Voleu crear la vostra pròpia empresa cultural?

#gestiocultural

Voleu crear la vostra pròpia empresa cultural? No sabeu per on començar? Teniu clares quines són les opcions més adequades? Per aquells/es que sabeu que voleu muntar una empresa cultural però us sentiu desorientats, aquí trobareu una petita guia realitzada per Taína López Cruz – Directora d’Alisis cultural i docent del Màster Gestió Cultural UOC-UdG – i, Centre Gestió: Consultoria i Assessoria fiscal.

Tal com adverteix IDESCAT[1], delimitar amb exactitud l’àmbit de les empreses culturals ens porta a la necessitat d’assumir certa flexibilitat a l’hora de delimitar fronteres, donat que la diversitat d’activitats que ens podem plantejar és àmplia, així com la transversalitat dels productes que ens podem arribar a imaginar. Seguint la proposta d’IDESCAT (tot i que podem trobar d’altres com la de ESSnet-Culture[2], UNESCO[3], etc.), entendríem que ens referim a entitats que porten a terme activitats econòmiques segons la següent llista de possibilitats (o dominis, tal com els anomena IDESCAT):

  • Patrimoni, arxius i biblioteques
  • Llibres i premsa
  • Arts visuals
  • Arts escèniques
  • Audiovisual i multimèdia
  • Arquitectura
  • Publicitat
  • Altres serveis relacionats amb la cultura
  • Activitats industrials relacionades amb la cultura

com-crear-la-teva-propia-empresa-cultural-de-la-idea-a-laccio-gestio-cultural

Com tota classificació, és possible que no sempre respongui a l’activitat que tenim en present o que no ens sigui fàcil encabir-nos en una sola categoria, en tant que la cultura en si mateixa es caracteritza per la seva constant evolució, de caràcter innovador i creatiu amb tendència cap a la intersecció. D’aquí que sigui necessari entendre tota classificació o definició que ens puguem trobar del concepte “empresa cultural”, des de la comprensió de la complexitat del nostre sector. Està clar que el que sí que ha d’estar definit en tots els seus extrems és allò que volem fer, produir, difondre, etc. Aquesta és l’ànima de tot el que vindrà després. És la base i ha de ser prou sòlida per suportar l’estructura que li vulguem donar, pertanyi a la classificació o categoria que sigui.

Feta aquesta advertència, està clar que en termes fiscals i jurídics la situació és ben diferent i trobem formes del tot específiques que ens obliguen a tenir molt clara la seva tipologia, el seu mecanisme de funcionament, les obligacions de cada possibilitat, etc. En el cas de formes com les de les associacions hi ha un coneixement més generalitzat, en ser una forma jurídica molt comuna en el nostre sector, però en el cas de les societats, per exemple, hi ha menys coneixement. Tenir aquesta informació és fonamental abans de decidir-nos fer el pas cap a encabir una activitat cultural en un tipus concret d’empresa.

Si ha arribat el moment en que tenim definida aquella activitat cultural o artística en la que volem posar tota la nostra professionalitat i el nostre cor i volem muntar una empresa a on encabir-la, cal fer-se immediatament la següent pregunta: quina forma jurídica em convé més?

 

Quina forma jurídica em convé més?

Continua llegint

Os deseamos un feliz verano con estas lecturas de gestión cultural

Desde el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG os deseamos unas felices vacaciones con unas recomendaciones lectoras relacionadas con la gestión cultural para enriquecer e inspirar vuestro verano. 

lecturas-gestion-cultural-para-el-verano

 

Para los que aprovecháis el verano para idear vuestro futuro, os proponemos:

pexels-photo-2

 

Entrevistas a tutores, codirectora y estudiantes del Màster de Gestión cultural para complementar vuestra visión sobre la gestión cultural y la formación en este campo:

¡Felices verano cultural!

os-deseamos-feliz-verano-cultural-gestion-cultural

¿Qué es un proyecto cultural? ¿Para qué sirve? Características

#gestioncultural

Aunque parezca una pregunta simple, su respuesta es más compleja y a veces se olvidan los puntos clave que lo definen: aquello que lo determina y lo hace útil. Desde el Máster de Gestión cultural UOC – UdG os compartimos algunas de sus características que responden a qué es un proyecto cultural y sus utilidades.

que es un proyecto cultural caracteristicas

 

  1. Es una herramienta de trabajo

Un Proyecto cultural es una herramienta de trabajo cuyo material es utilizado en el ámbito profesional de la Gestión cultural. Su uso es satisfactorio para crear, desarrollar, estructurar y organizar el objetivo por el que se trabaja. Su buena ejecución es favorable para conseguir con éxito el objetivo y para minimizar riesgos. Este es un instrumento que ayuda también al gestor cultural a la previsión temporal por periodos y la estructuración presupuestaria, clave para su realización y gestión. Un proyecto cultural no sólo se trata de una conceptualización, es también una metodología de trabajo unificada, y como herramienta de trabajo, será consolidada por medio del diseño y la elaboración.

  1. Es un medio para llegar a un fin

No tiene sentido por si solo. A veces se confunde el proyecto cultural con el objetivo y no es un fin en si mismo, sino el medio utilizado para lograr unos objetivos. Realizado para realizar. Es decir, tiene sentido su realización si luego se establece un seguimiento del mismo a partir de los puntos prediseñados para materializar su intervención.

que es un proyecto cultural caracteristicas

  1. Es un conjunto de decisiones definitorias

Un proyecto cultural, es, en parte, un conjunto de decisiones que le dan forma a partir de la determinación y materialización de las ideas, recursos, objetivos, contexto y condiciones. El proyecto cultural contiene toda la información necesaria para definir, entender y gestionar la intervención que se ha fijado llevar a cabo. Concreta, precisa, dirige y delimita la idea inicial para que sea posible. El conjunto de decisiones suelen estar desarrollas a partir de un equipo de gestores culturales, profesionales de la cultura. Aquí podéis ver como desarrollar un proyecto cultural. Para que un proyecto sea propiamente cultural, es necesario que se comprenda el proyecto como utensilio que está al servicio de las políticas culturales, teniendo presente que las decisiones estarán determinadas por los valores, prioridades, líneas de trabajo y resultados.

  1. Es una herramienta colectiva con diferentes versiones: es una herramienta de trabajo o una caja de herramientas

Jamás debe tratarse como un instrumento individualizado. Una proyecto cultural suele contar con un equipo de profesionales de la cultura para conseguir su objetivo. Debe ser una herramienta compartida con el equipo principal con el fin de lograr su éxito.

También debe tenerse en cuenta que según el interlocutor al que vaya dirigido el proyecto cultural, estará diseñado de un modo u otro. Si va dirigido a una institución, contará con otras características, más comunicativas y esquemáticas, haciéndolo un producto atractivo. Esta distinción de versiones estará definida con el fin de optimizar y conseguir el objetivo del proyecto cultural, que al fin y al cabo es realizarlo.

que es un proyecto cultural caracteristicas

  1. Un proyecto cultural contiene 4 grandes apartados

  • Un análisis exhaustivo del contexto en el cual se va a desarrollar la intervención que concluye con un diagnóstico de la situación previa a la ejecución teniendo en cuenta las políticas culturales del territorio.
  • La definición de los ejes principales que constituyen la forma, el sentido y la necesidad del proyecto cultural.
  • La producción y organización de los elementos de la gestión que harán posible que el proyecto cultural se lleve a cabo.
  • La evaluación dentro del esquema general del proyecto cultural.

Si os interesa saber como desarrollar un proyecto cultural y su presentación:

Cómo desarrollar un proyecto cultural

que es un proyecto cultural caracteristicas

Fuentes

Avaluació Planters de ConArte Internacional + Documental

ConArte Internacional és una entitat sorgida l’any 2013 a Girona, de la col·laboració entre la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona i ConArte Mèxic. El seu objectiu és treballar en diferents projectes d’educació i empoderament de joves, nens i nenes a través de les arts a les escoles públiques. Per això, el projecte “Planters” de ConArte Internacional s’estableix com un programa bianual d’educació per als cursos escolars 2014-2015 i 2015-2016 en 5 escoles i 3 instituts de Salt, Torroella-L’Estartit i Figueres.

Us  presentem a continuació l’Avaluació d’Impacte ‘Planters’, projecte que ha permès mesurar els aspectes més rellevants. Els efectes generats son rellevants i afecten a qüestions com la qualitat educativa, la cohesió social, l’interculturalitat i la participació en la vida cultural. Tots aquests eixos s’han treballat a través de la presència regular d’artistes als centres educatius, la creació i assistència a espectacles artístics i la participació en trobades i festivals.

els-planters-conarte-internacional-gestio-cultural-gemma-carbo

PLANTERS – ConArte Internacional

Juntament amb l’avaluació s’ha realitzat el documental “Planters” que recull les opinions i experiències dels alumnes, professors, directors, artistes i gestors del projecte. El projecte “Planters” es continua realitzant actualment a 9 centres educatius de la Província de Girona.

El podreu veure aquí:
PLANTERS DOCUMENTAL
https://www.youtube.com/watch?v=UjW8GSf_6Qo&t=1s


Gemma Carbó
Presidenta ConArte Internacional
Co-directora Máster Gestió Cultural de la UOC

“M’encantaria en 3 anys haver creat la Cerdanya Film Commission” Jordi Forcada, Premi Extraordinari UOC

M’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en
3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film
Commission i que ens copiessin arreu

Jordi Forcada Nicolau

Jordi Forcada Nicolau, autor del TFM de Gestió Cultural Cerdanya Film Commission i estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG, va rebre recentment un dels premis especials de graduació. Hem volgut parlar amb ell i conèixer més a fons qui hi ha rere aquest premi.

Jordi Forcada gestió cultural premi UOC

Jordi Forcada – Gestió cultural UOC – Autor de la imatge: David Roigé

  • Què a suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement? T’ho esperaves?

Per mi rebre el Premi Extraordinari ha estat una molt gran i grata sorpresa. Evidentment vas veient les bones notes i la dinàmica de tot el màster, que per sí mateixa et satisfà, però mai t’esperes un reconeixement d’aquest nivell per més que hagis treballat. Quan vaig rebre la notificació de part del Rector via correu electrònic vaig tenir un moment “Cristiano Ronaldo”, ho confesso. Pel que fa a la motivació, el que motiva de debò és l’aprenentatge i tenir oportunitats per poder desenvolupar sobre el terreny allò après en un alt grau, trobar-hi suport i reeixir en l’intent. Si el premi acaba ajudant en forma de “segell de qualitat” a l’hora d’assolir els reptes plantejats, benvingut sigui. Sota el meu criteri, per sí sol és un gran reconeixement a la feina feta però no una meta que a priori volgués assolir ja que hi ha moltíssims altres aspectes del màster que considero molt més importants i que m’hauria perdut si ho hagués enfocat des d’aquesta òptica. “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, sempre m’ha repetit des de que tinc ús de raó com un mantra el meu pare. Crec que és una bona reflexió final sobre aquest guardó i el futur.

  • Què creus que ha sigut el que t’ha portat a rebre aquest premi?

La cripticitat de les bases d’alguns premis és extraordinària, però en aquest cas està clar: les bones notes. Si hagués estat per la meva capacitat de marcar gols als meus irrenunciables partits de futbol sala dels dijous al vespre prop de la seu de la UOC ja us diria que no me l’haurien pas donat! Parlant més seriosament, sense treballar cada dia, ser constant, esforçar-se en complir els requisits plantejats i, sobretot, sense un molt necessari treball d’introspecció i reflexió sobre allò que fas més enllà del material que se’t proposa com a guia, estic convençut que no l’hagués pas rebut. La ferotge autocrítica i un inconformisme innat suposo que també hi ha ajudat.

  • Ens agradaria saber d’on véns, quina és la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’estudiar el Màster de Gestió Cultural.

Posats a despullar-se, fem-ho bé.

En primer lloc, sóc de Puigcerdà (Cerdanya), una comarca coneguda per ser el parc d’activitats de Barcelona, famosos també per haver fet cases (i vendre-les) a qualsevol camp potencialment urbanitzable destrossant el paisatge i per tenir una injusta fama de guanyar-nos bé la vida sense fer gaire res a costa dels no tan nombrosos ni ben classificats turistes, la majoria veïns discontinus o afiliats al Túnel del Cadí. No tan famosa és l’estadística d’universitaris que la comarca té i quants d’aquests poden treballar al seu sector a la pròpia comarca, per no parlar dels costos econòmics ingents i comparativament indignants que té enviar algú a estudiar a la universitat presencial en qualsevol facultat de Catalunya des d’allà dalt. Els pocs que ens ho hem pogut permetre acabem, en una gran majoria, com una espècie d’Expat interiors a Catalunya, fora de la terra que ens estimem, i a ningú li sembla importar massa aquesta situació.

Partint d’aquesta premissa, puc dir que tant la meva germana Anna com jo hem tingut molta sort, gràcies a dècades de treball dur tant dels meus padrins Joan i Sebastià, les meves padrines Montserrat i Lolita com dels meus pares Jordi i Maria Teresa, a qui els ho agraeixo profundament tot.

Professionalment, sempre he pogut donar un cop de mà a l’empresa familiar i la meva inquietud personal m’ha portat a iniciar i dirigir alguns projectes innovadors en l’àmbit cultural i social. Des de fa 8 anys sóc el vicepresident primer del Grup de Recerca de Cerdanya, de facto el Centre d’Estudis de referència de Cerdanya i un dels Centres d’Estudis de Catalunya més actius. Per altra banda, dirigeixo des de la seva creació el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya (cada agost) i del qual ja estic preparant la vuitena edició. També en el camp audiovisual, també dirigeixo la Cerdanya Film Commission, sens dubte l’eina on crec que podem incidir amb major grau en el desenvolupament econòmic i social de la comarca més enllà del monocultiu turístic i en la qual diposito enormes esperances en ares de l’interès general. Finalment, també porto a terme certa activitat freelance de consultoria en Administració i Direcció d’Empreses, principalment de l’àmbit cultural i audiovisual, i una certa activitat docent allà on se’m reclama i que és una de les meves passions.

Acadèmicament, la meva formació bàsica la vaig desenvolupar a l’Escola Vedruna de Puigcerdà i fou l’aleshores director, Àngel Maurell, qui a principis dels 2000 em va empènyer a buscar nous reptes acadèmics més enllà de la comarca malgrat les meves reticències inicials òbvies. Així, vaig poder estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova (vivint sol en una residència d’estudiants i tornant a casa cada cap de setmana, en un estat emocional complex per un teenager de poble) però que vaig saldar amb excel·lents resultats acadèmics i fins i tot alguns premis (de narrativa als Jocs Florals, a l’Olimpíada Química i MH al propi batxillerat). Així que amb aquest bagatge, en acabar vaig iniciar els meus estudis a la Llicenciatura de Física (Universitat de Barcelona), en un ambient on no m’hi vaig acabar de trobar mai a gust. Al cap d’un temps, certes circumstàncies a nivell personal em van portar a obrir un període d’introspecció i reflexió que em va conduir a prioritzar allò que em feia feliç i m’era útil, així que vaig decidir fer la inscripció al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la UOC, potser una de les decisions més encertades de la meva vida.

Aquí vaig descobrir un món nou, una mecànica d’estudi que em donava la possibilitat de ser genuïnament jo, de recuperar una eficiència, una motivació i una il·lusió que potser havia perdut una mica pel camí. Un necessita sentir-se activament útil per ser feliç i ho vaig retrobar amb la UOC.

  • Quin és el motiu que et va animar a fer el Màster de Gestió Cultural?

En el marc dels meus estudis d’ADE vaig desenvolupar el Pla d’Empresa sobre com plantejar una potencial “Cerdanya Film Commission” des del punt de vista empresarial. El fet de poder alhora mantenir una activitat emprenedora en el camp de la indústria audiovisual a la meva comarca em va portar inevitablement a cursar també el Màster en Gestió Cultural, uns estudis que m’han aportat sobretot ESPAI.

Un espai que he omplert de moltes coses però sobretot de temps per reflexionar sobre les meves idees –la Cerdanya Film Commission- i sobre com executar-les, així com també sumar-hi eines útils que m’han permès enfocar el core (nucli) de la iniciativa per poder amb audàcia saltar-me les limitacions que el statu quo pretén imposar-te constantment.

Si a tot això hi sumes un itinerari docent ple d’assignatures interessants i orientades al pràcticum, dirigides per bons consultors i bones persones, crec que fan un còctel prou llaminer com per no poder-s’hi resistir massa i, al final, haver aprofitat bé el temps i les oportunitats.

 

  • Quins són els teus pròxims objectius una vegada titulat?

Professionalment, m’encantaria poder aplicar amb tota la seva magnitud el projecte de la Cerdanya Film Commission, malgrat les dificultats i vaivens polítics que qualsevol cosa relacionada amb l’administració pública comporta i la miopia existent en qualsevol cosa innovadora que sorgeix del sector cultural, molt pitjor si surt de l’emprenedoria i no del propi sistema. A banda, m’agradaria algun dia poder col·laborar amb la pròpia UOC per tornar una part d’allò que m’ha aportat a la meva vida personal, ser-li també una mica útil.

Acadèmicament, no descarto seguir estudiant però el que m’agradaria és fer el Doctorat. Me n’he adonat que en aquest país falta reflexió sobre com es gestiona l’audiovisual i com de necessària és la figura del gestor en una Film Commission, no només en l’execució sinó molt principalment en la concepció de la figura i l’estratègia subjacent. Trobar un programa adient i l’oportunitat ja seran figues d’un altre paner i agrairé qualsevol suggeriment o proposta al respecte. Motivació no me’n falta pas!

  • A on t’agradaria estar d’aquí a 3 anys? A on t’imagines?

Bona pregunta però molt difícil de respondre. Crec que estarem on ens deixin estar. Crec que els mèrits personals ja no són percebuts per la societat amb la suficient amplitud de mires i objectivitat, fent del màrqueting o el políticament correcte una peça massa central del destí dels professionals.

El proteccionisme Trump-style és ben viu al nostre país i les disfuncions del propi sistema (com el sistema de pensions) tenen l’efecte colateral d’allargar la vida laboral en detriment de les oportunitats pels joves. Encara em considero jove, ni un cabell blanc en gairebé 32 anys té cert mèrit i me n’enorgulleixo, sempre queda bé a les fotos. Ara bé, no sóc massa optimista sobre el futur que ens espera, ni tan sols enfocant-nos en l’emprenedoria, ja que la cultura del pelotazo i de l’èxit ràpid està molt aferrada als fonaments de la nostra essència llatina.

Més que anomenar on em veig, m’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en 3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film Commission i que ens copiessin arreu; potser també col·laborant amb la UOC d’alguna manera (si em voleu!) i haver pogut fer el Doctorat en algun programa motivador i útil. Finalment, a nivell personal, em proposaria el repte de poder destinar part del meu temps a la meva prou desendreçada col·lecció de monedes i, si les lesions segueixen lluny, gaudint amb salut dels meus partidets de futbol amb els amics i família. Aquesta última, la pedra angular de la meva vida.

 Moltes gràcies per fer l’entrevista, et desitgem molts èxits!

Moltíssimes gràcies a vosaltres, seguiu amb empenta i esforç transformant la societat cap a un futur objectivament millor.

Jordi

Desarrollar proyectos culturales y su presentación | Gestión cultural

Para aquellos/as interesados/as en hacer un proyecto cultural o la presentación de proyectos culturales, os compartimos algunos puntos básicos que debe contener. Estos puntos forman parte de la entrada de Manual Atalaya “Diseño integral de proyectos culturales” de David Roselló, docente del Máster de Gestión Cultural UOC – UdG.

Para poder desarrollar los puntos del proyecto cultural que os detallamos al final, será necesario responder a algunas preguntas previas, indispensables interrogantes que clarificarán la dirección y el contenido del proyecto cultural. Estas preguntas que os compartimos seguidamente, son relativas a los distintos puntos básicos de cualquier proyecto cultural que quiera ser presentado.

Punto 1.

¿Qué? ¿De qué se trata? ¿Qué queremos hacer? ¿Por qué? ¿Qué queremos conseguir? Este será el fundamento de nuestros proyecto cultual. El cimiento que sustenta la idea que queremos desarrollar. La semilla esencial de toda propuesta.

Punto 2.

¿Para qué? y ¿Para quién? Quizá uno de los interrogantes más caprichosos. Es el constitutivo de la expresión cualitativa del proyecto. Esta pregunta también nos ayuda a definir los objetivos de esta apuesta cultural. Matiza el proyecto cultural y sus necesidades en el contexto territorial. Este punto obliga a investigar en el entorno y ver la competencia o el recorrido de proyectos culturales similares. A su vez, es un punto determinante para el público objetivo que va dirigido el proyecto cultural.

Continua llegint

Fundació Palma Espai d’Art

Consens de les Arts visuals amb l’Ajuntament de Palma

La setmana passada, l’Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears AGCIB fou partícip de la presentació de la tasca que tot el sector d’arts visuals ha realitzat durant el mes de maig per a la modernització de la Fundació Palma Espai d’Art.

Fundació Palma Espai d'Art

Diari Última Hora | Fundació Palma Espai d’Art

Aquesta presentació llançava tres documents cabdals per a la “modernització” de la fundació:

  • Recomanacions del Sector per al Patronat
  • Línies estratègiques de futur, que hauran d’inspirar tots els projectes de direcció que es presentin.
  • Bases de convocatòria per al nou director/gerent.

Aquesta nova línia implica que artistes, comissaris, crítics, acadèmics… tenen una representació del 49% en el patronat d’Espais d’Art. L’actual directora general de Cultura, Francesca Niell, va informar al aprovar els documents seria necessari reforç de personal en algunes àrees.

Totes les associacions professionals participants (inclosa la AGCIB) a les taules de treball amb la Regidoria de l’Ajuntament de Palma, varen destacar el treball exhaustiu, professional i de construcció per al bé de la Fundació Palma Espai d’Art.

És una primera passa en un nou model de gestió cultural que pretén modernitzar la gestió de tres centres culturals de referència en el món cultural palmesà: Casal Solleric, Casal Balaguer i Centre d’Art i Creació Ses Voltes.

Seguirem informant de les interessants novetats del projecte…

Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears | AGCIB