Os deseamos un feliz verano con estas lecturas de gestión cultural

Desde el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG os deseamos unas felices vacaciones con unas recomendaciones lectoras relacionadas con la gestión cultural para enriquecer e inspirar vuestro verano. 

lecturas-gestion-cultural-para-el-verano

 

Para los que aprovecháis el verano para idear vuestro futuro, os proponemos:

pexels-photo-2

 

Entrevistas a tutores, codirectora y estudiantes del Màster de Gestión cultural para complementar vuestra visión sobre la gestión cultural y la formación en este campo:

¡Felices verano cultural!

os-deseamos-feliz-verano-cultural-gestion-cultural

“Les pràctiques del Màster de Gestió cultural m’han permès accedir a una oportunitat de treball”

Entrevista a Marc Francesch Camps


Estudiant del Máster Gestión Cultural UOC – UdG.
Pràctiques de gestió cultural a la Càtedra UNESCO
de Polítiques Culturals i Cooperació

  • Qui ets, a què et dediques, quina és la teva trajectòria acadèmica…

Sóc nascut a Tordera, un poble a mig camí entre Barcelona i Girona. Vaig estudiar la llicenciatura d’Història a la Universitat de Girona, al llarg de la qual vaig adquirir la sensibilitat i l’interès per la gestió del patrimoni cultural. A partir d’aquí va ser quan vaig optar per cursar el Màster de Gestió Cultural de la UOC, la tardor del 2014. A l’haver arrencat ja el curs, jo em vaig incorporar a la primavera de 2015, optant per repartir-me el curs en dos anys per poder compaginar les assignatures amb la meva feina de forma més còmoda, motiu pel qual ara he entregat el Treball Final, dos anys després. Actualment treballo al Museu d’Història dels Jueus, a Girona, on desenvolupo tasques d’acció cultural i educativa, administratives i d’atenció al públic; d’altra banda, també treballo a la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la UdG, on, a través de les pràctiques del Màster, vaig trobar una oportunitat de feina molt engrescadora, desenvolupem projectes vinculats a cultura i educació, tant a través de les arts com del patrimoni, però també serveis d’assessorament, avaluació i formació en els camps de polítiques culturals i desenvolupament, per posar només alguns exemples.

practiques gestio cultural practicas gestion cultural master

Marc Franscesch Camps – Estudiant Màster Gestió Cultural UOC – UdG Pràctiques – Imatge de Albert Gisalló

 

  • Per què vas decidir fer les pràctiques de gestió cultural a la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació?

Vaig optar per la Càtedra per la tipologia de projectes que desenvolupen, els quals, tot i partir d’una base acadèmica, sempre tenen molta proximitat amb l’aplicació pràctica, de manera que et permet treballar de forma molt realista i, sobretot, que cada dia sigui un aprenentatge continu.

 

  • Què ha canviat en tu abans i després de fer les pràctiques de gestió cultural? Què t’ha aportat fer-les?

He de reconèixer que les pràctiques són essencials en el màster, ja que et permeten viure una gran quantitat d’experiències i aprenentatges que no podem adquirir a través dels materials que se’ns proporcionen. En aquest sentit considero que l’aprenentatge fruit del període de pràctiques és molt superior al que he après a totes les assignatures, ja que m’ha permès madurar en aspectes professionals com la presa de decisions, organització i coordinació de diverses tasques, el treball en equip, la posada en pràctica de certes metodologies de recerca, tenir cura d’aspectes logístics o treballar en base a un cronograma, , entre molts altres detalls.

Al llarg de la meva estada de pràctiques, el projecte central va ser l’avaluació d’impacte d’un projecte educatiu que duia a terme la Red de Juderías de España en tres municipis catalans: Besalú, Castelló d’Empúries i Girona. Aquest projecte educatiu fomenta l’aproximació dels joves de 2n d’ESO al patrimoni jueu de les seves poblacions, tot estudiant-lo des de diverses perspectives (història, cultura, música, gastronomia, tradicions, religió, etc.). Les tasques desenvolupades van ser: observacions de les activitats, coordinació d’altres companys que van donar suport en les observacions, entrevistes amb docents responsables dels diferents grups i amb els membres de l’entitat organitzadora, recopilació de dades estadístiques, processament de tota la informació recollida i redacció de la diagnosi i les conclusions.

Així mateix, vaig tenir ocasió de participar en una trobada de la Xarxa ENO (European Network of Observatories in the field of Arts and Cultural Education), de la qual la Càtedra és membre i que va ser la seu d’una reunió dels membres de la xarxa a inicis de juny. En aquest cas, primerament vaig prendre part en l’organització de tots els detalls logístics de la trobada, mentre que durant els tres dies que va durar vaig poder assistir a totes les xerrades i reunions que es van organitzar, tenint ocasió de presentar breument alguns dels projectes que hi havia en marxa a la Càtedra.

Puntualment, vaig participar en altres projectes donant suport en tasques com elaboració de mapes, preparació de materials per a uns seminaris, o aportant continguts per pujar al web i les xarxes socials de la Càtedra.

 

  • Quin valor té aquesta experiència per a tu?

Més enllà de les tasques que he explicat anteriorment, he de destacar que he tingut la sort de poder seguir treballant a la Càtedra, de manera que puc dir que les pràctiques m’han permès accedir a una oportunitat de treball que no hauria aconseguit de ben segur sense les pràctiques de la UOC. Pel que fa a l’experiència en si mateixa, vull destacar la facilitat amb què una estada de pràctiques (al lloc adequat) et permet ampliar perspectives i et dóna una formació professional més transversal.

  • T’imaginaves que conseguiries aquestes pràctiques en el moment de fer el màster?

Coneixia l’existència de la Càtedra i ja tenia en ment demanar la possibilitat de fer-hi les pràctiques del màster. Tot i això no m’esperava aconseguir treballar-hi ni tampoc em podia imaginar totes les vessants de les polítiques culturals amb les que podria treballar.

  • Per aquells que els agradaria fer pràctiques de gestió cultural i no saben com aconseguir-les, quins consells els hi donaries?

Els recomanaria que primer pensin en quins objectius professionals es plantegen. Tot seguit, que cerquin quines institucions o empreses creuen que els poden permetre realitzar una estada de pràctiques profitosa envers aquests objectius. Finalment, que no dubtin a preguntar sobre la possibilitat de fer una estada de pràctiques, encara que no hi hagi cap precedent de contractes de pràctiques entre la UOC i l’empresa/institució.

 

  • Quins plans de futur tens respecte la professió de gestió cultural?

Doncs ara per ara, seguir aportant tot el que pugui en les dues feines que tinc, en les quals aprenc dia a dia. Possiblement en futur m’agradaria encarar-me més a l’àmbit de les polítiques culturals, de manera que no descarto fer el doctorat. En tot cas, ara toca celebrar haver acabat el màster!

“Dentro del mundo de la gestión cultural no ‘todo está hecho'” Antonio A. Caballero

#gestioncultural

 

Entrevista a Antonio A. Caballero, nuevo tutor del Máster de Gestión cultural UOC – UdG: gestión cultural, galerías, arte, cultura, cambios, transformación, género, política, autogestión

Escultura José Pedro Croft. Galería Helga de Alvear (Madrid)

Escultura José Pedro Croft. Galería Helga de Alvear (Madrid)

 

 

  • Sobre el sector cultural, ¿hacia donde se dirige?

Desde mi perspectiva, y sobre todo mi experiencia, el ámbito cultural no puede ser entendido desde la docencia y la investigación como un área estanco e inamovible sino más bien todo lo contrario. Es un área en continuo movimiento, y uno de los sectores más susceptibles a los cambios producidos por la economía, la política, y la propia sociedad. En los últimos años, en el caso del Estado español, hemos pasado de una cultura dependiente de ayudas públicas, y por lo tanto más previsible, a una cultura más dinámica y autogestionada, de la que aún no podemos prever su futuro más inmediato. De ahí lo interesante y apasionante del sector. La cultura está cada vez más cerca de los cambios tecnológicos, científicos y sociales que de la idiosincrasia de la institucionalidad a la que históricamente se le ha querido vincular.

  • Los gestores/as culturales tienen la capacidad para transformar el futuro de la cultura. ¿Hacia donde sería interesante hacerla evolucionar?

Si miramos a nuestro alrededor, parece que el siglo XXI no nos ha traído los cambios que Stanley Kubrick nos presentó en su 2001: Odisea del espacio (1978), es por ello que tras casi dos décadas de siglo es tiempo suficiente para darnos cuenta que los individualismos han terminado, y el trabajo en equipo es necesario. Lo mismo ocurre con la especialización profesional, y la cultura es uno de los sectores que mejor representa este cambio. Esto es algo que me han enseñado los Trabajos Fin de Máster que he dirigido en este tiempo sobre gestión cultural. Ningún proyecto puede acabar en éxito si detrás del mismo no hay una buena conceptualización, análisis del contexto socio-cultural, gestión presupuestaria, investigación social, y por supuesto, comunicación. La cultura debe evolucionar hacia la integración, no únicamente del propio sector, sino hacia la propia sociedad. No se podría justificar actualmente ningún proyecto que no tuviera en consideración la perspectiva de género, la sostenibilidad y por supuesto, el principio de transparencia.

Continua llegint

El sector cultural i artístic superant fronteres en les aules – Entrevista amb Gemma Carbó

#gestiocultural

gemma-carbo-gestio-cultural-master-planters
Entrevista a Gemma Carbó, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta ConArte Internacional

 

 

1.- Com l’art pot ser un mecanisme d’educació i empoderament per als nens/es i joves?

Les arts, com les ciències, son maneres d’accedir al coneixement a través de processos d’aprenentatge sovint molt similars: observació detallada, connexions entre sabers, resolució de problemes i dificultats, aplicació de tècniques i mecanismes d’anàlisi etc. Un procés de creació, com un procés de recerca científica, implica un viatge de descoberta on sovintegen les dificultats, els errors i les sorpreses. Les arts i les ciències ens empoderen per a la vida, és a dir ens eduquen, sempre i quan la seva vivència vagi acompanyada de mentories i guies amb bones orientacions. L’accés al coneixement hauria d’estar al servei d’una ètica individual i global que permeti viure i conviure d’acord als drets fonamentals i a la sostenibilitat de la vida en comú.

“L’alfabetització en el segle XXI ha de contemplar
aquesta multiplicitat de maneres de parlar i fer-la seva
si l’objectiu és educar persones lliures i creatives.”

Continua llegint

“El sector cultural és cada vegada més social” Maria Gental Morral

perfiljo#gestiocultural

 

 

 

Entrevista a Maria Gental Morral, nova tutora del Màster Gestió Cultural de la UOC – UdG. 

 

Treballar en el sector cultural i apostar per la seva docència implica anar un pas més endavant sobre els canvis en el sector.

  • Sobre el sector cultural, cap a on es dirigeix?

En general, crec que el sector cultural és cada vegada més social. S’apropa als públics, és més de proximitat, llegeix el que interessa i s’adapta per oferir allò que es demanda o se n’espera. És un sector de canvis constants, apareixen nous formats, es barregen les disciplines i n’apareixen coses noves.

El sector cultural innova constantment i cada vegada inclou més la participació del públic a través d’oferir l’oportunitat d’experimentar en directe. La cultura ofereix emocions fins i tot en àmbits tradicionalment allunyats de la intervenció de la gent, en el que fins ara era un mer observador. Les exposicions, per exemple, els museus. Em va sorprendre molt, ja fa més de 20 anys, que al Museu de la Ciència – CosmoCaixa, s’iniciés una exposició que es diu “toca-toca” on el visitant pot agafar i tocar animals.

  • Els gestors/es culturals tenen la capacitat de transformar el futur de la cultura. Cap a on seria interessant fer-la evolucionar?

Gestionar cultura és gestionar el temps d’oci del ciutadà, del públic potencial. Per tant, hi ha una feina important en captació de públics, segmentació, programació per edats, sectors, interessos… i aquesta feina prèvia és la que determinarà si a la gent li interessarà anar-hi o consumir aquell producte cultural.

El gestor cultual ha d’evolucionar cap a generar sensacions, emocions, coneixement, experiència, fer que sorprengui, que generi curiositat, que no deixi indiferent a qui en participa, que remogui consciències, opinions… Ha de treballar tenint molt clar que fer participar de la cultura és incidir en el raonament de qui l’experimenta.

Com a consumidor de cultura, no se’n surt igual després d’haver escoltat un concert, vist una obra de teatre, una exposició, una pel·lícula, després d’haver llegit un llibre. Sempre hi ha una estona, com a mínim, en la que s’hi dóna voltes, es pensa en el que s’ha vist i experimentat, i això queda a dins, és un aprenentatge de vida. S’adquireix quelcom que fa posicionar envers l’experiència cultural que s’ha viscut i la persona creix una mica més, fins i tot si no se n’ha gaudit o no ha agradat.

Per tant, el gestor cultural ha d’evolucionar en estudis de públics, captació d’interessos i en ser capaç de generar emocions.

 Ets directora de la Xarxa de Biblioteques de Terrassa i Cap Comarcal, un camp ple de canvis que està en total connexió amb la innovació cultural. 

  • Quines particularitats està vivint el sector de les biblioteques?

Continua llegint

“Tenía inquietudes artísticas y quería empezar proyectos propios” Laia Puig

Laia Puig, violonchelista profesional

Máster en Gestión Cultural UOC

La violonchelista profesional, Laia Puig, hizo el Máster de Gestión Cultural en la UOC. Recientemente fue entrevistada por UOC News. Con 37 años de edad, Laia Puig no ha parado de formarse, ampliar sus competencias profesionales y enriquecer su currículum. Su motivación para estudiar Gestión Cultural fue porque tenía inquietudes artísticas y quería llevar a cabo sus propios proyectos. Sin embargo, necesitaba el conocimiento de los recursos para poder emprenderlos. Queremos compartir las inspiradoras aportaciones que hizo para la entrevista, para todas aquellas personas que les interese conocer perfiles polifacéticos y multidisciplinares.

“Creo que sería muy positivo para todo el
sector cultural que hubiera más gestores
provenientes del mundo artístico y más artistas
con conocimientos de gestión.”

La lectura de esta entrevista es una buena oportunidad para encontrar en el perfil de Laia Puig el entusiasmo para desarrollar nuevos caminos y seguir creciendo, pues, ¡jamás terminamos de aprender!

Leer entrevista Laia Puig
“Tenía inquietudes artísticas y quería empezar proyectos propios”

laia-puig-master-gestion-cultural

Laia Puig – Violonchelista – Gestión Cultural

“M’encantaria en 3 anys haver creat la Cerdanya Film Commission” Jordi Forcada, Premi Extraordinari UOC

M’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en
3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film
Commission i que ens copiessin arreu

Jordi Forcada Nicolau

Jordi Forcada Nicolau, autor del TFM de Gestió Cultural Cerdanya Film Commission i estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG, va rebre recentment un dels premis especials de graduació. Hem volgut parlar amb ell i conèixer més a fons qui hi ha rere aquest premi.

Jordi Forcada gestió cultural premi UOC

Jordi Forcada – Gestió cultural UOC – Autor de la imatge: David Roigé

  • Què a suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement? T’ho esperaves?

Per mi rebre el Premi Extraordinari ha estat una molt gran i grata sorpresa. Evidentment vas veient les bones notes i la dinàmica de tot el màster, que per sí mateixa et satisfà, però mai t’esperes un reconeixement d’aquest nivell per més que hagis treballat. Quan vaig rebre la notificació de part del Rector via correu electrònic vaig tenir un moment “Cristiano Ronaldo”, ho confesso. Pel que fa a la motivació, el que motiva de debò és l’aprenentatge i tenir oportunitats per poder desenvolupar sobre el terreny allò après en un alt grau, trobar-hi suport i reeixir en l’intent. Si el premi acaba ajudant en forma de “segell de qualitat” a l’hora d’assolir els reptes plantejats, benvingut sigui. Sota el meu criteri, per sí sol és un gran reconeixement a la feina feta però no una meta que a priori volgués assolir ja que hi ha moltíssims altres aspectes del màster que considero molt més importants i que m’hauria perdut si ho hagués enfocat des d’aquesta òptica. “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, sempre m’ha repetit des de que tinc ús de raó com un mantra el meu pare. Crec que és una bona reflexió final sobre aquest guardó i el futur.

  • Què creus que ha sigut el que t’ha portat a rebre aquest premi?

La cripticitat de les bases d’alguns premis és extraordinària, però en aquest cas està clar: les bones notes. Si hagués estat per la meva capacitat de marcar gols als meus irrenunciables partits de futbol sala dels dijous al vespre prop de la seu de la UOC ja us diria que no me l’haurien pas donat! Parlant més seriosament, sense treballar cada dia, ser constant, esforçar-se en complir els requisits plantejats i, sobretot, sense un molt necessari treball d’introspecció i reflexió sobre allò que fas més enllà del material que se’t proposa com a guia, estic convençut que no l’hagués pas rebut. La ferotge autocrítica i un inconformisme innat suposo que també hi ha ajudat.

  • Ens agradaria saber d’on véns, quina és la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’estudiar el Màster de Gestió Cultural.

Posats a despullar-se, fem-ho bé.

En primer lloc, sóc de Puigcerdà (Cerdanya), una comarca coneguda per ser el parc d’activitats de Barcelona, famosos també per haver fet cases (i vendre-les) a qualsevol camp potencialment urbanitzable destrossant el paisatge i per tenir una injusta fama de guanyar-nos bé la vida sense fer gaire res a costa dels no tan nombrosos ni ben classificats turistes, la majoria veïns discontinus o afiliats al Túnel del Cadí. No tan famosa és l’estadística d’universitaris que la comarca té i quants d’aquests poden treballar al seu sector a la pròpia comarca, per no parlar dels costos econòmics ingents i comparativament indignants que té enviar algú a estudiar a la universitat presencial en qualsevol facultat de Catalunya des d’allà dalt. Els pocs que ens ho hem pogut permetre acabem, en una gran majoria, com una espècie d’Expat interiors a Catalunya, fora de la terra que ens estimem, i a ningú li sembla importar massa aquesta situació.

Partint d’aquesta premissa, puc dir que tant la meva germana Anna com jo hem tingut molta sort, gràcies a dècades de treball dur tant dels meus padrins Joan i Sebastià, les meves padrines Montserrat i Lolita com dels meus pares Jordi i Maria Teresa, a qui els ho agraeixo profundament tot.

Professionalment, sempre he pogut donar un cop de mà a l’empresa familiar i la meva inquietud personal m’ha portat a iniciar i dirigir alguns projectes innovadors en l’àmbit cultural i social. Des de fa 8 anys sóc el vicepresident primer del Grup de Recerca de Cerdanya, de facto el Centre d’Estudis de referència de Cerdanya i un dels Centres d’Estudis de Catalunya més actius. Per altra banda, dirigeixo des de la seva creació el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya (cada agost) i del qual ja estic preparant la vuitena edició. També en el camp audiovisual, també dirigeixo la Cerdanya Film Commission, sens dubte l’eina on crec que podem incidir amb major grau en el desenvolupament econòmic i social de la comarca més enllà del monocultiu turístic i en la qual diposito enormes esperances en ares de l’interès general. Finalment, també porto a terme certa activitat freelance de consultoria en Administració i Direcció d’Empreses, principalment de l’àmbit cultural i audiovisual, i una certa activitat docent allà on se’m reclama i que és una de les meves passions.

Acadèmicament, la meva formació bàsica la vaig desenvolupar a l’Escola Vedruna de Puigcerdà i fou l’aleshores director, Àngel Maurell, qui a principis dels 2000 em va empènyer a buscar nous reptes acadèmics més enllà de la comarca malgrat les meves reticències inicials òbvies. Així, vaig poder estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova (vivint sol en una residència d’estudiants i tornant a casa cada cap de setmana, en un estat emocional complex per un teenager de poble) però que vaig saldar amb excel·lents resultats acadèmics i fins i tot alguns premis (de narrativa als Jocs Florals, a l’Olimpíada Química i MH al propi batxillerat). Així que amb aquest bagatge, en acabar vaig iniciar els meus estudis a la Llicenciatura de Física (Universitat de Barcelona), en un ambient on no m’hi vaig acabar de trobar mai a gust. Al cap d’un temps, certes circumstàncies a nivell personal em van portar a obrir un període d’introspecció i reflexió que em va conduir a prioritzar allò que em feia feliç i m’era útil, així que vaig decidir fer la inscripció al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la UOC, potser una de les decisions més encertades de la meva vida.

Aquí vaig descobrir un món nou, una mecànica d’estudi que em donava la possibilitat de ser genuïnament jo, de recuperar una eficiència, una motivació i una il·lusió que potser havia perdut una mica pel camí. Un necessita sentir-se activament útil per ser feliç i ho vaig retrobar amb la UOC.

  • Quin és el motiu que et va animar a fer el Màster de Gestió Cultural?

En el marc dels meus estudis d’ADE vaig desenvolupar el Pla d’Empresa sobre com plantejar una potencial “Cerdanya Film Commission” des del punt de vista empresarial. El fet de poder alhora mantenir una activitat emprenedora en el camp de la indústria audiovisual a la meva comarca em va portar inevitablement a cursar també el Màster en Gestió Cultural, uns estudis que m’han aportat sobretot ESPAI.

Un espai que he omplert de moltes coses però sobretot de temps per reflexionar sobre les meves idees –la Cerdanya Film Commission- i sobre com executar-les, així com també sumar-hi eines útils que m’han permès enfocar el core (nucli) de la iniciativa per poder amb audàcia saltar-me les limitacions que el statu quo pretén imposar-te constantment.

Si a tot això hi sumes un itinerari docent ple d’assignatures interessants i orientades al pràcticum, dirigides per bons consultors i bones persones, crec que fan un còctel prou llaminer com per no poder-s’hi resistir massa i, al final, haver aprofitat bé el temps i les oportunitats.

 

  • Quins són els teus pròxims objectius una vegada titulat?

Professionalment, m’encantaria poder aplicar amb tota la seva magnitud el projecte de la Cerdanya Film Commission, malgrat les dificultats i vaivens polítics que qualsevol cosa relacionada amb l’administració pública comporta i la miopia existent en qualsevol cosa innovadora que sorgeix del sector cultural, molt pitjor si surt de l’emprenedoria i no del propi sistema. A banda, m’agradaria algun dia poder col·laborar amb la pròpia UOC per tornar una part d’allò que m’ha aportat a la meva vida personal, ser-li també una mica útil.

Acadèmicament, no descarto seguir estudiant però el que m’agradaria és fer el Doctorat. Me n’he adonat que en aquest país falta reflexió sobre com es gestiona l’audiovisual i com de necessària és la figura del gestor en una Film Commission, no només en l’execució sinó molt principalment en la concepció de la figura i l’estratègia subjacent. Trobar un programa adient i l’oportunitat ja seran figues d’un altre paner i agrairé qualsevol suggeriment o proposta al respecte. Motivació no me’n falta pas!

  • A on t’agradaria estar d’aquí a 3 anys? A on t’imagines?

Bona pregunta però molt difícil de respondre. Crec que estarem on ens deixin estar. Crec que els mèrits personals ja no són percebuts per la societat amb la suficient amplitud de mires i objectivitat, fent del màrqueting o el políticament correcte una peça massa central del destí dels professionals.

El proteccionisme Trump-style és ben viu al nostre país i les disfuncions del propi sistema (com el sistema de pensions) tenen l’efecte colateral d’allargar la vida laboral en detriment de les oportunitats pels joves. Encara em considero jove, ni un cabell blanc en gairebé 32 anys té cert mèrit i me n’enorgulleixo, sempre queda bé a les fotos. Ara bé, no sóc massa optimista sobre el futur que ens espera, ni tan sols enfocant-nos en l’emprenedoria, ja que la cultura del pelotazo i de l’èxit ràpid està molt aferrada als fonaments de la nostra essència llatina.

Més que anomenar on em veig, m’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en 3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film Commission i que ens copiessin arreu; potser també col·laborant amb la UOC d’alguna manera (si em voleu!) i haver pogut fer el Doctorat en algun programa motivador i útil. Finalment, a nivell personal, em proposaria el repte de poder destinar part del meu temps a la meva prou desendreçada col·lecció de monedes i, si les lesions segueixen lluny, gaudint amb salut dels meus partidets de futbol amb els amics i família. Aquesta última, la pedra angular de la meva vida.

 Moltes gràcies per fer l’entrevista, et desitgem molts èxits!

Moltíssimes gràcies a vosaltres, seguiu amb empenta i esforç transformant la societat cap a un futur objectivament millor.

Jordi

La dimensión digital en los museos. Entrevista a Conxa Rodà | Gestión cultural

“El museo ha transitado de ser un templo del saber donde los visitantes recibían el conocimiento a ser un lugar de encuentro, centro de creación, de experiencias, de participación…” Conxa Rodà

Los recursos digitales y los modelos virtuales en el entorno de la gestión cultural están cada vez más presentes y se consolidan en las infrastructuras del ámbito cultural.

Desde el Máster de Gestión cultural UOC – UdG, recuperamos esta entrevista realizada el Abril de 2014 a Conxa Rodà, responsable de Estrategia e innovación Digital en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que trata sobre la dimensión digital de los museos: desde el entorno web 2.0, a las redes sociales, pasando por los blogs, las aplicaciones móviles y la museografía interactiva.

“Hemos de ser menos textuales y ser más visuales”

Conxa Rodà

Entrevista a Conxa Rodà por Clara Merín, Ende Comunicación | Gestión cultural

La entrevista fue realizada por Clara Merin, consultora del Curso de especializacion en Estrategia digital en organizaciones culturales UOC – Museu Nacional d’Art de Catalunya y autora del blog endecomunicación sobre social media en entornos culturales y sobre museos y nuevas tecnologías.

MNAC_UNiqueVistors

Premi Ramon Roca Boncompte 2015 | Entrevista a Gemma Carbó

“(…) per entendre el que passa avui en
els centres educatius cal mirar fora d’ells.”
Marina Garcés

El passat dimarts dia  5 d’abril es va dur a terme el lliurament del Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’Estudis de Gestió cultural convocat per Ros Roca GroupFiraTàrrega. En aquesta cinquena edició, les guardonades van ser Liliana López Borbón amb el seu assaig La gestión cultural como construcción de ciudadanía i Gemma Carbó Ribugent, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta de ConArte Internacional, amb la seva tesi Pensar l’educació des de la cultura.

 

Vídeo-entrevista amb Gemma Carbó

Amb motiu del reconegut premi hem volgut entrevistar Gemma Carbó sobre el seu treball, una interessant i potent proposta en relació a les polítiques culturals, la gestió cultural, l’educació i la ciutadania.  En aquest vídeo trobareu les propostes principals del seu projecte, l’estructura de la seva tesi, les línies de recerca de la seva investigació i el més important: quines són les seves conclusions. Us convidem a veure el vídeo i a llegir el seu treball!

Lectura: Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya.

Entrevistem el Barcelona Gallery Weekend

ImprimirBen aviat Barcelona viurà la primera edició d’un dels esdeveniments amb més pes en l’àmbit de l’art, en el qual les galeries són les protagonistes: el Barcelona Gallery Weekend. És un projecte de gran envergadura que comporta una gestió sòlida i acurada. Des del nou postgrau de Gestió d’esdeveniments de la UOC, n’hem volgut entrevistar l’organització, perquè ens expliqui l’experiència de gestar-lo i què hi ha rere aquesta cita indispensable, que es durà a terme de l’1 al 4 d’octubre.

 La direcció i organització de l’esdeveniment és a càrrec d’Imma Mora i Lidia González Alija, amb el suport d’un comitè executiu format per quatre galeristes membres de la direcció d’Art Barcelona, una associació de galeries d’art contemporani: Joan Anton Maragall (galeria Trama), Miguel Ángel Sánchez (ADN Galeria), Ana Mas (galeria Ana Mas Projects) i Àlex Nogueras (galeria Nogueras Blanchard).

  1. Continua llegint