Fundació Palma Espai d’Art

Consens de les Arts visuals amb l’Ajuntament de Palma

La setmana passada, l’Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears AGCIB fou partícip de la presentació de la tasca que tot el sector d’arts visuals ha realitzat durant el mes de maig per a la modernització de la Fundació Palma Espai d’Art.

Fundació Palma Espai d'Art

Diari Última Hora | Fundació Palma Espai d’Art

Aquesta presentació llançava tres documents cabdals per a la “modernització” de la fundació:

  • Recomanacions del Sector per al Patronat
  • Línies estratègiques de futur, que hauran d’inspirar tots els projectes de direcció que es presentin.
  • Bases de convocatòria per al nou director/gerent.

Aquesta nova línia implica que artistes, comissaris, crítics, acadèmics… tenen una representació del 49% en el patronat d’Espais d’Art. L’actual directora general de Cultura, Francesca Niell, va informar al aprovar els documents seria necessari reforç de personal en algunes àrees.

Totes les associacions professionals participants (inclosa la AGCIB) a les taules de treball amb la Regidoria de l’Ajuntament de Palma, varen destacar el treball exhaustiu, professional i de construcció per al bé de la Fundació Palma Espai d’Art.

És una primera passa en un nou model de gestió cultural que pretén modernitzar la gestió de tres centres culturals de referència en el món cultural palmesà: Casal Solleric, Casal Balaguer i Centre d’Art i Creació Ses Voltes.

Seguirem informant de les interessants novetats del projecte…

Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears | AGCIB

#Quèllegeixo: llibres sobre polítiques culturals i gestió cultural | Interacció

Llibres de gestió cultural i polítiques culturalsAquest mes INTERACCIÓ ha engegat una campanya a twitter per saber quins llibres i/o articles sobre gestió cultural i polítiques culturals que esteu llegint i recomanaríeu. Des del Màster Gestió Cultural UOC-UdG hem volgut participar en aquesta iniciativa, i hem fet un recull dels llibres que compartirem amb l’etiqueta #QuèLlegeixo amb @interaccio. Us animem a participar-hi!

Paola Marugán recomana:

Manual de Emergencia las Artes Escénicas

Estética de lo performativo

 

 

 

 

 

Jordi Baltà, secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, recomana:

Cultura y desarrollo: un compromiso para la libertad y el bienestar

  • Últimament ha rellegit The Wow Factor, d’Anne Bamford, informe mundial sobre educació artística.

Who factor

Gemma Carbó (coddirectora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals) està llegint en aquests moments:

Gestión Cultural y desarrollo: claves del desarrollo

Des de l’equip docent recomanem una lectura que no pot faltar en aquest 2016:

ASSIGNATURA PENDENT converses sobre educació política y cultura

Us desitgem bones i culturals lectures!

Què necessitem per a ser destinació cultural de referència?

La Basílica de Santa María de Alicante es la iglesia más antigua de la ciudad, construida en estilo gótico entre los siglos XIV y XVI. La portada es una muestra del barroco, siendo el conjunto escultórico obra de Juan Bautista Borja

La Basílica de Santa María de Alicante es la iglesia más antigua de la ciudad, construida en estilo gótico entre los siglos XIV y XVI. La portada es una muestra del barroco, siendo el conjunto escultórico obra de Juan Bautista Borja

En David Giner, col.laborador docent de Turisme cultural del Màster, ha publicat una columna al diari El Mundo on planteja que cal tenir per esdevenir una destinació turística de referència. Deixem que ens ho expliqui ell mateix.

Es parla molt sovint del paper de la cultura com a element revitalitzador o diferenciador de molts espais des del punt de vista turístic. Per a tots nosaltres els recursos culturals de la nostra terra són un atractiu de gran valor i estima, i normalment pensem que la resta els ha de percebre i valorar igualment. En canvi, el visitant no sempre respon així. El turisme no evoluciona seguint les mateixes directius que ens agradaria i la opinió i els gustos de la demanda turística no sempre coincideixen amb els nostres com a població local.

Aquesta bretxa és un dels grans reptes als que els gestors i dinamitzadors turístics culturals s’enfronten a diari: posar en valor nous recursos, generar valor i atractiu turístic i aconseguir que la demanda els consumeixi, no sempre és tan senzill ni dona resultats de manera tan immediata con ens pensem. I més quan la tradició turística dels territoris es troba molt associada a l’aprofitament i especialització al voltant d’altres recursos, tot i que el potencial turístic de la cultura és evident i encara, en termes generals, per aprofitar.

Però, què poden fer les destinacions turístiques en aquesta situació? Quina és la situació que travessen els recursos culturals en destinacions consolidades? Un exemple ben interessant és el cas de la Comunitat Valenciana que s’analitza en el següent article: “Què necessitem per a ser destinació cultural de referència?