Artes visuales en Mallorca 2017

#gestióncultural

Artes visuales en Mallorca 2017” és un Trabajo Final del Máster de Gestión Cultural UOC-UdG que aborda con gran profundidad el panorama actual del sector de las artes visuales en Mallorca. Un trabajo realizado por Josep Santamaria Binimelis y tutelado por Patricia Castellanos Pineda.

artes visuales mallorca gestion cultural

El TFM Artes visuales en Mallorca 2017 fue uno de los trabajos que recibió de las mejores puntuaciones de la promoción del Máster de Gestión Cultural 2017, destacando por su calidad de investigación y desarrollo en el terreno en que se enmarca. Por este motivo os queremos compartir su contenido, para todos aquellos/as que os interese conocer con mayor profundidad el sector de las artes visuales en Mallorca.

En este trabajo encontraréis un estudio de caso que explora y describe la realidad actual del sector, una presentación global junto a la recopilación de diversas fuentes de información y un análisis de las múltiples situaciones, retos y dificultades que se desarrollan en el ámbito de las artes visuales en Mallorca. Este TFM presta especial atención a la escena local de Palma por su alta actividad cultural y administrativa. Os compartimos un fragmento y ¡os invitamos a leerlo!

artes visuales mallorca gestion cultural

> Artes visuales en Mallorca 2017

Partiendo de esta premisa, esta investigación pretende exponer una visión holística y detallada sobre los factores que perpetúan la precaria situación actual del sector de las artes visuales en Mallorca. Ello conduce a este estudio a plasmar una revisión y exposición crítica de aquellas causas que afectan a la escena local, sirviendo a la vez como referencia para identificar aquellos modelos de gestión en la administración pública del sector que resultan ineficaces, con la intención añadida de ofrecer una crítica constructiva en beneficio de la sociedad mallorquina y su desarrollo cultural de cara al futuro

 

“M’encantaria en 3 anys haver creat la Cerdanya Film Commission” Jordi Forcada, Premi Extraordinari UOC

M’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en
3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film
Commission i que ens copiessin arreu

Jordi Forcada Nicolau

Jordi Forcada Nicolau, autor del TFM de Gestió Cultural Cerdanya Film Commission i estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG, va rebre recentment un dels premis especials de graduació. Hem volgut parlar amb ell i conèixer més a fons qui hi ha rere aquest premi.

Jordi Forcada gestió cultural premi UOC

Jordi Forcada – Gestió cultural UOC – Autor de la imatge: David Roigé

  • Què a suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement? T’ho esperaves?

Per mi rebre el Premi Extraordinari ha estat una molt gran i grata sorpresa. Evidentment vas veient les bones notes i la dinàmica de tot el màster, que per sí mateixa et satisfà, però mai t’esperes un reconeixement d’aquest nivell per més que hagis treballat. Quan vaig rebre la notificació de part del Rector via correu electrònic vaig tenir un moment “Cristiano Ronaldo”, ho confesso. Pel que fa a la motivació, el que motiva de debò és l’aprenentatge i tenir oportunitats per poder desenvolupar sobre el terreny allò après en un alt grau, trobar-hi suport i reeixir en l’intent. Si el premi acaba ajudant en forma de “segell de qualitat” a l’hora d’assolir els reptes plantejats, benvingut sigui. Sota el meu criteri, per sí sol és un gran reconeixement a la feina feta però no una meta que a priori volgués assolir ja que hi ha moltíssims altres aspectes del màster que considero molt més importants i que m’hauria perdut si ho hagués enfocat des d’aquesta òptica. “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, sempre m’ha repetit des de que tinc ús de raó com un mantra el meu pare. Crec que és una bona reflexió final sobre aquest guardó i el futur.

  • Què creus que ha sigut el que t’ha portat a rebre aquest premi?

La cripticitat de les bases d’alguns premis és extraordinària, però en aquest cas està clar: les bones notes. Si hagués estat per la meva capacitat de marcar gols als meus irrenunciables partits de futbol sala dels dijous al vespre prop de la seu de la UOC ja us diria que no me l’haurien pas donat! Parlant més seriosament, sense treballar cada dia, ser constant, esforçar-se en complir els requisits plantejats i, sobretot, sense un molt necessari treball d’introspecció i reflexió sobre allò que fas més enllà del material que se’t proposa com a guia, estic convençut que no l’hagués pas rebut. La ferotge autocrítica i un inconformisme innat suposo que també hi ha ajudat.

  • Ens agradaria saber d’on véns, quina és la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’estudiar el Màster de Gestió Cultural.

Posats a despullar-se, fem-ho bé.

En primer lloc, sóc de Puigcerdà (Cerdanya), una comarca coneguda per ser el parc d’activitats de Barcelona, famosos també per haver fet cases (i vendre-les) a qualsevol camp potencialment urbanitzable destrossant el paisatge i per tenir una injusta fama de guanyar-nos bé la vida sense fer gaire res a costa dels no tan nombrosos ni ben classificats turistes, la majoria veïns discontinus o afiliats al Túnel del Cadí. No tan famosa és l’estadística d’universitaris que la comarca té i quants d’aquests poden treballar al seu sector a la pròpia comarca, per no parlar dels costos econòmics ingents i comparativament indignants que té enviar algú a estudiar a la universitat presencial en qualsevol facultat de Catalunya des d’allà dalt. Els pocs que ens ho hem pogut permetre acabem, en una gran majoria, com una espècie d’Expat interiors a Catalunya, fora de la terra que ens estimem, i a ningú li sembla importar massa aquesta situació.

Partint d’aquesta premissa, puc dir que tant la meva germana Anna com jo hem tingut molta sort, gràcies a dècades de treball dur tant dels meus padrins Joan i Sebastià, les meves padrines Montserrat i Lolita com dels meus pares Jordi i Maria Teresa, a qui els ho agraeixo profundament tot.

Professionalment, sempre he pogut donar un cop de mà a l’empresa familiar i la meva inquietud personal m’ha portat a iniciar i dirigir alguns projectes innovadors en l’àmbit cultural i social. Des de fa 8 anys sóc el vicepresident primer del Grup de Recerca de Cerdanya, de facto el Centre d’Estudis de referència de Cerdanya i un dels Centres d’Estudis de Catalunya més actius. Per altra banda, dirigeixo des de la seva creació el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya (cada agost) i del qual ja estic preparant la vuitena edició. També en el camp audiovisual, també dirigeixo la Cerdanya Film Commission, sens dubte l’eina on crec que podem incidir amb major grau en el desenvolupament econòmic i social de la comarca més enllà del monocultiu turístic i en la qual diposito enormes esperances en ares de l’interès general. Finalment, també porto a terme certa activitat freelance de consultoria en Administració i Direcció d’Empreses, principalment de l’àmbit cultural i audiovisual, i una certa activitat docent allà on se’m reclama i que és una de les meves passions.

Acadèmicament, la meva formació bàsica la vaig desenvolupar a l’Escola Vedruna de Puigcerdà i fou l’aleshores director, Àngel Maurell, qui a principis dels 2000 em va empènyer a buscar nous reptes acadèmics més enllà de la comarca malgrat les meves reticències inicials òbvies. Així, vaig poder estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova (vivint sol en una residència d’estudiants i tornant a casa cada cap de setmana, en un estat emocional complex per un teenager de poble) però que vaig saldar amb excel·lents resultats acadèmics i fins i tot alguns premis (de narrativa als Jocs Florals, a l’Olimpíada Química i MH al propi batxillerat). Així que amb aquest bagatge, en acabar vaig iniciar els meus estudis a la Llicenciatura de Física (Universitat de Barcelona), en un ambient on no m’hi vaig acabar de trobar mai a gust. Al cap d’un temps, certes circumstàncies a nivell personal em van portar a obrir un període d’introspecció i reflexió que em va conduir a prioritzar allò que em feia feliç i m’era útil, així que vaig decidir fer la inscripció al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la UOC, potser una de les decisions més encertades de la meva vida.

Aquí vaig descobrir un món nou, una mecànica d’estudi que em donava la possibilitat de ser genuïnament jo, de recuperar una eficiència, una motivació i una il·lusió que potser havia perdut una mica pel camí. Un necessita sentir-se activament útil per ser feliç i ho vaig retrobar amb la UOC.

  • Quin és el motiu que et va animar a fer el Màster de Gestió Cultural?

En el marc dels meus estudis d’ADE vaig desenvolupar el Pla d’Empresa sobre com plantejar una potencial “Cerdanya Film Commission” des del punt de vista empresarial. El fet de poder alhora mantenir una activitat emprenedora en el camp de la indústria audiovisual a la meva comarca em va portar inevitablement a cursar també el Màster en Gestió Cultural, uns estudis que m’han aportat sobretot ESPAI.

Un espai que he omplert de moltes coses però sobretot de temps per reflexionar sobre les meves idees –la Cerdanya Film Commission- i sobre com executar-les, així com també sumar-hi eines útils que m’han permès enfocar el core (nucli) de la iniciativa per poder amb audàcia saltar-me les limitacions que el statu quo pretén imposar-te constantment.

Si a tot això hi sumes un itinerari docent ple d’assignatures interessants i orientades al pràcticum, dirigides per bons consultors i bones persones, crec que fan un còctel prou llaminer com per no poder-s’hi resistir massa i, al final, haver aprofitat bé el temps i les oportunitats.

 

  • Quins són els teus pròxims objectius una vegada titulat?

Professionalment, m’encantaria poder aplicar amb tota la seva magnitud el projecte de la Cerdanya Film Commission, malgrat les dificultats i vaivens polítics que qualsevol cosa relacionada amb l’administració pública comporta i la miopia existent en qualsevol cosa innovadora que sorgeix del sector cultural, molt pitjor si surt de l’emprenedoria i no del propi sistema. A banda, m’agradaria algun dia poder col·laborar amb la pròpia UOC per tornar una part d’allò que m’ha aportat a la meva vida personal, ser-li també una mica útil.

Acadèmicament, no descarto seguir estudiant però el que m’agradaria és fer el Doctorat. Me n’he adonat que en aquest país falta reflexió sobre com es gestiona l’audiovisual i com de necessària és la figura del gestor en una Film Commission, no només en l’execució sinó molt principalment en la concepció de la figura i l’estratègia subjacent. Trobar un programa adient i l’oportunitat ja seran figues d’un altre paner i agrairé qualsevol suggeriment o proposta al respecte. Motivació no me’n falta pas!

  • A on t’agradaria estar d’aquí a 3 anys? A on t’imagines?

Bona pregunta però molt difícil de respondre. Crec que estarem on ens deixin estar. Crec que els mèrits personals ja no són percebuts per la societat amb la suficient amplitud de mires i objectivitat, fent del màrqueting o el políticament correcte una peça massa central del destí dels professionals.

El proteccionisme Trump-style és ben viu al nostre país i les disfuncions del propi sistema (com el sistema de pensions) tenen l’efecte colateral d’allargar la vida laboral en detriment de les oportunitats pels joves. Encara em considero jove, ni un cabell blanc en gairebé 32 anys té cert mèrit i me n’enorgulleixo, sempre queda bé a les fotos. Ara bé, no sóc massa optimista sobre el futur que ens espera, ni tan sols enfocant-nos en l’emprenedoria, ja que la cultura del pelotazo i de l’èxit ràpid està molt aferrada als fonaments de la nostra essència llatina.

Més que anomenar on em veig, m’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en 3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film Commission i que ens copiessin arreu; potser també col·laborant amb la UOC d’alguna manera (si em voleu!) i haver pogut fer el Doctorat en algun programa motivador i útil. Finalment, a nivell personal, em proposaria el repte de poder destinar part del meu temps a la meva prou desendreçada col·lecció de monedes i, si les lesions segueixen lluny, gaudint amb salut dels meus partidets de futbol amb els amics i família. Aquesta última, la pedra angular de la meva vida.

 Moltes gràcies per fer l’entrevista, et desitgem molts èxits!

Moltíssimes gràcies a vosaltres, seguiu amb empenta i esforç transformant la societat cap a un futur objectivament millor.

Jordi

Seebook Biblios, la llegada de la lectura digital a las bibliotecas catalanas | Gestión Cultural

La buena acogida que tuvo el proyecto al comienzo indica el
alto interés que había entre los usuarios por la lectura digital.

Por Esther Rubio, estudiante del Màster de Gestión Cultural UOC-UdG

Gracias a la realización del Trabajo Final del Máster de Gestión Cultural puedes investigar en profundidad sobre interesantes iniciativas culturales. En mi caso, mis intereses relacionados con la cultura digital y la lectura me permitieron conocer el proyecto Seebook Biblios llevado a cabo por la start-up barcelonesa Digital Tangible y algunas bibliotecas catalanas del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, los Serveis Bibliotecaris de la Diputación de Barcelona y el Consorci de Biblioteques de Barcelona. Una de las particularidades del proyecto, desarrollado entre octubre de 2014 y junio de 2016, es el uso del e-book como vehículo principal para el fomento de la lectura, pero en un formato a medio camino entre lo físico y lo digital. En concreto, los Seebooks de Digital Tangible son unos libros digitales que se presentan en unas tarjetas que ofrecen al usuario la posibilidad de descargar el en formato electrónico, ya sea escaneando el código QR o introduciendo un código alfanumérico en la web de la empresa.

 

seebook-logo

El proyecto se promocionó desde las bibliotecas físicas. A cada biblioteca participante se le facilitó un expositor colectivo en el que se mostraban la totalidad de las tarjetas Seebooks y varios displays individuales para cada título y autor con el objetivo de ser distribuidos en diferentes secciones de las bibliotecas. Además, la empresa Digital Tangible también les facilitó carteles con los que ayudar a hacer visible la iniciativa.

El proyecto Seebook Biblios tenía una vocación esencialmente exploratoria. Por un lado, como start-up, la empresa Digital Tangible quería indagar nuevas maneras de promoción de la lectura digital que permitieran conseguir mayor visibilidad para sus autores. Por otro, el principal objetivo de las instituciones públicas catalanas era analizar el impacto que podía tener la articulación de una iniciativa de fomento de la lectura en las bibliotecas que pivotara sobre el soporte digital.

seebook-expuestos

La buena acogida que tuvo el proyecto al comienzo indica el alto interés que había entre los usuarios de las bibliotecas por la oportunidad que supone el acercamiento al ámbito de la lectura digital. Este buen recibimiento se debió principalmente a que era la primera vez que se ofrecía la posibilidad de préstamo de libros digitales y a la necesidad de tener que acudir a un espacio real, el de la biblioteca, para poder descargarse el libro electrónico, lo que permitió a los usuarios tradicionales de estas bibliotecas acercarse a una nueva forma de lectura desde un entorno que conocían.

No obstante, la llegada de la plataforma de préstamo digital eBiblio en junio de 2015 supuso el fracaso del proyecto. Los lectores abandonaron los Seebooks en favor del catálogo mayor que ofrecía eBiblio, con autores más conocidos y títulos más populares. A pesar de ello, no se puede negar la importancia del proyecto Seebook Biblios, que no sólo ha demostrado el interés en la lectura digital, sino que también evidencia la importancia del espacio físico de la biblioteca para promocionar y difundir la lectura de libros digitales.

seebook gestion cultural

 

 

Premi Ramon Roca Boncompte 2015 | Entrevista a Gemma Carbó

“(…) per entendre el que passa avui en
els centres educatius cal mirar fora d’ells.”
Marina Garcés

El passat dimarts dia  5 d’abril es va dur a terme el lliurament del Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’Estudis de Gestió cultural convocat per Ros Roca GroupFiraTàrrega. En aquesta cinquena edició, les guardonades van ser Liliana López Borbón amb el seu assaig La gestión cultural como construcción de ciudadanía i Gemma Carbó Ribugent, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta de ConArte Internacional, amb la seva tesi Pensar l’educació des de la cultura.

 

Vídeo-entrevista amb Gemma Carbó

Amb motiu del reconegut premi hem volgut entrevistar Gemma Carbó sobre el seu treball, una interessant i potent proposta en relació a les polítiques culturals, la gestió cultural, l’educació i la ciutadania.  En aquest vídeo trobareu les propostes principals del seu projecte, l’estructura de la seva tesi, les línies de recerca de la seva investigació i el més important: quines són les seves conclusions. Us convidem a veure el vídeo i a llegir el seu treball!

Lectura: Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya.

David Bowie i la sociologia de la música

Ens volem afegir als diversos homenatges a la llegendària estrella del rock David Bowie que ens deixava als 69 anys després de mesos de lluita contra el mal del nostre temps. Icona per excel·lència i referent estètic, musical i artístic, el recordem amb el Treball Final de Màster de Gestió Cultural d’Ivan Serra “L’impacte de la iconografia musical en les dinàmiques socials: David Bowie o el poder social de les imatges musicals” que investiga la configuració de les societats humanes actuals des de l’element fonamental de la música, concretament, mitjançant l’anàlisi de l’artista britànic David Bowie. Un treball que explora els mecanismes pels quals un artista pot convertir-se en icona i influir en la construcció dels elements de l’imaginari social compartit. Quina és la relació que s’estableix entre la música, les seves representacions iconogràfiques i la seva incidència en la societat? Mentre David Bowie troba el seu lloc a les estrelles, destaquem el seu inoblidable pas per la terra i la seva indiscutible influència.

+ TFM David Bowie o el poder social de les imatges musicals

david bowie

“Pensar l’educació des de la cultura” per Gemma Carbó

gemma carbó

Gemma Carbó – guanyadora del Premi Ramon Roca Boncompte 2015

Gemma Carbó, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta ConArte Internacional, ens explica la intenció i essència del seu treball crític i transformador ‘Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya’ premiat pel Premi Ramon Roca Boncompte 2015 d’estudis de gestió cultural.

Podeu llegir la seva intervenció a continuació:

Continua llegint

TFM: “Arte y Justicia Transicional” de María Cecilia Aponte Isaza

Atrabiliarios 2 (Doris salcedo)

Doris Salcedo, Atrabiliarios. 1992

“El arte y sus diferentes manifestaciones cumplen diversas funciones de orden social”

La historia reciente de Colombia ha sido azotada por largos años de violencia política que ha dejado graves secuelas en su población y tejido social. Esta etapa, que inaugura el período conocido justamente como “La Violencia” y que se inicia en 1948, ha repercutido de forma considerable en la producción artística colombiana contemporánea, que si bien ha ido evolucionado expresivamente durante estos años, también se ha mostrado profundamente influenciada por los acontecimientos, siendo la violencia una temática recurrente.

Así, las expresiones artísticas han hecho visibles las heridas causadas a la vez que han contribuido notablemente a la formación de conciencia social sobre el conflicto armado colombiano.

Noviembre 6y7

Doris Salcedo, Noviembre 6 y 7. 2002

“A través de la investigación, se destaca la labor social que cumple el arte y cómo éste se convierte en un medio adecuado, capaz de dar voz a las víctimas del conflicto.”

El estudio de caso que propone María Cecilia Aponte Isaza en su Trabajo Final de Máster tiene como objetivo identificar la contribución del arte, y en el caso particular de obra de la artista colombiana Doris Salcedo,  en el actual modelo colombiano de Justicia Transicional en aquello que atañe a la preservación de la memoria histórica y la reparación simbólica y moral de las víctimas.

En su investigación, la autora analiza tres obras de la artista: “Atrabiliarios” de 1992, sobre las víctimas femeninas del conflicto, tratadas con especial crueldad y cuyos cadáveres fueron frecuentemente identificados a través de sus zapatos; “Noviembre 6  y  7” de 2002, sobre el asalto y sitio al Palacio de Justicia de Bogotá en 1985; y “Plegaria Muda” de 2010 sobre el anonimato de las víctimas enterradas en fosas comunes.

Os invitamos a leer este interesante TFM en el ámbito de investigación del Máster de Gestión Cultural UOC-UdG.

 

Liliana López i Gemma Carbó, guanyadores del Premi Ramon Roca Boncompte 2015

premi-ramon-roca-boncompte_pag_79_1La mexicana Liliana López i la catalana Gemma Carbó (codirectora del nostre Màster de Gestió Cultural UOC-UdG), són les guanyadores Premi Internacional Ramon Roca Boncompte 2015 d’Estudis de Gestió Cultural, dotat amb 6.000E. Per primera vegada, després de cinc edicions del premi convocat per Ros Roca Group FiraTàrrega, ha estat concedit a dos treballs, ex aequo. Ambdós casos comparteixen la característica crítica i transformadora. Serà en el  proper mes de gener 2016 on s’atorgarà públicament el premi i les autores presentaran en una conferència els seus treballs:

El treball ‘La gestión cultural como construcción de la ciudadanía’ de la mexicana Liliana López s’endinsa en les possibilitats i la gestió de les polítiques culturals focalitzant-se en les transformacions que estem vivint i es declina per l’exercici d’una ciutadania activa, apostant per la gestió cultural com element que esdevé clau per a la seva proposta.

gemma carbó

Gemma Carbó | Codirectora del Máster de Gestió Cultural UOC-UdG

‘Pensar l’educació des de la cultura: polítiques culturals i educació a Catalunya’, és la proposta de Gemma Carbó, un treball que centra la tesi en el territori català i  posa l’atenció en la manca de diàleg entre la cultura i l’educació. Una investigació que constata la feblesa de la interrelació entre les polítiques culturals i l’educació a Catalunya, detectant les causes que ho provoquen. Un treball que no pasa desapercebuda l’expertesa de la guardonada, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, actual Directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG. Presidenta de ConArte Internacional. Membre del Laboratori de Recerca i Innovació en Cultura i Desenvolupament i Patrona de la Fundació Interarts.

La cinquena edició del Premi Ramon Roca ha rebut un total d’11 estudis i investigacions nacionals, estatals i internacionals.

Donem l’enhorabona a les premiades, i molt especialment a Gemma Carbó, que ens suposa una especial il·lusió. Pel vincle docent que compartim sabem que és una bona i merescuda notícia. Aquí trobaràs els treballs del premi Ramon Roca Boncompte 2015.

Premi Ramon Roca Boncompte

 

premi-ramon-roca-boncompte_gestió_culturalJa és oberta la convocatòria del Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’Estudis de Gestió Cultural, que convoquen anualment Ros Roca Group i FiraTàrrega amb l’objectiu de contribuir a la difusió dels estudis en el camp de la gestió cultural en l’àmbit europeu. El guardó està dotat amb 6.000 EUR.

Premi Internacional Ramon Roca Boncompte és un dels pocs d’aquestes característiques que existeixen en l’àmbit internacional. Des de l’equip del Màster de Gestió Cultural us animem a participar-hi!  Sabem, de primera mà, que és una gran oportunitat. En el 2013, l’alumna Anna Alcubierre va ser una de les guanyadores del premi, pel seu treball final de recerca del Màster Universitari en Gestió Cultural UOC-UdG-UIB, titulat Col·lecció permanent en trànsit. Àlbum de viatge de Margot, l´obra picassiana, que repassa la història i les diferents posades en escena d’un dels quadres més famosos de Pablo Picasso (Margot), que es conserva al Museu Picasso de Barcelona. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Enguany, el reclam és d’estudis inèdits en el camp de la gestió de la cultura que siguin de caràcter reflexiu i assagístic. Els criteris que es tindran en compte són: la rellevància i la innovació reflexiva; la capacitat social, política i cultural de transformació; l’aplicabilitat propositiva; i el rigor metodològic de l’assaig. La recepció dels treballs es realitzarà des del 20 de gener de 2015 fins al 15 de setembre de 2015. Consulta les bases.

 Participa-hi!

Vil.la Musical del Vallès (TFM)

Silvia Samper González, estudiant que ha cursat el Màster de Gestió Cultural, en la seva vessant professionalitzadora el curs acadèmic 2011-12, presenta el seu treball final de Màster.

L’VMV, -Vil·la Musical del Vallès- és un centre de creació musical. Un espai dinàmic, flexible, obert i acollidor, on vetllar per l’experimentació dels artistes en el seu procés creatiu. Un equipament dirigit a la promoció de la creació, investigació i difusió de la música local. Amb aquest propòsit, la oferta de serveis del centre s’adapta a les necessitats creatives dels joves músics emergents de la zona, alhora que treballa en connexió amb la resta del context musical nacional per difondre la seva activitat.

A la funció de contenidor i plataforma de projectes musicals, se li suma la funció de generador d’activitats complementàries dirigides al territori més proper, en ferm compromís amb el seu entorn immediat per potenciar la convivència i la transformació social i cultural del municipi.

 Els tres eixos de treball del centre son:

Com a laboratori: Espai per donar impuls a la producció musical emergent. Centre per el diàleg, reflexió i experimentació.

Com a auditori: Espai per a la difusió dels artistes locals, interaccionant amb altres circuits i sistemes de difusió, locals i globals. Punt de trobada entre artistes i públic, que amplia la oferta pública i privada d’oci musical a la zona.

Com a centre polivalent: Centre de portes obertes a tots els públics: escoles, públic adult, tercera edat, grups amb diferents característiques que vulguin aproximar-se a la música des d’una vessant d’oci i educativa.

 El centre resideix a Sant Cugat del Vallès, en l’edifici que l’Ajuntament va habilitar com a equipament cultural, cedit actualment al centre sota una de les propostes d’acció recollides dins del Pla de Cultura del municipi.

Centro Creativo / Laboratorio Cultural (TFM)

José R. Carbonell Acedo, estudiante que ha cursado el Máster de Gestión Cultural, en su su vertiente profesionalizadora el curso académico 2011-12, presenta su trabajo final de Máster.

El presente proyecto es una propuesta profesional de creación de un centro creativo/laboratorio cultural en la ciudad de Mahón en base a la detección de lagunas, necesidades y requerimientos culturales existentes, conscientes e inconscientes, y por la obligatoriedad de situar la cultura como eje vertebrador que ayude a perseguir el desarrollo sostenible, tanto del propio sector cultural en particular como de toda ciudad y sociedad local en general. La propuesta se encuentran fundamentada en la necesidad de trabajar en/para/por la cultura alejándose para ello de la visión única de oferta y muestra para pasar a ocuparse en mayor medida de posibilitar, permitir y facilitar el verdadero desarrollo en y de la cultura, dinamizando y potenciando al sector cultural como uno de los pilares del desarrollo y contribuyendo a permitir el aporte de sus plusvalías y valores agregados al entorno y contexto local así como el reconocimiento e identificación clara de los mismos en este.

La creatividad y experimentación cobran un papel protagonista, como “fuente de progreso humano y de diversidad cultural;… esencial para el desarrollo”, explotando la faceta de laboratorio de interrelación y participación, pues “el acceso al universo cultural y simbólico en todos los momentos de la vida y la participación cultural son elementos fundamentales de formación de la sensibilidad, la expresividad, la convivencia y la construcción de una ciudadanía plena”, y apoyando las “noves formes artístiques i les pròpies de la cultura de barris urbans” además de las más asentadas o tradicionales.

Así el centro proyectado parte de la finalidad última de contribuir al desarrollo potenciando al sector cultural como pilar fundamental del mismo e identificando la creatividad, interrelación, participación, diálogo y experimentación como principales herramientas para ello.

Lloc, equipament o context d’aplicació: Ciudad de Mahón/Maó (Menorca, islas Baleares).

Huangpu Bo (TFM)

Estel Vilar Bofill, estudiant que ha cursat el Màster de Gestió Cultural, en la seva vessant professionalitzadora el curs acadèmic 2011-12, presenta el seu treball final de Màster.

Huangpu Bo és un punt de trobada per als molts individus que es desperten dins d’un sistema polític i social força restrictiu. Tot materialitzant-se en la forma de bar-restaurant, aquest centre cultural / laboratori d’art esdevé una incubadora per a la creativitat, que permet als joves xinesos expressar-se a través de qualsevol llenguatge artístic. Huangpu Bo vol equilibrar la predominança dels valors de la competitivitat i el materialisme en la Xina moderna, promovent projectes creatius cooperatius i donant suport a valors immaterials com la creativitat, la cerca de significat o l’harmonia amb el medi natural i urbà. La incubadora vol incentivar i canalitzar un fenomen que ja es produeix de manera natural en el context d’ebullició cultural en les megametròpolis xineses. El funcionament de la incubadora està inspirat en les formes de cocreació que ha generalitzat l’ús de les NTIC, en què els usuaris esdevenen productors i consumidors alhora en un entorn que crea sinergies entre ells. Es tracta d’una iniciativa privada que requereix el suport d’un mecenes que faciliti l’espai i la inversió inicial.

Lloc, equipament o context d’aplicació: Bar-restaurant en sala polivalent al centre de Xangai.

Els drets culturals (TFM)

Irene Verge Cervera, estudiant que ha cursat el Màster de Gestió Cultural, en la seva vessant professionalitzadora el curs acadèmic 2011-12, presenta el seu treball final de Màster.

El projecte té la vocació de donar a conèixer els Drets Culturals, categoria tants cops “oblidada” dels Drets Humans i en conseqüència sensibilitzar a la població envers aquestos.

Vista Tortosa. Irene VergeEs presenta a nivell local (Terres de l’ Ebre) amb la ciutat de Tortosa com a escenari. I ho fa partint de dos enfocaments diferents :des del carrer ( amb un missatge senzill i planer per apropar-ho al màxim nombre de ciutadans) i des de la perspectiva acadèmica. La voluntat és obrir debat sobre el tema ,”posar-lo damunt la taula”

La participació ciutadana, canalitzada a través de l`associacionisme és la peça clau per portar-lo a terme. Al mateix temps incideix en la relació drets culturals i desenvolupament humà (els drets culturals com a drets humans i la seva influencia en altres camps, fan d`ells un punt cabdal per aconseguir el desitjat ple desenvolupament humà). Mostrar aquest lligam, sobretot incidint en la influència de la cultura amb altres sectors com l`economia, l`educació, els drets socials…. en definitiva el pes de la cultura en l`Estat del Benestar. El context actual de crisi econòmica constitueix un escenari en el qual s’estan replantejant moltes coses, s`estan detectant mancances, s`està buscant obrir altres vies… és aquest un bon moment per tractar l`ajut de la cultura en altres camps com l`economia, el turisme…

 L’Agenda 21 de la cultura també en té un paper protagonista atès l`àmbit local del projecte i  l`esperit d`aquesta.

Mostrarem com un projecte com aquest és necessari per assentar les bases d`altres projectes o activitats relacionades amb drets culturals e inclús socials.

Lloc, equipament o context d’aplicació: d`abast local (Tortosa).

Plug Barceloneta (TFM)

Clara Drudis Rius, estudiant que ha cursat el Màster de Gestió Cultural, en la seva vessant professionalitzadora el curs acadèmic 2011-12, presenta el seu treball final de Màster.

Plug Barceloneta és un projecte de turisme cultural que posa en valor el barri barceloní de la Barceloneta, sovint oblidat per les polítiques culturals de la ciutat.

El projecte identifica el ric patrimoni cultural del barri i n’adapta determinats recursos a un ús turístic amb la finalitat de donar a conèixer l’essència de la Barceloneta i donar protagonisme als seus veïns i veïnes, tot fent de la cultura una de les motivacions del turista que s’hi apropa.

La Barceloneta. Clara DrudisBasat fonamentalment en el patrimoni intangible, Plug Barceloneta s’estructura entorn a quatre eixos: la pesca, la gastronomia, la literatura i la història. Es tracta d’una proposta d’intervenció original que, atesa la demanda creixent del turisme cultural i creatiu, fomenta la vivència de noves experiències com a factor clau per l’aprenentatge i el gaudi cultural.

Plug Barceloneta s’ha elaborat des del convenciment que una gestió adequada del turisme cultural promou el desenvolupament econòmic, social i cultural del barri, al mateix temps que en reforça les senyes d’identitat.

Plug Barceloneta: t’hi endolles?

Lloc, equipament o context d’aplicació: Barceloneta (Barcelona)