànsit Projectes.
Lynda Miguel, Sudansa.
Francisco Rubio, La Fundició.

quien-abre-caminos-reset-18-gestion-cultural

4. ¿Qué pasará luego?

Vivimos en una sociedad veloz, pero ¿somos capaces de visualizar las consecuencias de tanta rapidez? Como afirman en Reset 18 ¿hay alguien capaz de ver dónde terminará la cascada de cambios? ¿Terminará?

que-pasa-luego-reset-18-gestion-cultural-programa


A parte de los anteriores ejes vertebrales de la jornada, paralelamente el Programa Reset 18 organiza un conjunto de actividades en diferentes formatos:

 

Un entorno para cercano para compartir experiencias e intercambio de puntos de vista.Sílvia Durán, Directora del Área de Públicos en el ICEC

Valentí Farràs, Director de CaixaForum Barcelona.
Marisol López, Directora del Área de Cultura Digital en el ICEC
Jan Martí, Fundador de la editorial Blackie Books.
Mireia Massagué, Directora de The Gaudí Exhibition Center.
Néstor Nongo, Jefe de la Unidad “Cultura y Mecenazgo”. MECD
Moon Ribas + Neil Harbisson, Cofundadores de Cyborg Foundation.
Jonás Sala, Cofundador de Verkami.
Rosa Sánchez, Cofundadora y Directora artística de Kònic thtr.
Cecilia Tham, Fundadora de Makers Of Barcelona (MOB).

En un encuentro dirigido a profesionales de la cultura no podía faltar una sección de Networking. Una oportunidad para generar nuevas conexiones culturales.Net coffee. Networking en la azotea de CaixaForum, con música y café.

Lunch out. Un pícnic compartido, otro momento de conexión en Reset 18.

Art for Change, programa de ayudas a proyectos en los que el arte y la cultura intervienen como herramientas para la mejora social. En esta edición Reset 18 abre una puerta al asesoramiento para gestores culturales y artistas interesados en integrar en sus proyectos culturales y procesos creativos a los colectivos en situación de vulnerabilidad.

Reset 18 cuenta también con:

Screen, un apartado destinado a la proyección en sesión continua de los trabajos más representativos de Kònic Thtr, una plataforma artística dedicada a la creación contemporánea. Kònic Thtr concentra su actividad en la aplicación de las nuevas teconologías interactivas a proyectos artísticos.

Demo, se podrá disfrutar de cortometrajes, videoclips, trailers, teasers, videojuego, realidad virtual que rompen la barrera entre contenido y espectador. Estos contenidos son desarrollados por startups innovadoras con presencia en Barcelona.

Como dato adicional, Reset cultura también ofrece banda sonora, estas son las canciones que han seleccionado: Spotify Reset Cultura 18

Los estudiantes de posgrado y los miembros de l’Apgcc tienen descuento en las inscripciones.


reset-18 gestion cultural

Premi Lluís Carulla 2018 — emprenedoria cultural

#GestióCultural

El 8 d’abril de 2018 finalitza la convocatòria per a presentar-se als Premi Lluís Carulla 2018 d’emprenedoria cultural convocat per la Fundació Carulla. Aquests premis tenen per objectiu el foment i viabilitat de nous projectes culturals que integrin en el seu contingut respostes als reptes que ofereix la societat catalana en els temps presents.

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC us animem a participar-hi! A continuació us compartim les bases i un enllaç amb consells i eines per a presentació de projectes culturals. Molta sort!

premi-lluis-carulla-2018-emprenedoria-cultural

Bases — Premi Lluís Carulla 2018

Quins tipus de projectes es valoraran?

Els projectes que es presentin han de ser inèdits, estar en una fase inicial o plantejar un salt qualitatiu. És important tenir en compte que es valoraran aquells que la cultura esdevingui un eix de transformació social. Els projectes presentats han de tenir repercussió a Catalunya.

Qui s’hi pot presentar?

La convocatòria és oberta a particulars, empreses i organitzacions sense ànim de lucre i està adreçada a creadors/es de projectes culturals amb vocació transformadora.

Quin és el premi? 

Premi al projecte guanyador
60.000 € + 2 anys d’acompanyament empresarial a càrrec de Netmentora Catalunya

Premi als dos projectes finalistes
15.000 € + assessorament empresarial a càrrec de Netmentora Catalunya

Premi als dos projectes prefinalistes
Campanya de crowfunding a Verkami amb un suport i condicions especials

Termini de presentació

Fins al 8 d’abril de 2018

En el següent enllaç trobareu consells i eines per a presentar projectes culturals: 

http://gestiocultural.blogs.uoc.edu/2017/11/16/emprendedores-culturales-proyectos-culturales-gestion-cultural-empresa-cultural/

“El meu desig seria obrir-me pas laboralment dins del món de la gestió cultural” Beatriz Layunta

#GestióCultural

Entrevista Premi Extraordinari Gestió Cultural 2017

 

El meu nom és Beatriz Layunta Maurel i em vaig matricular al Màster de Gestió Cultural el curs 2012-2013. Vaig titular el meu Treball Final de Màster Recorda! Memòria del barri, projecte que versava sobre la recuperació de la memòria col·lectiva dels barris de la ciutat de Barcelona a través de la literatura i les arts escèniques.

beatriz-layunta-maurel-entrevista-premi-extraordinari-master-gestio-cultural-uoc-2017

Beatriz Layunta Maurel — Premi extraordinari Màster Gestió Cultural 2017 | Fotografia d’Ariadna Creus de Els Magnífics

  • Què ha suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement?

Mai m’hauria imaginat que em podria emocionar tant rebent un premi com aquest. El cert és que en llegir el missatge del rector vaig esclatar a plorar… I és que les condicions de finalització del màster van ser dures i molt especials per a mi doncs va tenir lloc la gestació i naixement del meu fill Eidan. Amb ell penjat al mocador de portejar, dormint contra el meu pit, vaig escriure el meu TFM i és per aquest motiu que li vaig dedicar especialment. Aquest premi per a mi és el reconeixement d’un perfil concret de persones que estudien a la UOC: dones treballadores i mares. Vaig intentar treure el millor de mi mateixa perquè no volia que el meu fill mai hagués de sentir “si no hagués nascut l’Eidan, hauria pogut…”. Perquè cap dona mai hauria de pronunciar aquestes paraules.

Continua llegint

Enllaç 2018 – Trobada entre gestors culturals i artistes

#Enllaç18
#gestiócultural

El proper 5 d’abril a La Caldera tindrà lloc la Jornada Enllaç 2018, una trobada que s’organitza amb l’objectiu de fomentar la relació entre gestors/es culturals i artistes de les arts escèniques. Una iniciativa impulsada per les associacions professionals de les arts escèniques i de la gestió cultural.

enllaç 2018 trobada gestors culturals i artistes

Aquesta tercera edició d’Enllaç posa especial èmfasi en la distribució d’espectacles, una decisió presa pels professionals que havien detectat poca presència de gestors/es culturals en el sector i busquen promoure aquest perfil professional.

El programa s’estructura principalment amb una taula rodona constituïda per professionals de la distribució cultural d’espectacles i, seguidament, una trobada entre gestors/es culturals i artistes amb l’objectiu d’establir un intercanvi professional i generar sinergies entorn a projectes culturals. Continua llegint

“No sirve de nada querer vivir de una empresa cultural sin conocer el oficio de gestor cultural”

Entrevista a Diego Dueñas Redondo, Fundador y Gerente de Konzertare, antiguo alumno del Máster de Gestión Cultural, que obtuvo matrícula de honor en el TFM 2016-2017.

diego dueñas gestor cultural gestion culturaldiego dueñas gestor cultural gestion cultural

¿Cómo se te ocurrió la idea de Konzertare? ¿en qué consiste? ¿qué necesidades cubría en el sector cultural?

Konzertare es la materialización de un proyecto que rondaba en mi cabeza desde que comenzó mi andadura en el sector de la cultura. Mis estudios de Interpretación Musical en la especialidad de Violín, iniciados en el CPM Alcázar de San Juan – Campo de Criptana, y continuados en el RCSM “Victoria Eugenia” de Granada, además del grado de Historia y Ciencias de la Música en la Universidad de Granada, y mi andadura en la Orquesta Joven de Andalucía, la Orquesta de la Universidad de Granada o la Joven Orquesta Sinfónica de Granada, siempre me han hecho estar en contacto con la música clásica.

Normalmente, cuando estudias música tienes un contacto directo con la interpretación y el estudio histórico de la misma. Sin embargo, durante mucho tiempo, los propios músicos hemos apartado a un lado las labores organizativas necesarias para llevar a cabo cualquier actividad musical, dejándolas en manos de personas muy capaces, aunque sin conocimientos especializados en el terreno interpretativo.

En este sentido nace la idea de Konzertare, cubriendo con profesionales especializados en el campo interpretativo de la música y la gestión cultural el abanico organizativo que la realización de proyectos musicales conlleva.

El área principal de trabajo de Konzertare se basa en la representación de solistas, grupos de cámara, directores y orquestas en el sector de la música clásica. Además, ofrecemos servicios integrales de organización de conciertos y somos promotores de muchos de los espectáculos que los artistas plantean.

Para realizar nuestra actividad es fundamental el equipo de imagen, diseño y marketing. En Konzertare tenemos la suerte de poder contar con Javier Guerrero (Gueben, diseño creativo), autor de nuestra página web www.konzertare.com Nuestro objetivo prioritario es cuidar en todo momento la estética que cada uno de los artistas quiera hacer llegar al público.

Por tanto, Konzertare es un intermediario en el campo de la gestión musical. Para la realización de nuestra actividad colaboramos con auditorios, teatros, festivales, orquestas y promotores, tanto entidades públicas como privadas.

Continua llegint

Una mirada panoràmica en la gestió cultural – Interacció 2018

#gestiócultural

Comencem l’any amb una mirada panoràmica en la gestió cultural. La cultura i la gestió cultural estan en constant transformació, adaptant-se al context i afectant-lo a la vegada. Aquesta simbiosi amb l’entorn implica, indirectament, que hi ha terrenys farcits de qüestions que els professionals de la cultura els hi hem de donar lloc per pensar, preguntar, respondre, resoldre, conèixer, investigar… per tal de seguir avançant per promoure i fomentar la cultura. És per aquest motiu que des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG volem compartir amb vosaltres alguns articles del portal Interacció.

interaccio-gestio-cultural

gestio-cultural-interacio




 

Quins són els paràmetres que delimiten els públics? Cap a on es dirigeixen?

1. On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’ – Interacció

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.
3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.
3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei. Continua llegint