#gestiocultural
#AvaluacióCoNCA
#ActivitatCoNCA
Recentment el CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentava l’informe de “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” a La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
Durant la jornada, les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, autores de l’informe, van presentar quinze mesures (nou en l’àmbit públic i sis en el privat) per avançar en una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. En aquesta jornada van participar Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Milagros Pérez Oliva, periodista, Aida Sánchez de Serdio Martín, professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC, Míriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones visuals, Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).
A continuació destaquem algunes intervencions de la Jornada i la segmentació de l’esdeveniment a partir del vídeo.
— “Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili
“No hi ha cap institució que avui dia no tingui el seu propi índex de desigualtat. (…) Què impliquen tots aquests índex? Han servit per empoderar a les dones? Per a què serveixen?. M’ha semblat important posar en relació la existència d’aquests informes amb les polítiques d’igualtat i la seva eficàcia, posar en relació aquest tipus d’informació. A mi em sembla que això forma part de la desigualtat de gènere. El que us avanço és que em sembla que no sempre que fem diagnòstics de gènere estem identificant correctament els orígens o les causes de la desigualtat, i per tant, no sempre que fem indicadors de gènere estem treballant a favor de la igualtat. Els indicadors, els índex, informes, etc, tot ha de ser una eina amb un objectiu final, no han de ser l’objectiu en si mateixos.”
“Jo tinc la sensació que la realitat de discriminació de les dones mai no havia estat tan quantificada i no per això les dones estem més empoderades per transformar aquesta realitat.”
“Estem vivint una època amb moltes paradoxes. Com deia, tenim més evidencies que mai de l’existència de discriminacions contra les dones, però més que mai, aquestes evidències estan qüestionades. Per a mi aquestes qüestions estan relacionades.”
“Per mi un dels problemes principals és que no creiem a les dones. Que la paraula de les dones encara no té suficient valor. Que desconfiem del que diuen les dones i desconfiem del que els hi passa, inclús quan fem servir llenguatge matemàtic, científic. Per tant, aquesta és una altra paradoxa, estem assistint a un moment que la veu de les dones té més força que mai, ara les dones tenen altaveus que fan ressonar la seva veu, però diria que el missatge no és reconegut. I no és reconegut, segurament, perquè ens entossudim en explicar les desigualtats de gènere, quan la desigualtat de gènere són la constant al llarg de la història”
“Necessitem recalcular la càrrega total de treball i identificar-la. (…) Hem de tornar a recuperar la idea, la pregunta, com és possible que si les dones sabem, que sabem, com deia la Marta Selva “Si sabem que sabem que sabem el què ens passa” com és que el nostre saber no té conseqüències?”
Podeu aquí escoltar la seva intervenció: Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor
— Presentació de l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya per Anna Villarroya i Maite Barrios:
Els objectius de l’informe eren tres:
1. Valorar la percepció que els i les professionals de la cultura a Catalunya tenen sobre les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural al nostre país.
2. Aprofundir en el coneixement de les causes que provoquen les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.
3. Avançar en el disseny de mesures d’intervenció, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, que permetin pal·liar les desigualtats actuals per raó de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.”
Podeu llegir l’informe sencer aquí: Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya
I la seva presentació en el Canal del CoNCA:
Taula de Debat amb Milagros Pérez Oliva, Aida Sánchez de Serdio Martín, Míriam Porté, Ivone Lesan:
“Crec que és molt definitori que la primera recomanació de l’estudi sigui complir les lleis. Per què es fan les lleis si no és per a complir-les? (…) Aquí tenim un problema evident que explica en part la frustració del moviment feminista i de les dones en general, i és comprovar que la situació, la realitat, no hi ha prou en aconseguir canviar les lleis, perquè has de seguir lluitant perquè es compleixin les lleis.”
Milagros Pérez Oliva — Periodista
“Penso que totes aquestes eines de flexibilització del treball és un ganivet que talla per totes dues bandes. Per una banda et permet no anar físicament a “fitxar”, però per altra banda permet una autoexplotació molecular del teu cos, dels teus temps, dels seus efectes i Efectivament acabes treballant a casa mentre dones el pit al teu fill”
“No han canviat les micropolítiques. Les macropolítiques són molt importants, però també les micro. (…) M’agradaria molt començar a veure canvis en les subjectivitats, en els efectes, en les sensibilitats i començar a trobar que quan estem en reunions que són mixtes, els homes és tan còmodes amb posicions de silenci. Que puguin fer tasques invisibles i que no tinguin un reconeixement públic”
“Hem de canviar els efectes micropolítiques entre nosaltres. Que quan et preguntin quins són els teus referents diguis dones i no diguis “la meva mare, la meva germana i la meva dona”, sinó que diguis aquesta teòrica, aquesta artista, i que les reconeguis i que les citis i que no les suplantis en el teu discurs, utilitzant les idees de dones però no esmentant els seus noms. (…) És culturalment establert. Llavors penso que fins que no canviï això, totes les eines que tenim per flexibilitzar l’únic que faran és colonitzar-nos més”
Aida Sánchez de Serdio Martín — Professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC
“Tal com es pren consciència, la resistència creix. Això va “acompasat”, quan més terreny guanyem, doncs la resistència més avança. És un gegant difícil d’arribar. I no estic parlant d’homes, sino d’unes estructures, d’unes inèrcies, que està essent molt difícil canviar.”
“La resistència estigmatitza amb el victimisme el feminisme. Hem de tenir molta cura del llenguatge”
“I en aquest sentit sí que és poc optimista. Quan una dona vol arribar a un lloc de poder no li toca un altre remei que realment replicar i copiar els mateixos models masculins.”
Míriam Porté — Productora audiovisual i presidenta de Dones visuals
“Hi ha una espècie de comoditat de no canviar una estructura establerta jeràrquica.”
“Reeducar-nos a nosaltres mateixos és super bàsic per després reflectir-ho en el nostre entorn laboral.”
Ivone Lesan — Sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).
