MuseumWeek 2020: 7 días, 7 temas, 7 Hashtags

Del 11 al 17 de mayo tendrá lugar MuseumWeek. Una iniciativa virtual celebrada a nivel mundial que gira en torno a los museos. Esta actividad cultural se inició en 2014 con el compromiso de 12 museos franceses. Actualmente cuenta con el apoyo y participación internacional. Múltiples agentes implicados en la cultura colaboran en esta semana significativa para el sector cultural y los museos.

Esta propuesta se acoge bajo la etiqueta #MuseumWeek y se estructura con una temática central por día: 7 días, 7 temas, 7 hashtags. El 2020 se ha caracterizado por una emergencia sanitaria y una pandemia global. Los temas de este año están condicionados por la situación excepcional que estamos viviendo. No podía ser de otra manera. Una realidad prácticamente inverosímil que nos invita a reflexionar, pensar, imaginar otros mundos posibles. Y de esto mismo hablará esta semana, el mundo, desde #MuseumWeek.

 

 

Temas MuseumWeek 2020

  • Lunes 11: #heroesMW, dedicado a los trabajadores y trabajadoras que han estado a primera línea para conseguir superar la pandemia de la COVID-19.
  • Martes 12: #CultureInQuarantineMW, una invitación a visibilizar trabajos desde casa.
  • Miércoles 13: #togetherMW una oda a la colectividad y a la comunidad.
  • Jueves 14: #MuseumMomentsMW, una propuesta para compartir los mejores momentos de cada museo.
  • Viernes 15: #ClimateMW, una mirada crítica al cambio climático des de la mirada de los museos y el sector cultural.
  • Sábado 16: #TechnologyMWtrataremos, un tema muy actual a raíz de la pandemia de la COVID-19. Una invitación a explorar nuevas relaciones del museo con la tecnología.
  • Domingo 17: #DreamsMW, la clausura de este evento virtual vendrá con una visión de futuro y el el deseo de un mundo mejor

 

Desde el Màster en Gestió Cultural de la UOC i la UdG os animamos a participar y seguir esta semana cultural centrada en los museos y la realidad desencadenada por la COVID-19.

Com comunicar la cultura en la realitat desencadenada per la COVID-19? — Anna Noëlle

Quatre preguntes en el sector de la gestió cultural i la comunicació que es plantegen arran de la pandèmia global per coronavirus i la realitat postcovid-19



perfil-an-2016-1Per
Anna Noëlle, cap de comunicació de la Fundació Joan Miróprofessora col·laboradora del Màster de Gestió cultural de la UOC

 

“SENSE POR D’EQUIVOCAR-NOS”

 

Des del 14 de març, tots hem estat allunyats del nostre entorn familiar i social i de la nostra comunitat, aïllats en una atemporalitat fictícia en què la realitat informativa era tan intensa que els titulars marcaven el calendari. Aturar el temps i buscar un espai de parèntesi ens hauria d’haver permès escoltar les veus anònimes que reclamaven un canvi de paradigma o que ens convidaven –com la de Yuval Hararia prendre decisions, no per incidir en el present sinó per la possibilitat de canviar el futur.

En paral·lel a la sobre-informació –sovint contradictòria- a què hem estat sotmesos per part dels governs i autoritats sanitàries sobre les pautes a seguir o sobre les dates del possible desconfinament, el sector cultural –i parlo sobretot dels museus– ens hem trobat amb un doble repte:

  1. Continuar oferint de manera frenètica continguts i recursos on-line per tenir visibilitat a través dels nostres canals digitals.
  2. Justificar la necessitat dels museus, i per extensió de l’art, per demanar a les Administracions ajuts extraordinaris que ens permetessin sobreviure a la crisi sense precedents que ha esclatat a causa de la falta d’ingressos provinents de taquilla.

Reptes Gestió cultural coronavirus covid19

1. Com defensar la necessitat de l’art i la cultura en un moment de crisi extrema en què les prioritats són els sectors social i sanitari?

Potser no és el millor moment. Com tampoc ho és per recordar els excessos de glòria i de vanitat de grans equipaments culturals que van deixar temporalment fora de joc petits teatres o institucions pre-olímpiques, sinó que ara toca defensar junts el sentit de l’art en totes les accepcions.

Dir que l’Art, com a activitat més inútil de la humanitat, ens defineix i ens distingeix com a humans, seria massa obvi. Res no és més útil que les arts inútils, ja deia Ovidi. Dir que ens ajuda a entendre el món o que dóna transcendència a les nostres vides, massa petulant. Des del sector museus ens hem trobat, doncs, justificant el valor intangible de l’art a partir d’arguments com la importància que té per al PIB nacional, en tant que reclam turístic de primera línia. I hem preparat notes i argumentaris que han recordat des de l’última definició de museu de l’ICOM fins a la veu d’alguns dels nostres artistes:

“ (…) entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil, sinó quelcom que faci servei als homes.” [1]

I més enllà de justificar la seva importància, i davant l’escenari d’aclaparadora incertesa, la cultura, més que mai, ha de mostrar una veu forta i unitària i ha de pronunciar-se amb claredat i visió de futur. Davant de les pors i els dubtes, ha de mostrar confiança. Davant de protocols coercitius, ha de mostrar responsabilitat. L’art i la cultura han de liderar aquest canvi sense por d’equivocar-se.

2. Serà la crisi de la Covid-19 el punt d’inflexió? Servirà l’activitat frenètica i el paroxisme viscut els últims anys per generar finalment un canvi de paradigma? Quin paper ha de jugar el museu a partir d’ara? Què se n’espera?

 

La majoria de gestors culturals de diferents sectors s’han trobat amb un conflicte entre la renúncia al model anterior i el repte davant de noves oportunitats. La renuncia a un patró conegut -però no millor- i el repte a obrir nous horitzons i noves formes de pensar la cultura. Aquesta nova visió del paper que jugaran els museus és el missatge clau en un món postcovid-19. No només des de la immediatesa post-confinament, intentant resoldre urgències greus de finançament, sinó fent un salt cap al futur.

 

gestio-cultural-instagram-prado-comunicar-culturaVisita virtual al Museo del Prado con Alejandro Vergara

 

3. Què diran les hemeroteques del 2021 sobre aquest moment? Quins voldríem que fossin els titulars?

 

Tenim clar que el museu ha de ser obert i accessible, inclusiu, crear comunitat, ser inspirador i transformatiu, ara hi haurem d’afegir segur i saludable, però hem analitzat prou bé el sentit de cada un d’aquests conceptes? Sovint penso que atribuïm tanta elasticitat a les paraules, que han perdut el seu valor com a significant.

El museu ha de ser rellevant. Rellevant per als nostres visitants. En moments de crisi hem d’estar especialment atents al pols dels ciutadans. Hem de tenir clar què els podem oferir però sobretot què volen que els oferim. Diversos estudis de públic dels Estats Units van concloure que les sis motivacions principals d’oci dels americans eren: interacció social, fer alguna cosa que valgui la pena, sentir-se bé en un entorn, descobrir noves experiències, oportunitat per aprendre i participar activament. [2] Podrien ser similars a les dels catalans o a les de qualsevol país europeu. Perquè aquí, aquestes aspiracions dels nostres visitants també les hem detectat. L’”experiència del visitant” o el “museu participatiu” són alguns d’aquests conceptes que els hem estirat com a xiclets fins que ja no sabem ni què volen dir. Hem d’acompanyar els mots d’accions i actituds que es corresponguin al seu significat real per no desgastar-ne l’ús. Si ara tocarà posar en valor la salut i l’”estar bé”, que no vol dir benestar, haurem d’ajudar a connectar les nostres col·leccions i el nostre patrimoni a aquests valors. No al contrari. No hem de tractar d’entaforar els conceptes sinó extreure’ls de les múltiples i variades lectures que te una obra d’art. I a més, caldrà convèncer els nostres públics que el museu és això justament, un espai on qüestionar-se tota mena de realitats, també la del sentit de l’art. Ara més que mai, cal obrir-nos a nous públics amb diferents registres no només per escurçar distàncies, també per generar noves associacions, noves afinitats i noves xarxes d’interessos.

 

gestiocultural coronavirus covid19 comunicar cultura Anna Noëllegestio cultural covid19 coronavirus comunicar cultura Fundació Joan Miró, Barcelona — Abril 2020

 

 

 

 

 

 

 

4. Com serà el nou museu?

Aquests dies de confinament tots hem aprofitat per fer ordre d’arxius i calaixos. És una manera de fer ordre mentalment. En moments d’incertesa, cal endreçar les idees. Els museus també haurien d’endreçar les idees i els calaixos. Tornar als bàsics, a l’essència de les coses, a les relacions de proximitat i als artistes locals. I no voler imitar models globalitzadors, sinó buscar les arrels, cadascú les seves. El patrimoni local és únic i aquesta singularitat és el que li dona valor universal.

Hem d’acomiadar-nos sense nostàlgia d’un vell model poc sostenible i no pensar en recuperar-lo amb equilibris de funambulista sinó pensar en la oportunitat de crear-ne un de nou. Cadascú des de la seva idiosincràsia i des dels seus actius. El repte o l’encert serà trobar l’equilibri entre aquest nou model i la sostenibilitat financera. Sense por, però també tenint present que sense equivocar-nos no podrem avançar. Encertar un pronòstic basat en l’experiència i en les dades és molt fàcil, però ara no tenim dades, no tenim històric i haurem de fer com els artistes: imaginar i arriscar-nos. Per construir potser caldrà destruir. I l’art serà el nostre catalitzador.

fundacio-miro-anna-noelle-gestio-cultural-comunicar-cultura-covid19-coronavirus

Joan Miró, Tela cremada I, 1973

L’actitud rebel de Miró i el seu esperit de risc el porten a cremar les seves pròpies pintures com a gest d’inconformisme però també com un pas per anar més enllà després d’atènyer el virtuosisme.


[1] Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

[2] HOOD, Marilyn G., Staying away dins ANDERSON, Gail, Reinventing the Museum, UK, 2004.

Jornada XOC’19 | Noves tendències en gestió cultural APGCC

#Xoc2019

El 15 de novembre a NauBostik, tindrà lloc XOC’19, una la jornada bianual que gira entorn el concepte “Xarxa oberta i comunitat” organitzada per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC). Una mirada àmplia i panoràmica dintre de la gestió cultural, adreçada a tots els perfils de professionals de la cultura. Des del Màster de Gestió cultural UOC-UdG us ho recomanem.

XOC 2019 s’estructura dintre de tres eixos vertebrals:

Crea | No és només un espai d’aprenentatge individual, també és un lloc de construcció col·lectiva.

Connecta |  XOC busca establir-se com a nexe que connecta persones i projectes que treballen en la gestió cultural.

Troba | També es configura com a punt de trobada, amb la finalitat de crear sinergies i un relat comú dintre el sector cultural.

xoc-2019-apgcc

Enguany, en la seva tercera edició, aposten per un nou format que explora noves tendències en la cultura a partir de conferències, taules rodones, espais dinàmics, de proximitat, espai de presentació de projectes, etc.

El programa de XOC 2019 i les noves tendències en gestió cultural, treballa sobre els reptes dels professionals de la cultura i novetats que es perceben en el sector cultural. Concretament, aquesta edició busca imaginar i reflexionar sobre l’avui i el demà, posant especial èmfasi en la visió de futur sobre com s’estructurarà la feina i es consolidarà el concepte treball per als professionals de la cultura i la gestió cultural. A continuació us compartim els experts del sector cultural que hi participen i el programa XOC 2019: 

— XOC 2019 

gestio-cultural-ponents-jornada-xoc-2019-apgcc

— PROGRAMA XOC’19

Consulta la programació de la jornada


Una mirada a les edicions anteriors de XOC — APGCC

Jornada XOC 2017 – Perifèries creatives i culturals

Quines són les tendències presents i de futur de la gestió cultural? Cap a on dirigim la cultura? És cert que ens trobem en un nou paradigma de la Gestió Cultural?

Trobada XOC | Tendències de la Gestió Cultural

 

 

PÚBLICA 2020 – Gestión cultural y encuentros profesionales de Cultura

Se acerca una nueva edición de uno de los eventos más importantes de la gestión cultural: PÚBLICA. Sin lugar a dudas, una cita indispensable para todo gestor cultural y profesional de la cultura.

PÚBLICA 2020 es una de las edición especial, puesto que se celebran 10 años desde que se inauguró por primera vez. Los Encuentros Profesionales de Cultura, organizados por la Fundación Contemporánea, tendrán lugar el próximo 30 de enero de 2020, en el Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Un encuentro para profesionales de la cultura que recomendamos a nuestros estudiantes del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG.

encuentros-profesionales-gestion-cultural-cultura-publcia

 

 

El programa PUBLICA 2020 apuesta por la inspiración, nuevas ideas, los proyectos más innovadores y los profesionales más destacados del sector cultural, con el fin de abordar temáticas que inviten a incidir, profundizar, cuestionar, y generar sinergías en el sector profesional de la cultura y el campo de la gestión cultural.

PUBLICA 2020 se caracteriza por:

  • Intercambiar experiencias y proyectos en el campo de la gestión cultural
  • Participar en el debate de los temas claves del sector cultural
  • Identificar oportunidades de colaboración

PUBLICA 2020 se inscribe en el sector de la gestión cultural y aborda campos relativos a distintas disciplinas donde la cultura está presente:

  • Educación
  • Economía
  • Transformación social
  • Ciudades
  • Ciencia
  • Medio ambiente y sostenibilidad
  • Innovación social
  • Igualdad
  • Alianzas y cooperación
  • Jóvenes y Mayores

publica-20-gestion-cultural

FORMATOS DE LAS ACTIVIDADES 

El diseño de las actividades apuesta por una base experimental donde unifica diversos formatos. Esta arriesgada decisión tiene por objetivo conseguir una mayor interacción generalizada, des de los distintos públicos y ámbitos.  Para realizar este propósito, se materializa con la siguiente estructura de programa:

  • Panorama
    Una apuesta en escena donde protagonistas explican la situación actual del sector cultural des de la sociología,  la demografía, la política… Esta sección es un punto de partida para ubicar en el mapa los diferentes puntos clave de la gestión cultural en la actualidad.
  • Reset
    Este apartado esta diseñado con el fin de replantear enfoques presentes para abordar valientes contenidos de futuro de la gestión cultural.
  • Retos
    Principalmente se materializa en talleres y actividades especializadas sobre temas relativos a la gestión cultural que busca soluciones en diversos ámbitos específicos: educación, creatividad, comunicación, economía…
  • Metas
    Diálogo entre responsables de empresas, instituciones o proyectos innovadores que aporten experiencia y consolidación en el discurso para enfocar los nuevos desafíos.
  • Nombres propios
    Esta sección tiene un enfoque de oportunidad que se caracteriza principalmente en la entrevista a un profesional destacado de la gestión cultural o artista comprometido con la cultura.
  • Un café con…
    Una conversación abierta con veinte protagonistas de la cultura, compartiendo mesa y café.
  • Acercamiento
    Canales específicos abiertos para para acercar a  los responsables de  convocatorias o líneas de financiación de instituciones públicas o privadas a los profesionales interesados.
  • 10×10 PÚBLICA. Una oportunidad para nuevos proyectos.
  • Fiesta.
    Una oportunidad para celebrar y homenajear el valor de la profesión en el sector cultural.

 

 

Reset Cultura 2019 — Encuentros Profesionales

reset-cultura-gestion-cultural

Pronto llega la IV edición de Reset Cultura. Los días  4 y 5 de abril de 2019 se celebra en el CaixaForum Barcelona uno de los encuentros internacionales más importantes para gestores culturales y profesionales de la cultura, cuya esencia se vertebra bajo el lema “CULTURA ES CAMBIO. INSPÍRATE CON LO PRÓXIMO“.

Estas jornadas se organizan desde Obra Social “la Caixa” y Fundación Contemporánea, con la finalidad de compartir sus experiencias mediante un enriquecido programa que cuenta con actividades vinculadas a proyectos, ideas, debates, demostraciones, networking… ¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC — UdG recomendamos estar atentos/as a esta actividad!

reset-gestion-cultural-cultura

 


PROGRAMA RESET CULTURA 2019


Reset 19 tiene como propósito visualizar los cambios y los desafíos que acontecerán en la cultura y la gestión cultural. Con esa proyección de futuro, la cuarta edición pone el foco en el público, uno de los ejes más importantes de la cultura. El programa indaga en las distintas perspectivas y busca profundizar en la materia para dar respuesta a las siguientes cuestiones:

  • ¿Qué atrae al público?
  • ¿Cuáles son las motivaciones que mueven al público para consumir contenidos culturales?
  • ¿Los gustos se pueden moldear y transformar?
  • ¿Cómo medir, analizar y entender los cambios que vive la cultura?
  • ¿Qué estrategias e implicaciones se derivan para la renovación e innovación de la oferta cultural?
  • Como profesionales de la cultura, ¿tenemos la capacidad de adaptarnos a la evolución cultural y incidir en ella? ¿Cómo?
Si quieres estar al día de Reset Cultura, puedes subscribirte a su newsletter para siguientes ediciones.

Si estás interesado en asistir a las Jornadas Reset Cultura, los estudiantes del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG tienen un 50% de descuento con el siguiente código: RESET19 en el momento de la inscribirse.

¡Desde el Máster de Gestión Cultural UOC — UdG esperamos que sea de vuestro interés!

 

Informe CoNCA — Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

#gestiocultural
#AvaluacióCoNCA
#ActivitatCoNCA

 

Recentment el CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentava l’informe de “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” a La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. 

Durant la jornada, les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, autores de l’informe, van presentar quinze mesures (nou en l’àmbit públic i sis en el privat) per avançar en una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. En aquesta jornada van participar Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Milagros Pérez Oliva, periodista, Aida Sánchez de Serdio Martín, professora del Màster de Gestió Cultural de la UOCMíriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones visuals, Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

A continuació destaquem algunes intervencions de la Jornada i la segmentació de l’esdeveniment a partir del vídeo. 

informe-desigualtats-conca-cultura-ocupacio-genere

 


— “Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili

“No hi ha cap institució que avui dia no tingui el seu propi índex de desigualtat.  (…) Què impliquen tots aquests índex? Han servit per empoderar a les dones? Per a què serveixen?. M’ha semblat important posar en relació la existència d’aquests informes amb les polítiques d’igualtat i la seva eficàcia, posar en relació aquest tipus d’informació. A mi em sembla que això forma part de la desigualtat de gènere. El que us avanço és que em sembla que no sempre que fem diagnòstics de gènere estem identificant correctament els orígens o les causes de la desigualtat, i per tant, no sempre que fem indicadors de gènere estem treballant a favor de la igualtat. Els indicadors, els índex, informes, etc, tot ha de ser una eina amb un objectiu final, no han de ser l’objectiu en si mateixos.”

“Jo tinc la sensació que la realitat de discriminació de les dones mai no havia estat tan quantificada i no per això les dones estem més empoderades per transformar aquesta realitat.”

“Estem vivint una època amb moltes paradoxes. Com deia, tenim més evidencies que mai de l’existència de discriminacions contra les dones, però més que mai, aquestes evidències estan qüestionades. Per a mi aquestes qüestions estan relacionades.”

“Per mi un dels problemes principals és que no creiem a les dones. Que la paraula de les dones encara no té suficient valor. Que desconfiem del que diuen les dones i desconfiem del que els hi passa, inclús quan fem servir llenguatge matemàtic, científic. Per tant, aquesta és una altra paradoxa, estem assistint a un moment que la veu de les dones té més força que mai, ara les dones tenen altaveus que fan ressonar la seva veu, però diria que el missatge no és reconegut. I no és reconegut, segurament, perquè ens entossudim en explicar les desigualtats de gènere, quan la desigualtat de gènere són la constant al llarg de la història”

“Necessitem recalcular la càrrega total de treball i identificar-la. (…) Hem de tornar a recuperar la idea, la pregunta, com és possible que si les dones sabem, que sabem, com deia la Marta Selva “Si sabem que sabem que sabem el què ens passa” com és que el nostre saber no té conseqüències?”

Podeu aquí escoltar la seva intervenció: Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor


— Presentació de l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya per Anna Villarroya i Maite Barrios:

Els objectius de l’informe eren tres:

1. Valorar la percepció que els i les professionals de la cultura a Catalunya tenen sobre les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural al nostre país.

2. Aprofundir en el coneixement de les causes que provoquen les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.

3. Avançar en el disseny de mesures d’intervenció, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, que permetin pal·liar les desigualtats actuals per raó de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.”

Podeu llegir l’informe sencer aquí: Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

I la seva presentació en el Canal del CoNCA:


Taula de Debat amb Milagros Pérez Oliva, Aida Sánchez de Serdio Martín, Míriam Porté,  Ivone Lesan:

“Crec que és molt definitori que la primera recomanació de l’estudi sigui complir les lleis. Per què es fan les lleis si no és per a complir-les? (…) Aquí tenim un problema evident que explica en part la frustració del moviment feminista i de les dones en general, i és comprovar que la situació, la realitat, no hi ha prou en aconseguir canviar les lleis, perquè has de seguir lluitant perquè es compleixin les lleis.”

Milagros Pérez Oliva — Periodista

“Penso que totes aquestes eines de flexibilització del treball és un ganivet que talla per totes dues bandes. Per una banda et permet no anar físicament a “fitxar”, però per altra banda permet una autoexplotació molecular del teu cos, dels teus temps, dels seus efectes i Efectivament acabes treballant a casa mentre dones el pit al teu fill”

“No han canviat les micropolítiques. Les macropolítiques són molt importants, però també les micro. (…) M’agradaria molt començar a veure canvis en les subjectivitats, en els efectes, en les sensibilitats i començar a trobar que quan estem en reunions que són mixtes, els homes és tan còmodes amb posicions de silenci. Que puguin fer tasques invisibles i que no tinguin un reconeixement públic” 

“Hem de canviar els efectes micropolítiques entre nosaltres. Que quan et preguntin quins són els teus referents diguis dones i no diguis “la meva mare, la meva germana i la meva dona”, sinó que diguis aquesta teòrica, aquesta artista, i que les reconeguis i que les citis i que no les suplantis en el teu discurs, utilitzant les idees de dones però no esmentant els seus noms. (…) És culturalment establert. Llavors penso que fins que no canviï això, totes les eines que tenim per flexibilitzar l’únic que faran és colonitzar-nos més”

Aida Sánchez de Serdio Martín — Professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC

“Tal com es pren consciència, la resistència creix. Això va “acompasat”, quan més terreny guanyem, doncs la resistència més avança. És un gegant difícil d’arribar. I no estic parlant d’homes, sino d’unes estructures, d’unes inèrcies, que està essent molt difícil canviar.”

“La resistència estigmatitza amb el victimisme el feminisme. Hem de tenir molta cura del llenguatge”

“I en aquest sentit sí que és poc optimista. Quan una dona vol arribar a un lloc de poder no li toca un altre remei que realment replicar i copiar els mateixos models masculins.”

Míriam Porté — Productora audiovisual i presidenta de Dones visuals

“Hi ha una espècie de comoditat de no canviar una estructura establerta jeràrquica.”

“Reeducar-nos a nosaltres mateixos és super bàsic per després reflectir-ho en el nostre entorn laboral.”

Ivone Lesan — Sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

Ja heu participat al primer Fòrum dels Museus de Catalunya?

El Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya, una iniciativa sorgida del Pla de Museus de Catalunya.

Aquesta proposta neix d’un objectiu estratègic amb la voluntat de crear un espai d’encontre, inicialment virtual i posteriorment presencial, dirigit a tota la comunitat museística per conèixer l’estat del Sistema de Museus català i per debatre aquells temes d’interès (presents i futurs) entorn aquests equipaments culturals. Aquí trobareu una síntesi del debat i també podeu seguir el discurs que s’està generant al Fòrum dels Museus minut a minut.

forum-dels-museus-debat-gestio-cultural

El Fòrum dels Museus busca una àmplia participació i aprofitar les connexions que ofereix l’entorn digital, web i xarxes socials per arribar al màxim públic. Aquest reclam participatiu s’adreça a professionals en actiu o futurs professionals de l’àmbit dels museus. En el seu espai virtual podeu també consultar diversos documents d’actualitat dels museus, entre els quals es troben Museus 2030 – Pla de Museus de Catalunya i Dades estadístiques sobre els museus catalans.

L’estratègia del Fòrum dels Museus compta amb un calendari que es vertebra en les següents etapes:

Fins al 31 de gener

  • Fòrum virtual: convocatòria, creació de la comunitat virtual i discussió de continguts
  • 1 de febrer: s’acaba el termini per suggerir temes de debat del Fòrum virtual de Museus

De l’1 de febrer al 30 d’abril

  • Fòrum virtual en actiu sobre els reptes que les i els participants han considerat prioritaris i es faran propostes concretes per afrontar-los
  • 1 d’abril: inscripcions al Fòrum presencial

De l’1 de maig al 30 de maig

  • Tancament del Fòrum virtual
  • Elaboració dels documents conclusius del Fòrum virtual
  • Inscripcions al Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Juny de 2019

  • Desenvolupament del Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG us animem a seguir el debat i a participar de forma activa fent les vostres aportacions. Aquí podeu accedir a l’espai virtual del Fòrum dels Museus i conèixer les darreres aportacions: 

ACCÉS AL FÒRUM DELS MUSEU

Think up Culture! en el CCCB

#gestioncultural
Los días dias 13 y 14 de Diciembre tendrá lugar en el CCCB – Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona las jornadas Think up Culture!.
Un evento diseñado con el objetivo de promocionar las empresas y proyectos del ámbito creativo y profundizar en la formación de los gestores y emprendedores culturales en temas relativos al mecenazgo y la búsqueda de financiamiento. Estas jornadas son excelentes para futuros profesionales de la gestión cultural. Des del Máster de Gestión Cultural UOC — UdG os animamos a asistir!
Serán jornadas de formación cerradas al público y dos conferencias abiertas gratuitas (con aforo limitado).
 
  • El jueves 13 de diciembre “Tácticas y estrategias para obtener patrocinio cultural” — Inscripción gratuita

Una conferencia para adquirir herramientas sobre patrocinio cultural, muy útil para gestores culturales que estén buscando financiación para sus proyectos culturales. La sesión irá a cargo de Roberto Gómez de la Iglesia [Conexiones improbables] y Silvia Bueso de “El arte de Pedir”-.
  • El viernes 14 de diciembre “La importancia de la RSC y los proyectos culturales” — Inscripción gratuita

Enric Ruis presentará los incentivos fiscales y formulas de unión entre entidades privadas y asociaciones culturales y empresas culturales. Ademaás, la directora de Marketing y Comunicación de Es Rebost dará su visión sobre el retorno de la inversi ón en este tipo de proyectos.
¡Esperamos que sea de vuestro interés!
  • Si os gustaría profundizar en la creación de proyectos culturales, os recomendamos esta lectura que cumple la función de guía básica y herramientas para su desarrollo:
think-up-culture-gestion-cultural

Jornada “Gestió cultural en entorns no urbans” al Museu de la Vida Rural

#gestiócultural

“Per saber on anem, cal saber d’on venim.”
Museu de la Vida Rural

El pròxim dissabte, 24 de novembre, tindrà lloc de 11h a 18h, la jornada Gestió Cultural en Entorns no Urbans al Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí. Amb l’objectiu d’inaugurar de manera diferent el curs 2018-2019 del Màster en Gestió Cultural, els Estudis d’Arts i Humanitats a la UOC us proposen una jornada de descoberta, debat i reflexió a l’entorn de la gestió cultural en entorns no urbans.

museu-de-la-vida-rural-gestio-cultural-inauguracio-master

Fora de les grans ciutats, hi ha cada vegada més una programació i una oferta cultural innovadora i de caràcter alternatiu al capdavant on hi trobem excel·lents gestors i gestores culturals.  A Catalunya, les comarques de Tarragona i terres de l’Ebre son sovint les grans oblidades pels mitjans de comunicació i per les polítiques culturals centrals però el dinamisme i l’energia que s’hi traspua estan generant propostes atractives i possibilitats de projectes imaginatius que tenen en la cultura, el vector de desenvolupament sostenible. Des de la direcció del Màster en Gestió Cultural de la UOC, es proposa una jornada completa per a descobrir aquesta oferta cultural que neix i creix fora de la ciutat comtal. La inscripció és gratuïta i oberta a tothom. T’hi apuntes?

 

gestio-cultural-en-entorns-no-urbans


Programa
Gestió Cultural en Entorns no Urbans

11.00h | Cafè de benvinguda i presentació de la jornada amb Muriel Gómez i Gemma Carbó

11.30h | Taula rodona amb:

— Oriol Martí, director executiu de la Fira de Tàrrega

— Roberto Olivan, director de R.O.P.A (Roberto Olivan Performing Arts)

— Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró

— Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí

— Modera: Muriel Gómez Pradas, directora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG 

13.30h | Dinar al museu

15.30h | Visita museu i exposició temporal Dust Bowl

17.30h | Cafè i comiat

 


MUSEU DE LA VIDA RURAL – FUNDACIÓ CARULLA (L’Espluga de Francolí)
Carretera de Montblanc, 35, 43440 L’Espluga De Francolí, Tarragona

Inscripció gratuïta i obligatòria 


museu-de-la-vida-rural-gestio-cultural-the-dust-bowl

  • Requisits d’inscripció a la jornada gratuïta sobre la Gestió Cultural en Entorns no Urbans:

La jornada Gestió Cultural en Entorns no Urbans és gratuïta i oberta a tothom. Hi haurà una pausa per a dinar i una pausa pel cafè. La jornada al museu té un aforament limitat a 25 persones, per tant, és necessari formalitzar la inscripció.

A la inscripció cal posar nom i cognoms dels qui assistiran i, en cas d’indicar que es vindrà en AVE- Camp de Tarragona, (depenent del nombre d’inscrits, hi haurà possibilitat de tenir un minibus que ens portarà al museu). Es pot realitzar des del formulari d’inscripció

Si algú té ganes d’aprofitar el cap de setmana, de venir en família o amb amics i quedar-se a la zona, poseu-vos en contacte amb info@museuvidarural.cat per apuntar els acompanyants i familiars a les activitats paral·leles que us interessin. El museu de la Vida Rural, ofereix diverses activitats com: taller de rap Dust Bowl amb Versembrant, dinar al museu o visitar el museu.


Biografia dels ponents 

Gemma Carbó Ribugent

Directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla

Doctora en ciències de l’educació per la Universitat de Girona i DEA en Dret de la Cultura  per la UNED i la Universitat Carlos III. La seva tesi doctoral es centra en les relacions entre polítiques culturals i educatives a Catalunya entre 1980 i 2010 proposant orientacions per a una millor coordinació administrativa, jurídica i política entre ambdós àmbits. Aquesta línia d’investigació respon a una àmplia trajectòria professional prèvia en serveis educatius culturals.

Ha dirigit la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació dirigint projectes de cooperació i desenvolupament en diversos països posant sempre l’accent en el paper central de la cultura i l’educació en les relacions internacionals i el desenvolupament sostenible.

És presidenta i sòcia fundadora de l’Associació ConArte Internacional creada a Catalunya en aliança amb Mèxic, una associació orientada a impulsar els tàndems entre els professionals de les arts i l’educació en les escoles gironines. És també vicepresidenta de la Fundació INTERARTS i  membre de la junta directiva de la Xarxa ENO d’observatoris europeus d’educació artística i cultural vinculada a UNESCO


Elena Juncosa

Directora de la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp

Llicenciada en Història, Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, i DEA en “Didàctica de les Ciències Socials i espais de comunicació” per la Universitat de Barcelona.

Va ser investigadora associada del grup de recerca Arqueobalear de la Universitat de les Illes Balears, desenvolupant una línia d’investigació lligada a la presentació i gestió del patrimoni, participant en diversos projectes I+D fins que estableix la seva residència a Reus. Paral·lelament a la tasca investigadora ha treballat com a professional autònoma i membre de diversos equips, coordinant i redactant projectes museogràfics i plans directors.

És autora de diversos llibres, articles i publicacions científiques sobre arqueologia i patrimoni cultural. L’any 2011 va guanyar el Premi Pilar Juncosa d’Investigació sobre Joan Miró i el seu context artístic i cultural pel projecte “Mas Miró (Mont-roig): aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró”.

Va ser la coordinadora del Centenari Miró Mont-roig 1911-2011 a l’Ajuntament de Mont-roig. Es va incorporar a la Fundació Mas Miró a finals del 2015 com a coordinadora del projecte de recuperació i obertura al públic del Mas Miró. Actualment és la directora de la Fundació Mas Miró.


Oriol Martí Sambola

Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB. Postgrau en Espai Públic i Ciutadania (UAB, UOC, CCCB). Postgrau en Gestió i Polítiques Culturals (UB). Postgrau en Literatura contemporània (UOC). Postgrau en Estètica i Narrativa Digital (UOC).

L’any 2003 s’integra a l’equip de FiraTàrrega; entre 2012 i 2015 n’és el gerent; i actualment n’ocupa la direcció executiva. Va codirigir el Màster de Creació en Arts de Carrer de la Universitat de Lleida entre 2012 i 2017. Participa al Màster de Gestió Cultural i al Postgrau en Producció i Gestió d’Espectacles de la UB. Ha dirigit i produït diversos documentals de caràcter històric o social, com La II República i la Guerra Civil a la ciutat de Tàrrega (2006) o Tots som Ulisses (2007), entre altres. Ha estat també impulsor i organitzador de diversos festivals i activitats vinculades a la cultura

alternativa. Entre 2015 i 2017, president de la Plataforma d’Arts de Carrer. Actualment és membre de les juntes de lAssociació de Gestors Culturals de Catalunya, la Plataforma d’Arts de Carrer i de la Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat espanyol.


Roberto Olivan

Creador internacional, inicia la seva formació a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola P.A.R.T.S. de Brussel·les. Dóna els seus primers passos com a ballarí professional treballant a la prestigiosa companyia Rosas, dirigida per Anne Teresa De Keersmaeker. També ha ballat sota la direcció dels reconeguts creadors Robert Wilson, Tom Jansen i Josse de Pauw.

Actualment, Olivan és el director de R.O.P.A. – Roberto Olivan Performing Arts, companyia de dansa que neix a Brussel·les l’any 2001. Així mateix, dirigeix el Festival Deltebre Dansa, esdeveniment internacional celebrat anualment des del 2004 i del qual també n’és el fundador.

Ha participat en trobades sectorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i forma part del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’àrea de les Terres de l’Ebre.

Carrera intensa reconeguda mundialment: Premi Nacional de Cultura 2014 (Catalunya), Premi Ciutat de Barcelona 2013 (Catalunya), Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Parateatrals 2012 (Catalunya) i Premi a la Creació Contemporània SACD 2001 (Bèlgica) de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, a més de diverses nominacions.


Aprofitem l’avinentesa per compartir-vos el vídeo de presentació del Museu de la Vida Rural d’Espluga de Francolí que és on tindrà lloc la jornada proposada i la visita programada:

Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans

#Interaccio18
#culturaeducacio
#gestiocultural

 

“La cultura és l’expressió de la vida humana i
l’educació és la vida eterna de la cultura”

Eulàlia Bosch

 

Com s’enriqueix la noció d’humanitat quan cauen les barreres que separen la cultura i l’educació? Sota aquest premisa es desenvoluparan les jornades INTERACCIÓ 18 — Sobre la humanitat dels humans que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 d’octubre de 2018 a la Casa de la Caritat de Barcelona. Per aquells que voleu seguir les jornades per streaming, les podeu veure des del web de Interacció

gestio-cultural-interaccio-18-programa-sobre-la-humanitat-dels-humans-2018

Aquestes jornades Interacció 2018 estan organitzades sota un programa que treballa amb dos pilars fonamentals: la cultura i l’educació. La presentació d’enguany s’introdueix amb un paral·lelisme relacionat amb el tractament de la ciència amb els termes. De la mateixa manera que un físic quan parla de la llum de vegades fa una distinció semàntica de les “partícules” i altres vegades parla d'”ones”, en Interacció 18 s’estableix una relació similar quan es tracta del medi dels humans: de vegades es designa amb el nom de cultura i d’altres es tracta sobre el terme educació. Doncs, quines són les delimitacions d’aquest dos terrenys? O millor dit, quins són els elements intrínsecs que comparteixen, indissociables? Ambdós casos hi ha una relació de diàleg constant que mútuament es transforma en un món cada vegada més globalitzat.

Aquesta explicació la podeu trobar definida en la introducció de les jornades Interacció 18, elaborada per Eulàlia Bosch, directora de continguts. El programa s’articula sobre 3 eixos temàtics: Continua llegint

ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona (Museu Comarcal i Diocesà de Solsona)

L’1 de setembre s’inaugurà al museu diocesà i comarcal de Solsona l’exposició “ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona”, que tingut l’honor de cocomissariar amb el Dr. Marc Sureda. L’encàrrec pretenia posar en relleu la rica col·lecció de teixits i d’indumentària litúrgica del museu en motiu del 425 aniversari de la diòcesi. Aquest patrimoni sovint ha quedat fora de la mirada de l’espectador per motius de conservació i també per un cert biaix en la consideració del tèxtil com a art de menys valor que no pas la pintura o l’escultura.

alba-mdcs

El títol, Alba, fa referència al primer indument que porta un capellà sota d’altres com la casulla. És una túnica de color blanc que acostuma a presentar treball de brodat o puntes. A més permet vincular-ho amb la mare de Déu de l’Alba, patrona de Tàrrega i molt important per a la diòcesi. És un títol curt, i que fuig de la imatge carrinclona que podria arribar a tenir aquest tipus d’exposició. El disseny museogràfic ha anat a càrrec de Salvador Vinyes, que ha volgut situar-la en l’absoluta contemporaneïtat. Inspirant-se en exposicions recents sobre aquest tema al Metropolitan Museum de Nova York, les peces s’exposaran en vitrines de base oval que permetran veure’n també la part del darrere i aproximar-s’hi per captar-ne tots els detalls.

El plantejament de l’exposició des d’un principi va ser d’una banda el d’explicar de la manera més didàctica possible quins eren els induments i draps diversos necessaris per a la dotació d’una església, apropant-los al visitant actual, que segurament no en té cap noció, i mostrar-ne el seu atractiu històric i estètic. Per altra banda volíem explicitar el vincle que s’estableix entre els tèxtils i els altres objectes presents en la litúrgia. Per últim, crèiem necessari incidir en els conjunts de peces que solien dur els preveres, i el seu significat simbòlic. La tria de les peces va respondre a aquests objectius. Destaquen en el primer àmbit per exemple uns guants episcopals del segle XIV que s’han fet restaurar per a l’ocasió, una casulla amb rics brodats del segle XVI, o un humeral de seda que ens permet evidenciar la reutilització de teixits al llarg de la història. En el segon àmbit és important fer notar la quantitat i completesa dels conjunts exposats, així com la riquesa d’algun d’ells com per exemple un vestit per a la imatge de la mare de Déu del Claustre de Solsona.

Cristina Sanjust
Directora de TFM del Màster en gestió cultural UOC — UdG i museòloga

Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff — Visita guiada

Aviat es podrà visitar l’exposició temporal de l’estiu 2018 de l’Espai Carmen Thyssen. S’ha preparat per la rebuda de 57 obres que formaran part en Natura en evolucióDe Van Goyen a Pissarro i Sacharoff, una exposició que s’inaugura aquest 10 de juny de 2018. És la setena exposició temporal que acull el monestir de Sant Feliu de Guíxols. Es podra visitar fins al 14 d’octubre i compta amb peces de:

Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
Museu Carmen Thyssen Málaga
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

expo-gestio-cultural-master-inscripcio-gratuita

Els i les alumnes del Màster en Gestió Cultural de la UOC — UdG podeu visitar l’exposició de forma gratuïta i estem convidats a una visita guiada el proper dia 13 de juliol a les 12.00 h. Les places son limitades i per ordre d’inscripció fins arribar als 20 inscrits. Aquí trobareu el formulari per a fer la inscripció. Us hi esperem!

Cicle de debats ‘Cultura al límit’ — APGCC

#CulturaLímit

Arran del context sociopolític actual, L’APGCC, Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, organitza per al mes de juny el Cicle de debats Cultura al límit. En aquestes sessions es tractaran qüestions importants en la configuració de la cultura, des de la visió dels límits que conflueixen actualment en el sector: econòmics, polítics, jurídics i de llibertat d’expressió. Amb l’objectiu de proporcionar un espai de reflexió i diàleg, al CERC i al Pati Llimona s’abordaran temes vinculats a la precarietat, la cultura en liquidació i la censura, amb la participació d’experts i seguidament s’obrirà un debat amb el públic.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us ho recomanem! A continuació us compartim el programa de Cultura al Límit

cultura-al-limit-cicle-de-debats-apgcc-juny-gestio-cultural-gestors-culturals


PROGRAMA CULTURA AL LÍMIT — APGCC


6 de juny 18:30 h — Cultura i precarietat, al Pati Llimona, a la Sala Joan Maragall: el primer debat se centrarà en les condicions laborals precàries en el terreny cultural i quins reptes ha d’assolir el sector cultural. Aqueta sessió compta amb els experts:

Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, ACELLEC
Rocío Manzano, representant de El Col·lectiu, Assemblea de companyies de teatre independents
Pep Tarradas, representant del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, SMAC.

Moderarà la sessió Marta Domènech, membre de la Junta Directiva de l’APGCC.


13 de juny 18 h — Cultura en liquidació, a l’Auditori del CERC: ¿Com ha afectat el context sociopolític al sector cultural? En aquest debat hi participen:

Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT
Toni Casares, director de la Sala Beckett
Josep Giralt, director del Museu de Lleida. Moderarà
Carme Rodríguez, membre de la Junta Directiva de l’APGCC.

Aquest debat es farà en forma d’activitat paral·lela a l’exposició de Santiago Sierra del CCCB i a l’acció de la plataforma NOCALLAREM.


20 de juny 18:30 h — Cultura i censura, al Pati Llimona, a la Sala Joan Maragall: ¿Com afecta la manca de llibertat d’expressió als creadors/es culturals i als gestors/es? En aquesta sessió participen:

Laura Medina, advocada i coordinadora de l’àrea de Reunió i Manifestació d’Irídia
Joan M. Minguet, crític d’art
Representant del grup de suport de suport de Valtònyc 

Moderarà el debat: Fernando Paniagua, (Festival BCCN – Ateneu Popular de 9 Barris –No Callarem).


 

 

MUTARE — El poder transformador dels projectes culturals

#MUTARE18
#gestiócultural

El pròxim 16 de maig de 9 a 15 h tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm, MUTARE, una jornada per reflexionar sobre el poder transformador dels projectes culturals. Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us recomanem assistir-hi.

Partint de la base que la cultura té un efecte transformador pel simple fet d’existir, la Fundació Carulla s’ha endinsat en la pregunta sobre l’essència dels projectes culturals amb aquest potencial transformador. Quins són els ingredients elementals que els caracteritza? És aquesta la clau de l’esdeveniment, una jornada de co-creació adreçada al sector cultural i social per tal de conèixer els factors que promouen la qüestió que plantegen, en el marc del premi Lluís Carulla d’emprenedoria cultural. Us compartim el programa de MUTARE:

mutare-fundacio-carulla-gestio-cultural


Programa MUTARE — Fundació Carulla 

9:00 h  |  Arribada i acreditacions

9:30 h | Benvinguda per Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

9:45 h | Conferència inaugural

La jornada MUTARE està organitzada amb la conferència inaugural a càrrec de Pilar Velilla, de l’alcaldia de Medellín (Colòmbia) i una de les responsables del potencial cultural de la ciutat en l’actualitat: “L’experiència de Medellín, de l’estigma de la violència a ciutat referent en cultura“.

10:45 h | MUTARE inspira

El programa MUTARE proposa quatre xerrades inspiradores dinamitzades per Bibiana Ballbé, dissenyades per aprofundir sobre el poder transformador de la cultura en diversos àmbits: educació, emprenedoria, desenvolupament comunitari… Comptaran amb la participació de Pau Llonch, Versembrant, Ada Vilaró, UrGentEstimar, Raul Martínez, Monkingme, i Jorge Sánchez, Nau Bostik.

11:45 -11:50 h Pausa 

11:50 h | MUTARE contrast

11:50 – 12:40 h Proposen una taula rodona moderada per Jordi Sellas amb creadors i experts en educació, cultura digital i sector social que abordaran un debat sobre experiències i reptes des de les òptiques de la creació, l’educació, la digitalització i el món social. Els ponents són:

Òscar Esteban, Tot Raval
Clara Peya, Les Impuxibles
Marisol López, directora cultura digital de l’ICEC
Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural

12:40 – 12:50 h Pausa 

12:50 h | Workshops

Els assistents s’agruparan en diferents grups per definir el què, identificar el qui, dibuixar el com i esbrinar el per què dels projectes culturals transformadors.

14:30 h | Conclusions i tancament

Amb els ponents Bibiana Ballbè i Jordi Sellas es farà una lectura del decàleg i buscaran respondre quin són els elements que incrementen el poder transformador dels projectes culturals en la societat.


Aquí trobareu com realitzar les vostres inscripcions i més informació sobre l’esdeveniment cultural a MUTARE. Desitgem que sigui del vostre interès! 

Festival de orquestas jóvenes y la Música y Danza de Granada — TFM Gestión Cultural

#gestióncultural

El Trabajo Final de Máster de Gestión Cultural UOC – UdG de Diego Dueñas se trata de un proyecto cultural que se desarrolla a partir de un propósito: organizar un Festival de Orquestas Jóvenes en el marco del reconocido Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El proyecto se estructura con la idea base que la organización de las actividades sea articulada por el equipo del Festival Internacional y con el fin de llevarse a cabo en otra fecha a la realización del mismo. Los conciertos estarían ubicados en el emblemático Palacio de Carlos V de la Alhambra y el Auditorio Manuel de Falla de Granada.

festivalmusicaydanzagranada

¿Qué dificultades plantea este proyecto cultural? ¿Cómo superar las adversidades que se presentan? ¿Cómo conseguir los objetivos destacados de este proyecto? Os invitamos a leer el TFM de Gestión Cultural Festival de orquestas jóvenes — Festival Internacional de Música y Danza de GranadaEste TFM obtuvo una calificación de Matrícula de Honor. Podéis leer la entrevista a Diego Dueñas: “No sirve de nada querer vivir de una empresa cultural sin conocer el oficio de gestor cultural”.

Si os interesa conocer más sobre el proyecto cultural / TFM, el día 12-05 tendrá lugar la I Jornada de presentación y reconocimiento de Trabajos Finales de Grado y de Máster de los Estudios de Artes y Humanidades UOC en la Sala Josep Laporte, Sede de la UOC Av. Tibidabo, 39 – Barcelona. En este acto se presentarán cuatro de los mejores trabajos finales de las diferentes titulaciones de los Estudios Artes y Humanidades UOC: literatura catalana, historia antigua del Mediterráneo, la relación de la filosofía con las emociones, y la organización de eventos culturales.

jornada-de-presentacio-tfm-tfg-artes-y-humanidades-uoc-tfm-gestion-cultural-trabajo-final-de-master

Estos son los otros trabajos finales que se presentaran:

— Genealogía de lo irracional: la razón intempestiva y el giro emocional
— La distribución del vino de la Laietània en la isla de Menorca 
—Sí… Però, ara, ¿què faràs, aquí? Estratègies narratives de plasmació de la immigració, l’alteritat i la subalternitat a “La pell de la frontera”, de Francesc Serés

diego dueñas master gestion cultural granada festival orquestra

Sobre el Autor del TFM Gestión Cultural Festival de orquestas jóvenes — Festival Internacional de Música y Danza de Granada:

Diego Dueñas Redondo, Máster en Gestión Cultural por la UOC, Grado de Historia y Ciencias de la Música por la UGR y Título Superior de Interpretación, especialidad “Violín” por el RCSM “Victoria Eugenia” de Granada. Su Trabajo Final de Máster se titula “Festival de Orquestas Jóvenes del Festival Internacional de Música y Danza de Granada”, tratándose de un proyecto cultural que parte de una idea, organizar un Festival de Orquestas Jóvenes dentro de la estructura ya asentada del prestigioso Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El proyecto se fundamenta en que la organización de las actividades sea coordinada por el equipo del Festival Internacional, llevándose a cabo en una fecha distinta a la realización del mismo. Los conciertos tendrían lugar en el emblemático Palacio de Carlos V de la Alhambra y el Auditorio Manuel de Falla de Granada.