Les arts en viu: les arts escèniques i performatives | Gestió Cultural

el-conde-de-torrefiel

Compañia El conde de Torrefiel

Un diagrama per reflexionar sobre la gestió del fet escènic. Per fet escènic entenem allò que es realitza davant d’un públic, a un lloc i en un moment determinat. I allò que ocorre, és el resultat d’un procés creatiu, entès com quelcom que està passant, i que depèn de la relació entre performers i públic.

El diagrama instaura una nova manera de concebre la realitat, trencant l’esquema binari i jeràrquic de “centre – perifèria” i la perspectiva lineal-temporal de la història. La natura del diagrama és analògica, per tant, aquest és un llenguatge de relacions, que implica cos, presència, afectes, desig, subjectivitat i moviment.

arts-en-viu

La reflexió sobre la gestió del fet escènic parteix dels seus tres elements principals: cos, espai i temps.

Aquesta és l’assignatura Arts en viu: gestió de les arts escèniques i performatives del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG.

El treball que desenvoluparem al llarg del curs es basa en una reflexió sobre els diferents elements, que operen a les arts escèniques i performatives i el paper que compleixen en cada una de les fases de la cadena de valor:

Creació – Producció – Distribució – Exhibició

L’objectiu és crear un projecte que ens serveixi per pensar una programació d’arts en viu, la seva producció i comunicació.

Lois Keidan, directora de Live Art Development Agency afirmava:

L’art en viu no és la descripció d’una forma artística o una disciplina, sinó una estratègia cultural per incloure processos experimentals i pràctiques experiencials que d’altra manera restarien excloses de marcs crítics, culturals i curatorials”.

Seebook Biblios, la llegada de la lectura digital a las bibliotecas catalanas | Gestión Cultural

La buena acogida que tuvo el proyecto al comienzo indica el
alto interés que había entre los usuarios por la lectura digital.

Por Esther Rubio, estudiante del Màster de Gestión Cultural UOC-UdG

Gracias a la realización del Trabajo Final del Máster de Gestión Cultural puedes investigar en profundidad sobre interesantes iniciativas culturales. En mi caso, mis intereses relacionados con la cultura digital y la lectura me permitieron conocer el proyecto Seebook Biblios llevado a cabo por la start-up barcelonesa Digital Tangible y algunas bibliotecas catalanas del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, los Serveis Bibliotecaris de la Diputación de Barcelona y el Consorci de Biblioteques de Barcelona. Una de las particularidades del proyecto, desarrollado entre octubre de 2014 y junio de 2016, es el uso del e-book como vehículo principal para el fomento de la lectura, pero en un formato a medio camino entre lo físico y lo digital. En concreto, los Seebooks de Digital Tangible son unos libros digitales que se presentan en unas tarjetas que ofrecen al usuario la posibilidad de descargar el en formato electrónico, ya sea escaneando el código QR o introduciendo un código alfanumérico en la web de la empresa.

 

seebook-logo

El proyecto se promocionó desde las bibliotecas físicas. A cada biblioteca participante se le facilitó un expositor colectivo en el que se mostraban la totalidad de las tarjetas Seebooks y varios displays individuales para cada título y autor con el objetivo de ser distribuidos en diferentes secciones de las bibliotecas. Además, la empresa Digital Tangible también les facilitó carteles con los que ayudar a hacer visible la iniciativa.

El proyecto Seebook Biblios tenía una vocación esencialmente exploratoria. Por un lado, como start-up, la empresa Digital Tangible quería indagar nuevas maneras de promoción de la lectura digital que permitieran conseguir mayor visibilidad para sus autores. Por otro, el principal objetivo de las instituciones públicas catalanas era analizar el impacto que podía tener la articulación de una iniciativa de fomento de la lectura en las bibliotecas que pivotara sobre el soporte digital.

seebook-expuestos

La buena acogida que tuvo el proyecto al comienzo indica el alto interés que había entre los usuarios de las bibliotecas por la oportunidad que supone el acercamiento al ámbito de la lectura digital. Este buen recibimiento se debió principalmente a que era la primera vez que se ofrecía la posibilidad de préstamo de libros digitales y a la necesidad de tener que acudir a un espacio real, el de la biblioteca, para poder descargarse el libro electrónico, lo que permitió a los usuarios tradicionales de estas bibliotecas acercarse a una nueva forma de lectura desde un entorno que conocían.

No obstante, la llegada de la plataforma de préstamo digital eBiblio en junio de 2015 supuso el fracaso del proyecto. Los lectores abandonaron los Seebooks en favor del catálogo mayor que ofrecía eBiblio, con autores más conocidos y títulos más populares. A pesar de ello, no se puede negar la importancia del proyecto Seebook Biblios, que no sólo ha demostrado el interés en la lectura digital, sino que también evidencia la importancia del espacio físico de la biblioteca para promocionar y difundir la lectura de libros digitales.

seebook gestion cultural

 

 

Intervenció i acció en Gestió Cultural

intervencio i accioCATALÀ

Una assignatura diferent. Una assignatura en la que l’estudiant es confronta de manera activa i personalitzada a la realitat de la gestió cultural.

Més enllà d’unes pràctiques, aquí cal saber identificar, localitzar, participar de i realitzar activitats culturals reals, que evidenciïn el domini de competències en la intervenció efectiva en el camp de la gestió i les polítiques culturals. A l’assignatura del Màster de Gestió Cultural UOC-UdGIntervenció i acció en Gestió Cultural” és el mateix estudiant qui proposa les accions que portarà a terme durant el període lectiu sota el seguiment d’un professor qui orientarà el treball i la forma de fer de manera totalment personalitzada. En definitiva es tracta d’evidenciar que es disposa de la competència escollida per l’efecte de la pràctica. Per tal d’ajudar i fer el seguiment dels estudiants,  utilitzarem  la metodologia del portafolis,  consistent  en una aplicació interactiva on l’estudiant va dipositant en forma de “carpetes” els seus treballs, produccions o “evidències”, de diferent índole i format. Continua llegint

TFM: “Arte y Justicia Transicional” de María Cecilia Aponte Isaza

Atrabiliarios 2 (Doris salcedo)

Doris Salcedo, Atrabiliarios. 1992

“El arte y sus diferentes manifestaciones cumplen diversas funciones de orden social”

La historia reciente de Colombia ha sido azotada por largos años de violencia política que ha dejado graves secuelas en su población y tejido social. Esta etapa, que inaugura el período conocido justamente como “La Violencia” y que se inicia en 1948, ha repercutido de forma considerable en la producción artística colombiana contemporánea, que si bien ha ido evolucionado expresivamente durante estos años, también se ha mostrado profundamente influenciada por los acontecimientos, siendo la violencia una temática recurrente.

Así, las expresiones artísticas han hecho visibles las heridas causadas a la vez que han contribuido notablemente a la formación de conciencia social sobre el conflicto armado colombiano.

Noviembre 6y7

Doris Salcedo, Noviembre 6 y 7. 2002

“A través de la investigación, se destaca la labor social que cumple el arte y cómo éste se convierte en un medio adecuado, capaz de dar voz a las víctimas del conflicto.”

El estudio de caso que propone María Cecilia Aponte Isaza en su Trabajo Final de Máster tiene como objetivo identificar la contribución del arte, y en el caso particular de obra de la artista colombiana Doris Salcedo,  en el actual modelo colombiano de Justicia Transicional en aquello que atañe a la preservación de la memoria histórica y la reparación simbólica y moral de las víctimas.

En su investigación, la autora analiza tres obras de la artista: “Atrabiliarios” de 1992, sobre las víctimas femeninas del conflicto, tratadas con especial crueldad y cuyos cadáveres fueron frecuentemente identificados a través de sus zapatos; “Noviembre 6  y  7” de 2002, sobre el asalto y sitio al Palacio de Justicia de Bogotá en 1985; y “Plegaria Muda” de 2010 sobre el anonimato de las víctimas enterradas en fosas comunes.

Os invitamos a leer este interesante TFM en el ámbito de investigación del Máster de Gestión Cultural UOC-UdG.

 

Liliana López i Gemma Carbó, guanyadores del Premi Ramon Roca Boncompte 2015

premi-ramon-roca-boncompte_pag_79_1La mexicana Liliana López i la catalana Gemma Carbó (codirectora del nostre Màster de Gestió Cultural UOC-UdG), són les guanyadores Premi Internacional Ramon Roca Boncompte 2015 d’Estudis de Gestió Cultural, dotat amb 6.000E. Per primera vegada, després de cinc edicions del premi convocat per Ros Roca Group FiraTàrrega, ha estat concedit a dos treballs, ex aequo. Ambdós casos comparteixen la característica crítica i transformadora. Serà en el  proper mes de gener 2016 on s’atorgarà públicament el premi i les autores presentaran en una conferència els seus treballs:

El treball ‘La gestión cultural como construcción de la ciudadanía’ de la mexicana Liliana López s’endinsa en les possibilitats i la gestió de les polítiques culturals focalitzant-se en les transformacions que estem vivint i es declina per l’exercici d’una ciutadania activa, apostant per la gestió cultural com element que esdevé clau per a la seva proposta.

gemma carbó

Gemma Carbó | Codirectora del Máster de Gestió Cultural UOC-UdG

‘Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya’, és la proposta de Gemma Carbó, un treball que centra la tesi en el territori català i  posa l’atenció en la manca de diàleg entre la cultura i l’educació. Una investigació que constata la feblesa de la interrelació entre les polítiques culturals i l’educació a Catalunya, detectant les causes que ho provoquen. Un treball que no pasa desapercebuda l’expertesa de la guardonada, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, actual Directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG. Presidenta de ConArte Internacional. Membre del Laboratori de Recerca i Innovació en Cultura i Desenvolupament i Patrona de la Fundació Interarts.

La cinquena edició del Premi Ramon Roca ha rebut un total d’11 estudis i investigacions nacionals, estatals i internacionals.

Donem l’enhorabona a les premiades, i molt especialment a Gemma Carbó, que ens suposa una especial il·lusió. Pel vincle docent que compartim sabem que és una bona i merescuda notícia. Aquí trobaràs els treballs del premi Ramon Roca Boncompte 2015.

Pràctiques a la Central del Circ

L‘Andrea Hernàndez Brañas ha realitzar les seves pràctiques presencials a la Central del Circ i ens explica la seva experiència.

Perquè has volgut fer practiques presencials?

Tot i que per combinar-m’ho amb la feina em resultava complicat, vaig decidir realitzar les pràctiques presencials del Màster de Gestió Cultural ja que és una molt bona oportunitat per tenir un contacte directe amb el món laboral. Aquestes, no només et permeten aquest acostament sinó que esdevenen una plataforma per a donar-se a conèixer i establir contactes per a un futur. A banda, et permet aprendre de tots aquells professionals que hi treballen.

Sin título-1

Quina ha estat la teva experiència?

Les pràctiques les he realitzat a l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i han estat enriquidores tan a nivell acadèmic, professional i personal. He conegut gent que estima la professió i la seva feina i que veu en tota complicació i obstacle, una oportunitat. Realment, és una experiència fantàstica poder realitzar les pràctiques en una entitat, per tal de veure com funciona, les tasques que s’han de realitzar i com es duen a terme, conèixer la realitat del sector i de la cultura de primera mà.

Pel que fa als horaris, sempre se m’ha respectat i anteposat els meus horaris de feina als de les pràctiques. Gràcies a la seva comprensió i capacitat d’adaptació hem trobat un l’equilibri i he pogut realitzar-les el més còmode possible. És cert que, l’ideal és realitzar les pràctiques durant un període curt i concentrat per tal de poder abordar projectes sencers i més comprimits en el temps però la majoria de vegades per motius laborals i personals aquesta tasca esdevé complicada. Per altra banda, les tasques que he realitzat m’han estat consultades i explicades amb deteniment i sempre he tingut l’oportunitat de preguntat tot allò que no m’havia quedat clar. La meva opinió sempre s’ha valorat i tingut en compte així com les propostes i suggeriments.

 

Què recomanaries a un estudiant que vol fer el MGC

En el moment de realitzar les PAC’s de les diferents assignatures recomano que s’investigui i s’aprofundeixi en projectes reals que s’hagin realitzat amb anterioritat o en aquell mateix moment. L’estudi de casos és una font d’inspiració i esdevé la millor manera de conèixer la realitat cultural i formar-se com a gestors culturals.

Gràcies, Andrea.

Prácticas al Latino DC History Project

IMG_0947

La estudiante Yuli Marcela Guio Camargo, desarrolló sus prácticas presenciales en el Smithsonian Latino Center,  en la ciudad de Washington D.C (USA), donde trabajó específicamente en el Latino DC History Project.

Nos cuenta su experiencia en la siguiente entrevista:

¿Por qué has querido hacer prácticas presenciales?

Para mí, las prácticas presenciales desde un comienzo fueron la alternativa que me permitiría tener un equilibrio entre mi vida familiar, personal  y laboral con mis compromisos académicos. Es decir, sin que por mi compromiso de lograr estos últimos tuviera que movilizarme a otro país; incurriendo quizá en algunos gastos u obligaciones que se deben adoptar para cumplir cabalmente con esta importante asignatura.

Fue así como, tan pronto supe que los estudiantes de la UOC podemos hacer la práctica en nuestras ciudades de residencia, no tuve que preocuparme ni por esos aspectos personales ni por mi óptimo rendimiento como practicante.

Además, fue esta la oportunidad ideal para involucrarme en un proyecto con una importante organización cultural en la ciudad donde resido actualmente,haciéndome más conocedora de mi propio contexto territorial de interés y un poco más próxima a las instancias culturales donde continuaré desarrollando mi profesión como gestora cultural.

niños boanderas

¿Como ha sido tu experiencia?

Participé como practicante en el Latino DC History Project,  una iniciativa  desarrollada por el Smithsonian Latino Center,  en la ciudad de Washington D.C (USA),  con el fin de ?documentar, preservar y compartir historias de latinos/ as en las instituciones,  la cultura, la economía y la vida diaria de la capital de la nación.?

Las prácticas que desarrollé tenían dos propósitos principales, uno enfocado en  investigar el panorama de organizaciones culturales latinas en la ciudad (historia,caracterización, localización, etc) y, el otro, basado en gestionar información obtenida en la investigación sobre el contexto cultural latinoamericano en la ciudad para concretarla en una sola actividad: un mapeo digital. Con ambos objetivos se abordaron diferentes competencias académicas y profesionales, además de incluir campos del conocimiento y práctica basados en apoyo de comunicaciones como del ejercicio de interacción con actores externos a la institución de práctica.

¿Qué recomendarías a un estudiante que quiere hacer el MGC?

Mi mayor recomendación es que ellas y ellos sientan una gran motivación / pasión por esta materia, entonces tendrán oportunidades maravillosas. Algunas de estas: aprender, aplicar los conocimientos recibidos, compartir información, crear y desarrollar propuestas en equipo o diseñar proyectos que impulsen no solo la visibilidad y respeto por la cultura en sus diferentes manifestaciones, si no también que hacen parte de un campo práctico del conocimiento que genera cambios sociales importantes para cada contexto territorial.

Considero que el campo de la cultura es tan amplio, rico y participativo que desde nuestro ejercicio profesional podemos trabajar grandes proyectos en equipo e, incluso, liderarlos.

Muchas gracias, Marcela !

El sector de les arts plàstiques i visuals

CATALÀ

El sector de les arts plàstiques i visuals és una assignatura optativa del primer semestre del nou pla del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG. Una assignatura amb la qual ens endinsarem en el món de l’art des d’una aproximació estructural i sistèmica.

European_paintings_at_Metropolitan_Museum_of_Art_(NYC,_USA)L’objectiu d’aquesta assignatura és familiaritzar l’estudiant amb les característiques fonamentals del sector de les arts plàstiques i visuals. Per tant, aquesta assignatura se centra en les estructures que construeixen el sector així com en les relacions que s’estableixen entre els diferents agents que intervenen en el desenvolupament de les arts plàstiques i visuals actuals. En aquest sentit tractarem cinc temes clau com són, el món de l’art, els agents del món de l’art, els espais de l’art contemporani, el mercat de l’art i la difusió i recepció de l’art contemporani. Continua llegint

La Guia de bones pràctiques de la gestió cultural

Guia_bp_Gestió_Cultural_APGCC

Per Jordi Baltà Portolés, tutor i consultor del Màster en Gestió Cultural i vocal de l’APGCC.

La Guia de bones pràctiques de la gestió cultural va ser publicada l’any 2011 per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), per tal de respondre a nombroses peticions de socis, sòcies i altres persones vinculades a la professió de la gestió cultural, en relació amb la necessitat de definir criteris de qualitat, pautes i responsabilitats en l’exercici de la gestió cultural i de contribuir al coneixement i el reconeixement social d’aquesta professió. Així mateix, la Guia vol oferir un marc de referència per reforçar l’autonomia i la independència necessàries dels professionals de la gestió cultural a l’hora d’afrontar situacions o dilemes derivats de l’exercici professional.

Continua llegint

Jornada de Màrqueting Cultural II

GENCAT SDE“Canvi de mentalitat, parlem amb el públic des de l’inici”

El pròxim 29 d’octubre, de 9:15h-14:30 h. el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) amb la col·laboració de Asimétrica us proposen una jornada que exposa les novetats i darreres tendències entorn del màrqueting destinat al camp de les arts i la cultura, i es donaran a conèixer accions pràctiques del desenvolupament d’audiències.

En aquesta segona edició, professionals i investigadors internacionals del sector cultural que han apostat per a la innovació i per a nous models, aportaran els seus coneixements i obriran un debat sobre la sostenibilitat de l’activitat cultural i artística, més enllà dels models de negoci, ja que es posa de manifest la idea de fer un canvi de mentalitat per part de les organitzacions, tant pel que fa a l’estructura interna comunicativa a la comunicació externa.

Des del màster de Gestió Cultural UOC UdG, us recomanem molt aquesta jornada! En aquest enllaç trobareu la informació.

Pràctiques

En el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG proposem una assignatura de pràctiques que ajuda a tots els estudiants a tenir un contacte directe amb el món professional de la gestió de la cultura.

Amb aquesta assignatura volem donar als estudiants la possibilitat de decidir quin tipus de pràctiques els hi convé més i sobretot com i a on les volen fer. Per tant hem dissenyat una assignatura amb dues modalitats diferents: les pràctiques virtuals, i pràctiques presencials ( amb opcions com les pràctiques de catàleg i les pràctiques de lliure elecció).

fira tarrega 2015

  • Pràctiques presencials: per a aquells estudiants que prefereixin fer les pràctiques a institucions culturals de forma presencial. Per a triar la institució que més s’adequa a l’estudiant d’acord amb les preferències, els interessos, la disponibilitat temporal i la ubicació territorial, oferim dos opcions.
  • Pràctiques de catàleg: oferim un catàleg de pràctiques presencials amb places de pràctiques a diferents institucions culturals del nostre país. En aquest catàleg s’hi troben les descripcions de les tasques que haurà de desenvolupar l’estudiant en cada cas.
  • Pràctiques de lliure elecció: també oferim la possibilitat que siguin els estudiants qui proposin la institució on fer les pràctiques. Per a fer una sol·licitud serà imprescindible haver contactat prèviament amb el centre i tenir la seva conformitat per a fer-hi les pràctiques.

Els espais d’intervenció cultural

CATALÀ

Quan es pensa en espais culturals, les primeres imatges que vénen al cap són els espais creats expressament per a gaudir de l’art i la cultura, és a dir, les biblioteques, els museus, els grans auditoris, els teatres, els festivals, els cinemes,….el que podríem anomenar, els espais tradicionals, però poques vegades es pensa en un hospital, un centre comercial, un restaurant, la casa del veí, el carrer, el camp o un espai virtual a Internet.

Cinema a la fresca

Probablement el motiu sigui que aquests són espais que s’han anat incorporant en les darreres dècades, alguns tot just fa uns anys, tot i que espais com la llar, ja eren habituals al segle XVIII, sembla que era hi ha un retorn a gaudir del petit format i de la proximitat. És a dir, encara són relativament recents per a molta gent i fins i tot per als especialistes i gestors de la cultura, que tot just comencen ara a pensar-los com a nous camps de feina. Continua llegint

Sector audiovisual

La globalització i les TIC han generat un canvi exponencial en les indústries culturals. El sector audiovisual no ha estat un excepció i per tant el consum, la producció i la distribució de productes audiovisuals s’han transformat considerablement.

Berlinale2007

Aquesta assignatura del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG té l’objectiu de donar els coneixements necessaris per entendre els canvis i les transformacions generades en el sector audiovisual, aproximar-se als nous paradigmes dels seus processos de creació, producció i distribució. Per aconseguir aquest objectiu ens centrem bàsicament en dos aspectes; (1) la relació del sector i el context social, polític i cultural en què es troba actualment, (2) i la intensa i variable influència que aquest sector te tant de les tecnologies de la informació i la comunicació, com de la globalització. Els materials que es fan servir en aquesta assignatura són una recopilació d’articles tant científics com de divulgació que ens permeten mantenir actualitzats els continguts. Així com també es complementen amb referències, vídeos, blogs i altres recursos que apropen a l’estudiant als debats d’actualitat.

Turisme cultural i creatiu

CATALÀ

El concepte de turisme cultural actualment està en constant canvi i evolució. Les noves tendències, necessitats, ofertes i serveis, generen un marc innovador sense precedents.

casabatllo

L’assignatura Turisme cultural i creatiu del Màster Gestió Cultural UOC-UdG, proposa analitzar la transformació del turisme cultural i creatiu centrant-nos en dos aspectes: (1) l’ interès generat per part del sector turístic vers al patrimoni, la cultura i els seus jaciments, transformant els interessos culturals en interessos de masses; i (2) el nou paradigma del sector turístic relacionat amb la creativitat, la classe creativa, el valor turístic de l’entorn social i cultural del territori. L’estudiant s’aturarà molt especialment en entendre les bases d’aquest sector, les diferents perspectives acadèmiques, així com els canvis i efectes que ha anat experimentant en el marc de la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació.  Es tracten temes com; el turisme cultural i creatiu com a producte de consum; el seu impacte en l’entorn social, econòmic i polític; turisme cultural, patrimoni i territori; turisme, entorn i identitat; la globalització com a marc del turisme cultural i creatiu; experiències i modalitats del turisme cultural i creatiu; el desenvolupament de les ciutats efímeres, entre d’altres.


CASTELLANO

El concepto de turismo cultural actualmente está en constante cambio y evolución. Las nuevas tendencias, necesidades, ofertas y servicios, generan un marco innovador sin precedentes.casabatllo

 

 

 

 

 

La asignatura Turismo cultural y creativo del Máster Gestión Cultural UOC-UdG, propone analizar la transformación del turismo cultural y creativo centrándonos en dos aspectos: (1) el interés generado por parte del sector turístico hacia el patrimonio, la cultura y sus yacimientos, transformando los intereses culturales en intereses de masas; y (2) el nuevo paradigma del sector turístico relacionado con la creatividad, la clase creativa, el valor turístico del entorno social y cultural del territorio. El estudiante se detendrá muy especialmente en entender las bases de este sector, las diferentes perspectivas académicas, así como los cambios y efectos que ha ido experimentando en el marco de la globalización y las tecnologías de la información y la comunicación. Se tratan temas como; el turismo cultural y creativo como producto de consumo; su impacto en el entorno social, económico y político; turismo cultural, patrimonio y territorio; turismo, entorno e identidad; la globalización como marco del turismo cultural y creativo; experiencias y modalidades del turismo cultural y creativo; el desarrollo de las ciudades efímeras, entre otros.