10×10 PÚBLICA Innovación en cultura

Apoyo a los gestores culturales más innovadores

10×10 PÚBLICA Innovación en Cultura es una plataforma de apoyo a los gestores culturales más innovadores. Esta iniciativa es de la Fundación Contemporánea.

10X10 PÚBLICA se llevará a cabo en el marco de PÚBLICA 17│Encuentros Internacionales de Gestión Cultural, un espacio para gestores cuturales y profesionales de la cultura. Cuenta con un programa internacional con más de 60 actividades y la participación de más de 700 profesionales. Este acontecimiento se celebrará los días 26 y 27 de enero en el Círculo de Bellas Artes de Madrid.

10x10 publica

¿Como participar en 10×10 PÚBLICA Innovación en cultura?

Continua llegint

“M’encantaria en 3 anys haver creat la Cerdanya Film Commission” Jordi Forcada, Premi Extraordinari UOC

M’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en
3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film
Commission i que ens copiessin arreu

Jordi Forcada Nicolau

Jordi Forcada Nicolau, autor del TFM de Gestió Cultural Cerdanya Film Commission i estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG, va rebre recentment un dels premis especials de graduació. Hem volgut parlar amb ell i conèixer més a fons qui hi ha rere aquest premi.

Jordi Forcada gestió cultural premi UOC

Jordi Forcada – Gestió cultural UOC – Autor de la imatge: David Roigé

  • Què a suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement? T’ho esperaves?

Per mi rebre el Premi Extraordinari ha estat una molt gran i grata sorpresa. Evidentment vas veient les bones notes i la dinàmica de tot el màster, que per sí mateixa et satisfà, però mai t’esperes un reconeixement d’aquest nivell per més que hagis treballat. Quan vaig rebre la notificació de part del Rector via correu electrònic vaig tenir un moment “Cristiano Ronaldo”, ho confesso. Pel que fa a la motivació, el que motiva de debò és l’aprenentatge i tenir oportunitats per poder desenvolupar sobre el terreny allò après en un alt grau, trobar-hi suport i reeixir en l’intent. Si el premi acaba ajudant en forma de “segell de qualitat” a l’hora d’assolir els reptes plantejats, benvingut sigui. Sota el meu criteri, per sí sol és un gran reconeixement a la feina feta però no una meta que a priori volgués assolir ja que hi ha moltíssims altres aspectes del màster que considero molt més importants i que m’hauria perdut si ho hagués enfocat des d’aquesta òptica. “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, sempre m’ha repetit des de que tinc ús de raó com un mantra el meu pare. Crec que és una bona reflexió final sobre aquest guardó i el futur.

  • Què creus que ha sigut el que t’ha portat a rebre aquest premi?

La cripticitat de les bases d’alguns premis és extraordinària, però en aquest cas està clar: les bones notes. Si hagués estat per la meva capacitat de marcar gols als meus irrenunciables partits de futbol sala dels dijous al vespre prop de la seu de la UOC ja us diria que no me l’haurien pas donat! Parlant més seriosament, sense treballar cada dia, ser constant, esforçar-se en complir els requisits plantejats i, sobretot, sense un molt necessari treball d’introspecció i reflexió sobre allò que fas més enllà del material que se’t proposa com a guia, estic convençut que no l’hagués pas rebut. La ferotge autocrítica i un inconformisme innat suposo que també hi ha ajudat.

  • Ens agradaria saber d’on véns, quina és la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’estudiar el Màster de Gestió Cultural.

Posats a despullar-se, fem-ho bé.

En primer lloc, sóc de Puigcerdà (Cerdanya), una comarca coneguda per ser el parc d’activitats de Barcelona, famosos també per haver fet cases (i vendre-les) a qualsevol camp potencialment urbanitzable destrossant el paisatge i per tenir una injusta fama de guanyar-nos bé la vida sense fer gaire res a costa dels no tan nombrosos ni ben classificats turistes, la majoria veïns discontinus o afiliats al Túnel del Cadí. No tan famosa és l’estadística d’universitaris que la comarca té i quants d’aquests poden treballar al seu sector a la pròpia comarca, per no parlar dels costos econòmics ingents i comparativament indignants que té enviar algú a estudiar a la universitat presencial en qualsevol facultat de Catalunya des d’allà dalt. Els pocs que ens ho hem pogut permetre acabem, en una gran majoria, com una espècie d’Expat interiors a Catalunya, fora de la terra que ens estimem, i a ningú li sembla importar massa aquesta situació.

Partint d’aquesta premissa, puc dir que tant la meva germana Anna com jo hem tingut molta sort, gràcies a dècades de treball dur tant dels meus padrins Joan i Sebastià, les meves padrines Montserrat i Lolita com dels meus pares Jordi i Maria Teresa, a qui els ho agraeixo profundament tot.

Professionalment, sempre he pogut donar un cop de mà a l’empresa familiar i la meva inquietud personal m’ha portat a iniciar i dirigir alguns projectes innovadors en l’àmbit cultural i social. Des de fa 8 anys sóc el vicepresident primer del Grup de Recerca de Cerdanya, de facto el Centre d’Estudis de referència de Cerdanya i un dels Centres d’Estudis de Catalunya més actius. Per altra banda, dirigeixo des de la seva creació el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya (cada agost) i del qual ja estic preparant la vuitena edició. També en el camp audiovisual, també dirigeixo la Cerdanya Film Commission, sens dubte l’eina on crec que podem incidir amb major grau en el desenvolupament econòmic i social de la comarca més enllà del monocultiu turístic i en la qual diposito enormes esperances en ares de l’interès general. Finalment, també porto a terme certa activitat freelance de consultoria en Administració i Direcció d’Empreses, principalment de l’àmbit cultural i audiovisual, i una certa activitat docent allà on se’m reclama i que és una de les meves passions.

Acadèmicament, la meva formació bàsica la vaig desenvolupar a l’Escola Vedruna de Puigcerdà i fou l’aleshores director, Àngel Maurell, qui a principis dels 2000 em va empènyer a buscar nous reptes acadèmics més enllà de la comarca malgrat les meves reticències inicials òbvies. Així, vaig poder estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova (vivint sol en una residència d’estudiants i tornant a casa cada cap de setmana, en un estat emocional complex per un teenager de poble) però que vaig saldar amb excel·lents resultats acadèmics i fins i tot alguns premis (de narrativa als Jocs Florals, a l’Olimpíada Química i MH al propi batxillerat). Així que amb aquest bagatge, en acabar vaig iniciar els meus estudis a la Llicenciatura de Física (Universitat de Barcelona), en un ambient on no m’hi vaig acabar de trobar mai a gust. Al cap d’un temps, certes circumstàncies a nivell personal em van portar a obrir un període d’introspecció i reflexió que em va conduir a prioritzar allò que em feia feliç i m’era útil, així que vaig decidir fer la inscripció al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la UOC, potser una de les decisions més encertades de la meva vida.

Aquí vaig descobrir un món nou, una mecànica d’estudi que em donava la possibilitat de ser genuïnament jo, de recuperar una eficiència, una motivació i una il·lusió que potser havia perdut una mica pel camí. Un necessita sentir-se activament útil per ser feliç i ho vaig retrobar amb la UOC.

  • Quin és el motiu que et va animar a fer el Màster de Gestió Cultural?

En el marc dels meus estudis d’ADE vaig desenvolupar el Pla d’Empresa sobre com plantejar una potencial “Cerdanya Film Commission” des del punt de vista empresarial. El fet de poder alhora mantenir una activitat emprenedora en el camp de la indústria audiovisual a la meva comarca em va portar inevitablement a cursar també el Màster en Gestió Cultural, uns estudis que m’han aportat sobretot ESPAI.

Un espai que he omplert de moltes coses però sobretot de temps per reflexionar sobre les meves idees –la Cerdanya Film Commission- i sobre com executar-les, així com també sumar-hi eines útils que m’han permès enfocar el core (nucli) de la iniciativa per poder amb audàcia saltar-me les limitacions que el statu quo pretén imposar-te constantment.

Si a tot això hi sumes un itinerari docent ple d’assignatures interessants i orientades al pràcticum, dirigides per bons consultors i bones persones, crec que fan un còctel prou llaminer com per no poder-s’hi resistir massa i, al final, haver aprofitat bé el temps i les oportunitats.

 

  • Quins són els teus pròxims objectius una vegada titulat?

Professionalment, m’encantaria poder aplicar amb tota la seva magnitud el projecte de la Cerdanya Film Commission, malgrat les dificultats i vaivens polítics que qualsevol cosa relacionada amb l’administració pública comporta i la miopia existent en qualsevol cosa innovadora que sorgeix del sector cultural, molt pitjor si surt de l’emprenedoria i no del propi sistema. A banda, m’agradaria algun dia poder col·laborar amb la pròpia UOC per tornar una part d’allò que m’ha aportat a la meva vida personal, ser-li també una mica útil.

Acadèmicament, no descarto seguir estudiant però el que m’agradaria és fer el Doctorat. Me n’he adonat que en aquest país falta reflexió sobre com es gestiona l’audiovisual i com de necessària és la figura del gestor en una Film Commission, no només en l’execució sinó molt principalment en la concepció de la figura i l’estratègia subjacent. Trobar un programa adient i l’oportunitat ja seran figues d’un altre paner i agrairé qualsevol suggeriment o proposta al respecte. Motivació no me’n falta pas!

  • A on t’agradaria estar d’aquí a 3 anys? A on t’imagines?

Bona pregunta però molt difícil de respondre. Crec que estarem on ens deixin estar. Crec que els mèrits personals ja no són percebuts per la societat amb la suficient amplitud de mires i objectivitat, fent del màrqueting o el políticament correcte una peça massa central del destí dels professionals.

El proteccionisme Trump-style és ben viu al nostre país i les disfuncions del propi sistema (com el sistema de pensions) tenen l’efecte colateral d’allargar la vida laboral en detriment de les oportunitats pels joves. Encara em considero jove, ni un cabell blanc en gairebé 32 anys té cert mèrit i me n’enorgulleixo, sempre queda bé a les fotos. Ara bé, no sóc massa optimista sobre el futur que ens espera, ni tan sols enfocant-nos en l’emprenedoria, ja que la cultura del pelotazo i de l’èxit ràpid està molt aferrada als fonaments de la nostra essència llatina.

Més que anomenar on em veig, m’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en 3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film Commission i que ens copiessin arreu; potser també col·laborant amb la UOC d’alguna manera (si em voleu!) i haver pogut fer el Doctorat en algun programa motivador i útil. Finalment, a nivell personal, em proposaria el repte de poder destinar part del meu temps a la meva prou desendreçada col·lecció de monedes i, si les lesions segueixen lluny, gaudint amb salut dels meus partidets de futbol amb els amics i família. Aquesta última, la pedra angular de la meva vida.

 Moltes gràcies per fer l’entrevista, et desitgem molts èxits!

Moltíssimes gràcies a vosaltres, seguiu amb empenta i esforç transformant la societat cap a un futur objectivament millor.

Jordi

Tenim un pla #FuturAPGCC | Gestió cultural

Què és Tenim un pla #FuturAPGCC?

L’APGCC, l’Associació de Professionals Gestors Culturals de Catalunya, cerca avançar amb força i per això fa (momentàneament) una parada, per a poder reflexionar sobre les noves direccions, ara, que fa 20 anys d’història. L’APGCC porta dues dècades apostant per la cultura i els gestors culturals, teixint xarxa i interaccionant amb el sector. Conscients de que la gestió cultural i les polítiques culturals estan sempre en constant transformació i, actualment més que mai, l’APGCC decideix aturar-se, reflexivament i observant l’entorn, per a replantejar-se el seu paper en el sector cultural i traçar un pla d’acció en els nous horitzons híbrids que esdevenen en la cultura.

TENIM UN PLA APGCC GESTIO CULTURAL

Continua llegint

III Congreso Internacional los Museos en la Educación 2016: Repensar los museos

Streaming #repensarlosmuseos

Del 24 al 26 de noviembre se celebra en Madrid el Congreso Internacional los Museos en la Educación 2016. Repensar los museos organizado por el Museo Thyssen-Bornemisza. El programa de esta edición cuenta con talleres, conferencias, presentaciones… que fomentan el intercambio de innovadoras ideas en torno a la educación en los museos y los centros de arte. El congreso está desarrollado de forma colaborativa desde la red con la participación de la comunidad de profesionales.

Después de las pasadas ediciones del 2008 i 2012, este año 2016 apuesta por “Repensarse”, es decir, la reflexión con el fin de introducir a las instituciones patrimoniales en los nuevos retos educativos que plantea el futuro y adaptarse con nuevas líneas estratégicas a los cambios sociales de comportamiento, las novedades digitales y la tecnología.

Os adjuntamos a continuación los enlaces al STREAMING del III Congreso Internacional los Museos en la Educación 2016: Repensar los museos.

banners Continua llegint

Exercicis de vol. Una proposta per a les visites a l’exposició Cels i Precipicis

Per Clara Garí, directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea i docent del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG.

Quin és el nivell de recepció del públic que visita les exposicions? Quanta estona de mitja dedica la gent a mirar cada obra? Què passa a la ment de la persona que mira en els minuts d’atenció que dedica a la visita?. Tenim la sensació que a la majoria de les exposicions d’arts visuals el temps, la concentració i sobretot la intimitat del visitant amb l’obra podria ser més gran i més intensa. Ens preocupa la recepció perquè sabem que no hi ha transmissió sense una mirada implicada ni emoció sense entrega. Exercicis de vol és un experiment que busca vitalitat i experiència en la recepció de les arts visuals.

Hi ha molt a reflexionar sobre l’arquitectura, l’ambientació, el tempo i la manera com es facilita la mirada en els llocs on s’exposen les arts visuals. En museologia hi ha dogmes que, per ser-ho, obstaculitzen el qüestionament sobre la millor manera de presentar les obres: la convivència de moltes peces que es miren seqüencialment mentre es camina per la caixa blanca, la manca de seients, la indiferència envers l’ambient sonor (quants museus i centres d’art s’han projectat sense prou atenció al paisatge sonor que generen?) i per acabar la falta total de tempo en les exposicions, són aspectes que malgrat pretendre el contrari, poden fer minvar les condicions de percepció de les obres.

gestio cultural

A Exercicis de Vol estem buscant com facilitar un canvi perceptiu dels visitants basat en la concentració receptiva, la intimitat amb l’obra, l’ús generós del temps de recepció i la complicitat dels mediadors més pròxims al visitant. Continua llegint

Laboratorios 4 Madrid | Gestión cultural

Los días 16 y 17 de noviembre se han llevado a cabo los Laboratorios 4 con el fin de tratar temas relacionados con los centros de distrito y la cultura de proximidad. Estos encuentros buscan establecer un diálogo, encontrar una estrategia y un plan de acción para apostar por nuevos modelos de gestión, producción y programación. Los Laboratorios son un espacio de participación en las instituciones y las políticas culturales de la ciudad de Madrid. Un terreno de diálogo y debate abierto entre agentes culturales, responsables municipales, responsables políticos y ciutadanía. Iniciativas que desde el Máster de Gestión Cultural UOC-UdG queremos dar soporte en su difusión. A continuación, os compartimos el vídeo de la 1a sessión que ya han compartido MediaLab-Prado en su canal de Youtube.

LABORATORIOS MADRIDLaboratorio 4 – Centros de distrito y Cultura de Proximidad. Sesión 1: El diagnóstico
Para contextualizar la cuestión, George Yúdice y Javier Rodrigo (Transductores), compartirán un acercamiento general a las políticas culturales de proximidad. También contaremos con la intervención de la FRAVM y una presentación del estado actual de la cuestión en el ámbito local, por parte de representantes institucionales del Ayuntamiento de Madrid.

Este laboratorio de desarrollará en tres sesiones, desde noviembre de 2016 hasta marzo de 2017.

Jornades Xarxaprod 2016: Espais creats | Noves convivències

Activitats gestió cultural

La Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya organitza les jornades professionals Jornades Xarxaprod 2016 adreçades a gestors culturals, artistes i a totes les persones interessades pels nous models d’autogovernança, participació i ètica en els models de gestió cultural dels espais independents i públics. Aquest jornades professionals anomenades Espais creats | Noves convivències se celebraran els dies 24 i 25 de novembre de 2016 tractaran la relació que s’articula entre els usuaris-creadors i els espais, oferint un entorn de diàleg entre els assistents, amb l’objectiu de promoure la transformació cultural i noves formes de convivència.

Es comptarà amb la presencia de Amador Fernández Savater, Judit Font Redolad i representants de les principals plataformes de creació de Catalunya, com l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, l’Associació d’actors i directors, el Consell d’Associacions de Catalunya, l’Associació de Professionals de la Dansa, Associació de professionals del circ de Catalunya i la Xarxa d’Arts Visuals. També es donarà a conèixer el projecte Mapatge del Espais de Producció i Creació de Catalunya en el qual es treballa actualment juntament amb el CoNCa.

El 24 de novembre es durà a terme el debat Codi ètic una utopia possible amb la participació de diverses associacions i col·lectius. La segona jornada serà el 25 de novembre de 9.30h a les 14h en format taller i porta el títol Noves formes de governança dels espais de creació i producció autogestionats impartit per Amador Fernández-Savater. El segon taller Mecanismes participatius en la gestió d’espais de titularitat pública, anirà a càrrec de Judit Font Redolad.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG recomanem la seva assistència.

Podeu consultar el programa complert en aquest enllaç.

Nau IVANOW
24 -25 de novembre de 2016Jornades Xarxaprod gestion cultural gestio cultural

 

Adolescentes y sus preferencias sobre los museos

Gestión Cultural

¿A qué se debe el rechazo de los adolescentes a los
museos de arte, arqueología, historia…?

Desdel Máster de Gestión Cultural UOC-UdG hemos encontrado interesante hacer un resumen de los resultados de una investigación acerca de los gustos y opiniones sobre los museos por parte de los adolescentes. Esta investigación se elaboraba con el fin de abordar los temas relativos a la inclusión cultural en los jóvenes, aplicada en los campos del patrimonio cultural y los museos. Un programa que contaba con los expertos Joan Santacana Mestre, Mikel Asensio, Nayra Llonch Molina y Tània Martínez Gil, financiado por RecerCaixa.

investigacion adolescentes museos gestion cultural

El tipo de museos que abarca este análisis es amplio e incluye la gran variedad de disciplinas comunes relacionadas con este espacio institucional. En este análisis se han tenido en cuenta los soportes y recursos comunes que figuran también como componente del museo.

Los museos de arte en general son rechazados por unanimidad, sobretodo los clásicos y de arte figurativo, sin embargo, los de arte contemporáneo se encuentran con una puntuación más favorable. Después de los museos de arte les sigue de arqueología, antropología e historia.

Podéis observar la tabla aquí

¿Por qué?

Observamos que en la tabla figuran también los soportes y recursos empleados en los museos. ¿Qué recursos han tenido una baja puntuación?

– Los paneles de texto
– Hojas de sala
– Ilustraciones
– Piezas de vitrina

Podemos comprender que estos museos de arte, antropología, arqueología, historia… hacen un uso recursivo de estos elementos anteriormente citados, hecho que les parece poco atractivo a los adolescentes. De estas consideraciones se extrae el hecho que estos elementos no generan un diálogo entre el museo y el usuario. La percepción que generan estos lugares junto a su silencioso espacio es de un ambiente catalogado de aburrido y poco atractivo.

Los museos que se les ha valorado con una alta puntuación son aquellos denominados genéricamente como “de ciencias naturales“. Los recursos de empleados por estos museos son los recursos manipulativos analógicos y los recursos digitales.

La conclusión que ofrecen tras analizar los resultados de esta investigación es que para que un museo se adapte al público adolescente/joven, será mediante la interacción y la predisposición del museo a interactuar con ellos, establecer una transformación que puede ir desde una exposición pasiva a un laboratorio activo.

Podéis consultar el resumen completo EN
“DIDÁCTICA DEL PATRIMONIO CULTURAL”

Convocatoria residencias 2017 – Vivero de Iniciativas Culturales

Convocatoria de Fabra i Coats Fábrica de Creación de Barcelona

Fabra i Coats, Fábrica de Creación de Barcelona, ofrece la convocatoria anual para la cesión de espacios en el Vivero de Iniciativas Culturales, que se puede participar hasta el 11 de noviembre de 2016. La convocatoria anual está dirigida para:

– Gestores culturales
– Colectivos culturales
– Productores culturales
– Distribuidores
– Difusores
– Creadores
– Pequeñas empresas culturales
– Iniciativas empresariales de nueva creación
– Asociaciones culturales que estén buscando un espacio con el fin de desarrollar su proyecto cultural

convocatoria residencias 2017 fabra i coats

Sobre las propuestas presentadas no habrá restricción alguna por razón de origen, nacionalidad o lugar de residencias. Se valorará el carácter innovador y emprendedor del proyecto cultural, a la vez que será favorable si contribuye a la innovación social y el apoyo de la creación artística.

Aquellas propuestas seleccionadas a la convocatoria Vivero de Iniciativas Culturales podrán realizar una residencia que tendrá un período entre un mes y un año en la fábrica de creación, ubicación que ofrece una gran área de trabajo compartido, estudios y locales adecuados sobre las necesidades de las diversas disciplinas.

En este enlace podéis consultar las Bases de Vivero de Iniciativas Culturales | Fabra i Coats.

Os proponemos visitas virtuales a museos | Gestión Cultural

Cada vez se ofrecen más visitas virtuales en los museos, como un añadido más a la oferta cultural de la institución en cuestión. Proponen recorridos por sus exposiciones, salas, infraestructuras… desde la pantalla. Internet y las tecnologías ya hace tiempo que brindan la oportunidad de vivir esta experiencia complementaria al museo y es por este motivo que desde el Máster de Gestión Cultural UOC – UdG hemos visto interesante exponeros una lista de museos de referencia con visitas virtuales que os invitan a recorrerlos desde donde queráis.

Continua llegint

Vídeos Visualizar’16 Ciudades abiertas, Open Cities | Gestión Cultural

Durante el pasado mes de septiembre y el mes de octubre de 2016 se celebraba en Madrid el taller internacional Visualizar’16 Ciudades abiertas, Open Cities. El programa del taller contaba con ocho equipos multidisciplinares para la realización de los proyectos vinculados con datos de ciudades. Los proyectos llevados a cabo en este taller se mostraron en el Open Cities Summit, cumbre mundial de las ciudades abiertas. Del 6 octubre al 12 diciembre fueron expuestos los proyectos en Medialab-Prado. Estas jornadas realizaron en paralelo con la Conferencia Internacional de Datos Abiertos, #IODC16, que se celebró en Madrid los días 6 y 7 de octubre.

ciudades abiertas open cities 2016visualizar 16 ciudades abiertas open cities gestion culturalDesdel Máster de Gestión Cultural UOC – UdG hemos querido recuperar las jornadas que se pueden visualizar en los siguientes vídeos proporcionados Medialab-Prado: Continua llegint

Resum Debat 16 Interacció: Petits Municipis | Gestió Cultural

Quines polítiques culturals cal establir en els petits municipis? Com es poden assolir els objectius culturals amb pressupostos reduïts? Quins són els reptes culturals de poblacions de menys de 5.000 habitants? El passat divendres 21 d’octubre va tenir lloc el Debat 16 d’interacció organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals, CERC, de la Diputació de Barcelona dedicat als Petits Municipis.

Considerem rellevants aquests debats, discursos o diàlegs, que són un ciment per a seguir treballant i desenvolupant la cultura cada dia. És per quest motiu que des del Màster de Gestió cultural UOC – UdG hem volgut fer un recull de les aportacions que es van debatre aquest dia, i de les conclusions desenvolupades, per tal de seguir treballant el que es va tractar.

Debat 16 interaccio gestio cultural

– Debat 16 Interacció | gestió cultural

Els debats desenvolupats al web d’Interacció: Debat 2016

Us convidem a llegir la crònica de Núvol: Interacció entre els plecs

‘Entre els plecs’, és un documental de creació de Marta Ricart que busca i mostra les dinàmiques de la cultura en petites zones rurals o en pobles amb pocs habitants.

“La subtilesa de qui s’endinsa en quelcom complex, lent i profund. Una tasca que demana altres modes d’escolta, que s’obren per reconèixer la riquesa d’allò que tenim més proper.” Interacció – Centre d’Estudis i Recursos Culturals 

El podeu veure aquÍ:

Entre els plecs, el fil vermell es mou

 

 

Desarrollar proyectos culturales y su presentación | Gestión cultural

Para aquellos/as interesados/as en hacer un proyecto cultural o la presentación de proyectos culturales, os compartimos algunos puntos básicos que debe contener. Estos puntos forman parte de la entrada de Manual Atalaya “Diseño integral de proyectos culturales” de David Roselló, docente del Máster de Gestión Cultural UOC – UdG.

Para poder desarrollar los puntos del proyecto cultural que os detallamos al final, será necesario responder a algunas preguntas previas, indispensables interrogantes que clarificarán la dirección y el contenido del proyecto cultural. Estas preguntas que os compartimos seguidamente, son relativas a los distintos puntos básicos de cualquier proyecto cultural que quiera ser presentado.

Punto 1.

¿Qué? ¿De qué se trata? ¿Qué queremos hacer? ¿Por qué? ¿Qué queremos conseguir? Este será el fundamento de nuestros proyecto cultual. El cimiento que sustenta la idea que queremos desarrollar. La semilla esencial de toda propuesta.

Punto 2.

¿Para qué? y ¿Para quién? Quizá uno de los interrogantes más caprichosos. Es el constitutivo de la expresión cualitativa del proyecto. Esta pregunta también nos ayuda a definir los objetivos de esta apuesta cultural. Matiza el proyecto cultural y sus necesidades en el contexto territorial. Este punto obliga a investigar en el entorno y ver la competencia o el recorrido de proyectos culturales similares. A su vez, es un punto determinante para el público objetivo que va dirigido el proyecto cultural.

Continua llegint

La dimensión digital en los museos. Entrevista a Conxa Rodà | Gestión cultural

“El museo ha transitado de ser un templo del saber donde los visitantes recibían el conocimiento a ser un lugar de encuentro, centro de creación, de experiencias, de participación…” Conxa Rodà

Los recursos digitales y los modelos virtuales en el entorno de la gestión cultural están cada vez más presentes y se consolidan en las infrastructuras del ámbito cultural.

Desde el Máster de Gestión cultural UOC – UdG, recuperamos esta entrevista realizada el Abril de 2014 a Conxa Rodà, responsable de Estrategia e innovación Digital en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que trata sobre la dimensión digital de los museos: desde el entorno web 2.0, a las redes sociales, pasando por los blogs, las aplicaciones móviles y la museografía interactiva.

“Hemos de ser menos textuales y ser más visuales”

Conxa Rodà

Entrevista a Conxa Rodà por Clara Merín, Ende Comunicación | Gestión cultural

La entrevista fue realizada por Clara Merin, consultora del Curso de especializacion en Estrategia digital en organizaciones culturales UOC – Museu Nacional d’Art de Catalunya y autora del blog endecomunicación sobre social media en entornos culturales y sobre museos y nuevas tecnologías.

MNAC_UNiqueVistors

Herramientas para la gestión del estrés en la gestión cultural

Cómo reducir el estrés y mejorar el rendimiento
entre el equipo de gestores culturales

Hace unos meses hablábamos sobre “Qué es un gestor cultural“. En el artículo, entre otras definiciones, destacábamos las competencias del perfil profesional de los gestores culturales. Una de ellas, era la capacidad de saber gestionar el estrés. Ponemos énfasis que en esta profesión, dependiendo del cargo, puede exigir un alto nivel de dominio sobre la gestión del estrés, tanto a nivel individual como con el equipo. Desde el Máster de Gestión Cultural UOC-UdG hemos hecho una lista de 7 herramientas para aplicar aquellos que se dedican o se quieren dedicar en un futuro a la gestión cultural. Consejos útiles para todos aquellos que necesiten gestionar el estrés de forma satisfactoria.

gestion del estres gestion cultural
Continua llegint