Com fer pràctiques de gestió cultural amb teletreball en temps de COVID-19?

Es poden fer pràctiques de gestió cultural online? Com convertim el nostre treball presencial en teletreball en una situació d’emergència com la pandèmia que hem viscut amb la Covid-19?

Aquest és un repte que la majoria de treballadors, inclosos els de l’àmbit cultural, hem hagut d’enfrontar amb totes les dificultats que això ha significat. Part d’aquest esforç ha afectat els estudiants en formació en la gestió cultural, en el nostre cas particular els estudiants que cursaven les pràctiques presencials del Màster de Gestió Cultura UOC – UdG.

 Per a les entitats col·laboradores del Màster de Gestió Cultural UOC-UdGel repte és doble.  No només es traca de respondre a “Com faig la meva feina en una institució o empresa en aquesta situació?” sinó també amb l’afegit “Com formo persones en el sector cultural oferint-los un tipus de treball i supervisió que es pugui fer de manera telemàtica?”.

 I això que, d’entrada, sembla un problema afegit, en realitat potser és una gran oportunitat que ara encara ens costa de veure. Des de la UOC ens ho prenem així.

 

practicas-gestion-cultural-online

— Photo by Brooke Cagle on Unsplash

Continua llegint

3 puntos clave sobre el consumo musical antes y después de la COVID-19 — Pedro Buil

¿Consumimos música como antes? ¿Cuál es el nuevo paradigma de consumo musical? ¿Qué retos plantea? A continuación encontraréis una radiografía de la realidad de este sector cultural desde el pasado, presente y posibilidades de futuro.


 

pedro-buil-profesor-colaborador-master-gestion-culturalPor Pedro Buil Tercero, musicólogo especialista en industria musical y profesor colaborador del Máster de Gestión cultural de la UOC 

 

 

1. ¿Cómo se transformó el consumo musical antes de iniciar un nuevo paradigma? 

Hace al menos una década, nuestros hábitos de consumo musical cambiaron radicalmente. Parte de la culpa la tuvo i-Tunes al desarrollar un sistema de ventas de música digital por unidades, esto es, el pago por canción. Una clara apuesta por desarrollar un nuevo mercado digital a través del cual seguir vendiendo música desde un nuevo paradigma de consumo.

¿A qué se debió esta búsqueda de nuevos caminos para la industria? Además de la innovación y la previsible crisis del sector, esta búsqueda fue debida sobre todo a una evidente preocupación de las organizaciones internacionales de la propiedad intelectual por las descargas ilegales de contenidos protegidos. Un problema que en España se acentuaba más incluso que en otros países vecinos de la Unión Europea.

 

consumo-musical-streaming-gestion-cultural-pedro-buil

 

En 2006, la IFPI (International Federation of the Phonografic Industry) publicó un informe sobre la piratería de la industria discográfica en el que se analizaban una serie de países de atención prioritaria entre los que se encontraban Brasil, Canadá, China, Grecia, Indonesia, Italia, México, Rusia, Corea del Sur y España. Solo en nuestro país se descargaron más de 500 millones de canciones ilegalmente. En ese mismo informe, el presidente ejecutivo de la IFPI, John Kennedy, anunciaba un acuerdo sin precedentes con Kazaa, que se comprometió a pagar una indemnización por los daños y perjuicios causados al sector y a realizar una declaración pública de enfocar su actividad hacia un modelo de negocio dentro de la legalidad.

Nuevos avances llegarán a producir otro giro en el consumo a través de nuevos medios tecnológicos que servirán como catalizador para que la piratería se vea reducida. Pagar por el contenido que se quiere consumir.

 

2. ¿Cómo se pudo cambiar el hábito de consumo de toda una sociedad? ¿En qué momento los usuarios de internet pasan de ser el potencial enemigo a ser el futuro soporte del mercado digital?

 

Bajo nuestra percepción, el streaming representa un cambio paradigmático en el consumo musical a gusto del usuario y unas pocas compañías supieron ver en este modelo una oportunidad de mercado con unas posibilidades de expansión enormes.

Además de la digitalización en lo que respecta al formato de almacenamiento, los cambios más recientes queda claro que han tenido que ver con la aparición de estos nuevos modelos de distribución de contenidos musicales. Nos referimos a plataformas que permiten consumir música al usuario sin obligarle a comprar ni descargar el contenido que escucha, muchas veces financiadas en gran medida por la publicidad emitida para el usuario que opta por modalidades que no son de pago. Ya no se trata de situar el foco de la renovación en el formato sino en el modelo de distribución de dicho formato y, sobre todo, en nuevas vías de consumo dentro del juego que permite el mercado y no al margen de las prácticas legales.

Dispositivos como Spotify o Deezer se impondrán en torno al 2009 como las principales plataformas de consumo de música en la red. También los vídeos musicales empiezan a liderar el consumo digital. Portales como YouTube, que lideran el consumo de música en streaming en Europa, tratarán de ser rentabilizados desde la industria mediante la producción de videoclips para su consumo directo en internet. Leoni-Sceti, quien fuera director ejecutivo de EMI Music en 2010, señaló en IFPI Digital Music Report el camino a seguir para la modernización del sector: situar el punto de mira no tanto en el producto a comerciar sino en el consumidor. Ser auténticos expertos en el consumidor, conocer sus preferencias, hábitos y expectativas así como la aceptación del nuevo marco comercial. De ello dependía la recuperación económica de la industria musical.

 

streaming-consumo-musical-gestion-cultural-pedro-buil

 

A través de este paradigma de consumo, las preferencias y hábitos van en sintonía con otro tipo de consecuencias que tienen un impacto directo para la industria. El acceso una a cantidad inmensa de contenido musical que el usuario puede portar en cualquier dispositivo ha revolucionado el modo de escuchar música y se adecúa perfectamente a la exigencia del consumidor: cantidad ilimitada e inmediatez en el acceso.

Hoy la música es la indispensable banda sonora que nos acompaña en los trayectos del día a día, en los tiempos vacíos de esperas inevitables y ahora más que nunca en un confinamiento global causado por la crisis del Coronavirus que sin duda tendría otros efectos si no tuviéramos la oportunidad de realizar un consumo de música, series, películas o documentales a través de medios como Spotify, Netfix, HBO, Youtube, Amazonetc.

Hoy es posible acceder a un catálogo interminable de contenidos culturales sin necesidad de almacenarlo ni de adquirir dispositivos de altos coste. Por supuesto también hay otro factor clave: el tiempo. Con la suscripción a un servicio streaming el usuario está comprando el acceso al contenido pero, sobre todo, compra tiempo. Tiempo que ahorra, frente a prácticas habituales que (fuera de la legalidad) permitían acceder sin coste a dicho contenido pero con un coste inevitable, el tiempo que el consumidor medio invertía bajando un programa P2P o buceando entre diferentes páginas web catalogadas como ‘pirata’, tiempo de descarga en función de una conexión por la que sí se pagaba, o tiempo esquivando o reparando posibles daños en el ordenador fruto de un malware o un virus que suponían un riesgo. Es decir la implantación de este paradigma de consumo hoy consolidado tiene una aplicación social directa y es que la sociedad por primera vez está dispuesta a pagar por un contenido digital.

3. ¿Puede esta pandemia de la COVID-19 poner en peligro la disposición de pagar contenidos digitales? ¿Puede la Covid-19 revertir esta situación fomentando unos hábitos del ‘todo gratis’ de nuevo?

En nuestra opinión, no tendría por qué ser así. El consumidor hoy elige una vía legal con un coste asumible para el bolsillo medio y lo hace porque es un modelo que ha sabido observar las prácticas y necesidades sociales y sus preferencias de consumo, y ha elaborado una meticulosa oferta a medida de la demanda emergente. Los consumidores eligen pagar poco, y acceder dónde y cuándo a todo lo que les apetezca de manera inmediata y sin límites en el acceso. Queda probado además que la fórmula funciona y la seducción y persuasión son eficaces. Desde 2016 Spotify prácticamente ha triplicado el número de usuarios que deciden pagar por una suscripción ‘Premium’ y la tendencia es que se siga incrementando el número de personas que deciden pagar.

Esta crisis está golpeando con extrema dureza al sector de la cultura y en los últimos días podemos encontrar iniciativas que ofrecen al usuario un acceso gratuito a una serie de contenidos para favorecer y hacer más amena esta prolongada situación de confinamientos y cuarentenas en los domicilios o así se presentan. Sin embargo, bajo nuestro punto de vista no deberían dejar de ser estímulos de captación de futuros públicos para favorecer que el usuario siga concienciado con la tendencia de los últimos años.

Tal vez quién no ha ido nunca al auditorio o a la ópera y hoy puede tener un acceso virtual gratuito a través de iniciativas de las propias instituciones, pueda convertirse mañana (o cuando recuperemos la normalidad) en un potencial consumidor de un mercado al que antes no se había planteado acceder y, en este sentido, pueden existir ventajas de ofrecer esta oportunidad sin coste para abrirse a nuevos públicos. Y lo mismo puede ocurrir con galerías de arte, museos y teatros. Sin embargo no debería ser un motivo para que el usuario retome viejas prácticas ya que entendemos que las actuales han calado de manera profunda. No creemos probable que las suscripciones caigan en picado tras una década de consolidación y es que en los últimos años se ha producido un descenso notable en el consumo ilegal tanto de películas como de música.

 

consumo-musical-pedro-buil-streaming-gestion-cultural

 

Distintos estratos de la sociedad de manera generalizada, están empezando a apostar por la suscripción a medios dentro del marco legal establecido con un progresivo abandono del acceso a contenido pirateado y se espera que esta tendencia continúe con esta misma dinámica. Sin embargo quedan otras incógnitas por despejar sobre este nuevo modelo de consumo. ¿Para quién es rentable? ¿El streaming ha salvado realmente al autor? Recordemos que los creadores, no dejan de ser parte del eslabón más necesario y a la vez más débil de la cadena de producción cuando una crisis como la que vamos a vivir sacude el sistema económico, y lo hará con extrema dureza según todos los indicadores consultados.

El streaming se ha echado a la espalda a toda una industria que en 2019 ha generado cerca de veinte mil millones de dólares y ha visto reforzadas las arcas de las grandes editoriales. Sin duda parece ser el medio idóneo para hacerla resurgir de nuevo pero no todos los datos reflejan una realidad optimista para todos los actores. Las ganancias a través de este medio son exponenciales; sin embargo, los ingresos obtenidos no se reparten uniformemente según exigen voces del sector de los músicos.

Este es un asunto muy complejo en el que se continúa trabajando para lograr una distribución económica justa y un reparto equitativo en función de la interacción del usuario. En el mercado on-line surgen muchas incógnitas en torno a la participación en los resultados económicos de estos nuevos medios en los que intervienen autores, compañías que proporcionan servicios digitales, editores y consumidores. La realidad es que el mercado on-line crece cada año pero el compositor medio (no hablamos de los artistas superventas) apenas se ve beneficiado económicamente por este incremento del sector. Plataformas que se antojan rentables como Spotify cada año asumen también costes millonarios debido a los altos importes que pagan por el uso del repertorio de las denominadas majors que, por supuesto, abogan por incentivar o ‘empujar delicadamente’ al usuario a la modalidad de pago y disuadirlo de las fórmulas gratuitas con publicad. En tiempos de crisis se pone en boca de todos una vez más la sostenibilidad del streaming como modelo rentable para los creadores y es que, sin músicos, no hay contenido que ofrecer.

Es probable que buscando un equilibrio entre el incremento de suscripción de pago y haciendo un reparto justo de los ingresos que llegan al músico podamos vislumbrar en el horizonte un modelo rentable y sostenible a medio plazo aunque sin duda queda un largo camino que recorrer y la crisis no lo pondrá fácil. Ahora más que nunca los consumidores debemos tomar conciencia del trabajo de los creadores, ejercer un consumo responsable y hacer lo que esté en nuestra mano para contribuir con las nuevas iniciativas que seguro surgirán para no dejar de lado al sector de la cultura, un sector que nos ha acompañado desde nuestras casa a golpe de ‘click’ y al que más hemos necesitado para hacer más soportable la difícil situación que atravesamos.

Quins nous reptes planteja la crisi del coronavirus en el sector cultural? Quin paper juga la innovació? — Lluís Miras

joan-miras-gestor-cultural-innovacio-social-gestio-cultural

Per Lluís MirasGestor Cultural en Innovació Social i professor col·laborador del Màster de Gestió cultural de la UOC 

 

 

 

La gestió cultural en temps de coronavirus i confinament

 

El confinament ens ha evidenciat l’oportunitat que té el sector cultural de desenvolupar la seva cara més digital, i això comporta un determinat format amb la seva manera de consum, on la innovació social juga un gran paper potenciador.

En l’àmbit personal i professional, la sensació de fer gestió cultural a casa és molt diferent de la que tinc quan treballo en les oficines d’un equipament cultural. Primer, trobes a faltar l’enriquidor treball en equip, i tot seguit, descobreixes que venim d’un sistema cultural força analògic. A partir d’aquí la relació amb el propi equip gestor, artistes, creadors, usuaris i usuàries passa a ser digital.

De l’artista necessites una major complicitat, i inclús intimitat per preparar un contingut en línia que ens demana naturalitat, dinamisme i sobretot un missatge directe i clar. Com a punt a favor, aquest nou vincle personal i digital amb l’artista m’ha servit per conèixer més a fons el seu pensament creatiu i la seva obra.

Els continguts, que fins ara tenien un tarannà bàsicament presencial, passen a ser digital gràcies a la tecnologia i es potencia la seva comunicació; s’anul·len les distàncies, es facilita un intercanvi d’informació, es fomenta la participació i la inclusió social. Llavors, penses en tots aquests sentiments que desperta l’estat de confinament, i és l’hora d’activar la imaginació i planificar, gestionar i difondre una comunicació digital amb continguts socials, propers, humanistes que ajudin a fer passar d’una manera més entretinguda aquesta estranya situació en la qual vivim.

reptes-gestio-cultural-sector-cultural-covid19-coronavirus

 

Reptes del sector cultural durant i després de la pandèmia global per COVID-19

 

1. La relació entre la cultura i la salut

En aquest context, la cultura es presenta i s’exposa amb la intenció d’atreure, entretenir i acompanyar-nos. Aquí, també, es manifesta clarament la relació entre cultura i salut, i la nostra feina pren un compromís més social quan ens imaginem productes culturals per pal·liar la soledat.

2. Participació activa i cocreació ciutadana en continguts digitals

Vull destacar la satisfacció que em produeix la participació activa dels usuaris i usuàries sobre els continguts digitals. I és de participació, i en alguns casos inclús de cocreació, que parlem quan ens imaginem un producte cultural, que té el gran repte de convertir la ciutadania consumidora en ciutadania activa.

3. Innovació social, gestió cultural i cultura de proximitat

Un dels fonaments indispensables per crear un producte cultural, des de la perspectiva de la innovació social, és la participació activa i inclusiva, on la nostra feina també consisteix en destruir qualsevol tipus de barreres i permetre l’accessibilitat. Aquí tenim un dels grans reptes que d’una manera ràpida i sense avisar ens ha portat aquesta situació de confinament: fomentar la participació en línia.

I això ens porta conseqüentment a un altre gran repte, que des de la cultura de proximitat haurem de tenir molt present; que consisteix a fer familiars aquestes eines digitals de comunicació i participació. Això vol dir, fer un treball d’educació digital adreçat a qualsevol tipus de col·lectiu, especialment als més vulnerables com pot ser la gent gran.

4. Eliminar la bretxa digital i democratitzar la tecnologia

M’agradaria destacar, com en aquests temps la digitalització et situa o no en la vida cultural i social. La situació actual et fa conscient de la gran fractura o bretxa digital, i de la necessitat de la democratització de la tecnologia.

Els gestors culturals ens hem d’adonar de la desigualtat entre grups de població que tenen accés a les TIC i els que no en tenen. Així podrem introduir eines bàsiques de comunicació digital en els nostres productes culturals per poder connectar amb la major part de la societat. Hem de contemplar que la bretxa digital també fa referència a aspectes de condicions d’accés, i en la qualitat d’ús que fem de les TIC, i és precisament aquí on la cultura i l’educació tenen un paper fonamental en l’ús del coneixement i la competència digital.

5. Potenciar el valor de la cultura i la cultura digital com a motor de construcció social

Davant la situació de confinament, la gestió cultural ha estat possible gràcies a la digitalització de continguts. Això ha creat una nova manera de fer i relacionar-se amb una cultura que s’ha presentat força altruista, amb l’únic propòsit d’evadir-nos d’aquesta situació. I és precisament la seva qualitat beneficiosa que ens ha de fer veure clarament el seu valor com a constructora social. La innovació social, que recull aquest valor transformador de la cultura, ha de posar tots els recursos necessaris per facilitar una oferta digital cultural. Aquesta cultura digital ha vingut per conviure d’una manera estable amb les formes culturals presencials que tots coneixem.

 

10 reflexions i desitjos per a la gestió cultural de després de la covid-19 — Jordi Baltà

#gestiócultural
#postcovid19

jordi-balta-gestio-culturalPer Jordi Baltà Portolés, consultor a Trànsit Projectes, expert de l’Agenda 21 de la cultura, i tutor / professor col·laborador del Màster en Gestió Cultural de la UOC i la UdG

 

 

 

“D’on veníem no estava bé. I jo penso que es pot aplicar a moltes persones, a moltes professions i a molts sectors. D’on veníem no estava bé. No pot ser que una crisi demostri la fragilitat del sistema d’aquesta manera. Llavors és que el sistema no està ben plantejat. No pot ser que passem d’una estabilitat X a l’absoluta incertesa, a la pobresa de moltes persones, per una qüestió com una crisi sanitària”, afirmava l’actriu i creadora teatral Carla Rovira en una de les darreres entregues del programa de TV3 Primera Línia.

Una de les funcions bàsiques de la gestió cultural és interpretar el context en el qual s’intervé i definir actuacions des de la cultura que s’hi posin en relació, i que busquin incidir-hi. En la reflexió de Carla Rovira s’hi apunten diversos aspectes que em sembla que cal tenir en compte en aquest sentit: d’una banda, entendre la pandèmia no com un fet aïllat, sinó com a part d’una crisi més profunda, més a llarg termini; de l’altra, connectar la reflexió des de la cultura amb aquella que afecta el conjunt de la societat. Així mateix, crec que la gestió cultural ha d’ajudar a interpretar el context de canvi, oferint reflexió tant davant la pressa a l’hora de recuperar una “normalitat” que no ho serà, oblidar el dol i passar per alt les causes de la crisi, com davant la normalització de noves regles i maneres de fer que comportin restringir drets, mantenir o reforçar desigualtats, o limitar l’espai de la cultura en la vida pública.

Crec que tota reflexió en aquests moments està impregnada de dubte i desconeixement; hi haurà aspectes que es mantindran, altres que canviaran, i molts que ens són impossibles de preveure. Des d’aquesta limitació, voldria fer una sèrie de reflexions que són alhora desitjos i propostes.

 

gestio-cultural-futur-covid19-postcovid19-reflexions-de-jordi-balta

Continua llegint

MuseumWeek 2020: 7 días, 7 temas, 7 Hashtags

Del 11 al 17 de mayo tendrá lugar MuseumWeek. Una iniciativa virtual celebrada a nivel mundial que gira en torno a los museos. Esta actividad cultural se inició en 2014 con el compromiso de 12 museos franceses. Actualmente cuenta con el apoyo y participación internacional. Múltiples agentes implicados en la cultura colaboran en esta semana significativa para el sector cultural y los museos.

Esta propuesta se acoge bajo la etiqueta #MuseumWeek y se estructura con una temática central por día: 7 días, 7 temas, 7 hashtags. El 2020 se ha caracterizado por una emergencia sanitaria y una pandemia global. Los temas de este año están condicionados por la situación excepcional que estamos viviendo. No podía ser de otra manera. Una realidad prácticamente inverosímil que nos invita a reflexionar, pensar, imaginar otros mundos posibles. Y de esto mismo hablará esta semana, el mundo, desde #MuseumWeek.

 

 

Temas MuseumWeek 2020

  • Lunes 11: #heroesMW, dedicado a los trabajadores y trabajadoras que han estado a primera línea para conseguir superar la pandemia de la COVID-19.
  • Martes 12: #CultureInQuarantineMW, una invitación a visibilizar trabajos desde casa.
  • Miércoles 13: #togetherMW una oda a la colectividad y a la comunidad.
  • Jueves 14: #MuseumMomentsMW, una propuesta para compartir los mejores momentos de cada museo.
  • Viernes 15: #ClimateMW, una mirada crítica al cambio climático des de la mirada de los museos y el sector cultural.
  • Sábado 16: #TechnologyMWtrataremos, un tema muy actual a raíz de la pandemia de la COVID-19. Una invitación a explorar nuevas relaciones del museo con la tecnología.
  • Domingo 17: #DreamsMW, la clausura de este evento virtual vendrá con una visión de futuro y el el deseo de un mundo mejor

 

Desde el Màster en Gestió Cultural de la UOC i la UdG os animamos a participar y seguir esta semana cultural centrada en los museos y la realidad desencadenada por la COVID-19.

Com comunicar la cultura en la realitat desencadenada per la COVID-19? — Anna Noëlle

Quatre preguntes en el sector de la gestió cultural i la comunicació que es plantegen arran de la pandèmia global per coronavirus i la realitat postcovid-19



perfil-an-2016-1Per
Anna Noëlle, cap de comunicació de la Fundació Joan Miróprofessora col·laboradora del Màster de Gestió cultural de la UOC

 

“SENSE POR D’EQUIVOCAR-NOS”

 

Des del 14 de març, tots hem estat allunyats del nostre entorn familiar i social i de la nostra comunitat, aïllats en una atemporalitat fictícia en què la realitat informativa era tan intensa que els titulars marcaven el calendari. Aturar el temps i buscar un espai de parèntesi ens hauria d’haver permès escoltar les veus anònimes que reclamaven un canvi de paradigma o que ens convidaven –com la de Yuval Hararia prendre decisions, no per incidir en el present sinó per la possibilitat de canviar el futur.

En paral·lel a la sobre-informació –sovint contradictòria- a què hem estat sotmesos per part dels governs i autoritats sanitàries sobre les pautes a seguir o sobre les dates del possible desconfinament, el sector cultural –i parlo sobretot dels museus– ens hem trobat amb un doble repte:

  1. Continuar oferint de manera frenètica continguts i recursos on-line per tenir visibilitat a través dels nostres canals digitals.
  2. Justificar la necessitat dels museus, i per extensió de l’art, per demanar a les Administracions ajuts extraordinaris que ens permetessin sobreviure a la crisi sense precedents que ha esclatat a causa de la falta d’ingressos provinents de taquilla.

Reptes Gestió cultural coronavirus covid19

1. Com defensar la necessitat de l’art i la cultura en un moment de crisi extrema en què les prioritats són els sectors social i sanitari?

Potser no és el millor moment. Com tampoc ho és per recordar els excessos de glòria i de vanitat de grans equipaments culturals que van deixar temporalment fora de joc petits teatres o institucions pre-olímpiques, sinó que ara toca defensar junts el sentit de l’art en totes les accepcions.

Dir que l’Art, com a activitat més inútil de la humanitat, ens defineix i ens distingeix com a humans, seria massa obvi. Res no és més útil que les arts inútils, ja deia Ovidi. Dir que ens ajuda a entendre el món o que dóna transcendència a les nostres vides, massa petulant. Des del sector museus ens hem trobat, doncs, justificant el valor intangible de l’art a partir d’arguments com la importància que té per al PIB nacional, en tant que reclam turístic de primera línia. I hem preparat notes i argumentaris que han recordat des de l’última definició de museu de l’ICOM fins a la veu d’alguns dels nostres artistes:

“ (…) entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil, sinó quelcom que faci servei als homes.” [1]

I més enllà de justificar la seva importància, i davant l’escenari d’aclaparadora incertesa, la cultura, més que mai, ha de mostrar una veu forta i unitària i ha de pronunciar-se amb claredat i visió de futur. Davant de les pors i els dubtes, ha de mostrar confiança. Davant de protocols coercitius, ha de mostrar responsabilitat. L’art i la cultura han de liderar aquest canvi sense por d’equivocar-se.

2. Serà la crisi de la Covid-19 el punt d’inflexió? Servirà l’activitat frenètica i el paroxisme viscut els últims anys per generar finalment un canvi de paradigma? Quin paper ha de jugar el museu a partir d’ara? Què se n’espera?

 

La majoria de gestors culturals de diferents sectors s’han trobat amb un conflicte entre la renúncia al model anterior i el repte davant de noves oportunitats. La renuncia a un patró conegut -però no millor- i el repte a obrir nous horitzons i noves formes de pensar la cultura. Aquesta nova visió del paper que jugaran els museus és el missatge clau en un món postcovid-19. No només des de la immediatesa post-confinament, intentant resoldre urgències greus de finançament, sinó fent un salt cap al futur.

 

gestio-cultural-instagram-prado-comunicar-culturaVisita virtual al Museo del Prado con Alejandro Vergara

 

3. Què diran les hemeroteques del 2021 sobre aquest moment? Quins voldríem que fossin els titulars?

 

Tenim clar que el museu ha de ser obert i accessible, inclusiu, crear comunitat, ser inspirador i transformatiu, ara hi haurem d’afegir segur i saludable, però hem analitzat prou bé el sentit de cada un d’aquests conceptes? Sovint penso que atribuïm tanta elasticitat a les paraules, que han perdut el seu valor com a significant.

El museu ha de ser rellevant. Rellevant per als nostres visitants. En moments de crisi hem d’estar especialment atents al pols dels ciutadans. Hem de tenir clar què els podem oferir però sobretot què volen que els oferim. Diversos estudis de públic dels Estats Units van concloure que les sis motivacions principals d’oci dels americans eren: interacció social, fer alguna cosa que valgui la pena, sentir-se bé en un entorn, descobrir noves experiències, oportunitat per aprendre i participar activament. [2] Podrien ser similars a les dels catalans o a les de qualsevol país europeu. Perquè aquí, aquestes aspiracions dels nostres visitants també les hem detectat. L’”experiència del visitant” o el “museu participatiu” són alguns d’aquests conceptes que els hem estirat com a xiclets fins que ja no sabem ni què volen dir. Hem d’acompanyar els mots d’accions i actituds que es corresponguin al seu significat real per no desgastar-ne l’ús. Si ara tocarà posar en valor la salut i l’”estar bé”, que no vol dir benestar, haurem d’ajudar a connectar les nostres col·leccions i el nostre patrimoni a aquests valors. No al contrari. No hem de tractar d’entaforar els conceptes sinó extreure’ls de les múltiples i variades lectures que te una obra d’art. I a més, caldrà convèncer els nostres públics que el museu és això justament, un espai on qüestionar-se tota mena de realitats, també la del sentit de l’art. Ara més que mai, cal obrir-nos a nous públics amb diferents registres no només per escurçar distàncies, també per generar noves associacions, noves afinitats i noves xarxes d’interessos.

 

gestiocultural coronavirus covid19 comunicar cultura Anna Noëllegestio cultural covid19 coronavirus comunicar cultura Fundació Joan Miró, Barcelona — Abril 2020

 

 

 

 

 

 

 

4. Com serà el nou museu?

Aquests dies de confinament tots hem aprofitat per fer ordre d’arxius i calaixos. És una manera de fer ordre mentalment. En moments d’incertesa, cal endreçar les idees. Els museus també haurien d’endreçar les idees i els calaixos. Tornar als bàsics, a l’essència de les coses, a les relacions de proximitat i als artistes locals. I no voler imitar models globalitzadors, sinó buscar les arrels, cadascú les seves. El patrimoni local és únic i aquesta singularitat és el que li dona valor universal.

Hem d’acomiadar-nos sense nostàlgia d’un vell model poc sostenible i no pensar en recuperar-lo amb equilibris de funambulista sinó pensar en la oportunitat de crear-ne un de nou. Cadascú des de la seva idiosincràsia i des dels seus actius. El repte o l’encert serà trobar l’equilibri entre aquest nou model i la sostenibilitat financera. Sense por, però també tenint present que sense equivocar-nos no podrem avançar. Encertar un pronòstic basat en l’experiència i en les dades és molt fàcil, però ara no tenim dades, no tenim històric i haurem de fer com els artistes: imaginar i arriscar-nos. Per construir potser caldrà destruir. I l’art serà el nostre catalitzador.

fundacio-miro-anna-noelle-gestio-cultural-comunicar-cultura-covid19-coronavirus

Joan Miró, Tela cremada I, 1973

L’actitud rebel de Miró i el seu esperit de risc el porten a cremar les seves pròpies pintures com a gest d’inconformisme però també com un pas per anar més enllà després d’atènyer el virtuosisme.


[1] Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

[2] HOOD, Marilyn G., Staying away dins ANDERSON, Gail, Reinventing the Museum, UK, 2004.

La crisi de la COVID-19 ha transformat definitivament els museus? Virtualitat i gestió cultural — Ester Magriñá

Per Ester Magriñá Lozano, directora del Museu d’Alcover i
professora col·laboradora del Màster de Gestió Cultural UOC

 

La virtualitat ha guanyat terreny en el sector cultural arran de la crisi causada per la pandèmia global del coronavirus. Podrem trobar l’encaix entre museu i Internet? Sota quina estratègia?

 

La crisi de la COVID-19 en el sector cultural 

L’escenari global que ens ha tocat viure fa pocs mesos ningú se’l podia imaginar. La Xina ens quedava molt lluny, malgrat la globalització en què estem immersos des de fa dècades, i planificar, és un concepte que començo a creure que no forma part del nostre imaginari.

reptes-museus-gestio-cultural-covid19-coronavirusPhoto by Václav Pluhař on Unsplash

 

La cultura és extremadament sensible a les crisis conjunturals, ho vam poder comprovar poc després de la crisi financera del 2007 i ara, en un rebrot incontrolat, amb la nova crisi sanitària en la qual ens trobem de ple. El sector cultural afronta la crisi de la COVID-19 en una clara desavantatge i desigualtat respecte d’altres sectors, perquè encara no s’ha refet de l’anterior. Dintre de la transversalitat que caracteritza el terreny cultural i la gestió cultural, com impactarà aquesta crisi en els museus? Quin paper tindrà la virtualitat?


La transformació dels museus i la gestió cultural en temps de crisi

Em centraré a parlar, de museus i sobretot locals, perquè puc reflexionar des de la mateixa experiència. Precisament el 5 de juny de 2019 se celebrava al Museu del Disseny de Barcelona el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya amb el lema “cap al Museu Social”, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat, en el qual vaig tenir el plaer de participar. La meva sensació és que es respirava la voluntat d’obrir un període de revisió d’aquests espais culturals, sota el paraigua d’una visió més social i participativa. S’hi van escoltar diferents veus com les d’estudiants de Gestió Cultural, professionals liberals, treballadors i gestors de grans, mitjans i petits museus, representants d’empreses culturals, etc., coincidint tots i totes en una realitat comuna: la necessitat urgent d’un canvi perquè quelcom no funcionava. D’aleshores ençà no hem tingut gairebé temps de desplegar els plans d’intencions que es van posar a sobre de la taula i sobtadament, amb la nova crisi, tot horitzó de treballar-hi a curt termini s’ha esvaït

Malgrat tot, ara més que mai hem de plantejar convertir definitivament els equipaments museístics en museus socials, sobretot els locals, i això comença per connectar i posar-se al servei de la ciutadania, la qual cosa no s’aconsegueix només fent accessible la col·lecció en línia i virtualitzant els espais expositius, perquè és molt més complex

 

reptes-gestio-cultural-museusPhoto by Michał Parzuchowski on Unsplash

 

El nou context ens situa de ple en un escenari digital, això és indiscutible, era important i a partir d’ara és imprescindible tenir una bona web i visibilitat a les xarxes socials. Efectivament, caldrà treballar de valent en aquesta línia i acceptar l’espai virtual com una realitat vital dels museus, però això sí, no improvisant accions i malbaratant recursos. Si us plau, aprenem dels errors del passat i no oblidem que un museu és molt més que un contenidor, i que sense un bon contingut no pot comunicar ni sumar a la seva ciutadania en un projecte comú, i aquí s’inclouen els bons relats, discursos emotius, projectes educatius compromesos, treball col·laboratiu… Així que planifiquem i treballem per quan tornem a obrir les portes amb una bona estratègia digital, altaveu per a explicar qui som i que fem. 


Cap a un museu familiar i de proximitat

Després de compartir la meva reflexió en veu alta sobre la situació actual dels museus, vull aportar una petita pinzellada sobre la realitat que més de prop conec: el museu d’Alcover, on fa poc més de disset anys que hi treballo

La fisonomia i l’essència dels equipaments museístics és tan complexa i variada com quan parlem d’un grup, espècie o família en l’àmbit de les ciències naturals. No es pot escriure un manual general, tot i que hi ha trets comuns, així que cadascú, en temps de crisi o no, ha de ser conscient de la seva realitat, analitzar en quin punt es troba i  marcar unes fites d’actuació assumibles

En el cas del museu d’Alcover, fundat l’any 1967 per iniciativa de l’ajuntament, ens situem en el nucli antic d’un municipi de l’Alt Camp de poc més de 5000 habitants, insuficientment a prop de xarxes temàtiques i/o turístiques. En funció d’aquesta realitat hem apostat per la proximitat i les famílies, i per aquest motiu, hem centrat tota l’atenció en la funció educativa i divulgativa de la col·lecció de fòssils marins del Triàsic descoberts a les pedreres d’Alcover-Mont-ral, entremig de les Muntanyes de Prades.

 

reptes-museus-gestio-cultural-coronavirus-covid19

Museu d’Alcover | Escenografia espai infantil de la sala de paleontologia
on es projecta el conte Peix Pedra — Foto: Jaume Baldú

 

El camí, però, no ha estat fàcil. El 2005 s’obria la nova exposició de paleontologia després d’un llarg període de reformes i adequació del contenidor, d’acord amb un guió creat abans que hi entrés a treballar. Immediatament, vaig intuir que amb aquell relat, massa especialitzat i genèric, i el format d’un llibre de text penjat a la paret, tindríem poc recorregut, i més encara pels infants. Aleshores, vaig demanar col·laborar amb nosaltres a l’escriptora i pedagoga Maria Àngels Ollé, qui malauradament fa poc que ens ha deixat, posant-la en una difícil situació: explicar als infants que havia succeït a Alcover-Mont-ral feia 240 milions d’anys a través del llenguatge literari i a més, inventar un relat en què el protagonista moria i es convertia en una pedra, un fòssil. Tot un repte, com em va comentar la Maria Àngels qui em demanà tot l’estiu per poder inspirar-se al mas amb la família. De tot plegat, va néixer el magnífic conte “Peix Pedra. Quan les Pedres Parlen”. Anys més tard, la il·lustradora Maria Espluga, filla de la també il·lustradora i artista plàstica Carme Solé Vendrell, amiga de la Maria Àngels, acceptava l’encàrrec de donar forma al conte per poder-lo editar. Fa dos anys i escacs, la bellesa de les il·lustracions va inspirar l’escenografia de l’espai infantil dins de la sala de paleontologia “Triàsic, explosió de vida” de la mà de l’artista Jordi Nolla, creant un espai ideal per conèixer la història del nostre peix poruc, tocar rèpliques de fòssils originals i submergir-se en un antic mar tropical ple de vida.

 

Quina relació hi ha amb la crisi de la COVID-19?

Us preguntareu, però, què té a veure el que us he explicat amb la crisi actual de la COVID-19? I a més, quin sentit té plantejar una visita en família al museu si està tancat i no sabem quan i com podrà reobrir?

Doncs precisament ho he compartit perquè aquesta visió que fa temps determinà quin rumb prendre davant un moment gens fàcil pel museu, ara, de nou, la recuperem. El públic al qual volem arribar és el mateix, únicament ha canviat l’espai a intervenir. Des de fa unes setmanes que tot l’equip, bé, la Irina Cervera, gestora cultural i educadora del museu i jo mateixa, ens hem posat a treballar a fons per oferir una visita en família virtual. I gràcies al suport de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, hem pogut sumar al projecte a la Marta Arjona per dissenyar i produir els recursos en línia.

retos-virtual-museo-gestion-cultural

Photo by Kelvin Yup on Unsplash

 

En aquest cas la nova activitat s’ha plantejat al voltant d’un altre objecte, hem canviat un fòssil de peix pel d’un cranc baioneta o cassola de les moluques, que suposadament acaba d’entrar al museu procedent de les pedreres de Lucas i que ens cal classificar. La visita comença quan s’entra al museu virtual per afrontar el repte que els plantegem i que els situa en un context real. La lògica de l’activitat és exactament la mateixa, provocar, emocionar i fer-se preguntes, això sí, en un nou espai cultural fora de les parets del museu. Internet és l’àmbit de la difusió que ofereix la possibilitat d’accés als continguts del museu per part de nous públics que estan exclosos per motiu geogràfic o d’altra índole de la visita física (SOLANILLA: 2009); per això, ha arribat l’hora de trobar un lloc dins l’espai virtual, sense entrar en conflicte amb la presencialitat, ans al contrari, combinant dos espais en perfecta simbiosi.

Em pregunto, lògicament, com funcionarà aquesta nova proposta virtual? Ho desconec, com tampoc es pot preveure l’èxit d’un projecte presencial. Malgrat tot, com explico als alumnes de l’aula d’Espais Culturals on col·laboro com a docent al costat de la professora del Màster de Gestió Cultural UOC i amiga, Laura Solanillaquan es creu en una idea, és necessari provar, rectificar i provar, fins que s’encerta. I aquests dies d’incertesa, aturada forçosa i  sense públics presencials, és un bon moment per pensar i plantejar accions enfocades a trobar l’encaix del museu en el món digital, cadascú des de la seva realitat i casuística.

 

gestion cultural patrimonio inmaterial en-primera-persona-libro-laura-solanilla

Solanilla,L. (2009). En primera persona: memòria oral,
patrimoni immaterial i Internet. Girona: ICRPC

 

 

Quan un projecte cultural és transformador? Premi Lluís Carulla

#laCulturaTransforma

 

El Premi Lluís Carulla dóna ales a idees i projectes culturals transformadors amb una dotació total de 100.000€.

El Premi Lluís Carulla, guardó biennal que és convocat des de la Fundació Carulla, aposta per idees i projectes culturals que transformin i millorin la societat catalana. Des del Màster en Gestió Cultural UOC – UdG us animem a participar-hi! Podeu aplicar a la convocatòria fins al 2 de febrer 2020.

A continuació us compartim què defineix una idea o projecte cultural transformador, detallat pel Premi Lluís Carulla i mūtāre, i consells/eines per a presentar-se:

  1. — Quan un projecte cultural és transformador
  2. — Quan una idea cultural és transformadora 
  3. — Elements per incrementar el potencial transformador dels projectes culturals
  4. — Consells i eines per a presentar-se a convocatòries sobre projectes culturals

 


1.  Quan un projecte cultural es considera transformador? [1]

  • Quan incorpora processos per provocar impactes sostinguts en el temps
  • Quan integra o té la capacitat d’incorporar una sòlida xarxa d’organitzacions aliades
  • Quan genera oportunitats per al màxim nombre de persones possible
  • Quan és rigorós metodològicament

2. Quan una idea cultural és transformadora en un projecte de treball? 

Quan un agent cultural (o un conjunt d’agents culturals) s’organitzen per primera vegada per dur a terme un procés de treball sostingut des d’una hipòtesi ben formulada. Aquesta hipòtesi ha de girar al voltant d’un repte social.

Aquest procés de treball és obert a canvis constants durant el qual la idea que es desenvolupa es dotarà de la capacitat de transformació a mesura que incorpori els elements del decàleg mūtāre, especificats posteriorment.


3. Quan el potencial transformador dels projectes culturals incrementa? 

  • Quan incorporen una dimensió educativa
  • Quan les persones són protagonistes actives en totes les fases dels projectes
  • Quan aporten creativitat i innovació artística
  • Quan són fruit de processos de cocreació
  • Quan s’adrecen a totes les persones

premi-lluis-carulla-projectes-culturals-transformadors

Quins elements han d’estar presents per incrementar el poder transformador dels projectes culturals? 10 elements destacats per mūtāre, Fundació Carulla [2]:

 

  1. Compromís amb els reptes socials

    La cultura entesa com a eina per fer realitat el desig de canvi, avançant-se i donant resposta a les necessitats socials. Mobilitzant i cridant a l’acció, generant impacte social i emocional.
  2. Cultura per a totes les persones

    Crear oportunitats perquè totes les persones puguin viure i apropiar-se de la cultura, des del compromís amb els drets socials i la justícia.
  3. Aportació d’innovació artística i social

    Construcció de noves mirades que ens fan créixer com a persones i com a societat, amb una clara vinculació amb la dimensió ètica dels valor
  4. La persona, protagonista activa

    Situar la persona al centre, apoderant-la perquè pugui desenvolupar una mirada crítica i perquè sigui agent clau del canvi social.
  5. Connectar des de l’emoció i la il·lusió pel canvi

    Escoltar activament i actuar des de l’emoció per connectar amb les persones. Treballar en el reconeixement de l’altre, generant sentit a partir de l’autenticitat.
  6. Sentit crític

    Despertant el sentit crític de la societat i produint canvis reals en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions, en l’activació de recursos latents, etc.
  7. Infants i joves creadors

    Connectant el sistema educatiu amb la comunitat i el patrimoni cultural per aconseguir motivació per les arts i per crear experiències vibrants d’aprenentatge i de creació cultural amb significat.
  8. Implicació i cocreació

    Involucrant al màxim nombre d’agents socials i col·lectius, connectant i sumant experiències, i generant lideratges compartits i dinàmiques de cocreació.
  9. Rigor metodològic

    Sistematitzant els processos de creació de valor, avaluant l’impacte assolit i compartint els aprenentatges per provocar un efecte multiplicador per al canvi social.
  10. Sostenibilitat

    Avançant en el camí cap al desenvolupament sostenible, des de la triple dimensió social, econòmica i mediambiental en la concepció i desenvolupament dels projectes culturals transformadors.

Com indiquen a les Bases Premi Lluís Carulla, al web mutare.cat podeu consultar un decàleg amb els elements que potencien la capacitat transformadora dels projectes culturals. També hi trobareu especificats exemplars d’accions concretes en relació amb planificar, desenvolupar, avaluar, i millorar i comunicar un projecte cultural.

 

4. En el següent enllaç trobareu consells i eines per a presentar projectes culturals.

T’animes a participar en el Premi Lluís Carulla? Des del Màster en Gestió Cultural UOC – UdG us desitgem molta sort, inspiració i constància!

Emprendedores/as culturales: proyectos, propuestas, empresa…


[1] Bases Premi Lluís Carulla 

[2] mūtāre, Fundació Carulla

Prácticas de gestión cultural: perfiles profesionales, dónde realizarlas y cómo conseguirlas

#gestioncultural

 

Treinta estudiantes del Máster Gestión Cultural UOC – UdG están realizando prácticas curriculares este semestre Octubre 2019/Marzo 2020. Durante este período, los estudiantes tienen la oportunidad de aplicar los contenidos aprendidos en instituciones y empresas del sector cultural.

Para todas las personas interesadas en realizar prácticas de gestión cultural, os compartimos algunas de las competencias profesionales que están desarrollando los estudiantes, espacios donde están realizando las prácticas, modalidades y cómo conseguirlas. Esperamos que esta información os pueda proporcionar inspiración y orientación.

como-realizar-practicas-gestion-cultural

— Competencias profesionales 2019/20 | Prácticas de los estudiantes del Máster Gestión Cultural UOC – UdG

  • Asesor cultural
  • Técnico de eventos culturales
  • Gestor de derechos
  • Responsable o técnico de marketing
  • Comunicación y cultura
  • Técnico para museos
  • Organismos culturales
  • Consultor dedicado al mundo de la cultura
  • El turismo y el patrimonio, investigador
  • Docente en el ámbito de la gestión cultural
  • Profesional del sector turístico y del patrimonio
  • Emprendedor cultural
  • Profesional de las industrias creativas

 

— ¿Cómo han conseguido los estudiantes del Máster las prácticas en gestión cultural?

La elección del lugar donde realizar las prácticas de gestión cultural puede haber sido bien a petición del estudiante (modalidad directa) o bien a través del catálogo que la Universitat Oberta de Catalunya ofrece. También, y siempre en función de sus necesidades concretas, el estudiante puede realizar las prácticas de manera presencial o virtual.

Prácticas del Máster Gestión Cultural UOC - UdG

 

— Modalidad y seguimiento de las prácticas de gestión cultural

Sea cual sea la modalidad escogida de prácticas de gestión cultural, el diseño, aplicación didáctica y seguimiento docente, se lleva a cabo en el aula virtual, como cualquier otra asignatura del plan de estudios del programa. El profesor colaborador guía y orienta al estudiante siguiendo el plan docente establecido, con la supervisión académica de la profesora responsable Alba Colombo en colaboración con el tutor de la empresa.

Pero para que las prácticas puedan estar en funcionamiento al inicio de curso, tres meses antes se ha tenido que activar un detallado procedimiento en el que entran en juego diferentes perfiles profesionales. Estos diferentes perfiles profesionales, junto a a ayuda de la tecnología, facilitan el proceso para que:

  • Las empresas ofrezcan prácticas de gestión cultural durante el semestre
  • Los estudiantes de gestión cultural interesados puedan solicitar esas prácticas
  • Los centros puedan hacer la selección o bien los estudiantes aporten un centro donde realizar las prácticas de gestión cultural
  • Materializar el acuerdo empresa- estudiante mediante la firma de un convenio

practicas gestion cultural
Las empresas pueden ofrecerse como centros de prácticas a través de la aplicación  Xperience y los estudiantes del Máster de Gestión Cultural disponen de un espacio específico en el campus – Campus UOC: Inicio/Trámites/ Prácticas en empresa/ Prácticas curriculares/ Solicitud de prácticas/  Solicitud de las prácticas del máster Gestión Cultural – para poder acceder a dichas ofertas. Durante un período de tiempo concreto y limitado, los tutores UOC, el equipo de gestión del Máster de Gestión Cultural y el Servicio de prácticas de la UOC, trabajan intensamente para que todo ello pueda llevarse a cabo y el estudiante comience sus prácticas durante el semestre previsto.

— ¿Y si estoy fuera del plazo para solicitar las prácticas de gestión cultural? 

También existe la posibilidad de realizar prácticas durante un período no semestral, pero este tipo de prácticas ya no entran dentro del plan de estudios del Máster de Gestión Cultural, son las llamadas prácticas no curriculares  y son un servicio más de los diversos servicios que la universidad ofrece.

Cualquier consulta, no dudéis en contactar con vuestro tutor del Máster de Gestión Cultural.

— Empresas e instituciones colaboradoras que han acogido a los estudiantes de prácticas en gestión cultural 

  • Ajuntament d’Agramunt
  • Ajuntament de Sant Pere de Ribes
  • Casa Asia
  • Casa de la Música de L’Hospitalet
  • Casa Orlandai
  • Ciutats i Governs Locals Units
  • Club TR3SC
  • Comuart
  • ConArte Internacional
  • Edicions del Núvol
  • LU espositiu
  • Festival Cantut 2019 Alters sinergies
  • Filmoteca de Catalunya
  • Institut de Cultura d’Olot (Festival Sismògraf)
  • L’Alternativa, Festival Cinema Barcelona
  • La Farinera Ateneu del Clot
  • Magma Cultura
  • Modiband
  • Museu Alcover
  • Museu d’Història de Catalunya
  • Museu del Cinema de Girona
  • Nau Côclea

¡Os deseamos mucho éxito con vuestros propósitos en el sector cultural!


 Si os interesan más aspectos relativos a los perfiles profesionales de la gestión cultural, aquí encontraréis 10 de ellos:

¿ A qué se dedica un gestor cultural? 10 perfiles profesionales de la gestión cultural

Jornada XOC’19 | Noves tendències en gestió cultural APGCC

#Xoc2019

El 15 de novembre a NauBostik, tindrà lloc XOC’19, una la jornada bianual que gira entorn el concepte “Xarxa oberta i comunitat” organitzada per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC). Una mirada àmplia i panoràmica dintre de la gestió cultural, adreçada a tots els perfils de professionals de la cultura. Des del Màster de Gestió cultural UOC-UdG us ho recomanem.

XOC 2019 s’estructura dintre de tres eixos vertebrals:

Crea | No és només un espai d’aprenentatge individual, també és un lloc de construcció col·lectiva.

Connecta |  XOC busca establir-se com a nexe que connecta persones i projectes que treballen en la gestió cultural.

Troba | També es configura com a punt de trobada, amb la finalitat de crear sinergies i un relat comú dintre el sector cultural.

xoc-2019-apgcc

Enguany, en la seva tercera edició, aposten per un nou format que explora noves tendències en la cultura a partir de conferències, taules rodones, espais dinàmics, de proximitat, espai de presentació de projectes, etc.

El programa de XOC 2019 i les noves tendències en gestió cultural, treballa sobre els reptes dels professionals de la cultura i novetats que es perceben en el sector cultural. Concretament, aquesta edició busca imaginar i reflexionar sobre l’avui i el demà, posant especial èmfasi en la visió de futur sobre com s’estructurarà la feina i es consolidarà el concepte treball per als professionals de la cultura i la gestió cultural. A continuació us compartim els experts del sector cultural que hi participen i el programa XOC 2019: 

— XOC 2019 

gestio-cultural-ponents-jornada-xoc-2019-apgcc

— PROGRAMA XOC’19

Consulta la programació de la jornada


Una mirada a les edicions anteriors de XOC — APGCC

Jornada XOC 2017 – Perifèries creatives i culturals

Quines són les tendències presents i de futur de la gestió cultural? Cap a on dirigim la cultura? És cert que ens trobem en un nou paradigma de la Gestió Cultural?

Trobada XOC | Tendències de la Gestió Cultural

 

 

PÚBLICA 2020 – Gestión cultural y encuentros profesionales de Cultura

Se acerca una nueva edición de uno de los eventos más importantes de la gestión cultural: PÚBLICA. Sin lugar a dudas, una cita indispensable para todo gestor cultural y profesional de la cultura.

PÚBLICA 2020 es una de las edición especial, puesto que se celebran 10 años desde que se inauguró por primera vez. Los Encuentros Profesionales de Cultura, organizados por la Fundación Contemporánea, tendrán lugar el próximo 30 de enero de 2020, en el Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Un encuentro para profesionales de la cultura que recomendamos a nuestros estudiantes del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG.

encuentros-profesionales-gestion-cultural-cultura-publcia

 

 

El programa PUBLICA 2020 apuesta por la inspiración, nuevas ideas, los proyectos más innovadores y los profesionales más destacados del sector cultural, con el fin de abordar temáticas que inviten a incidir, profundizar, cuestionar, y generar sinergías en el sector profesional de la cultura y el campo de la gestión cultural.

PUBLICA 2020 se caracteriza por:

  • Intercambiar experiencias y proyectos en el campo de la gestión cultural
  • Participar en el debate de los temas claves del sector cultural
  • Identificar oportunidades de colaboración

PUBLICA 2020 se inscribe en el sector de la gestión cultural y aborda campos relativos a distintas disciplinas donde la cultura está presente:

  • Educación
  • Economía
  • Transformación social
  • Ciudades
  • Ciencia
  • Medio ambiente y sostenibilidad
  • Innovación social
  • Igualdad
  • Alianzas y cooperación
  • Jóvenes y Mayores

publica-20-gestion-cultural

FORMATOS DE LAS ACTIVIDADES 

El diseño de las actividades apuesta por una base experimental donde unifica diversos formatos. Esta arriesgada decisión tiene por objetivo conseguir una mayor interacción generalizada, des de los distintos públicos y ámbitos.  Para realizar este propósito, se materializa con la siguiente estructura de programa:

  • Panorama
    Una apuesta en escena donde protagonistas explican la situación actual del sector cultural des de la sociología,  la demografía, la política… Esta sección es un punto de partida para ubicar en el mapa los diferentes puntos clave de la gestión cultural en la actualidad.
  • Reset
    Este apartado esta diseñado con el fin de replantear enfoques presentes para abordar valientes contenidos de futuro de la gestión cultural.
  • Retos
    Principalmente se materializa en talleres y actividades especializadas sobre temas relativos a la gestión cultural que busca soluciones en diversos ámbitos específicos: educación, creatividad, comunicación, economía…
  • Metas
    Diálogo entre responsables de empresas, instituciones o proyectos innovadores que aporten experiencia y consolidación en el discurso para enfocar los nuevos desafíos.
  • Nombres propios
    Esta sección tiene un enfoque de oportunidad que se caracteriza principalmente en la entrevista a un profesional destacado de la gestión cultural o artista comprometido con la cultura.
  • Un café con…
    Una conversación abierta con veinte protagonistas de la cultura, compartiendo mesa y café.
  • Acercamiento
    Canales específicos abiertos para para acercar a  los responsables de  convocatorias o líneas de financiación de instituciones públicas o privadas a los profesionales interesados.
  • 10×10 PÚBLICA. Una oportunidad para nuevos proyectos.
  • Fiesta.
    Una oportunidad para celebrar y homenajear el valor de la profesión en el sector cultural.

 

 

Catalan-American Cultural Heritage Exchange 2020

Convocatoria abierta para solicitar un intercambio de gestión cultural y patrimonio cultural: Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage

Every year, nearly 160 interns and fellows join the Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage to pursue hands-on, collaborative projects. They contribute their passion, creativity, and intellectual curiosity to the research, design, and production of the Smithsonian Folklife Festival and collaborate with Smithsonian Folkways Recordings, the Ralph Rinzler Folklife Archives and Collections, and our educational outreach, video, and web production teams.

becas-gestion-cultural-patrimonio-cultural
The Center’s decades-long investment in shaping the careers of diverse, talented emerging professionals has enabled many of our interns and fellows to achieve prominent positions in the arts and humanities.
They are conducting exemplary research, leading celebrated programs, and serving their communities.

 



Program Description

With support from Grifols S.A., the Center is pleased to invite applications from cultural heritage students and professionals in Catalonia to join this unique program. The program will provide new opportunities for three participants to explore and expand their careers in museums, cultural heritage, the arts, and arts management over a twelve-week period in 2020. We anticipate supporting two interns who are still developing their careers and one fellow who already has an established career path.
The Center will welcome interns and fellows from Catalonia into a robust cohort from Washington, D.C., across the United States and around the world. They will study museology, cultural heritage, the arts, anthropology, folklore, ethnomusicology, and archival science.
The program will also create a pipeline for graduate education in American universities; interns will receive support in applying to American graduate programs, including some that offer funding to complete a two-year master’s degree.

The Catalan-American Cultural Heritage Exchange will

  • Inspire Catalan interns to explore careers and increase their participation in cultural heritage fields
  • Facilitate Catalan students’ access to American graduate programs
  • Support independent research related to Smithsonian collections and staff
  • Expand the professional network of Catalan fellows and interns
  • Enliven the Center with new ideas
  • Draw Catalonia and the United States closer through substantive people-to-people exchange

Unique Program Opportunities
The Center will engage students and fellows with the Smithsonian’s unparalleled collections, experts, network, and facilities. Participants will enjoy behind-the-scenes programs, unique gatherings, and powerful collaborations in the Washington, D.C., area. Guided and mentored by our staff, they will learn through direct exposure to real-life issues, challenges, and experiences that their mentors encounter in their professional lives. There will be opportunities to attend lectures, symposia, and professional meetings and engage in authentic cultural experiences that reach beyond the curricula of their universities. Our recent interns and fellows benefitted from presentations and conversations with
Smithsonian museum leaders and curators, career talks, and events with cultural partners, such as the Kennedy Center for the Performing Arts and the Library of Congress.
Stipend
To help defray living expenses during their twelve-week tenure at the Smithsonian, interns will receive a stipend of $7,800 USD, and fellows will receive $9,000 USD. The program will also cover airfare and transfer costs from Barcelona to Washington, D.C.

Eligibility & Prerequisites
Current or recent undergraduate or graduate students with an interest in cultural heritage fields are eligible to apply for this academic appointment. These fields include anthropology, archival science, arts, arts management, cultural heritage management, ethnomusicology, and folklore; however, other fields will be considered. A strong working knowledge of English will be very helpful.

How to Apply
To apply, create an account on the Smithsonian Online Academic Appointment System (SOLAA). Then, start an application with the Center for Folklife and Cultural Heritage (CFCH). Follow the steps listed and be sure to upload all necessary supporting documents. Please be certain to select either the Catalan
American Cultural Heritage Exchange Internship or the Catalan American Cultural Heritage Exchange Fellowship.

The following application materials are required:
1. Project Proposal for Fellowship or Essay for Internship (maximum two pages)
1. The proposal should identify your professional goals and the importance of your participation in this exchange in relation to the discipline and your own scholarly endeavors
2. The proposal should identify what Smithsonian staff and collections you plan to engage with during your time in Washington.
2. Curriculum Vitae (maximum two pages)
3. One Letter of Recommendation
Applicants are strongly encouraged to contact Michael Atwood Mason (masonm@si.edu) at the Center for Folklife and Cultural Heritage to discuss the proposed project for assistance in identifying appropriate advisors; please include “Catalan-American Cultural Heritage Exchange” in the subject line.

 


For more information, contact:

Michael Atwood Mason, PhD
Director, Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage
202.633.1141 | masonm@si.edu
This program is made possible with the support of Grifols, S.A

Reset Cultura 2019 — Encuentros Profesionales

reset-cultura-gestion-cultural

Pronto llega la IV edición de Reset Cultura. Los días  4 y 5 de abril de 2019 se celebra en el CaixaForum Barcelona uno de los encuentros internacionales más importantes para gestores culturales y profesionales de la cultura, cuya esencia se vertebra bajo el lema “CULTURA ES CAMBIO. INSPÍRATE CON LO PRÓXIMO“.

Estas jornadas se organizan desde Obra Social “la Caixa” y Fundación Contemporánea, con la finalidad de compartir sus experiencias mediante un enriquecido programa que cuenta con actividades vinculadas a proyectos, ideas, debates, demostraciones, networking… ¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC — UdG recomendamos estar atentos/as a esta actividad!

reset-gestion-cultural-cultura

 


PROGRAMA RESET CULTURA 2019


Reset 19 tiene como propósito visualizar los cambios y los desafíos que acontecerán en la cultura y la gestión cultural. Con esa proyección de futuro, la cuarta edición pone el foco en el público, uno de los ejes más importantes de la cultura. El programa indaga en las distintas perspectivas y busca profundizar en la materia para dar respuesta a las siguientes cuestiones:

  • ¿Qué atrae al público?
  • ¿Cuáles son las motivaciones que mueven al público para consumir contenidos culturales?
  • ¿Los gustos se pueden moldear y transformar?
  • ¿Cómo medir, analizar y entender los cambios que vive la cultura?
  • ¿Qué estrategias e implicaciones se derivan para la renovación e innovación de la oferta cultural?
  • Como profesionales de la cultura, ¿tenemos la capacidad de adaptarnos a la evolución cultural y incidir en ella? ¿Cómo?
Si quieres estar al día de Reset Cultura, puedes subscribirte a su newsletter para siguientes ediciones.

Si estás interesado en asistir a las Jornadas Reset Cultura, los estudiantes del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG tienen un 50% de descuento con el siguiente código: RESET19 en el momento de la inscribirse.

¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC — UdG esperamos que sea de vuestro interés!

 

Informe CoNCA — Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

#gestiocultural
#AvaluacióCoNCA
#ActivitatCoNCA

 

Recentment el CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentava l’informe de “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” a La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. 

Durant la jornada, les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, autores de l’informe, van presentar quinze mesures (nou en l’àmbit públic i sis en el privat) per avançar en una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. En aquesta jornada van participar Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Milagros Pérez Oliva, periodista, Aida Sánchez de Serdio Martín, professora del Màster de Gestió Cultural de la UOCMíriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones visuals, Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

A continuació destaquem algunes intervencions de la Jornada i la segmentació de l’esdeveniment a partir del vídeo. 

informe-desigualtats-conca-cultura-ocupacio-genere

 


— “Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili

“No hi ha cap institució que avui dia no tingui el seu propi índex de desigualtat.  (…) Què impliquen tots aquests índex? Han servit per empoderar a les dones? Per a què serveixen?. M’ha semblat important posar en relació la existència d’aquests informes amb les polítiques d’igualtat i la seva eficàcia, posar en relació aquest tipus d’informació. A mi em sembla que això forma part de la desigualtat de gènere. El que us avanço és que em sembla que no sempre que fem diagnòstics de gènere estem identificant correctament els orígens o les causes de la desigualtat, i per tant, no sempre que fem indicadors de gènere estem treballant a favor de la igualtat. Els indicadors, els índex, informes, etc, tot ha de ser una eina amb un objectiu final, no han de ser l’objectiu en si mateixos.”

“Jo tinc la sensació que la realitat de discriminació de les dones mai no havia estat tan quantificada i no per això les dones estem més empoderades per transformar aquesta realitat.”

“Estem vivint una època amb moltes paradoxes. Com deia, tenim més evidencies que mai de l’existència de discriminacions contra les dones, però més que mai, aquestes evidències estan qüestionades. Per a mi aquestes qüestions estan relacionades.”

“Per mi un dels problemes principals és que no creiem a les dones. Que la paraula de les dones encara no té suficient valor. Que desconfiem del que diuen les dones i desconfiem del que els hi passa, inclús quan fem servir llenguatge matemàtic, científic. Per tant, aquesta és una altra paradoxa, estem assistint a un moment que la veu de les dones té més força que mai, ara les dones tenen altaveus que fan ressonar la seva veu, però diria que el missatge no és reconegut. I no és reconegut, segurament, perquè ens entossudim en explicar les desigualtats de gènere, quan la desigualtat de gènere són la constant al llarg de la història”

“Necessitem recalcular la càrrega total de treball i identificar-la. (…) Hem de tornar a recuperar la idea, la pregunta, com és possible que si les dones sabem, que sabem, com deia la Marta Selva “Si sabem que sabem que sabem el què ens passa” com és que el nostre saber no té conseqüències?”

Podeu aquí escoltar la seva intervenció: Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor


— Presentació de l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya per Anna Villarroya i Maite Barrios:

Els objectius de l’informe eren tres:

1. Valorar la percepció que els i les professionals de la cultura a Catalunya tenen sobre les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural al nostre país.

2. Aprofundir en el coneixement de les causes que provoquen les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.

3. Avançar en el disseny de mesures d’intervenció, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, que permetin pal·liar les desigualtats actuals per raó de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.”

Podeu llegir l’informe sencer aquí: Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

I la seva presentació en el Canal del CoNCA:


Taula de Debat amb Milagros Pérez Oliva, Aida Sánchez de Serdio Martín, Míriam Porté,  Ivone Lesan:

“Crec que és molt definitori que la primera recomanació de l’estudi sigui complir les lleis. Per què es fan les lleis si no és per a complir-les? (…) Aquí tenim un problema evident que explica en part la frustració del moviment feminista i de les dones en general, i és comprovar que la situació, la realitat, no hi ha prou en aconseguir canviar les lleis, perquè has de seguir lluitant perquè es compleixin les lleis.”

Milagros Pérez Oliva — Periodista

“Penso que totes aquestes eines de flexibilització del treball és un ganivet que talla per totes dues bandes. Per una banda et permet no anar físicament a “fitxar”, però per altra banda permet una autoexplotació molecular del teu cos, dels teus temps, dels seus efectes i Efectivament acabes treballant a casa mentre dones el pit al teu fill”

“No han canviat les micropolítiques. Les macropolítiques són molt importants, però també les micro. (…) M’agradaria molt començar a veure canvis en les subjectivitats, en els efectes, en les sensibilitats i començar a trobar que quan estem en reunions que són mixtes, els homes és tan còmodes amb posicions de silenci. Que puguin fer tasques invisibles i que no tinguin un reconeixement públic” 

“Hem de canviar els efectes micropolítiques entre nosaltres. Que quan et preguntin quins són els teus referents diguis dones i no diguis “la meva mare, la meva germana i la meva dona”, sinó que diguis aquesta teòrica, aquesta artista, i que les reconeguis i que les citis i que no les suplantis en el teu discurs, utilitzant les idees de dones però no esmentant els seus noms. (…) És culturalment establert. Llavors penso que fins que no canviï això, totes les eines que tenim per flexibilitzar l’únic que faran és colonitzar-nos més”

Aida Sánchez de Serdio Martín — Professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC

“Tal com es pren consciència, la resistència creix. Això va “acompasat”, quan més terreny guanyem, doncs la resistència més avança. És un gegant difícil d’arribar. I no estic parlant d’homes, sino d’unes estructures, d’unes inèrcies, que està essent molt difícil canviar.”

“La resistència estigmatitza amb el victimisme el feminisme. Hem de tenir molta cura del llenguatge”

“I en aquest sentit sí que és poc optimista. Quan una dona vol arribar a un lloc de poder no li toca un altre remei que realment replicar i copiar els mateixos models masculins.”

Míriam Porté — Productora audiovisual i presidenta de Dones visuals

“Hi ha una espècie de comoditat de no canviar una estructura establerta jeràrquica.”

“Reeducar-nos a nosaltres mateixos és super bàsic per després reflectir-ho en el nostre entorn laboral.”

Ivone Lesan — Sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

Ja heu participat al primer Fòrum dels Museus de Catalunya?

El Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya, una iniciativa sorgida del Pla de Museus de Catalunya.

Aquesta proposta neix d’un objectiu estratègic amb la voluntat de crear un espai d’encontre, inicialment virtual i posteriorment presencial, dirigit a tota la comunitat museística per conèixer l’estat del Sistema de Museus català i per debatre aquells temes d’interès (presents i futurs) entorn aquests equipaments culturals. Aquí trobareu una síntesi del debat i també podeu seguir el discurs que s’està generant al Fòrum dels Museus minut a minut.

forum-dels-museus-debat-gestio-cultural

El Fòrum dels Museus busca una àmplia participació i aprofitar les connexions que ofereix l’entorn digital, web i xarxes socials per arribar al màxim públic. Aquest reclam participatiu s’adreça a professionals en actiu o futurs professionals de l’àmbit dels museus. En el seu espai virtual podeu també consultar diversos documents d’actualitat dels museus, entre els quals es troben Museus 2030 – Pla de Museus de Catalunya i Dades estadístiques sobre els museus catalans.

L’estratègia del Fòrum dels Museus compta amb un calendari que es vertebra en les següents etapes:

Fins al 31 de gener

  • Fòrum virtual: convocatòria, creació de la comunitat virtual i discussió de continguts
  • 1 de febrer: s’acaba el termini per suggerir temes de debat del Fòrum virtual de Museus

De l’1 de febrer al 30 d’abril

  • Fòrum virtual en actiu sobre els reptes que les i els participants han considerat prioritaris i es faran propostes concretes per afrontar-los
  • 1 d’abril: inscripcions al Fòrum presencial

De l’1 de maig al 30 de maig

  • Tancament del Fòrum virtual
  • Elaboració dels documents conclusius del Fòrum virtual
  • Inscripcions al Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Juny de 2019

  • Desenvolupament del Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG us animem a seguir el debat i a participar de forma activa fent les vostres aportacions. Aquí podeu accedir a l’espai virtual del Fòrum dels Museus i conèixer les darreres aportacions: 

ACCÉS AL FÒRUM DELS MUSEU