3 puntos clave sobre el consumo musical antes y después de la COVID-19 — Pedro Buil

¿Consumimos música como antes? ¿Cuál es el nuevo paradigma de consumo musical? ¿Qué retos plantea? A continuación encontraréis una radiografía de la realidad de este sector cultural desde el pasado, presente y posibilidades de futuro.


 

pedro-buil-profesor-colaborador-master-gestion-culturalPor Pedro Buil Tercero, musicólogo especialista en industria musical y profesor colaborador del Máster de Gestión cultural de la UOC 

 

 

1. ¿Cómo se transformó el consumo musical antes de iniciar un nuevo paradigma? 

Hace al menos una década, nuestros hábitos de consumo musical cambiaron radicalmente. Parte de la culpa la tuvo i-Tunes al desarrollar un sistema de ventas de música digital por unidades, esto es, el pago por canción. Una clara apuesta por desarrollar un nuevo mercado digital a través del cual seguir vendiendo música desde un nuevo paradigma de consumo.

¿A qué se debió esta búsqueda de nuevos caminos para la industria? Además de la innovación y la previsible crisis del sector, esta búsqueda fue debida sobre todo a una evidente preocupación de las organizaciones internacionales de la propiedad intelectual por las descargas ilegales de contenidos protegidos. Un problema que en España se acentuaba más incluso que en otros países vecinos de la Unión Europea.

 

consumo-musical-streaming-gestion-cultural-pedro-buil

 

En 2006, la IFPI (International Federation of the Phonografic Industry) publicó un informe sobre la piratería de la industria discográfica en el que se analizaban una serie de países de atención prioritaria entre los que se encontraban Brasil, Canadá, China, Grecia, Indonesia, Italia, México, Rusia, Corea del Sur y España. Solo en nuestro país se descargaron más de 500 millones de canciones ilegalmente. En ese mismo informe, el presidente ejecutivo de la IFPI, John Kennedy, anunciaba un acuerdo sin precedentes con Kazaa, que se comprometió a pagar una indemnización por los daños y perjuicios causados al sector y a realizar una declaración pública de enfocar su actividad hacia un modelo de negocio dentro de la legalidad.

Nuevos avances llegarán a producir otro giro en el consumo a través de nuevos medios tecnológicos que servirán como catalizador para que la piratería se vea reducida. Pagar por el contenido que se quiere consumir.

 

2. ¿Cómo se pudo cambiar el hábito de consumo de toda una sociedad? ¿En qué momento los usuarios de internet pasan de ser el potencial enemigo a ser el futuro soporte del mercado digital?

 

Bajo nuestra percepción, el streaming representa un cambio paradigmático en el consumo musical a gusto del usuario y unas pocas compañías supieron ver en este modelo una oportunidad de mercado con unas posibilidades de expansión enormes.

Además de la digitalización en lo que respecta al formato de almacenamiento, los cambios más recientes queda claro que han tenido que ver con la aparición de estos nuevos modelos de distribución de contenidos musicales. Nos referimos a plataformas que permiten consumir música al usuario sin obligarle a comprar ni descargar el contenido que escucha, muchas veces financiadas en gran medida por la publicidad emitida para el usuario que opta por modalidades que no son de pago. Ya no se trata de situar el foco de la renovación en el formato sino en el modelo de distribución de dicho formato y, sobre todo, en nuevas vías de consumo dentro del juego que permite el mercado y no al margen de las prácticas legales.

Dispositivos como Spotify o Deezer se impondrán en torno al 2009 como las principales plataformas de consumo de música en la red. También los vídeos musicales empiezan a liderar el consumo digital. Portales como YouTube, que lideran el consumo de música en streaming en Europa, tratarán de ser rentabilizados desde la industria mediante la producción de videoclips para su consumo directo en internet. Leoni-Sceti, quien fuera director ejecutivo de EMI Music en 2010, señaló en IFPI Digital Music Report el camino a seguir para la modernización del sector: situar el punto de mira no tanto en el producto a comerciar sino en el consumidor. Ser auténticos expertos en el consumidor, conocer sus preferencias, hábitos y expectativas así como la aceptación del nuevo marco comercial. De ello dependía la recuperación económica de la industria musical.

 

streaming-consumo-musical-gestion-cultural-pedro-buil

 

A través de este paradigma de consumo, las preferencias y hábitos van en sintonía con otro tipo de consecuencias que tienen un impacto directo para la industria. El acceso una a cantidad inmensa de contenido musical que el usuario puede portar en cualquier dispositivo ha revolucionado el modo de escuchar música y se adecúa perfectamente a la exigencia del consumidor: cantidad ilimitada e inmediatez en el acceso.

Hoy la música es la indispensable banda sonora que nos acompaña en los trayectos del día a día, en los tiempos vacíos de esperas inevitables y ahora más que nunca en un confinamiento global causado por la crisis del Coronavirus que sin duda tendría otros efectos si no tuviéramos la oportunidad de realizar un consumo de música, series, películas o documentales a través de medios como Spotify, Netfix, HBO, Youtube, Amazonetc.

Hoy es posible acceder a un catálogo interminable de contenidos culturales sin necesidad de almacenarlo ni de adquirir dispositivos de altos coste. Por supuesto también hay otro factor clave: el tiempo. Con la suscripción a un servicio streaming el usuario está comprando el acceso al contenido pero, sobre todo, compra tiempo. Tiempo que ahorra, frente a prácticas habituales que (fuera de la legalidad) permitían acceder sin coste a dicho contenido pero con un coste inevitable, el tiempo que el consumidor medio invertía bajando un programa P2P o buceando entre diferentes páginas web catalogadas como ‘pirata’, tiempo de descarga en función de una conexión por la que sí se pagaba, o tiempo esquivando o reparando posibles daños en el ordenador fruto de un malware o un virus que suponían un riesgo. Es decir la implantación de este paradigma de consumo hoy consolidado tiene una aplicación social directa y es que la sociedad por primera vez está dispuesta a pagar por un contenido digital.

3. ¿Puede esta pandemia de la COVID-19 poner en peligro la disposición de pagar contenidos digitales? ¿Puede la Covid-19 revertir esta situación fomentando unos hábitos del ‘todo gratis’ de nuevo?

En nuestra opinión, no tendría por qué ser así. El consumidor hoy elige una vía legal con un coste asumible para el bolsillo medio y lo hace porque es un modelo que ha sabido observar las prácticas y necesidades sociales y sus preferencias de consumo, y ha elaborado una meticulosa oferta a medida de la demanda emergente. Los consumidores eligen pagar poco, y acceder dónde y cuándo a todo lo que les apetezca de manera inmediata y sin límites en el acceso. Queda probado además que la fórmula funciona y la seducción y persuasión son eficaces. Desde 2016 Spotify prácticamente ha triplicado el número de usuarios que deciden pagar por una suscripción ‘Premium’ y la tendencia es que se siga incrementando el número de personas que deciden pagar.

Esta crisis está golpeando con extrema dureza al sector de la cultura y en los últimos días podemos encontrar iniciativas que ofrecen al usuario un acceso gratuito a una serie de contenidos para favorecer y hacer más amena esta prolongada situación de confinamientos y cuarentenas en los domicilios o así se presentan. Sin embargo, bajo nuestro punto de vista no deberían dejar de ser estímulos de captación de futuros públicos para favorecer que el usuario siga concienciado con la tendencia de los últimos años.

Tal vez quién no ha ido nunca al auditorio o a la ópera y hoy puede tener un acceso virtual gratuito a través de iniciativas de las propias instituciones, pueda convertirse mañana (o cuando recuperemos la normalidad) en un potencial consumidor de un mercado al que antes no se había planteado acceder y, en este sentido, pueden existir ventajas de ofrecer esta oportunidad sin coste para abrirse a nuevos públicos. Y lo mismo puede ocurrir con galerías de arte, museos y teatros. Sin embargo no debería ser un motivo para que el usuario retome viejas prácticas ya que entendemos que las actuales han calado de manera profunda. No creemos probable que las suscripciones caigan en picado tras una década de consolidación y es que en los últimos años se ha producido un descenso notable en el consumo ilegal tanto de películas como de música.

 

consumo-musical-pedro-buil-streaming-gestion-cultural

 

Distintos estratos de la sociedad de manera generalizada, están empezando a apostar por la suscripción a medios dentro del marco legal establecido con un progresivo abandono del acceso a contenido pirateado y se espera que esta tendencia continúe con esta misma dinámica. Sin embargo quedan otras incógnitas por despejar sobre este nuevo modelo de consumo. ¿Para quién es rentable? ¿El streaming ha salvado realmente al autor? Recordemos que los creadores, no dejan de ser parte del eslabón más necesario y a la vez más débil de la cadena de producción cuando una crisis como la que vamos a vivir sacude el sistema económico, y lo hará con extrema dureza según todos los indicadores consultados.

El streaming se ha echado a la espalda a toda una industria que en 2019 ha generado cerca de veinte mil millones de dólares y ha visto reforzadas las arcas de las grandes editoriales. Sin duda parece ser el medio idóneo para hacerla resurgir de nuevo pero no todos los datos reflejan una realidad optimista para todos los actores. Las ganancias a través de este medio son exponenciales; sin embargo, los ingresos obtenidos no se reparten uniformemente según exigen voces del sector de los músicos.

Este es un asunto muy complejo en el que se continúa trabajando para lograr una distribución económica justa y un reparto equitativo en función de la interacción del usuario. En el mercado on-line surgen muchas incógnitas en torno a la participación en los resultados económicos de estos nuevos medios en los que intervienen autores, compañías que proporcionan servicios digitales, editores y consumidores. La realidad es que el mercado on-line crece cada año pero el compositor medio (no hablamos de los artistas superventas) apenas se ve beneficiado económicamente por este incremento del sector. Plataformas que se antojan rentables como Spotify cada año asumen también costes millonarios debido a los altos importes que pagan por el uso del repertorio de las denominadas majors que, por supuesto, abogan por incentivar o ‘empujar delicadamente’ al usuario a la modalidad de pago y disuadirlo de las fórmulas gratuitas con publicad. En tiempos de crisis se pone en boca de todos una vez más la sostenibilidad del streaming como modelo rentable para los creadores y es que, sin músicos, no hay contenido que ofrecer.

Es probable que buscando un equilibrio entre el incremento de suscripción de pago y haciendo un reparto justo de los ingresos que llegan al músico podamos vislumbrar en el horizonte un modelo rentable y sostenible a medio plazo aunque sin duda queda un largo camino que recorrer y la crisis no lo pondrá fácil. Ahora más que nunca los consumidores debemos tomar conciencia del trabajo de los creadores, ejercer un consumo responsable y hacer lo que esté en nuestra mano para contribuir con las nuevas iniciativas que seguro surgirán para no dejar de lado al sector de la cultura, un sector que nos ha acompañado desde nuestras casa a golpe de ‘click’ y al que más hemos necesitado para hacer más soportable la difícil situación que atravesamos.

Quins nous reptes planteja la crisi del coronavirus en el sector cultural? Quin paper juga la innovació? — Lluís Miras

joan-miras-gestor-cultural-innovacio-social-gestio-cultural

Per Lluís MirasGestor Cultural en Innovació Social i professor col·laborador del Màster de Gestió cultural de la UOC 

 

 

 

La gestió cultural en temps de coronavirus i confinament

 

El confinament ens ha evidenciat l’oportunitat que té el sector cultural de desenvolupar la seva cara més digital, i això comporta un determinat format amb la seva manera de consum, on la innovació social juga un gran paper potenciador.

En l’àmbit personal i professional, la sensació de fer gestió cultural a casa és molt diferent de la que tinc quan treballo en les oficines d’un equipament cultural. Primer, trobes a faltar l’enriquidor treball en equip, i tot seguit, descobreixes que venim d’un sistema cultural força analògic. A partir d’aquí la relació amb el propi equip gestor, artistes, creadors, usuaris i usuàries passa a ser digital.

De l’artista necessites una major complicitat, i inclús intimitat per preparar un contingut en línia que ens demana naturalitat, dinamisme i sobretot un missatge directe i clar. Com a punt a favor, aquest nou vincle personal i digital amb l’artista m’ha servit per conèixer més a fons el seu pensament creatiu i la seva obra.

Els continguts, que fins ara tenien un tarannà bàsicament presencial, passen a ser digital gràcies a la tecnologia i es potencia la seva comunicació; s’anul·len les distàncies, es facilita un intercanvi d’informació, es fomenta la participació i la inclusió social. Llavors, penses en tots aquests sentiments que desperta l’estat de confinament, i és l’hora d’activar la imaginació i planificar, gestionar i difondre una comunicació digital amb continguts socials, propers, humanistes que ajudin a fer passar d’una manera més entretinguda aquesta estranya situació en la qual vivim.

reptes-gestio-cultural-sector-cultural-covid19-coronavirus

 

Reptes del sector cultural durant i després de la pandèmia global per COVID-19

 

1. La relació entre la cultura i la salut

En aquest context, la cultura es presenta i s’exposa amb la intenció d’atreure, entretenir i acompanyar-nos. Aquí, també, es manifesta clarament la relació entre cultura i salut, i la nostra feina pren un compromís més social quan ens imaginem productes culturals per pal·liar la soledat.

2. Participació activa i cocreació ciutadana en continguts digitals

Vull destacar la satisfacció que em produeix la participació activa dels usuaris i usuàries sobre els continguts digitals. I és de participació, i en alguns casos inclús de cocreació, que parlem quan ens imaginem un producte cultural, que té el gran repte de convertir la ciutadania consumidora en ciutadania activa.

3. Innovació social, gestió cultural i cultura de proximitat

Un dels fonaments indispensables per crear un producte cultural, des de la perspectiva de la innovació social, és la participació activa i inclusiva, on la nostra feina també consisteix en destruir qualsevol tipus de barreres i permetre l’accessibilitat. Aquí tenim un dels grans reptes que d’una manera ràpida i sense avisar ens ha portat aquesta situació de confinament: fomentar la participació en línia.

I això ens porta conseqüentment a un altre gran repte, que des de la cultura de proximitat haurem de tenir molt present; que consisteix a fer familiars aquestes eines digitals de comunicació i participació. Això vol dir, fer un treball d’educació digital adreçat a qualsevol tipus de col·lectiu, especialment als més vulnerables com pot ser la gent gran.

4. Eliminar la bretxa digital i democratitzar la tecnologia

M’agradaria destacar, com en aquests temps la digitalització et situa o no en la vida cultural i social. La situació actual et fa conscient de la gran fractura o bretxa digital, i de la necessitat de la democratització de la tecnologia.

Els gestors culturals ens hem d’adonar de la desigualtat entre grups de població que tenen accés a les TIC i els que no en tenen. Així podrem introduir eines bàsiques de comunicació digital en els nostres productes culturals per poder connectar amb la major part de la societat. Hem de contemplar que la bretxa digital també fa referència a aspectes de condicions d’accés, i en la qualitat d’ús que fem de les TIC, i és precisament aquí on la cultura i l’educació tenen un paper fonamental en l’ús del coneixement i la competència digital.

5. Potenciar el valor de la cultura i la cultura digital com a motor de construcció social

Davant la situació de confinament, la gestió cultural ha estat possible gràcies a la digitalització de continguts. Això ha creat una nova manera de fer i relacionar-se amb una cultura que s’ha presentat força altruista, amb l’únic propòsit d’evadir-nos d’aquesta situació. I és precisament la seva qualitat beneficiosa que ens ha de fer veure clarament el seu valor com a constructora social. La innovació social, que recull aquest valor transformador de la cultura, ha de posar tots els recursos necessaris per facilitar una oferta digital cultural. Aquesta cultura digital ha vingut per conviure d’una manera estable amb les formes culturals presencials que tots coneixem.

 

10 reflexions i desitjos per a la gestió cultural de després de la covid-19 — Jordi Baltà

#gestiócultural
#postcovid19

jordi-balta-gestio-culturalPer Jordi Baltà Portolés, consultor a Trànsit Projectes, expert de l’Agenda 21 de la cultura, i tutor / professor col·laborador del Màster en Gestió Cultural de la UOC i la UdG

 

 

 

“D’on veníem no estava bé. I jo penso que es pot aplicar a moltes persones, a moltes professions i a molts sectors. D’on veníem no estava bé. No pot ser que una crisi demostri la fragilitat del sistema d’aquesta manera. Llavors és que el sistema no està ben plantejat. No pot ser que passem d’una estabilitat X a l’absoluta incertesa, a la pobresa de moltes persones, per una qüestió com una crisi sanitària”, afirmava l’actriu i creadora teatral Carla Rovira en una de les darreres entregues del programa de TV3 Primera Línia.

Una de les funcions bàsiques de la gestió cultural és interpretar el context en el qual s’intervé i definir actuacions des de la cultura que s’hi posin en relació, i que busquin incidir-hi. En la reflexió de Carla Rovira s’hi apunten diversos aspectes que em sembla que cal tenir en compte en aquest sentit: d’una banda, entendre la pandèmia no com un fet aïllat, sinó com a part d’una crisi més profunda, més a llarg termini; de l’altra, connectar la reflexió des de la cultura amb aquella que afecta el conjunt de la societat. Així mateix, crec que la gestió cultural ha d’ajudar a interpretar el context de canvi, oferint reflexió tant davant la pressa a l’hora de recuperar una “normalitat” que no ho serà, oblidar el dol i passar per alt les causes de la crisi, com davant la normalització de noves regles i maneres de fer que comportin restringir drets, mantenir o reforçar desigualtats, o limitar l’espai de la cultura en la vida pública.

Crec que tota reflexió en aquests moments està impregnada de dubte i desconeixement; hi haurà aspectes que es mantindran, altres que canviaran, i molts que ens són impossibles de preveure. Des d’aquesta limitació, voldria fer una sèrie de reflexions que són alhora desitjos i propostes.

 

gestio-cultural-futur-covid19-postcovid19-reflexions-de-jordi-balta

Continua llegint

Com comunicar la cultura en la realitat desencadenada per la COVID-19? — Anna Noëlle

Quatre preguntes en el sector de la gestió cultural i la comunicació que es plantegen arran de la pandèmia global per coronavirus i la realitat postcovid-19



perfil-an-2016-1Per
Anna Noëlle, cap de comunicació de la Fundació Joan Miróprofessora col·laboradora del Màster de Gestió cultural de la UOC

 

“SENSE POR D’EQUIVOCAR-NOS”

 

Des del 14 de març, tots hem estat allunyats del nostre entorn familiar i social i de la nostra comunitat, aïllats en una atemporalitat fictícia en què la realitat informativa era tan intensa que els titulars marcaven el calendari. Aturar el temps i buscar un espai de parèntesi ens hauria d’haver permès escoltar les veus anònimes que reclamaven un canvi de paradigma o que ens convidaven –com la de Yuval Hararia prendre decisions, no per incidir en el present sinó per la possibilitat de canviar el futur.

En paral·lel a la sobre-informació –sovint contradictòria- a què hem estat sotmesos per part dels governs i autoritats sanitàries sobre les pautes a seguir o sobre les dates del possible desconfinament, el sector cultural –i parlo sobretot dels museus– ens hem trobat amb un doble repte:

  1. Continuar oferint de manera frenètica continguts i recursos on-line per tenir visibilitat a través dels nostres canals digitals.
  2. Justificar la necessitat dels museus, i per extensió de l’art, per demanar a les Administracions ajuts extraordinaris que ens permetessin sobreviure a la crisi sense precedents que ha esclatat a causa de la falta d’ingressos provinents de taquilla.

Reptes Gestió cultural coronavirus covid19

1. Com defensar la necessitat de l’art i la cultura en un moment de crisi extrema en què les prioritats són els sectors social i sanitari?

Potser no és el millor moment. Com tampoc ho és per recordar els excessos de glòria i de vanitat de grans equipaments culturals que van deixar temporalment fora de joc petits teatres o institucions pre-olímpiques, sinó que ara toca defensar junts el sentit de l’art en totes les accepcions.

Dir que l’Art, com a activitat més inútil de la humanitat, ens defineix i ens distingeix com a humans, seria massa obvi. Res no és més útil que les arts inútils, ja deia Ovidi. Dir que ens ajuda a entendre el món o que dóna transcendència a les nostres vides, massa petulant. Des del sector museus ens hem trobat, doncs, justificant el valor intangible de l’art a partir d’arguments com la importància que té per al PIB nacional, en tant que reclam turístic de primera línia. I hem preparat notes i argumentaris que han recordat des de l’última definició de museu de l’ICOM fins a la veu d’alguns dels nostres artistes:

“ (…) entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil, sinó quelcom que faci servei als homes.” [1]

I més enllà de justificar la seva importància, i davant l’escenari d’aclaparadora incertesa, la cultura, més que mai, ha de mostrar una veu forta i unitària i ha de pronunciar-se amb claredat i visió de futur. Davant de les pors i els dubtes, ha de mostrar confiança. Davant de protocols coercitius, ha de mostrar responsabilitat. L’art i la cultura han de liderar aquest canvi sense por d’equivocar-se.

2. Serà la crisi de la Covid-19 el punt d’inflexió? Servirà l’activitat frenètica i el paroxisme viscut els últims anys per generar finalment un canvi de paradigma? Quin paper ha de jugar el museu a partir d’ara? Què se n’espera?

 

La majoria de gestors culturals de diferents sectors s’han trobat amb un conflicte entre la renúncia al model anterior i el repte davant de noves oportunitats. La renuncia a un patró conegut -però no millor- i el repte a obrir nous horitzons i noves formes de pensar la cultura. Aquesta nova visió del paper que jugaran els museus és el missatge clau en un món postcovid-19. No només des de la immediatesa post-confinament, intentant resoldre urgències greus de finançament, sinó fent un salt cap al futur.

 

gestio-cultural-instagram-prado-comunicar-culturaVisita virtual al Museo del Prado con Alejandro Vergara

 

3. Què diran les hemeroteques del 2021 sobre aquest moment? Quins voldríem que fossin els titulars?

 

Tenim clar que el museu ha de ser obert i accessible, inclusiu, crear comunitat, ser inspirador i transformatiu, ara hi haurem d’afegir segur i saludable, però hem analitzat prou bé el sentit de cada un d’aquests conceptes? Sovint penso que atribuïm tanta elasticitat a les paraules, que han perdut el seu valor com a significant.

El museu ha de ser rellevant. Rellevant per als nostres visitants. En moments de crisi hem d’estar especialment atents al pols dels ciutadans. Hem de tenir clar què els podem oferir però sobretot què volen que els oferim. Diversos estudis de públic dels Estats Units van concloure que les sis motivacions principals d’oci dels americans eren: interacció social, fer alguna cosa que valgui la pena, sentir-se bé en un entorn, descobrir noves experiències, oportunitat per aprendre i participar activament. [2] Podrien ser similars a les dels catalans o a les de qualsevol país europeu. Perquè aquí, aquestes aspiracions dels nostres visitants també les hem detectat. L’”experiència del visitant” o el “museu participatiu” són alguns d’aquests conceptes que els hem estirat com a xiclets fins que ja no sabem ni què volen dir. Hem d’acompanyar els mots d’accions i actituds que es corresponguin al seu significat real per no desgastar-ne l’ús. Si ara tocarà posar en valor la salut i l’”estar bé”, que no vol dir benestar, haurem d’ajudar a connectar les nostres col·leccions i el nostre patrimoni a aquests valors. No al contrari. No hem de tractar d’entaforar els conceptes sinó extreure’ls de les múltiples i variades lectures que te una obra d’art. I a més, caldrà convèncer els nostres públics que el museu és això justament, un espai on qüestionar-se tota mena de realitats, també la del sentit de l’art. Ara més que mai, cal obrir-nos a nous públics amb diferents registres no només per escurçar distàncies, també per generar noves associacions, noves afinitats i noves xarxes d’interessos.

 

gestiocultural coronavirus covid19 comunicar cultura Anna Noëllegestio cultural covid19 coronavirus comunicar cultura Fundació Joan Miró, Barcelona — Abril 2020

 

 

 

 

 

 

 

4. Com serà el nou museu?

Aquests dies de confinament tots hem aprofitat per fer ordre d’arxius i calaixos. És una manera de fer ordre mentalment. En moments d’incertesa, cal endreçar les idees. Els museus també haurien d’endreçar les idees i els calaixos. Tornar als bàsics, a l’essència de les coses, a les relacions de proximitat i als artistes locals. I no voler imitar models globalitzadors, sinó buscar les arrels, cadascú les seves. El patrimoni local és únic i aquesta singularitat és el que li dona valor universal.

Hem d’acomiadar-nos sense nostàlgia d’un vell model poc sostenible i no pensar en recuperar-lo amb equilibris de funambulista sinó pensar en la oportunitat de crear-ne un de nou. Cadascú des de la seva idiosincràsia i des dels seus actius. El repte o l’encert serà trobar l’equilibri entre aquest nou model i la sostenibilitat financera. Sense por, però també tenint present que sense equivocar-nos no podrem avançar. Encertar un pronòstic basat en l’experiència i en les dades és molt fàcil, però ara no tenim dades, no tenim històric i haurem de fer com els artistes: imaginar i arriscar-nos. Per construir potser caldrà destruir. I l’art serà el nostre catalitzador.

fundacio-miro-anna-noelle-gestio-cultural-comunicar-cultura-covid19-coronavirus

Joan Miró, Tela cremada I, 1973

L’actitud rebel de Miró i el seu esperit de risc el porten a cremar les seves pròpies pintures com a gest d’inconformisme però també com un pas per anar més enllà després d’atènyer el virtuosisme.


[1] Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

[2] HOOD, Marilyn G., Staying away dins ANDERSON, Gail, Reinventing the Museum, UK, 2004.

La crisi de la COVID-19 ha transformat definitivament els museus? Virtualitat i gestió cultural — Ester Magriñá

Per Ester Magriñá Lozano, directora del Museu d’Alcover i
professora col·laboradora del Màster de Gestió Cultural UOC

 

La virtualitat ha guanyat terreny en el sector cultural arran de la crisi causada per la pandèmia global del coronavirus. Podrem trobar l’encaix entre museu i Internet? Sota quina estratègia?

 

La crisi de la COVID-19 en el sector cultural 

L’escenari global que ens ha tocat viure fa pocs mesos ningú se’l podia imaginar. La Xina ens quedava molt lluny, malgrat la globalització en què estem immersos des de fa dècades, i planificar, és un concepte que començo a creure que no forma part del nostre imaginari.

reptes-museus-gestio-cultural-covid19-coronavirusPhoto by Václav Pluhař on Unsplash

 

La cultura és extremadament sensible a les crisis conjunturals, ho vam poder comprovar poc després de la crisi financera del 2007 i ara, en un rebrot incontrolat, amb la nova crisi sanitària en la qual ens trobem de ple. El sector cultural afronta la crisi de la COVID-19 en una clara desavantatge i desigualtat respecte d’altres sectors, perquè encara no s’ha refet de l’anterior. Dintre de la transversalitat que caracteritza el terreny cultural i la gestió cultural, com impactarà aquesta crisi en els museus? Quin paper tindrà la virtualitat?


La transformació dels museus i la gestió cultural en temps de crisi

Em centraré a parlar, de museus i sobretot locals, perquè puc reflexionar des de la mateixa experiència. Precisament el 5 de juny de 2019 se celebrava al Museu del Disseny de Barcelona el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya amb el lema “cap al Museu Social”, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat, en el qual vaig tenir el plaer de participar. La meva sensació és que es respirava la voluntat d’obrir un període de revisió d’aquests espais culturals, sota el paraigua d’una visió més social i participativa. S’hi van escoltar diferents veus com les d’estudiants de Gestió Cultural, professionals liberals, treballadors i gestors de grans, mitjans i petits museus, representants d’empreses culturals, etc., coincidint tots i totes en una realitat comuna: la necessitat urgent d’un canvi perquè quelcom no funcionava. D’aleshores ençà no hem tingut gairebé temps de desplegar els plans d’intencions que es van posar a sobre de la taula i sobtadament, amb la nova crisi, tot horitzó de treballar-hi a curt termini s’ha esvaït

Malgrat tot, ara més que mai hem de plantejar convertir definitivament els equipaments museístics en museus socials, sobretot els locals, i això comença per connectar i posar-se al servei de la ciutadania, la qual cosa no s’aconsegueix només fent accessible la col·lecció en línia i virtualitzant els espais expositius, perquè és molt més complex

 

reptes-gestio-cultural-museusPhoto by Michał Parzuchowski on Unsplash

 

El nou context ens situa de ple en un escenari digital, això és indiscutible, era important i a partir d’ara és imprescindible tenir una bona web i visibilitat a les xarxes socials. Efectivament, caldrà treballar de valent en aquesta línia i acceptar l’espai virtual com una realitat vital dels museus, però això sí, no improvisant accions i malbaratant recursos. Si us plau, aprenem dels errors del passat i no oblidem que un museu és molt més que un contenidor, i que sense un bon contingut no pot comunicar ni sumar a la seva ciutadania en un projecte comú, i aquí s’inclouen els bons relats, discursos emotius, projectes educatius compromesos, treball col·laboratiu… Així que planifiquem i treballem per quan tornem a obrir les portes amb una bona estratègia digital, altaveu per a explicar qui som i que fem. 


Cap a un museu familiar i de proximitat

Després de compartir la meva reflexió en veu alta sobre la situació actual dels museus, vull aportar una petita pinzellada sobre la realitat que més de prop conec: el museu d’Alcover, on fa poc més de disset anys que hi treballo

La fisonomia i l’essència dels equipaments museístics és tan complexa i variada com quan parlem d’un grup, espècie o família en l’àmbit de les ciències naturals. No es pot escriure un manual general, tot i que hi ha trets comuns, així que cadascú, en temps de crisi o no, ha de ser conscient de la seva realitat, analitzar en quin punt es troba i  marcar unes fites d’actuació assumibles

En el cas del museu d’Alcover, fundat l’any 1967 per iniciativa de l’ajuntament, ens situem en el nucli antic d’un municipi de l’Alt Camp de poc més de 5000 habitants, insuficientment a prop de xarxes temàtiques i/o turístiques. En funció d’aquesta realitat hem apostat per la proximitat i les famílies, i per aquest motiu, hem centrat tota l’atenció en la funció educativa i divulgativa de la col·lecció de fòssils marins del Triàsic descoberts a les pedreres d’Alcover-Mont-ral, entremig de les Muntanyes de Prades.

 

reptes-museus-gestio-cultural-coronavirus-covid19

Museu d’Alcover | Escenografia espai infantil de la sala de paleontologia
on es projecta el conte Peix Pedra — Foto: Jaume Baldú

 

El camí, però, no ha estat fàcil. El 2005 s’obria la nova exposició de paleontologia després d’un llarg període de reformes i adequació del contenidor, d’acord amb un guió creat abans que hi entrés a treballar. Immediatament, vaig intuir que amb aquell relat, massa especialitzat i genèric, i el format d’un llibre de text penjat a la paret, tindríem poc recorregut, i més encara pels infants. Aleshores, vaig demanar col·laborar amb nosaltres a l’escriptora i pedagoga Maria Àngels Ollé, qui malauradament fa poc que ens ha deixat, posant-la en una difícil situació: explicar als infants que havia succeït a Alcover-Mont-ral feia 240 milions d’anys a través del llenguatge literari i a més, inventar un relat en què el protagonista moria i es convertia en una pedra, un fòssil. Tot un repte, com em va comentar la Maria Àngels qui em demanà tot l’estiu per poder inspirar-se al mas amb la família. De tot plegat, va néixer el magnífic conte “Peix Pedra. Quan les Pedres Parlen”. Anys més tard, la il·lustradora Maria Espluga, filla de la també il·lustradora i artista plàstica Carme Solé Vendrell, amiga de la Maria Àngels, acceptava l’encàrrec de donar forma al conte per poder-lo editar. Fa dos anys i escacs, la bellesa de les il·lustracions va inspirar l’escenografia de l’espai infantil dins de la sala de paleontologia “Triàsic, explosió de vida” de la mà de l’artista Jordi Nolla, creant un espai ideal per conèixer la història del nostre peix poruc, tocar rèpliques de fòssils originals i submergir-se en un antic mar tropical ple de vida.

 

Quina relació hi ha amb la crisi de la COVID-19?

Us preguntareu, però, què té a veure el que us he explicat amb la crisi actual de la COVID-19? I a més, quin sentit té plantejar una visita en família al museu si està tancat i no sabem quan i com podrà reobrir?

Doncs precisament ho he compartit perquè aquesta visió que fa temps determinà quin rumb prendre davant un moment gens fàcil pel museu, ara, de nou, la recuperem. El públic al qual volem arribar és el mateix, únicament ha canviat l’espai a intervenir. Des de fa unes setmanes que tot l’equip, bé, la Irina Cervera, gestora cultural i educadora del museu i jo mateixa, ens hem posat a treballar a fons per oferir una visita en família virtual. I gràcies al suport de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, hem pogut sumar al projecte a la Marta Arjona per dissenyar i produir els recursos en línia.

retos-virtual-museo-gestion-cultural

Photo by Kelvin Yup on Unsplash

 

En aquest cas la nova activitat s’ha plantejat al voltant d’un altre objecte, hem canviat un fòssil de peix pel d’un cranc baioneta o cassola de les moluques, que suposadament acaba d’entrar al museu procedent de les pedreres de Lucas i que ens cal classificar. La visita comença quan s’entra al museu virtual per afrontar el repte que els plantegem i que els situa en un context real. La lògica de l’activitat és exactament la mateixa, provocar, emocionar i fer-se preguntes, això sí, en un nou espai cultural fora de les parets del museu. Internet és l’àmbit de la difusió que ofereix la possibilitat d’accés als continguts del museu per part de nous públics que estan exclosos per motiu geogràfic o d’altra índole de la visita física (SOLANILLA: 2009); per això, ha arribat l’hora de trobar un lloc dins l’espai virtual, sense entrar en conflicte amb la presencialitat, ans al contrari, combinant dos espais en perfecta simbiosi.

Em pregunto, lògicament, com funcionarà aquesta nova proposta virtual? Ho desconec, com tampoc es pot preveure l’èxit d’un projecte presencial. Malgrat tot, com explico als alumnes de l’aula d’Espais Culturals on col·laboro com a docent al costat de la professora del Màster de Gestió Cultural UOC i amiga, Laura Solanillaquan es creu en una idea, és necessari provar, rectificar i provar, fins que s’encerta. I aquests dies d’incertesa, aturada forçosa i  sense públics presencials, és un bon moment per pensar i plantejar accions enfocades a trobar l’encaix del museu en el món digital, cadascú des de la seva realitat i casuística.

 

gestion cultural patrimonio inmaterial en-primera-persona-libro-laura-solanilla

Solanilla,L. (2009). En primera persona: memòria oral,
patrimoni immaterial i Internet. Girona: ICRPC

 

 

Informe CoNCA — Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

#gestiocultural
#AvaluacióCoNCA
#ActivitatCoNCA

 

Recentment el CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentava l’informe de “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” a La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. 

Durant la jornada, les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, autores de l’informe, van presentar quinze mesures (nou en l’àmbit públic i sis en el privat) per avançar en una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. En aquesta jornada van participar Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Milagros Pérez Oliva, periodista, Aida Sánchez de Serdio Martín, professora del Màster de Gestió Cultural de la UOCMíriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones visuals, Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

A continuació destaquem algunes intervencions de la Jornada i la segmentació de l’esdeveniment a partir del vídeo. 

informe-desigualtats-conca-cultura-ocupacio-genere

 


— “Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili

“No hi ha cap institució que avui dia no tingui el seu propi índex de desigualtat.  (…) Què impliquen tots aquests índex? Han servit per empoderar a les dones? Per a què serveixen?. M’ha semblat important posar en relació la existència d’aquests informes amb les polítiques d’igualtat i la seva eficàcia, posar en relació aquest tipus d’informació. A mi em sembla que això forma part de la desigualtat de gènere. El que us avanço és que em sembla que no sempre que fem diagnòstics de gènere estem identificant correctament els orígens o les causes de la desigualtat, i per tant, no sempre que fem indicadors de gènere estem treballant a favor de la igualtat. Els indicadors, els índex, informes, etc, tot ha de ser una eina amb un objectiu final, no han de ser l’objectiu en si mateixos.”

“Jo tinc la sensació que la realitat de discriminació de les dones mai no havia estat tan quantificada i no per això les dones estem més empoderades per transformar aquesta realitat.”

“Estem vivint una època amb moltes paradoxes. Com deia, tenim més evidencies que mai de l’existència de discriminacions contra les dones, però més que mai, aquestes evidències estan qüestionades. Per a mi aquestes qüestions estan relacionades.”

“Per mi un dels problemes principals és que no creiem a les dones. Que la paraula de les dones encara no té suficient valor. Que desconfiem del que diuen les dones i desconfiem del que els hi passa, inclús quan fem servir llenguatge matemàtic, científic. Per tant, aquesta és una altra paradoxa, estem assistint a un moment que la veu de les dones té més força que mai, ara les dones tenen altaveus que fan ressonar la seva veu, però diria que el missatge no és reconegut. I no és reconegut, segurament, perquè ens entossudim en explicar les desigualtats de gènere, quan la desigualtat de gènere són la constant al llarg de la història”

“Necessitem recalcular la càrrega total de treball i identificar-la. (…) Hem de tornar a recuperar la idea, la pregunta, com és possible que si les dones sabem, que sabem, com deia la Marta Selva “Si sabem que sabem que sabem el què ens passa” com és que el nostre saber no té conseqüències?”

Podeu aquí escoltar la seva intervenció: Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor


— Presentació de l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya per Anna Villarroya i Maite Barrios:

Els objectius de l’informe eren tres:

1. Valorar la percepció que els i les professionals de la cultura a Catalunya tenen sobre les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural al nostre país.

2. Aprofundir en el coneixement de les causes que provoquen les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.

3. Avançar en el disseny de mesures d’intervenció, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, que permetin pal·liar les desigualtats actuals per raó de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.”

Podeu llegir l’informe sencer aquí: Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

I la seva presentació en el Canal del CoNCA:


Taula de Debat amb Milagros Pérez Oliva, Aida Sánchez de Serdio Martín, Míriam Porté,  Ivone Lesan:

“Crec que és molt definitori que la primera recomanació de l’estudi sigui complir les lleis. Per què es fan les lleis si no és per a complir-les? (…) Aquí tenim un problema evident que explica en part la frustració del moviment feminista i de les dones en general, i és comprovar que la situació, la realitat, no hi ha prou en aconseguir canviar les lleis, perquè has de seguir lluitant perquè es compleixin les lleis.”

Milagros Pérez Oliva — Periodista

“Penso que totes aquestes eines de flexibilització del treball és un ganivet que talla per totes dues bandes. Per una banda et permet no anar físicament a “fitxar”, però per altra banda permet una autoexplotació molecular del teu cos, dels teus temps, dels seus efectes i Efectivament acabes treballant a casa mentre dones el pit al teu fill”

“No han canviat les micropolítiques. Les macropolítiques són molt importants, però també les micro. (…) M’agradaria molt començar a veure canvis en les subjectivitats, en els efectes, en les sensibilitats i començar a trobar que quan estem en reunions que són mixtes, els homes és tan còmodes amb posicions de silenci. Que puguin fer tasques invisibles i que no tinguin un reconeixement públic” 

“Hem de canviar els efectes micropolítiques entre nosaltres. Que quan et preguntin quins són els teus referents diguis dones i no diguis “la meva mare, la meva germana i la meva dona”, sinó que diguis aquesta teòrica, aquesta artista, i que les reconeguis i que les citis i que no les suplantis en el teu discurs, utilitzant les idees de dones però no esmentant els seus noms. (…) És culturalment establert. Llavors penso que fins que no canviï això, totes les eines que tenim per flexibilitzar l’únic que faran és colonitzar-nos més”

Aida Sánchez de Serdio Martín — Professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC

“Tal com es pren consciència, la resistència creix. Això va “acompasat”, quan més terreny guanyem, doncs la resistència més avança. És un gegant difícil d’arribar. I no estic parlant d’homes, sino d’unes estructures, d’unes inèrcies, que està essent molt difícil canviar.”

“La resistència estigmatitza amb el victimisme el feminisme. Hem de tenir molta cura del llenguatge”

“I en aquest sentit sí que és poc optimista. Quan una dona vol arribar a un lloc de poder no li toca un altre remei que realment replicar i copiar els mateixos models masculins.”

Míriam Porté — Productora audiovisual i presidenta de Dones visuals

“Hi ha una espècie de comoditat de no canviar una estructura establerta jeràrquica.”

“Reeducar-nos a nosaltres mateixos és super bàsic per després reflectir-ho en el nostre entorn laboral.”

Ivone Lesan — Sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

Ja heu participat al primer Fòrum dels Museus de Catalunya?

El Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya, una iniciativa sorgida del Pla de Museus de Catalunya.

Aquesta proposta neix d’un objectiu estratègic amb la voluntat de crear un espai d’encontre, inicialment virtual i posteriorment presencial, dirigit a tota la comunitat museística per conèixer l’estat del Sistema de Museus català i per debatre aquells temes d’interès (presents i futurs) entorn aquests equipaments culturals. Aquí trobareu una síntesi del debat i també podeu seguir el discurs que s’està generant al Fòrum dels Museus minut a minut.

forum-dels-museus-debat-gestio-cultural

El Fòrum dels Museus busca una àmplia participació i aprofitar les connexions que ofereix l’entorn digital, web i xarxes socials per arribar al màxim públic. Aquest reclam participatiu s’adreça a professionals en actiu o futurs professionals de l’àmbit dels museus. En el seu espai virtual podeu també consultar diversos documents d’actualitat dels museus, entre els quals es troben Museus 2030 – Pla de Museus de Catalunya i Dades estadístiques sobre els museus catalans.

L’estratègia del Fòrum dels Museus compta amb un calendari que es vertebra en les següents etapes:

Fins al 31 de gener

  • Fòrum virtual: convocatòria, creació de la comunitat virtual i discussió de continguts
  • 1 de febrer: s’acaba el termini per suggerir temes de debat del Fòrum virtual de Museus

De l’1 de febrer al 30 d’abril

  • Fòrum virtual en actiu sobre els reptes que les i els participants han considerat prioritaris i es faran propostes concretes per afrontar-los
  • 1 d’abril: inscripcions al Fòrum presencial

De l’1 de maig al 30 de maig

  • Tancament del Fòrum virtual
  • Elaboració dels documents conclusius del Fòrum virtual
  • Inscripcions al Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Juny de 2019

  • Desenvolupament del Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG us animem a seguir el debat i a participar de forma activa fent les vostres aportacions. Aquí podeu accedir a l’espai virtual del Fòrum dels Museus i conèixer les darreres aportacions: 

ACCÉS AL FÒRUM DELS MUSEU

5 reptes de la gestió cultural en entorns no urbans 2019

Arranquem el 2019 analitzant quins són els reptes de la gestió cultural en entorns no urbans, de la mateixa manera que vam inaugurar el Màster Gestió Cultural UOC-UdG amb una trobada amb professionals del sector cultural per aprofundir sobre la temàtica.

Per què li donem aquesta importància a la gestió cultural en entorns no urbans?

La gestió cultural en entorns no urbans planteja un dels desafiaments més grans del sector, ja que el centralisme territorial capta la majoria de l’atenció i traça les estructures que s’estableixen en la professió. Tant les institucions com els gestors culturals sovint configuren el seu desenvolupament pensant en un format que s’adapta a les necessitats d’un territori ubicat en la centralitat i la urbanitat. Arran d’aquestes pràctiques culturals, s’estableixen unes dinàmiques que estan dissenyades des d’un punt de vista que deixa de banda els marges i la perifèria territorial, reproduint patrons que condicionen el sector cultural.

els-reptes-de-la-gestio-cultural-en-entorns-no-urbans

A banda d’aquests sistemes integrats en l’organització i l’execució, la gestió cultural en entorns no urbans requereix d’una atenció plena i voluntat de transformació en diversos aspectes dels processos de desenvolupament d’un projecte cultural, com ho són:

  1. La distància
  2. El públic
  3. El contingut
  4. La comunicació als mitjans
  5. L’avaluació

Detallem a continuació quines són les fites per a millorar la qualitat de la gestió cultural en entorns no urbans. Continua llegint

Una mirada panoràmica en la gestió cultural – Interacció 2018

#gestiócultural

Comencem l’any amb una mirada panoràmica en la gestió cultural. La cultura i la gestió cultural estan en constant transformació, adaptant-se al context i afectant-lo a la vegada. Aquesta simbiosi amb l’entorn implica, indirectament, que hi ha terrenys farcits de qüestions que els professionals de la cultura els hi hem de donar lloc per pensar, preguntar, respondre, resoldre, conèixer, investigar… per tal de seguir avançant per promoure i fomentar la cultura. És per aquest motiu que des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG volem compartir amb vosaltres alguns articles del portal Interacció.

interaccio-gestio-cultural

gestio-cultural-interacio




 

Quins són els paràmetres que delimiten els públics? Cap a on es dirigeixen?

1. On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’ – Interacció

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.
3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.
3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei. Continua llegint

10 Perfiles profesionales de la gestión cultural

#gestioncultural

¿A qué se dedica un gestor cultural? Anteriormente analizábamos qué es un gestor cultural tras observar que bajo el citado nombre había algunas confusiones en el marco profesional y su definición. Hoy queremos dedicar, desde el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG, un espacio en el campo profesional del gestor cultural de un modo práctico. Está información es útil para muchos de los recién titulados que tienen claro que se quieren dedicar a la gestión cultural pero no saben en qué campo específico, o bien, aquellas personas que son gestores culturales y quieren reinventar su trayectoria profesional hacia un nuevo territorio.

a-que-se-dedica-un-gestor-cultural-gestion-cultural-salidas-profesionales

Si bien hay distintas especificaciones dentro las salidas profesinales de la gestión cultural, existen perfiles en la ocupación que son los más solicitados. A continuación hacemos un repaso de las salidas más destacas para aquellos que se quieren dedicar profesionalmente, que son las que tenemos presentes en el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG.

Salidas profesionales de la gestión cultural:

  • Asesor cultural: profesional de la cultura que conoce las disciplinas y actividades del sector que tiene como función aconsejar (con propuestas de calidad) a los clientes en referencia a la toma de decisiones.
  •  Director de eventos culturales: profesional de la cultura que se dedica a  diseñar y producir la realización de eventos tales como inauguraciones, espectáculos, exposiciones… en representación a una empresa o institución. Su campo de trabajo transita entre las propuestas creativas como la gestión y organización de las acciones derivadas para producción del evento.
  • Gestor de derechos: profesional de la cultura que ofrece un servicio de consultoría a artistas, creadores, empresas, instituciones… del sector cultural sobre la protección y defensa de sus derechos con el fin de trabajar sobre la propiedad intelectual, licencias culturales, derechos de emisión y actividades derivadas.

salidas-profesionales-gestion-cultural-trabajo-cultura

  •  Responsable de contenidos de creación: su función es investigar, conceptualizar i desarrollar la creación y los contenidos culturales en base a unos objetivos fijados y según las preferencias del cliente. Su perfil encaja en empresas, instituciones o en el campo docente.
  • Responsable o técnico de márqueting, comunicación y cultura: Los gestores culturales que se dedican al marketing cultural analizan e identifican las necesidades sociales del sector con el fin de proponer/desarrollar propuestas que aporten la solución al cliente que les contrata. La mayoría de los objetivos tratan de un proceso estratégico y herramientas de acción en la comunicación que de un retorno social/económico a los retos planteados en empresas y/o instituciones.
  • Técnico para museos y organismos culturales: su papel se desarrolla principalmente en el diseño de propuestas de actividades culturales y/o educativas en el campo de los museos o equipamientos culturales. Sus propuestas se basan en la estrategia previamente diseñada por el museo que marca unos objetivos en la anualidad o en un período concreto y siempre estarán en consonancia con el público objetivo del lugar. Habitualmente la meta última es acercar el arte y la cultura a los jóvenes o a la ciutadania.
  •  Consultor dedicado al mundo de la cultura, el turismo y el patrimonio: El turismo, la cultura y el patrimonio pueden ser fuertes aliados. El consultor que combina estas tres especialidades, tiene por función ofrecer un servicio en el que plantea consejos, resoluciones y sugerencias acerca del campo citado a base de propuestas y resultados. Como buen conocedor del mercado, su profesionalidad integra la innovación y la creatividad para los objetivos de las empresas e instituciones.
  •  Investigador y docente en el ámbito de la gestión cultural: El perfil del investigador y docente está estrechamente ligado al campo académico. Sus funciones principales serán el desarrollo con profundidad de un campo de la cultura/gestión cultural concreto bajo las demandas de una universidad y/o la práctica docente del terreno en que se haya especializado.
  •  Emprendedor cultural: este es uno de los perfiles con más auge. Un perfil perfecto para aquellos/as que les gustan los retos y tienen una idea que les gustaría llevarla a la práctica. Para poder llegar a su final con éxito, necesitan un buen conocimiento del sector en el que se van a sumergir y todas las facilidades que les ofrecen las instituciones y/o sus obligaciones fiscales. Si estás interesado/a en emprender en el campo cultural con una empresa, te recomendamos este articulo de nuestro blog de gestión cultural: “¿Quieres montar tu empresa cultural?”.
  •  Profesional de las industrias creativas: un perfil de la Gestión Cultural muy amplio que engloba diversos puestos profesionales. Puede ser desde planificar, implementar, desarrollar, gestionar, diversos papeles en las industrias creativas tales como el campo del patrimonio, el arte, medios, diseño, servicios, servicios creativos, prensa, artes visuales… Si desde un inicio el nombre os ha parecido ajeno, os recomendamos la lectura de la “Guía UNESCO para el desarrollo de industrias creativas”.

¡Os deseamos mucho éxito en vuestra trayectoria profesional en la gestión cultural!

Continua llegint

Os deseamos un feliz verano con estas lecturas de gestión cultural

Desde el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG os deseamos unas felices vacaciones con unas recomendaciones lectoras relacionadas con la gestión cultural para enriquecer e inspirar vuestro verano. 

lecturas-gestion-cultural-para-el-verano

 

Para los que aprovecháis el verano para idear vuestro futuro, os proponemos:

pexels-photo-2

 

Entrevistas a tutores, codirectora y estudiantes del Màster de Gestión cultural para complementar vuestra visión sobre la gestión cultural y la formación en este campo:

¡Felices verano cultural!

os-deseamos-feliz-verano-cultural-gestion-cultural

Crònica de Cultura en transformació – Debats de l’APGCC

#gestiócultural

De l’abril al juny de 2017 es va celebrar el cicle de debats destinat a crear un espai de reflexió i diàleg entorn a interrogants que fan referència a la cultura: agents públics, cultura comunitària, gènere, ciutat, accés a la cultura… eren els temes protagonistes del cicle Cultura en tranformació.

Des de el Màster de Gestió Cultural UOC – UdG consderem molt necessàries per a la cultura l’organització d’aquestes activitats com també la seva participació. Volem que la riquesa d’aquestes sessions perduri i segueixi el seu curs transformador. És per això us compartim la crònica de l’APGCC de les 4 sessions del cicle Cultura en transformació.


CRÒNICA CULTURA EN TRANSFORMACIÓ | APGCC


cultura en transformacio debats apgcc cronica

Avaluació Planters de ConArte Internacional + Documental

ConArte Internacional és una entitat sorgida l’any 2013 a Girona, de la col·laboració entre la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona i ConArte Mèxic. El seu objectiu és treballar en diferents projectes d’educació i empoderament de joves, nens i nenes a través de les arts a les escoles públiques. Per això, el projecte “Planters” de ConArte Internacional s’estableix com un programa bianual d’educació per als cursos escolars 2014-2015 i 2015-2016 en 5 escoles i 3 instituts de Salt, Torroella-L’Estartit i Figueres.

Us  presentem a continuació l’Avaluació d’Impacte ‘Planters’, projecte que ha permès mesurar els aspectes més rellevants. Els efectes generats son rellevants i afecten a qüestions com la qualitat educativa, la cohesió social, l’interculturalitat i la participació en la vida cultural. Tots aquests eixos s’han treballat a través de la presència regular d’artistes als centres educatius, la creació i assistència a espectacles artístics i la participació en trobades i festivals.

els-planters-conarte-internacional-gestio-cultural-gemma-carbo

PLANTERS – ConArte Internacional

Juntament amb l’avaluació s’ha realitzat el documental “Planters” que recull les opinions i experiències dels alumnes, professors, directors, artistes i gestors del projecte. El projecte “Planters” es continua realitzant actualment a 9 centres educatius de la Província de Girona.

El podreu veure aquí:
PLANTERS DOCUMENTAL
https://www.youtube.com/watch?v=UjW8GSf_6Qo&t=1s


Gemma Carbó
Presidenta ConArte Internacional
Co-directora Máster Gestió Cultural de la UOC

Suspenso en cultura – Informe sobre el Estado de la Cultura en España 2017

Gestión cultural

Informe sobre el Estado de la Cultura en España Igualdad y diversidad en la era digital

Informe sobre el Estado de la Cultura en España – Igualdad y diversidad en la era digital

Este mes de abril se hizo público el Informe sobre el Estado de la Cultura en España del 2017 elaborado por el Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas. El informe de este año se ha centrado en la en la igualdad y la diversidad en la era digital.

“Tenemos, pues, la materia prima para ser una gran
potencia cultural y, sin embargo,
no lo somos.”
Nicolás Sartorius

Este informe constata algo que ya sospechábamos y las cifras corroboran: la crisis aún está presente en el sector cultural. Tanto los presupuestos, los recortes, la cantidad de puestos de trabajo, el incremento de la desigualdad de género en la creación, consumo y mercado cultural… nos muestra un escenario desalentador. No sólo nos alerta de las prácticas negativas llevadas a cabo que desfavorecen la cultura, también nos indican con una cifra alarmante: seguimos suspendiendo en cultura. La clasificación ha ido de bajada desde 2011 (con el justo aprobado de 5,1) a la actualidad, 2017, con un 4,4.

Informe sobre el Estado de la Cultura en España Igualdad y diversidad en la era digital

Con una interesante introducción, el informe se divide por una Primera parte bajo el título “Igualdad y nuevas políticas culturales” y una Segunda parte “Evolución de los grandes sectores culturales”. Enrique Bustamante, coordinador del proyecto, también señala propuestas de actuación, acciones que el Gobierno no había contemplado. Desde el Máster de Gestión Cultural os invitamos a leerlo:

Informe sobre el Estado de la Cultura en España | Igualdad y diversidad en la era digital

“Parece mentira que sea necesario afirmar que
los creadores deben poder vivir de su trabajo”
Nicolás Sartorius

Informe sobre el Estado de la Cultura en España Igualdad y diversidad en la era digital

 

La necessària participació dels professionals de la cultura i la ciutadania | APGCC

“La cultura, un cop més, està sent utilitzada com a cartera d’intercanvi,
com un afegit a les polítiques públiques, com una àrea de segona.”
APGCC

 

Arran dels diversos nomenaments esdevinguts en els darrers mesos i les decisions preses per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya (APGCC), ha publicat al seu blog un article relatiu a la participació dels professionals i la ciutadania en les polítiques culturals, i en els mecanismes de selecció i nomenament de càrrecs públics relacionats amb el sector cultural.

noticia-1481541874Aquestes disconformitats presentades és una crida/manifestació a la transformació de les múltiples pràctiques sobre concursos, processos de selecció i polítiques culturals que es reprodueixen de forma normalitzada en la cultura i, que no beneficien el sector, més aviat, tot el contrari. És per això que des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG volem fer ressò d’aquesta iniciativa de l’APGCC en defensa de les bones pràctiques del sector cultural, que inclou els professionals de la cultura en aquests processos de selecció i reivindica la participació ciutadana en les polítiques culturals.

“Com a treballadores i treballadors de la cultura, creiem que són necessàries polítiques culturals de llarga mirada, articulades i consultades amb el sector que els donarà vida i amb la ciutadania, i dotades dels recursos necessaris per a dur-les a terme.”

Podeu llegir-lo sencer al blog de l’APGCC: