Cómo protege Francia la Cultura | Gestión Cultural

El ejemplo fracés porteger la Cultura Jordi Baltà Gestión CulturalHace pocos meses, el VIII Foro de Industrias Culturales presentaba “EL EJEMPLO FRANCÉS – Cómo protege Francia la Cultura” bajo el lema ¡Alerta! ¡Salvar la Cultura! Por un nuevo modelo cultural. Un informe que analiza los elementos principales que están presentes en el modelo de políticas culturales públicas de Francia. Este informe está elaborado en base la observación de estructuras, tendencias y las orientaciones políticas de los anteriores años, desde el 1959 a la actualidad.

Los objetivos de este informe son, principalmente, facilitar la comprensión de uno de los modelos más pensados y estructurados en Europa e identificar aspectos con potencial transferencia a las políticas culturales a España. Pese a las diferencias entre los marcos institucionales entre Francia y España, esta comprensión conlleva al fomento de la reflexión en favor de la cultura y por consiguiente, la posible transferencia de algunos elementos destacados en este análisis para las políticas culturales. Como se matiza en las conclusiones, no se trata de copiar o reproducir las estructuras, más bien de establecer una comprensión de los modelos de relación, de las ideas de fondo y algunas medidas concretas.

captura-de-pantalla-2017-02-08-a-las-17-30-44

A continuación destacamos de este informe algunas de las conclusiones deribadas de este exhaustivo estudio y os invitamos a leer este completo y profundo análisis sobre la protección de la cultura en Francia:

  1. El conocimiento especializado, la reflexión y la articulación de un discurso que cree en la importancia de la cultura para la calidad de vida y desarrolla políticas y programas acordes a ello.
  2. La noción de la cultura como derecho universal se encuentra de modo explícito o implícito en la base de las acciones en este ámbito, que implican reconocer la diversidad de expresiones culturales válidas en el espacio público de la cultura.
  3. Ejemplos de buenas prácticas en campos sobre los que el Estado español sí detenta competencias: sería el caso de las medidas en el terreno del mecenazgo, la legislación sobre el IVA o el fomento del acceso al crédito privado por parte de los agentes de las industrias culturales, por ejemplo.
  4. El elevado grado de transversalidad y colaboración interministerial. Ello es a su vez reflejo de la comprensión de las intersecciones entre la cultura y numerosos otros campos de la vida cotidiana y la institucionalidad (educación, participación ciudadana, relaciones internacionales, urbanismo, economía, etc.).
  5. El fortalecimiento de las estructuras existentes en el sector cultural, su trabajo en red y su implicación en marcos de debate y definición compartida de las políticas culturales.
  6. La existencia de infraestructuras culturales con recursos adecuados, el apoyo a la creación y la afirmación de objetivos a largo plazo en materia de política cultural sustentan un modelo que contribuye, según apuntan los estudios longitudinales, a incrementar las pautas de participación cultural de la ciudadanía y a fortalecer la aportación de los sectores culturales a la economía.

Este informe, realizado por Jordi Baltà, miembro de l’APGCC y docente del Máster de Gestión Cultural UOC, fue elaborado entre marzo y junio de 2016.

EL EJEMPLO FRANCÉS
Cómo protege Francia la Cultura

captura-de-pantalla-2017-02-08-a-las-12-14-01El informe nace de un encargo de la Fundación Alternativas y la Fundación Santillana y pretende transmitir y detectar aspectos que podrían inspirar la adopción de políticas públicas culturales y medidas en España.

captura-de-pantalla-2017-02-08-a-las-12-14-23

PÚBLICA 17: inspiración para todo el año

La semana pasada tuvo lugar en Madrid la séptima edición de PÚBLICA, la mayor cita anual de profesionales de la gestión cultural de las que se celebran en España, bajo el sugerente título de “Inspiración para todo el año”. Convocados por la Fundación Contemporánea en la histórica sede del Círculo de Bellas Artes, más de 700 participantes y ponentes -nacionales e internacionales- compartieron a lo largo de dos densas jornadas infinidad de ideas, reflexiones, experiencias, prospecciones de futuro y, por qué no decirlo, también algunas dudas.

banner800x532px_corr
En PÚBLICA17 pudimos disfrutar de nuevos formatos, como la presentación de ResetCultura por parte de Pepe Zapata, de Teknecultura, sobre tendencias por venir, y de otros ya consolidados, como 10×10 Pública, donde anualmente se premian las 10 propuestas más innovadoras en el ámbito de las start-ups culturales. Se habló, entre otros temas, de la relación entre cultura y medios, de financiación cultural, de la cultura como servicio público y la accesibilidad a la misma de colectivos tradicionalmente marginados. Y, claro está, de creación de públicos y digital.

Mencionaremos brevemente algunas de las aportaciones más interesantes en nuestra opinión. Xavier Obach, director de ¡Atención Obras! en La2, resaltó que la lógica del creador -discurso, originalidad, evolución- no coincide con la lógica de los medios -espectacularidad, notoriedad, “lo visual”. Pepe Zapata remarcó la necesidad de una visión analítica y marquetiniana de la gestión cultural. Por su parte, Juan Mezo, miembro fundador de la Asociación Española de Fundraising, advirtió que “hay principios irrenunciables… y otros negociables”: antes de empezar a negociar sobre financiación establece una lista de los segundos, la tendrás que utilizar.

Tomás F. Flores, director de Radio 3 -radio pública de autor- enfatizó la importancia de la creatividad en tiempos de escasez. Por lo que respecta al digital, se habló y mucho del cambio de paradigma provocado por la irrupción de la tecnología. Muy interesante en este sentido la presentación de Louise Cohen, gestora de redes y contenidos digitales en la Royal Academy. Por último, Oliver Scheytt, gestor cultural, dio una lección magistral sobre cómo gestionar la cultura de manera estratégica y a la vez apasionada.

En cuanto a las dudas o dilemas culturales, la influencia de la ideología política y de la “soberanía” del público en las programaciones artísticas fue el gran issue de las jornadas. Porque como bien dijo un participante: “la cultura es dilema porque los dilemas son parte de la cultura”.

Alex Salvador
Director Culture&Biz – Alumno del MU Gestión Cultural UOC (2017)

Podéis leer el post original completo en
http://sinfoniaempresarial.blogspot.com.es/2017/02/publica-17-notas-inspiradoras.html

 

Informe diagnòstic de les arts escèniques aplicades a Catalunya

Observatori de les arts escèniques aplicades. Comunitat, educació i salutJordi Baltà, secretari de l’APGCC i docent col·laborador del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, va publicar, juntament amb Eva Garcia, l’informe sobre el diagnòstic de les arts escèniques aplicades a Catalunya. L’informe, impulsat per l’Observatori de les Arts Escèniques Aplicades i l’Institut del Teatre, se centra principalment en el teatre i la dansa, i també s’hi aborden qüestions relacionades amb el circ o la música. Aprofundeix en l’actualitat de les entitats i institucions relacionades amb aquest camp i ofereix especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest document s’analitzen diversos aspectes de les arts escèniques, com ho són les fortaleses, les debilitats, la creació, les tendències, la difusió, el treball en xarxa… amb la finalitat de proporcionar l’orientació necessària per a les futures activitats de l’observatori. També inclou recomanacions i conclusions adreçades als professionals, i s’exposen tendències observades a la resta de l’Estat i a escala internacional.

Més informació a interacció i també podeu llegir l’informe complet a:
+ Nous entorns de creació i intervenció: informe-diagnòstic de les arts escèniques

Premi Ramon Roca Boncompte 2015 | Entrevista a Gemma Carbó

“(…) per entendre el que passa avui en
els centres educatius cal mirar fora d’ells.”
Marina Garcés

El passat dimarts dia  5 d’abril es va dur a terme el lliurament del Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’Estudis de Gestió cultural convocat per Ros Roca GroupFiraTàrrega. En aquesta cinquena edició, les guardonades van ser Liliana López Borbón amb el seu assaig La gestión cultural como construcción de ciudadanía i Gemma Carbó Ribugent, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta de ConArte Internacional, amb la seva tesi Pensar l’educació des de la cultura.

 

Vídeo-entrevista amb Gemma Carbó

Amb motiu del reconegut premi hem volgut entrevistar Gemma Carbó sobre el seu treball, una interessant i potent proposta en relació a les polítiques culturals, la gestió cultural, l’educació i la ciutadania.  En aquest vídeo trobareu les propostes principals del seu projecte, l’estructura de la seva tesi, les línies de recerca de la seva investigació i el més important: quines són les seves conclusions. Us convidem a veure el vídeo i a llegir el seu treball!

Lectura: Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya.

TFM: “Arte y Justicia Transicional” de María Cecilia Aponte Isaza

Atrabiliarios 2 (Doris salcedo)

Doris Salcedo, Atrabiliarios. 1992

“El arte y sus diferentes manifestaciones cumplen diversas funciones de orden social”

La historia reciente de Colombia ha sido azotada por largos años de violencia política que ha dejado graves secuelas en su población y tejido social. Esta etapa, que inaugura el período conocido justamente como “La Violencia” y que se inicia en 1948, ha repercutido de forma considerable en la producción artística colombiana contemporánea, que si bien ha ido evolucionado expresivamente durante estos años, también se ha mostrado profundamente influenciada por los acontecimientos, siendo la violencia una temática recurrente.

Así, las expresiones artísticas han hecho visibles las heridas causadas a la vez que han contribuido notablemente a la formación de conciencia social sobre el conflicto armado colombiano.

Noviembre 6y7

Doris Salcedo, Noviembre 6 y 7. 2002

“A través de la investigación, se destaca la labor social que cumple el arte y cómo éste se convierte en un medio adecuado, capaz de dar voz a las víctimas del conflicto.”

El estudio de caso que propone María Cecilia Aponte Isaza en su Trabajo Final de Máster tiene como objetivo identificar la contribución del arte, y en el caso particular de obra de la artista colombiana Doris Salcedo,  en el actual modelo colombiano de Justicia Transicional en aquello que atañe a la preservación de la memoria histórica y la reparación simbólica y moral de las víctimas.

En su investigación, la autora analiza tres obras de la artista: “Atrabiliarios” de 1992, sobre las víctimas femeninas del conflicto, tratadas con especial crueldad y cuyos cadáveres fueron frecuentemente identificados a través de sus zapatos; “Noviembre 6  y  7” de 2002, sobre el asalto y sitio al Palacio de Justicia de Bogotá en 1985; y “Plegaria Muda” de 2010 sobre el anonimato de las víctimas enterradas en fosas comunes.

Os invitamos a leer este interesante TFM en el ámbito de investigación del Máster de Gestión Cultural UOC-UdG.

 

Recull visual presentacions TFM

Com ja us hem anat informant, el passat dia 6 d’octubre es van presentar els Treballs Finals de Màster en Gestió cultural UOC-UdG-UIB en la seva orientació professional, de la Promoció 2010-2012.

L’acte va ser molt satisfactori i vam comptar amb la participació d’estudiants presencialment i un parell d’estudiants que van  intervenir per videoconferència des de Xangai i les Illes Balears.

Per aquells que no hi vau ser, us facilitem dos enllaços que recullen els debats que es van dur a terme.

Vídeo de l´acte (primera part)
Vídeo de l´acte (segona part)

De part de tot l’equip implicat (Professorat del Màster, col·laboradors docents i Alumni) us volem donar les gràcies, tant als que ho van presentar com els que ens vau acompanyar presencialment o per streaming.

I per no perdre el contacte i anar fent xarxa us recomanem el Grup del Master Gestió Cultural UOC a Facebook  i la Xarxa Alumni, -amb la seva Borsa de treball  entre altres recursos- amb els que estem treballant per construir un espai on tots estiguem en contacte.

Moltes gràcies a tots !

Darreres tendències en museus

Aquests dies ha arribat a les meves mans un document titulat “TrendsWatch 2012. Museums and the Pulse of the Future”, que crec destacable  en dos sentits.  TrendsWatch  és un recull de set temes, que tal com indica el nom del document, són  considerats de gran actualitat i transcendència per als museus. Està dirigit a tots aquells que directament o indirecta estan preocupats per al futur del museus, a aquells que han de fer front, dia a dia, amb la planificació d’aquestes institucions que es veuen immerses en els canvis socials, econòmics, tecnològics, etc.

Està distribuït en set articles d’anàlisi, curts però molt ben estructurats, on s’explica algunes de les  tendències significatives del moment i quina connotació poden tenir,  tant pel que fa a la societat en general com als museus en particular.

Però també destacaria el valor de la institució que ha elaborat aquest document: el Center for the Future of Museums, que integra l’American Association of Museums. És molt interessant l’existència d’un centre d’aquestes característiques, especialment per als professionals a qui cal trobar les eines per adequar la gestió del museu a les constants transformacions.   Continua llegint

El nuevo paradigma de las artes de calle; la necesidad de omnívoros culturales

“Creo que decir -si una novela le da al lector lo que éste esperaba, deviene popular- no es lo mismo que decir -si una novela deviene popular es porque le da al lector lo que éste esperaba-. La segunda afirmación no siempre es verdadera” – Umberto Eco

Uno de los ejes principales del marketing es el de creer que el éxito de un producto tiene que satisfacer alguna necesidad o deseo del mercado, de manera que para poder satisfacer esta necesidad o deseo hay que conocer el mercado. El desarrollo y la creación de públicos esta estrechamente relacionado a este concepto ya que para poder desarrollar el público es necesario conocerlo bien.

El nuevo paradigma que se está generado alrededor de las industrias culturales contemporáneas plantea nuevos parámetros, necesidades y estrategias tanto des del punto de vista del público, como de la financiación, distribución o producción. A lo largo de los últimos años las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han generado un cambio sustancial en las relaciones, las formas de expresión y de consumo de las sociedades occidentales contemporáneas, generando una situación económica global, que ha marcado el latido de la nueva economía mundial y ha demostrado la necesidad de nuevos paradigmas para el desarrollado.

Continua llegint

Tenim museus del XIX en una societat del XXI (II)

Trobada amb Pepe Serra, director del MNAC

Línies d’actuació futures

Per a capgirar la situació actual i posicionar el museu en la seva categoria de Museu Nacional de Catalunya, el nou equip està treballant en un Pla Estratègic pel museu de 2013 a 2018.  De forma paral·lela s’ha simplificat l’estructura i l’organigrama, per fer-lo més àgil i operatiu. I s’està treballant els aspectes jurídics i d’òrgans de gestió (composició del Patronat, perfil dels membres, etc.) per guanyar competitivitat en la gestió quotidiana.

Pepe Serra, director del MNAC. © Pedro Madueño

Es treballa de forma simultània a molts nivells: tant per pal·liar la manca d’espai (amb un projecte de d’utilitzar com a espai expositiu els pavellons italians de la Fira) com a nivell de captació de recursos via mecenatge. Les propostes són moltes i molt diverses però es podrien resumir en quatre grans eixos d’actuació:

Dimensió social del museu: El MNAC té vocació de país i d’esdevenir un espai de referència identitari de Catalunya. Per fer-ho es planteja la seva obertura a la societat, i considerar el visitant com l’eix sobre el qual pivoten les actuacions del museu. El museu es postula com un espai generador d’idees, on passin coses, una institució que vol estimular l’aparició de visitants crítics que introdueixin nous relats i nous vincles, posant en valor la col·lecció. Es vol potenciar el Servei educatiu, apropant el museu a les escoles i facilitant eines i recursos perquè els docents puguin desenvolupar-hi la seva tasca amb tot el suport possible.

Continua llegint

Tenim museus del XIX en una societat del XXI (I)

Trobada amb Pepe Serra, director del MNAC

Dimarts 10 de juliol, dins del marc del programa d’activitats del Màster en Gestió Cultural, vam organitzar una trobada amb Pepe Serra, el nou Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que ha assumit el càrrec només fa pocs mesos. Durant la seva xerrada ens va dibuixar les línies mestres que defineixen el seu projecte museològic.

Un museu poc conegut

Tot i que el MNAC va ser fundat l’any 1934, ha tingut una trajectòria molt irregular, condicionada pels esdeveniments històrics. Així, cal tenir present que amb l’arribada de la democràcia, el museu va ser sotmès a més de vint anys d’obres i remodelacions i no ha estat inaugurat en la seva forma present fins a l’any 2005.

Així, tot i la seva rellevància, estem davant d’un museu molt jove que no ha tingut temps per a posicionar-se ni en l’entorn internacional ni en el de país. Una dada confirma aquest punt: mentre que les Fonts de Montjuïc reben uns dos milions de visitants anuals, només arriben al museu un 460.000, dels quals el 60 % són estrangers. El fet d’anomenar-lo amb sigles no contribueix a fer-lo un equipament prou identificable, ni per part dels turistes ni dels locals.

El MNAC pateix a més un problema d’espai expositiu: gairebé 300.000 objectes estan emmagatzemats a la reserva del Museu. I els museus de la xarxa territorial, com el de Reus o Vic, estan infrautilitzats.

[continuarà…]

Temps de festes (virtuals també)

Noticia destacada de Vilaweb: “Hem arribat al juliol i les festes envaeixen el país sencer. A la xarxa la gent de festes.org és qui més en sap i per això els hem convidat a participar en un programa de L’Internauta dedicat a a analitzar la relació entre les festes populars i la xarxa. O l’ús que en fan els seus protagonistes, com ara els cossiers de Manacor que poden ser geolocalitzats mentre van recorrent els carrers. Amb Manel Carrera, fundador de festes.org participa també la professora d’Art i Humanitats de la UOC, Alba Colombo, que ha estudiat la manera d’analitzar els impactes intangibles dels esdeveniments culturals”.

Aquí podeu escoltar el programa.

Cultura a la Pràctica, el cicle de visites arriba al seu fi

Entrevista amb la professora responsable de les visites i impressions dels estudiants

Alba Colombo Professora dels Estudia d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.

Perquè “Cultura a la Pràctica”?

Actualment, de fora general, entenem la cultura com a una eina d’expressió, de relació social o de consum, però poques vergades ens preguntem com es planteja la gestió de la cultura en les nostres societats contemporànies. Com es gestiona una editorial sense ànim de lucre però amb la voluntat de no perdre diners, i amb l’únic objectiu de publicar literatura que els agrada als seus editors? Que se’n fa de les peces arqueològiques que confisca la policia nacional procedents de mercats il·legals? De on treuen els espectacles els programadors de les festes majors dels pobles de Catalunya? O quin és el públic de les rutes culturals de la ciutat de Barcelona?

© Pere Vargas More

Algunes d’aquestes preguntes les hem pogut respondre al llarg de les visites que hem organitzat en aquest cicle, ja que la pràctica de la cultura des del punt de vista dels seus gestors, moltes vegades queda a segon terme, entre vestidors, sota la pols dels consumidors i els creadors, sense saber molt be on es practica la promoció, la gestió, la creació de públics o la contractació. Per tot això, “Cultura a la Pràctica”.

Continua llegint

Debate sobre la gestión de la cultura en tiempo de crisis

El pasado 8 de mayo y en el marco de las acciones de difusión del Máster Interuniversitario en Gestión Cultural ((UOC/UdG/UIB), se desarrolló en Sevilla, en la sede de la UOC, la conferencia / debate Gestionar la cultura en tiempo de crisis.

Centro Niemeyer

Los ponentes, Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC); José Ignacio Artillo Pabón, Oficina del Sistema de Planificación de Políticas Culturales de la Secretaría General de Políticas Culturales de la Consejería de Cultura (Junta de Andalucía)  y  Pedro Jiménez, de zemos98; moderados por la Profesora Glòria Munilla (Estudios de Artes y Humanidades, UOC), aportaron su visión personal y profesioanl a una serie de preguntas que sirvieron de punto de arranque para el debate: ¿Cuáles son las estrategias a desarrollar por los centros e instituciones culturales? ¿Qué pueden aportar las diferentes iniciativas públicas y/o privadas en esta situación? ¿Cómo afecta la situación a las políticas de personal de las instituciones culturales? ¿Estamos aprovechando la coyuntura para racionalizar la oferta cultural en relación a la demanda y a las posibilidades reales de las que disponemos? ¿Estamos generando un debate profundo y provechoso sobre las líneas que han de presidir los planes de actuación en materia de cultura? ¿Y en materia de formación universitaria en este ámbito, pensamos que la unión de esfuerzos puede beneficiar o consideramos que a más oferta mayores oportunidades? ¿El trabajo en red entre diferentes instituciones y organismos puede facilitarnos la tarea en las líneas anteriores planteadas? ¿Qué futuro (o presente) pueden tener los diferentes edificios relacionados con la cultura que encontramos en España y que aún no tienen un destino claro ni mucho menos el diseño de un proyecto cultural y su aplicación?

Continua llegint

El projecte d’innovació del mes és…

Tal com és habitual, amb l’objectiu de difondre i compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d’un dels projectes d’innovació que s’hi duen a terme perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per tal de contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l’edició de diverses convocatòries internes que tenen com a finalitat fer emergir iniciatives i projectes d’innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l’organització i la gestió.

© Marc Vicens

Aquesta vegada hem parlat amb Alba Colombo, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, perquè ens expliqui una mica més el projecte SIMULACRE: nou concepte de pràctiques e-learning.

Quina motivació hi ha darrere d’aquest projecte i com s’ha dut a terme?

Bàsicament la problemàtica que trobem tots els professors de programes acadèmics que tenen una orientació pràctica i que impartim la docència en entorns virtuals. Per tant, aquesta proposta d’innovació docent vol incidir en el camp de les pràctiques dins l’àmbit professional convidant els estudiants a enfrontar-se amb reptes de la gestió d’institucions, empreses i entitats culturals reals a partir d’un entorn d’aprenentatge virtual (e-learning).

Continua llegint

Els primers TFM

Acte de presentació de la primera edició dels TFM de recerca en Gestió Cultural

En el marc del Màster Interuniversitari en Gestió Cultural UOC-UdG-UIB el passat 4 de novembre es van presentar alguns dels Treballs Finals de Recerca. L’acte, organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va ser coordinat i presentat per la Dra. Glòria Munilla (UOC) coordinadora de l’àrea de recerca del Màster, i va tenir lloc a Barcelona, a la seu de la UOC de l’Avinguda Tibidabo.

Acte de presentació

La sessió es va estructurar en quatre parts, la primera de les quals va ser la presentació de l’acte per part dels representats de les tres universitats implicades en el Màster: la Dra. Laura Solanilla per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); el Dr. Alfons Martinell per la Universitat de Girona (UdG); i el Dr. Miquel Oliver per la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Continua llegint