“Cultura en transformació” el nou cicle de debats de l’APGCC

cultura-en-transformaciookCultura en transformació és el nou cicle de debats de l’APGCC que vol obrir un espai de reflexió i diàleg entorn de qüestions importants en la configuració de la cultura a la nostra societat avui.

Els debats es dedicaran a quatre eixos temàtics: Cultura i agents públics; cultura i comú; cultura i gènere; i, finalment, cultura i ciutat. Tots els debats se celebraran a La Farinera del Clot, a Barcelona, de 19h a 21h.

25 d’abril .  Cultura i agents públics, de la mà de Nicolás Barbieri, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i professor a la UAB, i de Judit Font, coordinadora Ateneu Popular 9 Barris i activista a Ateneu Popular Coma Cros (Salt).

8 de maig. Cultura i comú: més enllà del discurs, amb Jaron Rowan, investigador i agitador cultural, i Irene Jaume de La Ciutat Invisible.

23 de maig. Cultura i gènere: dades i accions , amb Anna Villarroya, investigadora sobre Polítiques de Gènere i professora d’Economia a la UB, i Mireia Sallarés, artista visual.

6 de juny. Cultura i ciutat amb Ivan Miró de La Ciutat Invisible, i Jordi Pascual, coordinador de l’Agenda 21 de la cultura, CGLU – Ciutats i Governs Locals Units.

Després de cada debat es continuarà la tertúlia al bar de La Farinera convidant la comunitat de gestors/es culturals a participar amb opinions i propostes.

Platges i Rutes 365 dies – Programa de suport a l’emprenedoria

Gestió cultural

L’Ajuntament del Vendrell convoca un programa de suport a l’emprenedoria anomenat Platges i Rutes 365 dies.  Sorgeix com a resposta a l’estacionalitat d’usos de platges i rutes a l’hivern. Sumant les infinites possibilitats que proporciona la innovació i les noves tecnologies, ens trobem en un entorn immillorable per generar nous models de negoci.

Platges i rutes 365

– Platges i rutes 365 –

L’objectiu d’aquesta proposta és desenvolupar, individualment o en grup, idees de negoci que permetin explotar les platges i les rutes tot l’any i plasmar-les en respectius plans d’empresa que, una vegada finalitzat el programa, es trobin en disposició de d’executar-se, si els emprenedors ho consideren.

“Platges i Rutes 365 dies” va dirigit a qualsevol persona amb ganes d’emprendre, tingui una idea de negoci o no, doncs proposen sessions de generació de idees si escau. La formació que proporcionen és específica i de qualitat en innovació, noves tecnologies, turisme i empresa, així com tutories individualitzades per a cada projecte emprenedor. També ofereix la possibilitat de “camp de proves”, facilitant les necessitats que puguin tenir els participants alhora de testar la viabilitat tècnica de la seva idea.

El projecte està subvencionat per mitjà de la Línia B del Programa integral de foment de l’emprenedoria, que posa l’accent en l’emprenedoria territorial especialitzada, orientada al creixement i basada en la innovació, la tecnologia i els nous models de negoci, des de les fortaleses dels territoris. Està impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement, a través de Catalunya Emprèn, i cofinançat pel Fons Social Europeu. No suposa cap cost per l’emprenedor/a. Per als emprenedors d’altres localitats, l’Ajuntament proporcionarà ajust per a l’allotjament  per aquells necessitin allotjar-se a la zona durant la formació. Les places estan limitades a 31 persones. Et pots inscriure fins al 10 d’abril.

Trobareu tota la informació de la convocatàoria a: Platges i rutes 365

Les arts en viu: les arts escèniques i performatives | Gestió Cultural

el-conde-de-torrefiel

Compañia El conde de Torrefiel

Un diagrama per reflexionar sobre la gestió del fet escènic. Per fet escènic entenem allò que es realitza davant d’un públic, a un lloc i en un moment determinat. I allò que ocorre, és el resultat d’un procés creatiu, entès com quelcom que està passant, i que depèn de la relació entre performers i públic.

El diagrama instaura una nova manera de concebre la realitat, trencant l’esquema binari i jeràrquic de “centre – perifèria” i la perspectiva lineal-temporal de la història. La natura del diagrama és analògica, per tant, aquest és un llenguatge de relacions, que implica cos, presència, afectes, desig, subjectivitat i moviment.

arts-en-viu

La reflexió sobre la gestió del fet escènic parteix dels seus tres elements principals: cos, espai i temps.

Aquesta és l’assignatura Arts en viu: gestió de les arts escèniques i performatives del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG.

El treball que desenvoluparem al llarg del curs es basa en una reflexió sobre els diferents elements, que operen a les arts escèniques i performatives i el paper que compleixen en cada una de les fases de la cadena de valor:

Creació – Producció – Distribució – Exhibició

L’objectiu és crear un projecte que ens serveixi per pensar una programació d’arts en viu, la seva producció i comunicació.

Lois Keidan, directora de Live Art Development Agency afirmava:

L’art en viu no és la descripció d’una forma artística o una disciplina, sinó una estratègia cultural per incloure processos experimentals i pràctiques experiencials que d’altra manera restarien excloses de marcs crítics, culturals i curatorials”.

PÚBLICA 17: inspiración para todo el año

La semana pasada tuvo lugar en Madrid la séptima edición de PÚBLICA, la mayor cita anual de profesionales de la gestión cultural de las que se celebran en España, bajo el sugerente título de “Inspiración para todo el año”. Convocados por la Fundación Contemporánea en la histórica sede del Círculo de Bellas Artes, más de 700 participantes y ponentes -nacionales e internacionales- compartieron a lo largo de dos densas jornadas infinidad de ideas, reflexiones, experiencias, prospecciones de futuro y, por qué no decirlo, también algunas dudas.

banner800x532px_corr
En PÚBLICA17 pudimos disfrutar de nuevos formatos, como la presentación de ResetCultura por parte de Pepe Zapata, de Teknecultura, sobre tendencias por venir, y de otros ya consolidados, como 10×10 Pública, donde anualmente se premian las 10 propuestas más innovadoras en el ámbito de las start-ups culturales. Se habló, entre otros temas, de la relación entre cultura y medios, de financiación cultural, de la cultura como servicio público y la accesibilidad a la misma de colectivos tradicionalmente marginados. Y, claro está, de creación de públicos y digital.

Mencionaremos brevemente algunas de las aportaciones más interesantes en nuestra opinión. Xavier Obach, director de ¡Atención Obras! en La2, resaltó que la lógica del creador -discurso, originalidad, evolución- no coincide con la lógica de los medios -espectacularidad, notoriedad, “lo visual”. Pepe Zapata remarcó la necesidad de una visión analítica y marquetiniana de la gestión cultural. Por su parte, Juan Mezo, miembro fundador de la Asociación Española de Fundraising, advirtió que “hay principios irrenunciables… y otros negociables”: antes de empezar a negociar sobre financiación establece una lista de los segundos, la tendrás que utilizar.

Tomás F. Flores, director de Radio 3 -radio pública de autor- enfatizó la importancia de la creatividad en tiempos de escasez. Por lo que respecta al digital, se habló y mucho del cambio de paradigma provocado por la irrupción de la tecnología. Muy interesante en este sentido la presentación de Louise Cohen, gestora de redes y contenidos digitales en la Royal Academy. Por último, Oliver Scheytt, gestor cultural, dio una lección magistral sobre cómo gestionar la cultura de manera estratégica y a la vez apasionada.

En cuanto a las dudas o dilemas culturales, la influencia de la ideología política y de la “soberanía” del público en las programaciones artísticas fue el gran issue de las jornadas. Porque como bien dijo un participante: “la cultura es dilema porque los dilemas son parte de la cultura”.

Alex Salvador
Director Culture&Biz – Alumno del MU Gestión Cultural UOC (2017)

Podéis leer el post original completo en
http://sinfoniaempresarial.blogspot.com.es/2017/02/publica-17-notas-inspiradoras.html

 

Les “noces d’or” d’un museu local. Els fòssils marins del Triàsic d’Alcover-Mont-ral

Quan el patrimoni local, en aquest cas paleontològic, va més enllà del seu reconeixement científic i es converteix en un valor d’identitat i cohesió social del poble que l’acull, s’ha assolit una fita important.

museu-alcover

La col·lecció de fòssils marins del Triàsic fa mig segle que s’exposa al museu d’Alcover, poder no és la millor del món, col·leccions privades o el mateix Museu de Geologia del Seminari de Barcelona del qual es mostren algunes rèpliques, el superen amb escreix. Ara bé, per aquest museu local amb les limitacions que aquest fet comporta, que el coneguin i la gent en parli és tot un somni. Aquell petit racó de cultura, humil, familiar, entranyable, és avui motiu d’orgull pels alcoverencs i alcoverenques que se’l senten seu i l’han fet créixer, i això cala.

Us convidem a fer un primer tastet d’aquesta preuada col·lecció, amb el record entranyable del Francisco, picapedrer jubilat de 82 anys, qui ens explica com  destapà amb les seves mans la feixuga  pedra amb  l’empremta d’un gran peix fossilitzat fa 240 milions d’anys.

El 50 aniversari del museu es vol celebrar amb la seva gent, recuperant històries i records, programant activitats amb les entitats i associacions, buscant complicitats que sumaran una gran festa final, les noces d’or del museu i el seu poble. Aquesta supervivència en el temps esperem que en un futur acabi madurant i convertint-lo en un espai cultural de referència en la divulgació, promoció i investigació del Triàsic a les muntanyes de Prades, a Catalunya i perquè no a la resta del món.

Ester Magriñà,directora del Museu Alcover i docent del Màster

La necessària participació dels professionals de la cultura i la ciutadania | APGCC

“La cultura, un cop més, està sent utilitzada com a cartera d’intercanvi,
com un afegit a les polítiques públiques, com una àrea de segona.”
APGCC

 

Arran dels diversos nomenaments esdevinguts en els darrers mesos i les decisions preses per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya (APGCC), ha publicat al seu blog un article relatiu a la participació dels professionals i la ciutadania en les polítiques culturals, i en els mecanismes de selecció i nomenament de càrrecs públics relacionats amb el sector cultural.

noticia-1481541874Aquestes disconformitats presentades és una crida/manifestació a la transformació de les múltiples pràctiques sobre concursos, processos de selecció i polítiques culturals que es reprodueixen de forma normalitzada en la cultura i, que no beneficien el sector, més aviat, tot el contrari. És per això que des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG volem fer ressò d’aquesta iniciativa de l’APGCC en defensa de les bones pràctiques del sector cultural, que inclou els professionals de la cultura en aquests processos de selecció i reivindica la participació ciutadana en les polítiques culturals.

“Com a treballadores i treballadors de la cultura, creiem que són necessàries polítiques culturals de llarga mirada, articulades i consultades amb el sector que els donarà vida i amb la ciutadania, i dotades dels recursos necessaris per a dur-les a terme.”

Podeu llegir-lo sencer al blog de l’APGCC:

Exercicis de vol. Una proposta per a les visites a l’exposició Cels i Precipicis

Per Clara Garí, directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea i docent del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG.

Quin és el nivell de recepció del públic que visita les exposicions? Quanta estona de mitja dedica la gent a mirar cada obra? Què passa a la ment de la persona que mira en els minuts d’atenció que dedica a la visita?. Tenim la sensació que a la majoria de les exposicions d’arts visuals el temps, la concentració i sobretot la intimitat del visitant amb l’obra podria ser més gran i més intensa. Ens preocupa la recepció perquè sabem que no hi ha transmissió sense una mirada implicada ni emoció sense entrega. Exercicis de vol és un experiment que busca vitalitat i experiència en la recepció de les arts visuals.

Hi ha molt a reflexionar sobre l’arquitectura, l’ambientació, el tempo i la manera com es facilita la mirada en els llocs on s’exposen les arts visuals. En museologia hi ha dogmes que, per ser-ho, obstaculitzen el qüestionament sobre la millor manera de presentar les obres: la convivència de moltes peces que es miren seqüencialment mentre es camina per la caixa blanca, la manca de seients, la indiferència envers l’ambient sonor (quants museus i centres d’art s’han projectat sense prou atenció al paisatge sonor que generen?) i per acabar la falta total de tempo en les exposicions, són aspectes que malgrat pretendre el contrari, poden fer minvar les condicions de percepció de les obres.

gestio cultural

A Exercicis de Vol estem buscant com facilitar un canvi perceptiu dels visitants basat en la concentració receptiva, la intimitat amb l’obra, l’ús generós del temps de recepció i la complicitat dels mediadors més pròxims al visitant. Continua llegint

Jornades Xarxaprod 2016: Espais creats | Noves convivències

Activitats gestió cultural

La Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya organitza les jornades professionals Jornades Xarxaprod 2016 adreçades a gestors culturals, artistes i a totes les persones interessades pels nous models d’autogovernança, participació i ètica en els models de gestió cultural dels espais independents i públics. Aquest jornades professionals anomenades Espais creats | Noves convivències se celebraran els dies 24 i 25 de novembre de 2016 tractaran la relació que s’articula entre els usuaris-creadors i els espais, oferint un entorn de diàleg entre els assistents, amb l’objectiu de promoure la transformació cultural i noves formes de convivència.

Es comptarà amb la presencia de Amador Fernández Savater, Judit Font Redolad i representants de les principals plataformes de creació de Catalunya, com l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, l’Associació d’actors i directors, el Consell d’Associacions de Catalunya, l’Associació de Professionals de la Dansa, Associació de professionals del circ de Catalunya i la Xarxa d’Arts Visuals. També es donarà a conèixer el projecte Mapatge del Espais de Producció i Creació de Catalunya en el qual es treballa actualment juntament amb el CoNCa.

El 24 de novembre es durà a terme el debat Codi ètic una utopia possible amb la participació de diverses associacions i col·lectius. La segona jornada serà el 25 de novembre de 9.30h a les 14h en format taller i porta el títol Noves formes de governança dels espais de creació i producció autogestionats impartit per Amador Fernández-Savater. El segon taller Mecanismes participatius en la gestió d’espais de titularitat pública, anirà a càrrec de Judit Font Redolad.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG recomanem la seva assistència.

Podeu consultar el programa complert en aquest enllaç.

Nau IVANOW
24 -25 de novembre de 2016Jornades Xarxaprod gestion cultural gestio cultural

 

La dimensión digital en los museos. Entrevista a Conxa Rodà | Gestión cultural

“El museo ha transitado de ser un templo del saber donde los visitantes recibían el conocimiento a ser un lugar de encuentro, centro de creación, de experiencias, de participación…” Conxa Rodà

Los recursos digitales y los modelos virtuales en el entorno de la gestión cultural están cada vez más presentes y se consolidan en las infrastructuras del ámbito cultural.

Desde el Máster de Gestión cultural UOC – UdG, recuperamos esta entrevista realizada el Abril de 2014 a Conxa Rodà, responsable de Estrategia e innovación Digital en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que trata sobre la dimensión digital de los museos: desde el entorno web 2.0, a las redes sociales, pasando por los blogs, las aplicaciones móviles y la museografía interactiva.

“Hemos de ser menos textuales y ser más visuales”

Conxa Rodà

Entrevista a Conxa Rodà por Clara Merín, Ende Comunicación | Gestión cultural

La entrevista fue realizada por Clara Merin, consultora del Curso de especializacion en Estrategia digital en organizaciones culturales UOC – Museu Nacional d’Art de Catalunya y autora del blog endecomunicación sobre social media en entornos culturales y sobre museos y nuevas tecnologías.

MNAC_UNiqueVistors

Cultura al margen de las instituciones – Mallorca

Gestores culturales, gestión cultural y proyectos culturales

¿Queréis conocer cómo trabaja el sector cultural al margen de las instituciones en Mallorca (Baleares)?

S'illoEl sector de las Islas ha tenido que tirar de ingenio, creatividad y sinergias entre artistas para poder sacar adelante proyectos debido a la caída en picado del apoyo institucional.

Este interesante reportaje analizaba en verano muchos de los proyectos emergentes y consolidados que ha dado el sector de las islas en un tiempo oscuro de crisis y que demuestran que el sector cultural está vivo, coleando y trabajando de una manera distinta su relación con las instituciones (subvenciones). Os animamos a leerlo y ¡a contarnos otras experiencias similares en vuestro territorio!

Con este artículo, la aGCIB, associació de gestores culturales de las Islas Baleares, inicia una serie de posts para compartir en el blog de Máster de Gestión Cultural UOC – UdG, dedicados a conocer proyectos de cada isla. Este es su primer artículo y seguirá Menorca… Esperamos que os guste.


FONT: Diario Última Hora
Autor: Urko Urbieta

La forma de hacer cultura en las Islas ha evolucionado, experimentado y, por fin, eclosionado. Es una sombra de lo que fue antes de la recesión económica». Así de claro es Miquel Martorell, presidente de la Associació de Gestors Culturals de Balears, cuando le solicitamos realizar una radiografía del sector cultural, ocho años después de que la temida crisis hiciera acto de presencia y cortara de raíz las ayudas públicas, acabando con el sueño de muchos artistas, barriera con empresas culturales y pusiera fino dejara en stand by muchos proyectos artísticos. A la fuerza, el sector cultural y de la gestión cultural ha tenido que tirar de ingenio, creatividad y sinergias entre artistas, ingredientes principales para dar a luz Nuevos proyectos «más transversales, con una responsabilidad social más clara y que cuentan con las Instituciones de una manera diferente», dice Martorell. Aunque la crisis ha apretado durante estos años, y de qué manera, al tejido cultural de Balears, lo positivo es que no lo ha ahogado, es más, se está levantando más fortalecido que nunca, diferente y con ganas de probar coses nuevas. Han nacido proyectos culturales que quizá hace unos años nadie se hubiera planteado. El ‘sí se puede’ del mundo de la cultura aún hoy sigue retando a la falta de inyección económica institucional. Continua llegint

La meva experiencia de pràctiques del Màster en Gestió Cultural a “Jarit”

Per Laia Anguix, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG.

En el període comprès entre el 29 de març i el 29 d’abril de 2016, vaig realitzar les pràctiques del Màster en Gestió Cultural de la UOC-UdG en l’Associació Civil Jarit, especialitzada en migracions, convivència i mediació intercultural. La meua tasca en l’associació es va centrar principalment en la redacció del projecte “Tametut”, que utilitzava l’art com a eina de sensibilització de la societat valenciana sobre el paper de les dones en els objectius de desenvolupament sostenible, encara que també vaig col·laborar en el funcionament quotidià de les activitats culturals de l’associació i en la preparació del projecte cultural “A les balconades”, consistent en intervencions artístiques en les balconades del barri de Russafa, i vaig participar en reunions amb col·lectius d’;artistes i associacions de migrants.

practicas master gestion culturalJarit (amic en llengua wolof) és una associació creada en 1996. El seu objectiu principal és la sensibilització a la ciutadania, promocionant la interculturalitat i potenciant actituds solidàries i respectuoses per a una convivència en la diversitat. Jarit se situa en el carrer Buenos Aires, en el barri valencià de Russafa, zona que tradicionalment ha acollit a un alt percentatge de població migrant.

L’associació ofereix, tant a aquestes persones com a les autòctones, eines perquè la convivència entre les diferents cultures siga un èxit. A través de dinàmiques lúdiques, culturals, socials i formatives, fomenta les actituds positives en la lluita contra el racisme i la discriminació, que s’originen en la por al desconegut i al diferent.

De la meua experiència de pràctiques, puc ressaltar que, si bé el projecte “Tametut” no va arribar a estar conclòs a temps per a la seua presentació a la convocatòria de subvencions de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació (Generalitat Valenciana), trobe el conjunt com una experiència molt positiva, a través de la qual vaig poder ampliar el concepte de Gestió Cultural que havia tingut fins al moment, a més de conèixer noves formes de treball en el sector cultural, i establir contacte amb una associació vitalista i implicada en la construcció d’una societat més solidària, i amb un grup de persones els valors de les quals i experiència han suposat una aportació important a la meua formació.

Podeu conèixer més detalls de les activitats de Jarit ací: www.jarit.org/
Si vos interessa el projecte “A les balconades”, vos recomane aquest enllaç.

La Cerdanya Film Commission: un projecte de consultoria en gestió cultural made in UOC

Per Jordi Forcada i Nicolau, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG.

El fenomen Film Commission ha agafat certa rellevància a nivell internacional en els darrers anys a causa del paper fonamental que ha adquirit la promoció de les localitzacions d’un territori dins de la indústria audiovisual com a part integrant del procés de preproducció de qualsevol film. Actualment, qualsevol producció amb un mínim d’entitat no s’entén sense la participació d’aquest tipus d’entitats ja que cada vegada més es té la tendència a considerar l’audiovisual com un negoci a l’ús i, per tant, l’eficiència en costos i l’aplicació de polítiques de control de qualitat al llarg de tot el procés de producció prenen una rellevància fins ara inaudita.

És en aquest marc que cal inscriure el tema que vaig desenvolupar pel meu Treball Final de Màster de gestió cultural: el Desplegament i Disseny de la Cerdanya Film Commission. El paper del gestor cultural s’albira clau en l’horitzó de futur d’un sistema organitzat d’atenció a l’audiovisual i quina millor oportunitat aquesta per poder tenir el temps i l’entorn adequat per poder exposar-se als reptes que ens planteja aquesta circumstància i proposar, en base als objectius i el marc formal docent, millores concretes que abordin el nucli del servei i que bordegin la gairebé absoluta manca de referents organitzats i de bibliografia al respecte al nostre país sobre el fet Film Commission i la gestió de l’audiovisual des del territori i l’administració pública.

gestio cultural Tradicional casa de pagès amb era cerdana. Autor: Mercè Rial

La inexistència d’un model organitzat de promoció i atenció a les produccions audiovisuals i d’un programa d’incentius, aquests basats en uns criteris obsolets, canviants i discrecionals, fan que els rendiments que Cerdanya i, per extensió, Catalunya obtenen d’aquest sector clau presentin unes xifres irrisòries, molt lluny dels mínims que indica el valor potencial del territori. Comparar-se amb altres regions és inevitable, sobretot amb les de més èxit, i l’aposta que vaig realitzar va ser per incorporar com a cas paradigmàtic de referència el model neozelandès d’atenció a l’audiovisual, amb una política organitzativa, promocional i d’incentius vigent de manera continuada des del 1984 i que des del tombant de segle s’ha posicionat com un dels territoris més actius pel que fa a la producció audiovisual.

Així doncs, l’estudi pretén aportar solucions concretes a problemes concrets dins del sistema internacional de gestió i promoció dels rodatges audiovisuals, una Film Commission, i en com a través del territori i de l’entorn acadèmic es poden vehicular iniciatives potents que aportin valor a com entenem la gestió cultural de l’audiovisual, en un intent de fomentar l’estructuració d’una xarxa que combini la creació d’un sistema d’atenció a les produccions amb la necessària internacionalització de les localitzacions del territori i del sector audiovisual català.

gestio cultural Panoràmica de la vall de la Cerdanya amb el Cadí de fons a l’hivern. Autor: Gael Piguillem

Esperem en els propers mesos implantar un pla pilot d’accions a la comarca de la Cerdanya en base a l’estudi realitzat i, alhora, tenir l’oportunitat si s’escau de continuar la recerca en l’àmbit acadèmic en aquest sector prou desconegut i oblidat dins de la gestió cultural al nostre país.

 

Referències d’interès

  1. Cucco, Marco i Richeri, Giuseppe. Film Commissions as a Driver for Economic and Cultural Development. 2011. p. 1-25.
  2. Cerdanya Film Commission. Cerdanya Film Commission. [En línia] www.filmcerdanya.cat.
  3. ICEC – Generalitat de Catalunya. Catalunya Film Commission. Catalunya Film Commmission. [En línia] http://www.bcncatfilmcommission.com.
  4. Osácar Marzal, Eugeni. La imagen turística de Barcelona a través de las películas internacionales. Barcelona : CETT- Universitat de Barcelona, 2016.
  5. Catalunya Film Commission. Scouting in Catalonia. [trad.] Carlota Guerrero. Barcelona : Institut Català de les Empreses Culturals – Generalitat de Catalunya, 2015.
  6. Catalunya Film Commission i Catalan Films & TV. Shoot and Coproduce. Catalonia, a country for films. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2016.
  7. Ferrer Roca, Natàlia. Small country, big films: an analysis of the New Zealand feature film industry (2002-2012). Wellington : Victoria University of Wellington, 2015.

Cultura i educació, una reflexió viva

Reprenem el curs després del parèntesi estival amb un post dels nostres amics de Culture&Biz on es recullen un conjunt d’opinions ben qualificades sobre aquesta difícil relació entre cultura i educació. Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG us desitgem un bon retorn!

-> Llegir “La histórica (des)vinculación entre Cultura y Educación”

Us avancem algunes frases de l’article que ens semblen interessants destacar:

“Hemos de volver a situar las artes en la raíz de la educación, por tres motivos: porque son diversas, vinculan con la reflexión científica y constituyen una finalidad en ellas mismas” Lali Bosch, en 2016Culturas

“La excelencia, sine qua non al hecho cultural, se ha de extender al mundo educativo; la formación de una ciudadanía cultural, no tanto de consumidores, es clave” Gemma Carbó, en Premi Ramon Roca 2015 d’investigació sobre gestió cultural i co-directora del Máster de Gestió Cultural UOC-UdG.

“El gestor cultural se ha de hacer algunas de las preguntas propias de la filosofía: ¿por qué es importante que la cultura llegue a la gente?” Lali Bosch

“El perfil profesional del gestor cultural se ha ido centrando en la gestión de equipamientos, dejando de lado otros objetivos, como el de abrir canales de comunicación entre cultura y educación” Jordi Font

gemma carbó, directora del màster gestió cultural

gemma carbó, directora del màster gestió cultural

Creativitat i turisme

creatividad turismo gestion culturalPer David Giner, col.laborador docent en Turisme cultural, assignatura del Máster de Gestión cultural de la UOC-UdG.

La creativitat és un dels elements diferenciadors al món en què vivim. És una de les fonts que més inspira i que més ajuda a reinventar i revaloritzar els nostre atractiu turístic.

Tot i així, la creativitat, entesa com a vehicle per a la participació i vivència de noves experiències, no ha estat un dels principals elements inspiradors en aquest sentit en l’àmbit del turisme cultural. Al menys fins ara.

Creativitat i turisme no han format parella de ball a l’hora de la dinamització de les destinacions turístiques culturals, tot i haver-hi un fum d’oportunitats. Però quines són les noves vies que obren camí a aquesta combinació? Quines implicacions suposa i com podrien aprofitar-se des del punt de vista de les destinacions culturals?

Podeu llegir l’article sencer publicat a El Mundo

De proyecto a realidad: el museo del Patrimonio inmaterial en Valencia

José Alberto López Camarillas, del Máster de Gestión cultural de la UOC-UdG, ha conseguido materializar su Trabajo Final de Máster, titulado València: primera ciutat del món convertida en museu de patrimoni immaterial”. Este año emprende el proyecto de gestionar turísticamente los barrios y territorios del País Valenciano mediante relatos de Blasco Ibáñez con un equipo conformado por técnicos, gestores culturales, antropólogos i técnicos audiovisuales.

Este proyecto de museo de patrimonio cultural inmaterial, propone transformar el modelo turístico intensivo hacia una visión más sostenible y cultural, a la vez que plantea recuperar la figura del revolucionario Blasco Ibañez, un escritor que con sus reconocidas obras consiguió dar a conocer una Valencia a nivel Internacional.

museo patrimonio inmaterial valencia

Continua llegint