10 Perfiles profesionales de la gestión cultural

#gestioncultural

¿A qué se dedica un gestor cultural? Anteriormente analizábamos qué es un gestor cultural tras observar que bajo el citado nombre había algunas confusiones en el marco profesional y su definición. Hoy queremos dedicar, desde el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG, un espacio en el campo profesional del gestor cultural de un modo práctico. Está información es útil para muchos de los recién titulados que tienen claro que se quieren dedicar a la gestión cultural pero no saben en qué campo específico, o bien, aquellas personas que son gestores culturales y quieren reinventar su trayectoria profesional hacia un nuevo territorio.

a-que-se-dedica-un-gestor-cultural-gestion-cultural-salidas-profesionales

Si bien hay distintas especificaciones dentro las salidas profesinales de la gestión cultural, existen perfiles en la ocupación que son los más solicitados. A continuación hacemos un repaso de las salidas más destacas para aquellos que se quieren dedicar profesionalmente, que son las que tenemos presentes en el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG.

Salidas profesionales de la gestión cultural:

  • Asesor cultural: profesional de la cultura que conoce las disciplinas y actividades del sector que tiene como función aconsejar (con propuestas de calidad) a los clientes en referencia a la toma de decisiones.
  •  Director de eventos culturales: profesional de la cultura que se dedica a  diseñar y producir la realización de eventos tales como inauguraciones, espectáculos, exposiciones… en representación a una empresa o institución. Su campo de trabajo transita entre las propuestas creativas como la gestión y organización de las acciones derivadas para producción del evento.
  • Gestor de derechos: profesional de la cultura que ofrece un servicio de consultoría a artistas, creadores, empresas, instituciones… del sector cultural sobre la protección y defensa de sus derechos con el fin de trabajar sobre la propiedad intelectual, licencias culturales, derechos de emisión y actividades derivadas.

salidas-profesionales-gestion-cultural-trabajo-cultura

  •  Responsable de contenidos de creación: su función es investigar, conceptualizar i desarrollar la creación y los contenidos culturales en base a unos objetivos fijados y según las preferencias del cliente. Su perfil encaja en empresas, instituciones o en el campo docente.
  • Responsable o técnico de márqueting, comunicación y cultura: Los gestores culturales que se dedican al marketing cultural analizan e identifican las necesidades sociales del sector con el fin de proponer/desarrollar propuestas que aporten la solución al cliente que les contrata. La mayoría de los objetivos tratan de un proceso estratégico y herramientas de acción en la comunicación que de un retorno social/económico a los retos planteados en empresas y/o instituciones.
  • Técnico para museos y organismos culturales: su papel se desarrolla principalmente en el diseño de propuestas de actividades culturales y/o educativas en el campo de los museos o equipamientos culturales. Sus propuestas se basan en la estrategia previamente diseñada por el museo que marca unos objetivos en la anualidad o en un período concreto y siempre estarán en consonancia con el público objetivo del lugar. Habitualmente la meta última es acercar el arte y la cultura a los jóvenes o a la ciutadania.
  •  Consultor dedicado al mundo de la cultura, el turismo y el patrimonio: El turismo, la cultura y el patrimonio pueden ser fuertes aliados. El consultor que combina estas tres especialidades, tiene por función ofrecer un servicio en el que plantea consejos, resoluciones y sugerencias acerca del campo citado a base de propuestas y resultados. Como buen conocedor del mercado, su profesionalidad integra la innovación y la creatividad para los objetivos de las empresas e instituciones.
  •  Investigador y docente en el ámbito de la gestión cultural: El perfil del investigador y docente está estrechamente ligado al campo académico. Sus funciones principales serán el desarrollo con profundidad de un campo de la cultura/gestión cultural concreto bajo las demandas de una universidad y/o la práctica docente del terreno en que se haya especializado.
  •  Emprendedor cultural: este es uno de los perfiles con más auge. Un perfil perfecto para aquellos/as que les gustan los retos y tienen una idea que les gustaría llevarla a la práctica. Para poder llegar a su final con éxito, necesitan un buen conocimiento del sector en el que se van a sumergir y todas las facilidades que les ofrecen las instituciones y/o sus obligaciones fiscales. Si estás interesado/a en emprender en el campo cultural con una empresa, te recomendamos este articulo de nuestro blog de gestión cultural: “¿Quieres montar tu empresa cultural?”.
  •  Profesional de las industrias creativas: un perfil de la Gestión Cultural muy amplio que engloba diversos puestos profesionales. Puede ser desde planificar, implementar, desarrollar, gestionar, diversos papeles en las industrias creativas tales como el campo del patrimonio, el arte, medios, diseño, servicios, servicios creativos, prensa, artes visuales… Si desde un inicio el nombre os ha parecido ajeno, os recomendamos la lectura de la “Guía UNESCO para el desarrollo de industrias creativas”.

¡Os deseamos mucho éxito en vuestra trayectoria profesional en la gestión cultural!

Continua llegint

“Les pràctiques del Màster de Gestió cultural m’han permès accedir a una oportunitat de treball”

Entrevista a Marc Francesch Camps


Estudiant del Máster Gestión Cultural UOC – UdG.
Pràctiques de gestió cultural a la Càtedra UNESCO
de Polítiques Culturals i Cooperació

  • Qui ets, a què et dediques, quina és la teva trajectòria acadèmica…

Sóc nascut a Tordera, un poble a mig camí entre Barcelona i Girona. Vaig estudiar la llicenciatura d’Història a la Universitat de Girona, al llarg de la qual vaig adquirir la sensibilitat i l’interès per la gestió del patrimoni cultural. A partir d’aquí va ser quan vaig optar per cursar el Màster de Gestió Cultural de la UOC, la tardor del 2014. A l’haver arrencat ja el curs, jo em vaig incorporar a la primavera de 2015, optant per repartir-me el curs en dos anys per poder compaginar les assignatures amb la meva feina de forma més còmoda, motiu pel qual ara he entregat el Treball Final, dos anys després. Actualment treballo al Museu d’Història dels Jueus, a Girona, on desenvolupo tasques d’acció cultural i educativa, administratives i d’atenció al públic; d’altra banda, també treballo a la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la UdG, on, a través de les pràctiques del Màster, vaig trobar una oportunitat de feina molt engrescadora, desenvolupem projectes vinculats a cultura i educació, tant a través de les arts com del patrimoni, però també serveis d’assessorament, avaluació i formació en els camps de polítiques culturals i desenvolupament, per posar només alguns exemples.

practiques gestio cultural practicas gestion cultural master

Marc Franscesch Camps – Estudiant Màster Gestió Cultural UOC – UdG Pràctiques – Imatge de Albert Gisalló

 

  • Per què vas decidir fer les pràctiques de gestió cultural a la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació?

Vaig optar per la Càtedra per la tipologia de projectes que desenvolupen, els quals, tot i partir d’una base acadèmica, sempre tenen molta proximitat amb l’aplicació pràctica, de manera que et permet treballar de forma molt realista i, sobretot, que cada dia sigui un aprenentatge continu.

 

  • Què ha canviat en tu abans i després de fer les pràctiques de gestió cultural? Què t’ha aportat fer-les?

He de reconèixer que les pràctiques són essencials en el màster, ja que et permeten viure una gran quantitat d’experiències i aprenentatges que no podem adquirir a través dels materials que se’ns proporcionen. En aquest sentit considero que l’aprenentatge fruit del període de pràctiques és molt superior al que he après a totes les assignatures, ja que m’ha permès madurar en aspectes professionals com la presa de decisions, organització i coordinació de diverses tasques, el treball en equip, la posada en pràctica de certes metodologies de recerca, tenir cura d’aspectes logístics o treballar en base a un cronograma, , entre molts altres detalls.

Al llarg de la meva estada de pràctiques, el projecte central va ser l’avaluació d’impacte d’un projecte educatiu que duia a terme la Red de Juderías de España en tres municipis catalans: Besalú, Castelló d’Empúries i Girona. Aquest projecte educatiu fomenta l’aproximació dels joves de 2n d’ESO al patrimoni jueu de les seves poblacions, tot estudiant-lo des de diverses perspectives (història, cultura, música, gastronomia, tradicions, religió, etc.). Les tasques desenvolupades van ser: observacions de les activitats, coordinació d’altres companys que van donar suport en les observacions, entrevistes amb docents responsables dels diferents grups i amb els membres de l’entitat organitzadora, recopilació de dades estadístiques, processament de tota la informació recollida i redacció de la diagnosi i les conclusions.

Així mateix, vaig tenir ocasió de participar en una trobada de la Xarxa ENO (European Network of Observatories in the field of Arts and Cultural Education), de la qual la Càtedra és membre i que va ser la seu d’una reunió dels membres de la xarxa a inicis de juny. En aquest cas, primerament vaig prendre part en l’organització de tots els detalls logístics de la trobada, mentre que durant els tres dies que va durar vaig poder assistir a totes les xerrades i reunions que es van organitzar, tenint ocasió de presentar breument alguns dels projectes que hi havia en marxa a la Càtedra.

Puntualment, vaig participar en altres projectes donant suport en tasques com elaboració de mapes, preparació de materials per a uns seminaris, o aportant continguts per pujar al web i les xarxes socials de la Càtedra.

 

  • Quin valor té aquesta experiència per a tu?

Més enllà de les tasques que he explicat anteriorment, he de destacar que he tingut la sort de poder seguir treballant a la Càtedra, de manera que puc dir que les pràctiques m’han permès accedir a una oportunitat de treball que no hauria aconseguit de ben segur sense les pràctiques de la UOC. Pel que fa a l’experiència en si mateixa, vull destacar la facilitat amb què una estada de pràctiques (al lloc adequat) et permet ampliar perspectives i et dóna una formació professional més transversal.

  • T’imaginaves que conseguiries aquestes pràctiques en el moment de fer el màster?

Coneixia l’existència de la Càtedra i ja tenia en ment demanar la possibilitat de fer-hi les pràctiques del màster. Tot i això no m’esperava aconseguir treballar-hi ni tampoc em podia imaginar totes les vessants de les polítiques culturals amb les que podria treballar.

  • Per aquells que els agradaria fer pràctiques de gestió cultural i no saben com aconseguir-les, quins consells els hi donaries?

Els recomanaria que primer pensin en quins objectius professionals es plantegen. Tot seguit, que cerquin quines institucions o empreses creuen que els poden permetre realitzar una estada de pràctiques profitosa envers aquests objectius. Finalment, que no dubtin a preguntar sobre la possibilitat de fer una estada de pràctiques, encara que no hi hagi cap precedent de contractes de pràctiques entre la UOC i l’empresa/institució.

 

  • Quins plans de futur tens respecte la professió de gestió cultural?

Doncs ara per ara, seguir aportant tot el que pugui en les dues feines que tinc, en les quals aprenc dia a dia. Possiblement en futur m’agradaria encarar-me més a l’àmbit de les polítiques culturals, de manera que no descarto fer el doctorat. En tot cas, ara toca celebrar haver acabat el màster!

La meva experiencia de pràctiques del Màster en Gestió Cultural a “Jarit”

Per Laia Anguix, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG.

En el període comprès entre el 29 de març i el 29 d’abril de 2016, vaig realitzar les pràctiques del Màster en Gestió Cultural de la UOC-UdG en l’Associació Civil Jarit, especialitzada en migracions, convivència i mediació intercultural. La meua tasca en l’associació es va centrar principalment en la redacció del projecte “Tametut”, que utilitzava l’art com a eina de sensibilització de la societat valenciana sobre el paper de les dones en els objectius de desenvolupament sostenible, encara que també vaig col·laborar en el funcionament quotidià de les activitats culturals de l’associació i en la preparació del projecte cultural “A les balconades”, consistent en intervencions artístiques en les balconades del barri de Russafa, i vaig participar en reunions amb col·lectius d’;artistes i associacions de migrants.

practicas master gestion culturalJarit (amic en llengua wolof) és una associació creada en 1996. El seu objectiu principal és la sensibilització a la ciutadania, promocionant la interculturalitat i potenciant actituds solidàries i respectuoses per a una convivència en la diversitat. Jarit se situa en el carrer Buenos Aires, en el barri valencià de Russafa, zona que tradicionalment ha acollit a un alt percentatge de població migrant.

L’associació ofereix, tant a aquestes persones com a les autòctones, eines perquè la convivència entre les diferents cultures siga un èxit. A través de dinàmiques lúdiques, culturals, socials i formatives, fomenta les actituds positives en la lluita contra el racisme i la discriminació, que s’originen en la por al desconegut i al diferent.

De la meua experiència de pràctiques, puc ressaltar que, si bé el projecte “Tametut” no va arribar a estar conclòs a temps per a la seua presentació a la convocatòria de subvencions de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació (Generalitat Valenciana), trobe el conjunt com una experiència molt positiva, a través de la qual vaig poder ampliar el concepte de Gestió Cultural que havia tingut fins al moment, a més de conèixer noves formes de treball en el sector cultural, i establir contacte amb una associació vitalista i implicada en la construcció d’una societat més solidària, i amb un grup de persones els valors de les quals i experiència han suposat una aportació important a la meua formació.

Podeu conèixer més detalls de les activitats de Jarit ací: www.jarit.org/
Si vos interessa el projecte “A les balconades”, vos recomane aquest enllaç.

Pràctiques de gestió cultural a “L’animal a l’esquena”

Corderos_2007 1776Per Maia Kanaan, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG

Un cop acabades les meves pràctiques a L’animal a l’esquena, em disposo a fer un petit resum d’aquesta experiència. Per aquells que no ho coneguin, es tracta d’un centre de residències de creació d’arts escèniques on el cos és l’element de reflexió i treball, que està situat al Mas Espolla de Celrà (Girona). Va ser impulsat per María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de la companyia de dansa Mal Pelo, a partir de la seva necessitat d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors. Per tal de fer-ho possible, L’animal a l’esquena ofereix un espai per a portar a terme residències d’arts escèniques, i donades les característiques de la seva ubicació geogràfica, s’ofereix la possibilitat de treballar tant a la nau-estudi com en els camps i boscos dels voltants. L’objectiu principal del centre, doncs, és teixir vincles i connexions entre els creadors, els pensadors i el públic, per tal de convertir-lo en un indret d’investigació de la pràctica artística, i prenent com a punt de partida el cos. Les seves línies de treball giren al voltant de la creació d’arts escèniques, el diàleg i intercanvi, la formació, la difusió i exhibició, així com la documentació i arxiu del material que van generant, tant el centre de residències com la companyia de dansa.

Continua llegint

Cultura i pràctica: una dualitat latent

La pràctica de la gestió cultural és essencial per entendre com funciona el sector.  Ajuda a identificar els reptes que ens podem trobar com a gestors culturals tan en institucions de caràcter públic, com de caràcter privat  o associatiu. Per tant la teorització sobre la cultura i la pràctica de la mateixa han de contemplar-se com un tàndem indestriable, necessari a l’hora d’imaginar qualsevol futur en la gestió de la cultura.
Practicas gestion cultural
Aquest semestre acadèmic que finalitzem hem tingut 24 estudiants que han desenvolupat les seves pràctiques de forma presencial en diferents institucions. Com sabeu aquestes pràctiques es poden triar d’ un catàleg que oferim des del Màster de gestió Cultural UOC-UdG o poden ser proposades per part dels estudiants acomplint uns mínims requisits.

Entre les institucions que han acollit estudiants aquest semestre hi ha departaments i regidories de cultura de diferents ajuntaments, com el de Manresa, Gavà, el Prat, Vilafranca i Tortosa. També hi ha fundacions, com la Fundació de la Comunitat Valenciana Auditori Teulada Moraira, Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Fundación Amantes de Teruel, i la Fundació Rafael Masó. Finalment han participat estudiants que han desenvolupat les seves pràctiques a institucions publiques i privades de caràcter divers, com Liberdrac Llibreria, L’Animal a l’esquena, Nau Coclea, Modiband i  Lúdic 3, entre d’altres.

Des d’aquí volem felicitar a tots els estudiants i les institucions per fer d’aquest programa de pràctiques presencials tot un èxit.
Moltes gràcies!

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG | Gestió Cultural

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG és fruit d’un acord establert l’any 2000 entre la UNESCO i la Universitat de Girona, amb l’objectiu d’impulsar una iniciativa internacional en el camp de la cultura, complementant altres accions de cooperació dutes a terme des de la Universitat.Càtedra Unesco, Gestió Cultural, polítiques culturals

Les principals accions que s’hi duen a terme estan vinculades a la gestió cultural, polítiques culturals internacionals i territorials, polítiques educatives, formació de capital humà, cooperació al desenvolupament i diversitat cultural.

Actualment, la Càtedra es troba immersa en diversos projectes que engloben un ampli ventall de tipologies. Enter elles:

  • El desenvolupament i seguiment del projecte REC, iniciativa impulsada des de la Càtedra, InterArts i Arrels Urbanes, amb la qual s’ha treballat amb joves en risc d’exclusió social a través de les arts, a la vila de Salt.
  • Avaluació del projecte educatiu Benjamin de Sefarad, iniciativa de Caminos de Sefarad – Red de Juderías de España, en col·laboració amb diversos centres escolars d’educació secundària de l’estat espanyol.
  • Projecte de planificació cultural de Guinea-Bissau, en col·laboració amb l’Associació Ajuda de Desenvolvimento do Povo para Povo Guinea-Bissau, incloent la realització d’una cartografia cultural de l’estat, formació als gestors culturals del país i planificació estratègica cultural.
  • Juntament amb JASS Mesomèrica, entitat amb presència a Mèxic, Guatemala, Hondures, Costa Rica, Panamà, Nicaragua i El Salvador. Realització d’un recurs educatiu online que recull i sistematitza tots els coneixements i experiències adquirits a través del Curso Mesoamericano de Formación en Liderazgo Estratégico para Mujeres Indígenas y Rurales en Defensa de sus Derechos.
  • Fruit de la voluntat d’acostar la cultura i les arts a l’educació, el 2014 va néixer l’Associació ConArte Internacional, com a resultat de les relacions entre la Càtedra i ConArte Mexico, entitat que treballa en projectes d’educació a través de les arts escèniques i la música. ConArte està liderant el projecte Planters, a través del qual s’estan engegant activitats d’educació a través del teatre, la dansa i la música en diverses escoles de L’Estartit – Torroella de Montgrí, Salt i Figueres.

La Càtedra ofereix la possibilitat de realizar pràctiques de Gestió Cultural en el marc de les pràctiques presencials establertes en el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, una oportunitat de conèixer de primera mà el funcionament d’una institució, la tasca principal de la qual és la conceptualització, realització, aplicació, seguiment i avaluació de les polítiques culturals.

Pràctiques a la Central del Circ

L‘Andrea Hernàndez Brañas ha realitzar les seves pràctiques presencials a la Central del Circ i ens explica la seva experiència.

Perquè has volgut fer practiques presencials?

Tot i que per combinar-m’ho amb la feina em resultava complicat, vaig decidir realitzar les pràctiques presencials del Màster de Gestió Cultural ja que és una molt bona oportunitat per tenir un contacte directe amb el món laboral. Aquestes, no només et permeten aquest acostament sinó que esdevenen una plataforma per a donar-se a conèixer i establir contactes per a un futur. A banda, et permet aprendre de tots aquells professionals que hi treballen.

Sin título-1

Quina ha estat la teva experiència?

Les pràctiques les he realitzat a l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i han estat enriquidores tan a nivell acadèmic, professional i personal. He conegut gent que estima la professió i la seva feina i que veu en tota complicació i obstacle, una oportunitat. Realment, és una experiència fantàstica poder realitzar les pràctiques en una entitat, per tal de veure com funciona, les tasques que s’han de realitzar i com es duen a terme, conèixer la realitat del sector i de la cultura de primera mà.

Pel que fa als horaris, sempre se m’ha respectat i anteposat els meus horaris de feina als de les pràctiques. Gràcies a la seva comprensió i capacitat d’adaptació hem trobat un l’equilibri i he pogut realitzar-les el més còmode possible. És cert que, l’ideal és realitzar les pràctiques durant un període curt i concentrat per tal de poder abordar projectes sencers i més comprimits en el temps però la majoria de vegades per motius laborals i personals aquesta tasca esdevé complicada. Per altra banda, les tasques que he realitzat m’han estat consultades i explicades amb deteniment i sempre he tingut l’oportunitat de preguntat tot allò que no m’havia quedat clar. La meva opinió sempre s’ha valorat i tingut en compte així com les propostes i suggeriments.

 

Què recomanaries a un estudiant que vol fer el MGC

En el moment de realitzar les PAC’s de les diferents assignatures recomano que s’investigui i s’aprofundeixi en projectes reals que s’hagin realitzat amb anterioritat o en aquell mateix moment. L’estudi de casos és una font d’inspiració i esdevé la millor manera de conèixer la realitat cultural i formar-se com a gestors culturals.

Gràcies, Andrea.

Prácticas al Latino DC History Project

IMG_0947

La estudiante Yuli Marcela Guio Camargo, desarrolló sus prácticas presenciales en el Smithsonian Latino Center,  en la ciudad de Washington D.C (USA), donde trabajó específicamente en el Latino DC History Project.

Nos cuenta su experiencia en la siguiente entrevista:

¿Por qué has querido hacer prácticas presenciales?

Para mí, las prácticas presenciales desde un comienzo fueron la alternativa que me permitiría tener un equilibrio entre mi vida familiar, personal  y laboral con mis compromisos académicos. Es decir, sin que por mi compromiso de lograr estos últimos tuviera que movilizarme a otro país; incurriendo quizá en algunos gastos u obligaciones que se deben adoptar para cumplir cabalmente con esta importante asignatura.

Fue así como, tan pronto supe que los estudiantes de la UOC podemos hacer la práctica en nuestras ciudades de residencia, no tuve que preocuparme ni por esos aspectos personales ni por mi óptimo rendimiento como practicante.

Además, fue esta la oportunidad ideal para involucrarme en un proyecto con una importante organización cultural en la ciudad donde resido actualmente,haciéndome más conocedora de mi propio contexto territorial de interés y un poco más próxima a las instancias culturales donde continuaré desarrollando mi profesión como gestora cultural.

niños boanderas

¿Como ha sido tu experiencia?

Participé como practicante en el Latino DC History Project,  una iniciativa  desarrollada por el Smithsonian Latino Center,  en la ciudad de Washington D.C (USA),  con el fin de ?documentar, preservar y compartir historias de latinos/ as en las instituciones,  la cultura, la economía y la vida diaria de la capital de la nación.?

Las prácticas que desarrollé tenían dos propósitos principales, uno enfocado en  investigar el panorama de organizaciones culturales latinas en la ciudad (historia,caracterización, localización, etc) y, el otro, basado en gestionar información obtenida en la investigación sobre el contexto cultural latinoamericano en la ciudad para concretarla en una sola actividad: un mapeo digital. Con ambos objetivos se abordaron diferentes competencias académicas y profesionales, además de incluir campos del conocimiento y práctica basados en apoyo de comunicaciones como del ejercicio de interacción con actores externos a la institución de práctica.

¿Qué recomendarías a un estudiante que quiere hacer el MGC?

Mi mayor recomendación es que ellas y ellos sientan una gran motivación / pasión por esta materia, entonces tendrán oportunidades maravillosas. Algunas de estas: aprender, aplicar los conocimientos recibidos, compartir información, crear y desarrollar propuestas en equipo o diseñar proyectos que impulsen no solo la visibilidad y respeto por la cultura en sus diferentes manifestaciones, si no también que hacen parte de un campo práctico del conocimiento que genera cambios sociales importantes para cada contexto territorial.

Considero que el campo de la cultura es tan amplio, rico y participativo que desde nuestro ejercicio profesional podemos trabajar grandes proyectos en equipo e, incluso, liderarlos.

Muchas gracias, Marcela !

Pràctiques

En el Màster de Gestió Cultural UOC-UdG proposem una assignatura de pràctiques que ajuda a tots els estudiants a tenir un contacte directe amb el món professional de la gestió de la cultura.

Amb aquesta assignatura volem donar als estudiants la possibilitat de decidir quin tipus de pràctiques els hi convé més i sobretot com i a on les volen fer. Per tant hem dissenyat una assignatura amb dues modalitats diferents: les pràctiques virtuals, i pràctiques presencials ( amb opcions com les pràctiques de catàleg i les pràctiques de lliure elecció).

fira tarrega 2015

  • Pràctiques presencials: per a aquells estudiants que prefereixin fer les pràctiques a institucions culturals de forma presencial. Per a triar la institució que més s’adequa a l’estudiant d’acord amb les preferències, els interessos, la disponibilitat temporal i la ubicació territorial, oferim dos opcions.
  • Pràctiques de catàleg: oferim un catàleg de pràctiques presencials amb places de pràctiques a diferents institucions culturals del nostre país. En aquest catàleg s’hi troben les descripcions de les tasques que haurà de desenvolupar l’estudiant en cada cas.
  • Pràctiques de lliure elecció: també oferim la possibilitat que siguin els estudiants qui proposin la institució on fer les pràctiques. Per a fer una sol·licitud serà imprescindible haver contactat prèviament amb el centre i tenir la seva conformitat per a fer-hi les pràctiques.