Creativitat i turisme

creatividad turismo gestion culturalPer David Giner, col.laborador docent en Turisme cultural, assignatura del Máster de Gestión cultural de la UOC-UdG.

La creativitat és un dels elements diferenciadors al món en què vivim. És una de les fonts que més inspira i que més ajuda a reinventar i revaloritzar els nostre atractiu turístic.

Tot i així, la creativitat, entesa com a vehicle per a la participació i vivència de noves experiències, no ha estat un dels principals elements inspiradors en aquest sentit en l’àmbit del turisme cultural. Al menys fins ara.

Creativitat i turisme no han format parella de ball a l’hora de la dinamització de les destinacions turístiques culturals, tot i haver-hi un fum d’oportunitats. Però quines són les noves vies que obren camí a aquesta combinació? Quines implicacions suposa i com podrien aprofitar-se des del punt de vista de les destinacions culturals?

Podeu llegir l’article sencer publicat a El Mundo

De proyecto a realidad: el museo del Patrimonio inmaterial en Valencia

José Alberto López Camarillas, del Máster de Gestión cultural de la UOC-UdG, ha conseguido materializar su Trabajo Final de Máster, titulado València: primera ciutat del món convertida en museu de patrimoni immaterial”. Este año emprende el proyecto de gestionar turísticamente los barrios y territorios del País Valenciano mediante relatos de Blasco Ibáñez con un equipo conformado por técnicos, gestores culturales, antropólogos i técnicos audiovisuales.

Este proyecto de museo de patrimonio cultural inmaterial, propone transformar el modelo turístico intensivo hacia una visión más sostenible y cultural, a la vez que plantea recuperar la figura del revolucionario Blasco Ibañez, un escritor que con sus reconocidas obras consiguió dar a conocer una Valencia a nivel Internacional.

museo patrimonio inmaterial valencia

Continua llegint

Pràctiques de gestió cultural a “L’animal a l’esquena”

Corderos_2007 1776Per Maia Kanaan, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG

Un cop acabades les meves pràctiques a L’animal a l’esquena, em disposo a fer un petit resum d’aquesta experiència. Per aquells que no ho coneguin, es tracta d’un centre de residències de creació d’arts escèniques on el cos és l’element de reflexió i treball, que està situat al Mas Espolla de Celrà (Girona). Va ser impulsat per María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de la companyia de dansa Mal Pelo, a partir de la seva necessitat d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors. Per tal de fer-ho possible, L’animal a l’esquena ofereix un espai per a portar a terme residències d’arts escèniques, i donades les característiques de la seva ubicació geogràfica, s’ofereix la possibilitat de treballar tant a la nau-estudi com en els camps i boscos dels voltants. L’objectiu principal del centre, doncs, és teixir vincles i connexions entre els creadors, els pensadors i el públic, per tal de convertir-lo en un indret d’investigació de la pràctica artística, i prenent com a punt de partida el cos. Les seves línies de treball giren al voltant de la creació d’arts escèniques, el diàleg i intercanvi, la formació, la difusió i exhibició, així com la documentació i arxiu del material que van generant, tant el centre de residències com la companyia de dansa.

Continua llegint

El Grand Tour, creació i camins

Grand Tour Nau Côclea gestio cultural

Grand Tour | Nau Côclea

Per Jordi Lafon

El Grand Tour és un viatge a peu que la gent fa en companyia d’artistes visuals, músics, ballarins o poetes. El traçat del viatge dibuixa una espiral en el territori, dura unes tres setmanes i compta amb la participació de desenes d’artistes i centenars de caminants i participants. Aquest 2016 sortirà de L’Escala per anar cap a la Vall del Tec, al Vallespir, tornar a creuar la frontera pel Coll d’Ares i anar pel pirineu fins la Vall de Núria. Grand Tour acabarà a Ripoll.

Grand Tour Nau Côclea gestion cultural

Grand Tour | Nau Côclea

Grand Tour és una caravana nòmada que retalla les distàncies entre creadors i públics, natura i cultura, viatgers i comunitats territorials. El Grand Tour és un projecte de la Nau Côclea.


Si esteu interessats amb els projectes culturals de Nau Côclea i la seva gestió, el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG ofereix la possibilitat de pràctiques.

Cultura i empresa, més enllà del mecenatge

Què és el que fan 50 directius tocant el tambor alhora amb l’ajut d’un percussionista? O un equip comercial sencer assajant presentacions en públic amb una companyia de teatre? O un grup de dissenyadors millorant el seu procés creatiu amb un dibuixant de còmics? O els experts en marca de l’empresa atenent les explicacions de la directora de branding d’un museu d’art modern?

LOGOC&BEls anteriors són exemples -reals i senzills- de col·laboracions entre el món de l’empresa i el de la cultura, que van molt més enllà del tradicional -i pèssimament legislat al nostre país- mecenatge. Potser, el primer mitjà de comunicació internacional que va parar atenció a aquesta nova possibilitat de cohabitació va ser el setmanari The Economist, allà pel febrer del 2011, en un article titulat The Art of Management.

El diari se’n feia ressò dels principals beneficis per l’empresa de col·laborar amb el món artístic: millores en les habilitats comunicacionals, millores en la ‘gestió del talent’ i –“the biggest prize of all”ajudar als negocis a ser més innovadors. També la Fundación Botín, al 2014, va publicar l’estudi Artes y emociones que potencian la creatividad.

 “The arts are emerging as a role model for business because they excel in areas where managers struggle the most: chaos, diversity, ambiguity, envisioning the future and the ability to dare to break molds” (The Wall Street Journal)

Afortunadament, ja fa uns 6-8 anys que a Espanya van aparèixer una sèrie d’iniciatives privades que anaven en la línia descrita de bastir ponts entre l’empresa i la cultura, entre las que podem citar Conexiones Improbables al País Basc, ActúaEmpresa a Madrid i la proposta catalana de Culthunting.

Qui hagi treballat al món empresarial sap que només amb coneixements no hi ha prou per ser un bon professional: fan falta valors sòlids -això s’ha de portar de casa- i una actitud positiva, proactiva i ‘resilient’. És en aquesta darrera variable de l’equació on les arts i la cultura en general tenen molt a dir.

En definitiva, tot un món per recórrer en unes pràctiques que a Europa del Nord i el Regne Unit venen essent tradició, però que a casa nostra costen d’introduir. Perquè, al cap i a la fi, el que fan 50 directius tocant el tambor a la vegada és perdre la por a manifestar les seves emocions i alinear-se tot d’una amb l’estratègia empresarial.

Alex Salvador
Director Culture&Biz – Alumne del MU Gestió Cultural UOC (2016-18)

PS: podeu llegir el post original complet a (www.sinfoniaempresarial.com)

Guardar

Cultura i pràctica: una dualitat latent

La pràctica de la gestió cultural és essencial per entendre com funciona el sector.  Ajuda a identificar els reptes que ens podem trobar com a gestors culturals tan en institucions de caràcter públic, com de caràcter privat  o associatiu. Per tant la teorització sobre la cultura i la pràctica de la mateixa han de contemplar-se com un tàndem indestriable, necessari a l’hora d’imaginar qualsevol futur en la gestió de la cultura.
Practicas gestion cultural
Aquest semestre acadèmic que finalitzem hem tingut 24 estudiants que han desenvolupat les seves pràctiques de forma presencial en diferents institucions. Com sabeu aquestes pràctiques es poden triar d’ un catàleg que oferim des del Màster de gestió Cultural UOC-UdG o poden ser proposades per part dels estudiants acomplint uns mínims requisits.

Entre les institucions que han acollit estudiants aquest semestre hi ha departaments i regidories de cultura de diferents ajuntaments, com el de Manresa, Gavà, el Prat, Vilafranca i Tortosa. També hi ha fundacions, com la Fundació de la Comunitat Valenciana Auditori Teulada Moraira, Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Fundación Amantes de Teruel, i la Fundació Rafael Masó. Finalment han participat estudiants que han desenvolupat les seves pràctiques a institucions publiques i privades de caràcter divers, com Liberdrac Llibreria, L’Animal a l’esquena, Nau Coclea, Modiband i  Lúdic 3, entre d’altres.

Des d’aquí volem felicitar a tots els estudiants i les institucions per fer d’aquest programa de pràctiques presencials tot un èxit.
Moltes gràcies!

El museu d’Alcover, de ventafocs a princesa

Alcover és un poble de poc més de 5.000 habitants de la comarca de l’Alt Camp que durant els darreres anys ha invertit força recursos en redimensionar el seu potencial turístic i cultural; un entorn natural privilegiat, la vall del riu Glorieta, i un nucli antic encisador on es troba el seu museu.imatgeblogEl Museu Alcover és un de tants equipaments locals creats durant la dècada dels anys 60, concebuts com a contenidors d’objectes, patrimoni i històries, en aquest cas, la important col·lecció de fòssil marins del Triàsic descoberta a les pedreres d’Alcover-Mont-ral. Entrat el segle XXI , però, atenent la qualitat i sostenibilitat d’aquest model de museu local decimonònic, l’ajuntament es va plantejar si tancar o transformar-lo en un equipament modern i funcional. Finalment es va decidir afrontar el repte, gens fàcil, perquè no només era imprescindible adequar el contenidor i prou, sinó sobretot el contingut, per la qual cosa calia construir nous discursos entenedors, implementar recursos interpretatius capaços d’apropar les col·leccions al visitant, posar en valor el patrimoni local i especialment, fer de l’antic museu un objecte de consum i d’oci.

Tot i les millores encara pendents, es pot dir que després d’una dècada d’intens treball aquest museu ha aconseguit amb èxit la seva transformació de ventafocs a princesa, gràcies a una millora progressiva i sorprenent de les funcions que desenvolupa, la qualitat dels serveis que ofereix i no menys important, el seu abast i impacte a nivell territorial.

Recentment, s’ha renovat el web amb un nou home que sintetitzi amb claredat la funció educativa que des d’un principi s’ha prioritzat i esdevingui una eina imprescindible de difusió on-line, per a posicionar la seva oferta cultural i turística i reforçar la presència a les xarxes socials. Us convidem doncs, a entrar-hi i fer una mirada al passat a partir d’un llarg viatge de 240 milions d’anys i una passejada per la vida íntima d’una família burgesa ara fa 100 anys.

Ester Magriñá Lozano, directora del Museu i col.laboradora docent de l’asignatura Els espais d’intervenció cultural del Màster de Gestió Cultural UOC.

Dispositivos escénicos y modos alternativos de “ser público”

 Treatro artes escenicas gestion culturalDel 16 al 18 de Junio,  el Centro de Estudios del Museo Reina Sofía y ARTEA organizan un Seminario de clausura de su Programa de Prácticas Críticas 2016. Teatralidades Expandidas. En este Seminario se abordará la transformación del concepto tradicional de espectador, y se  experimentará en  modos alternativos de “ser público”, es decir, repensando el concepto de “público escénico” y también el ámbito público.

En este Seminario participaran Sven Lütticken, Roger Bernat, Óscar Cornago, Héctor Bourges y Eleonora Fabião.

¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC os lo recomendamos!

+ información

16-18 junio, 2016
Edificio Nouvel, Auditorio 200 y Sala de Protocolo.
Museo Reina Sofia. Madrid

 

Fundació Palma Espai d’Art

Consens de les Arts visuals amb l’Ajuntament de Palma

La setmana passada, l’Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears AGCIB fou partícip de la presentació de la tasca que tot el sector d’arts visuals ha realitzat durant el mes de maig per a la modernització de la Fundació Palma Espai d’Art.

Fundació Palma Espai d'Art

Diari Última Hora | Fundació Palma Espai d’Art

Aquesta presentació llançava tres documents cabdals per a la “modernització” de la fundació:

  • Recomanacions del Sector per al Patronat
  • Línies estratègiques de futur, que hauran d’inspirar tots els projectes de direcció que es presentin.
  • Bases de convocatòria per al nou director/gerent.

Aquesta nova línia implica que artistes, comissaris, crítics, acadèmics… tenen una representació del 49% en el patronat d’Espais d’Art. L’actual directora general de Cultura, Francesca Niell, va informar al aprovar els documents seria necessari reforç de personal en algunes àrees.

Totes les associacions professionals participants (inclosa la AGCIB) a les taules de treball amb la Regidoria de l’Ajuntament de Palma, varen destacar el treball exhaustiu, professional i de construcció per al bé de la Fundació Palma Espai d’Art.

És una primera passa en un nou model de gestió cultural que pretén modernitzar la gestió de tres centres culturals de referència en el món cultural palmesà: Casal Solleric, Casal Balaguer i Centre d’Art i Creació Ses Voltes.

Seguirem informant de les interessants novetats del projecte…

Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears | AGCIB

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG | Gestió Cultural

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG és fruit d’un acord establert l’any 2000 entre la UNESCO i la Universitat de Girona, amb l’objectiu d’impulsar una iniciativa internacional en el camp de la cultura, complementant altres accions de cooperació dutes a terme des de la Universitat.Càtedra Unesco, Gestió Cultural, polítiques culturals

Les principals accions que s’hi duen a terme estan vinculades a la gestió cultural, polítiques culturals internacionals i territorials, polítiques educatives, formació de capital humà, cooperació al desenvolupament i diversitat cultural.

Actualment, la Càtedra es troba immersa en diversos projectes que engloben un ampli ventall de tipologies. Enter elles:

  • El desenvolupament i seguiment del projecte REC, iniciativa impulsada des de la Càtedra, InterArts i Arrels Urbanes, amb la qual s’ha treballat amb joves en risc d’exclusió social a través de les arts, a la vila de Salt.
  • Avaluació del projecte educatiu Benjamin de Sefarad, iniciativa de Caminos de Sefarad – Red de Juderías de España, en col·laboració amb diversos centres escolars d’educació secundària de l’estat espanyol.
  • Projecte de planificació cultural de Guinea-Bissau, en col·laboració amb l’Associació Ajuda de Desenvolvimento do Povo para Povo Guinea-Bissau, incloent la realització d’una cartografia cultural de l’estat, formació als gestors culturals del país i planificació estratègica cultural.
  • Juntament amb JASS Mesomèrica, entitat amb presència a Mèxic, Guatemala, Hondures, Costa Rica, Panamà, Nicaragua i El Salvador. Realització d’un recurs educatiu online que recull i sistematitza tots els coneixements i experiències adquirits a través del Curso Mesoamericano de Formación en Liderazgo Estratégico para Mujeres Indígenas y Rurales en Defensa de sus Derechos.
  • Fruit de la voluntat d’acostar la cultura i les arts a l’educació, el 2014 va néixer l’Associació ConArte Internacional, com a resultat de les relacions entre la Càtedra i ConArte Mexico, entitat que treballa en projectes d’educació a través de les arts escèniques i la música. ConArte està liderant el projecte Planters, a través del qual s’estan engegant activitats d’educació a través del teatre, la dansa i la música en diverses escoles de L’Estartit – Torroella de Montgrí, Salt i Figueres.

La Càtedra ofereix la possibilitat de realizar pràctiques de Gestió Cultural en el marc de les pràctiques presencials establertes en el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, una oportunitat de conèixer de primera mà el funcionament d’una institució, la tasca principal de la qual és la conceptualització, realització, aplicació, seguiment i avaluació de les polítiques culturals.

Què necessitem per a ser destinació cultural de referència?

La Basílica de Santa María de Alicante es la iglesia más antigua de la ciudad, construida en estilo gótico entre los siglos XIV y XVI. La portada es una muestra del barroco, siendo el conjunto escultórico obra de Juan Bautista Borja

La Basílica de Santa María de Alicante es la iglesia más antigua de la ciudad, construida en estilo gótico entre los siglos XIV y XVI. La portada es una muestra del barroco, siendo el conjunto escultórico obra de Juan Bautista Borja

En David Giner, col.laborador docent de Turisme cultural del Màster, ha publicat una columna al diari El Mundo on planteja que cal tenir per esdevenir una destinació turística de referència. Deixem que ens ho expliqui ell mateix.

Es parla molt sovint del paper de la cultura com a element revitalitzador o diferenciador de molts espais des del punt de vista turístic. Per a tots nosaltres els recursos culturals de la nostra terra són un atractiu de gran valor i estima, i normalment pensem que la resta els ha de percebre i valorar igualment. En canvi, el visitant no sempre respon així. El turisme no evoluciona seguint les mateixes directius que ens agradaria i la opinió i els gustos de la demanda turística no sempre coincideixen amb els nostres com a població local.

Aquesta bretxa és un dels grans reptes als que els gestors i dinamitzadors turístics culturals s’enfronten a diari: posar en valor nous recursos, generar valor i atractiu turístic i aconseguir que la demanda els consumeixi, no sempre és tan senzill ni dona resultats de manera tan immediata con ens pensem. I més quan la tradició turística dels territoris es troba molt associada a l’aprofitament i especialització al voltant d’altres recursos, tot i que el potencial turístic de la cultura és evident i encara, en termes generals, per aprofitar.

Però, què poden fer les destinacions turístiques en aquesta situació? Quina és la situació que travessen els recursos culturals en destinacions consolidades? Un exemple ben interessant és el cas de la Comunitat Valenciana que s’analitza en el següent article: “Què necessitem per a ser destinació cultural de referència?

Open Call Informal European Theatre Meeting

2443069530_516cbdb905_bIETM (Informal European Theatre Meeting) es va crear a inicis dels anys vuitanta com una xarxa d’intercanvi i plataforma de visibilitat per als professionals de les arts escèniques en el context europeu. Des de llavors, cada any organitzen trobades a diferents ciutats d’Europa, per passar quatre dies junts fent tallers, grups de treball, compartint experiències i coneixent els projectes artístics locals.

Aquest any, l’encontre de la tardor és a València, del dia 3 al 6 de novembre i el punt de partida és “We are at a crossroads; the time is short and each turn is crucial”.

Per poder assistir, cal fer-se membre i pagar una quota, però, s’ha obert una convocatòria per a projectes d’arts escèniques a l’Estat Espanyol mitjançant la xarxa de teatres alternatius. La data límit de lliurament de projectes és el 26 de maig.

És una gran oportunitat per a trobar-se amb professionals de diferents països europeus i de donar a conèixer la producció local.

Us animem a participar!

Presentació de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural (AGCIB)

Logo GCIBIniciam una nova col·laboració en aquest blog, fruit de la renovació del conveni marc que es signà el passat mes de març entre l’associació i la Universitat Oberta de Catalunya.

Què és l’AGCIB? L’associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears va néixer al 2005 com una iniciativa d’un grup de gestors culturals amb l’objectiu de reflexionar, difondre i treballar en xarxa per la nostra professió i el seu coneixement públic i reconeixement institucional.

Els objectius que es planteja l’Associació Professional de la Gestió Cultural de les Illes Balears. Queden recollits als seus estatuts a aquests punts:

  1. Reforçar la consolidació de la figura professional del gestor cultural.
  2. Promoure el debat i la reflexió sobre temes d’interès col·lectiu en el camp de les polítiques i la gestió cultural.
  3. Afavorir l’intercanvi d’informació, d’idees i d’experiències, així com la formació entre els seus membres.
  4. Esdevenir un òrgan d’interlocució amb els organismes de formació en gestió cultural
  5. Esdevenir un òrgan d’interlocució amb les institucions públiques i privades en l’àmbit de la gestió cultural.
  6. Assolir el reconeixement de la professió per part de les administracions públiques i entitats oficials.
  7. Vincular l’associació a altres iniciatives similars.

Palma-de-MallorcaRepresentació territorial Estem representats la totalitat de les Illes Balears. Tenim representació a Eivissa, Menorca i Mallorca, volem afavorir la inclusió a Formentera.

Qui conforma l’associació? Un col·lectiu al voltant de 65 gestors i les seves respectives empreses, que en la seva vida professional treballen en diferents entitats culturals o empreses que aglutinen des de entitats privades socio-culturals, empreses de gestió, centres culturals, museus, fundacions, departaments de cultura d’institucions públiques, etc. Representen àmbits molt diferents: patrimoni, socio-cultural, arts plàstiques, arts escèniques, música, arts audiovisuals i literàries, gestió d’equipaments,…

NdP 2- Junta Directiva2015 – Una nova etapa. En març de 2015 s’inicia una nova etapa amb l’elecció d’una nova directiva, composada per:

  • President: Miquel Martorell
  • Vicepresidenta: Amanda Corral
  • Secretari: Andreu Carles López
  • Tresorer: Marcelino Minaya
  • Vocal: Gabriel Amer
  • Vocal: Teresa Miquel
  • Vocal per Menorca
  • Vocal per Pitiüses

L’associació després de passar una crisi molt forta al sector illenc, arranca amb forces renovades. Actualment ens centrem en els següents eixos:

  • Revitalitzar i consolidar el funcionament intern, després de la crisi del sector.
  • Ser un referent en les Illes Balears en la gestió cultural i crear llaços de gestió amb les institucions. Ens hem reunit amb tots els responsables institucionals i s’estan elaborant projectes de col·laboració.
  • Permetre un espai pel creixement del gestor. S’han incrementat considerablement el nombre d’associats en els darrers mesos.
  • Fomentar la formació dels associats, mitjançant activitats generades dins la pròpia associació, utilitzant el capital de coneixement que tenen els seus membres. El renovat acord amb la UOC n’és un clar exemple.
  • Preparar una Fira de Gestió Cultural de Balears, en el sentit d’informar de l’ampli ventall de professionals i empreses de gestió que tenen les nostres illes.
  • Involucrar-nos en l’aglutinament de les Indústries culturals i creatives.

GCIB - Miquel i Amanda - Batle de PalmaDiàleg institucional – Òrgan de consulta
Després de molts anys estam presents al Consell Social de la ciutat de Palma, òrgan de consulta i participació de l’Ajuntament de Palma com a únic ens de caire cultural i professional.

Al mateix temps, mantenim contacte directe amb les institucions culturals i ens prestam a ser òrgans de consulta i experts convidats en concursos, ponències i processos participatius.

Recentment ens han convidat a la taula de reflexió de la Fundació Palma Espais d’Art, per a redefinir el model de gestió dels principals centres expositius d’arts plàstiques públics de la capital.

Balears, un possible far cultural de la Mediterrània
En una recent entrevista, Miquel Martorell, President de l’associació, reflexionava sobre les possibilitats de la gestió integrada de l’oferta cultural a Balears.

“S’està notant un canvi de sensibilitat dels nous responsables de les polítiques culturals en referència a la gestió de centres, espais, línies estratègiques enfocades al turisme cultural i al patrimoni. Ara bé, encara manca un llarg camí per a integrar les indústries culturals i creatives dins les dinàmiques econòmiques i de gestió de les ciutats i a les quatre illes. Les possibilitats són immenses i es tenen els ingredients per a ser un far cultural dins la Mediterrània.” Com deia Miquel Martorell, ara és necessari “creure-ho de veritat”.

Una nova col·laboració L’associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears, a través d’aquesta nova col·laboració, vol donar-vos a conèixer iniciatives i temes de gestió cultural d’actualitat a les Illes. Que aquesta col·laboració, sigui una de moltes. Salut i cultura!

Altres dades:
Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
Local social: espaifleming – Plaça Alexander Fleming, 17 A Baixos
07004 Palma (Illes Balears)
CIF: G57358244 – gestorsculturalsib@gmail.com
http://www.gestorsculturalsib.org
Facebook: facebook.com/gcib
Twitter: @agcib 
Skype: gcibib

Premi Ramon Roca Boncompte 2015 | Entrevista a Gemma Carbó

“(…) per entendre el que passa avui en
els centres educatius cal mirar fora d’ells.”
Marina Garcés

El passat dimarts dia  5 d’abril es va dur a terme el lliurament del Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’Estudis de Gestió cultural convocat per Ros Roca GroupFiraTàrrega. En aquesta cinquena edició, les guardonades van ser Liliana López Borbón amb el seu assaig La gestión cultural como construcción de ciudadanía i Gemma Carbó Ribugent, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta de ConArte Internacional, amb la seva tesi Pensar l’educació des de la cultura.

 

Vídeo-entrevista amb Gemma Carbó

Amb motiu del reconegut premi hem volgut entrevistar Gemma Carbó sobre el seu treball, una interessant i potent proposta en relació a les polítiques culturals, la gestió cultural, l’educació i la ciutadania.  En aquest vídeo trobareu les propostes principals del seu projecte, l’estructura de la seva tesi, les línies de recerca de la seva investigació i el més important: quines són les seves conclusions. Us convidem a veure el vídeo i a llegir el seu treball!

Lectura: Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya.

Voleu participar a activitats amb estudiants de gestió cultural alemanys?

HellbromHola a totes i tots,

Alguns de vosaltres recordareu que aquest curs 2015-2016 el vam inaugurar el passat mes d’octubre amb una conferència a càrrec de la doctora Raphaela Henze de la Universitat de Heilbronn (Alemanya).

Amb aquesta universitat alemanya, que també ofereix un màster en gestió cultural, hem establert una sèrie de col·laboracions que es concreten, aquest primer any en una visita dels seus estudiants al nostre país.

Del 20 al 22 d’abril, des del Màster universitari de Gestió Cultural UOC-UdG, hem preparat un Programa de visites i activitats (anglès) per aquests estudiants i us volem proposar sumar-vos al grup i acompanyar-los durant aquesta estada. Us podeu apuntar a travès d’aquest enllaç. Activitat oberta a tothom!

Això us permetrà:

  • Aprendre molt sobre la mirada a la gestió cultural en el context dels països de parla alemanya.
  • Practicar la llengua anglesa i ensenyar el català i Catalunya a estudiants de gestió cultural que comparteixen somnis i projectes similars al vostres.
  • Conèixer i escoltar propostes de gestió cultural de casa nostra relacionades amb tots els perfils de la nostra professió: La Nau Coclea a Camallera i la creació i producció cultural de la mà de Clara Garí;  la Ciutadella de Roses i la tasca educativa en l’àmbit de la gestió cultural de la mà de Mireia Tresserras; el màrketing cultural al centre cívic Pati Llimona de la mà d’Àngel Mestres; l’Agenda 21 de la cultura a la seu de la CGLU al carrer Avinyó, de la mà de Jordi Baltà i Jordi Pascual i, una darrera sessió que tindrà lloc a la seu de la UOC al Tibidabo, amb la presència de la directora d’INTERARTS, Mercedes Giovinazzo que ens parlarà de finançament europeu per a la cultura.

A més, el divendres 22 al vespre, ens conviden a gaudir amb ells també, de l’espectacle de circ INTARSI al Mercat de les Flors.

US HO PERDREU?

Ah! i si encara voleu més raons, la participació en el programa serà considerada per els vostres consultors com un treball complementari i/o substitutiu d’alguna PAC, cada un d’ells us ho explicarà amb més detall.

Per altra banda, els que us animeu a participar podreu, l’any vinent, formar part de l’intercanvi a Alemanya.

Recordeu que la globalització és aquí per quedar-se i que la creació de vincles i xarxes especialment amb Europa és una condició amb la que haureu de desenvolupar-vos com a gestors culturals. Us oferim doncs, una oportunitat excepcional per practicar aquests diàlegs en el marc del vostre procés formatiu.