Jornada sobre finançament per a empreses i agents culturals

Gestors culturals i professionals de la cultura

Moltes persones es pregunten com poden tirar endavant els seus projectes empresarials en el sector cultural o bé cerquen com poden finançar el seu projecte cultural. Si us sentiu identificats, apunteu-vos aquest dimecres 5 d’abril a la Jornada sobre finançament per a empreses culturals i agents culturals, organitzada pel Servei de Desenvolupament Empresarial adreçada a professional de la cultura i creatius. Aquesta activitat té per finalitat donar a conèixer les múltiples opcions que existeixen per a finançar els vostres objectius culturals en relació a l’empresa o projectes culturals, com les institucions et poden ajudar a cobrir les vostres necessitats financeres, quines fons alternatives existeixen…

No totes les empreses o agents culturals tenen la mateixa necessitat, per aquest motiu la jornada busca aportar les diverses vies per a finançar la proposta cultural. En destaquem:

  • Préstecs per a circulant o inversió
  • Serveis d’assessorament, formació i consultoria en l’àmbit financer
  • Plataformes, patrocini i micromecenatge (crowdfunding)
  • Emprenedoria cultural i ecosistema de suport a l’emprenedor: préstecs participatius, xarxes d’inversors privats (business angels), incubadores…

Durant la jornada es presentaran línies de finançament i serveis d’organismes públics catalans, com ara l’Institut Català de Finances (ICF)Avalis de Catalunya, Societat de Garantia Recíproca (Avalis SGR)ACCIÓBarcelona Activa, i l’ICEC.

Des de el Màster de Gestió cultural us recomanem molt aquesta activitat, pot ser una oportunitat per aconseguir amb èxit les vostres inquietuds culturals.

Consulteu el Programa Jornada sobre finançament
per a empreses i agents culturals 2017

Dimecres 5 d’abril al CCCB

gestors culturals finançament gestio cultural

Platges i Rutes 365 dies – Programa de suport a l’emprenedoria

Gestió cultural

L’Ajuntament del Vendrell convoca un programa de suport a l’emprenedoria anomenat Platges i Rutes 365 dies.  Sorgeix com a resposta a l’estacionalitat d’usos de platges i rutes a l’hivern. Sumant les infinites possibilitats que proporciona la innovació i les noves tecnologies, ens trobem en un entorn immillorable per generar nous models de negoci.

Platges i rutes 365

– Platges i rutes 365 –

L’objectiu d’aquesta proposta és desenvolupar, individualment o en grup, idees de negoci que permetin explotar les platges i les rutes tot l’any i plasmar-les en respectius plans d’empresa que, una vegada finalitzat el programa, es trobin en disposició de d’executar-se, si els emprenedors ho consideren.

“Platges i Rutes 365 dies” va dirigit a qualsevol persona amb ganes d’emprendre, tingui una idea de negoci o no, doncs proposen sessions de generació de idees si escau. La formació que proporcionen és específica i de qualitat en innovació, noves tecnologies, turisme i empresa, així com tutories individualitzades per a cada projecte emprenedor. També ofereix la possibilitat de “camp de proves”, facilitant les necessitats que puguin tenir els participants alhora de testar la viabilitat tècnica de la seva idea.

El projecte està subvencionat per mitjà de la Línia B del Programa integral de foment de l’emprenedoria, que posa l’accent en l’emprenedoria territorial especialitzada, orientada al creixement i basada en la innovació, la tecnologia i els nous models de negoci, des de les fortaleses dels territoris. Està impulsat pel Departament d’Empresa i Coneixement, a través de Catalunya Emprèn, i cofinançat pel Fons Social Europeu. No suposa cap cost per l’emprenedor/a. Per als emprenedors d’altres localitats, l’Ajuntament proporcionarà ajust per a l’allotjament  per aquells necessitin allotjar-se a la zona durant la formació. Les places estan limitades a 31 persones. Et pots inscriure fins al 10 d’abril.

Trobareu tota la informació de la convocatàoria a: Platges i rutes 365

Los 10 artículos más leídos del 2016 en el blog de gestión cultural

Número 1: QUÉ ES UN GESTOR CULTURAL

“Qué es un gestor cultural” es, sin duda, el artículo que mayor atención ha causado. Hemos comprobado, gracias al número de visitas, que es una respuesta que aún causa cierta confusión. La parte positiva de todo ello es que también despierta interés.

gestion cultural desarrollar proyectos culturales

Gestión cultural – desarrollar proyectos culturales

 

Número 2: CULTURA Y EMPRESA, MÁS ALLÁ DEL MECENAZGO

No nos sorprende que el segundo artículo más leído del blog de gestión cultural esté relacionada con la empresa. Es común en el sector cultural que las personas interesadas en emprender un proyecto cultural o materializar un concepto, estén buscando los recursos y oportunidades para la financiación, los presupuestos y las vías de realización de esta idea. Por si se te escapó el artículo, en el link anterior puedes leerlo.

Número 3: QUÉ LLEGEIXO, LLIBRES SOBRE POLÍTIQUES CULTURALS I GESTIÓ CULTURAL

Nos gusta (nos encanta) saber que el tercer artículo más leído del 2016 gira en torno a la lectura sobre las políticas culturales y la gestión cultural. Esta entrada al blog fue a raíz de una iniciativa de Interaccio sobre compartir en las redes sociales nuestros libros actuales recomendados de políticas culturales y gestión cultural. Por supuesto, nos apuntamos, y nos llena alegra saber que son temas que causan interés. Si tienes curiosidad, ¡haz una visita al post!

Número 4: CONSEJOS PARA EL ÉXITO DE VUESTROS PROYECTOS CULTURALES

Cada vez más los puestos de trabajo y los estudios son multidisciplinares. También, las aspiraciones y las ganas de emprender crecen exponencialmente. Es muy posible que estas visitas se deban a todas aquellas personas que inquietas culturalmente quieren hacer realidad aquello que se proponen. Si eres uno de ellos/as, ¡te recomendamos el artículo!

como desarrollar proyectos culturales

Número 5: INTERVENCIÓN Y ACCIÓN EN LA GESTIÓN CULTURAL

Una asignatura enfocada de un modo inusual o diferente. El objetivo es que el estudiante se confronte de manera activa y personalizada a la realidad de la gestión cultural.

A continuación os compartimos los 5 siguentes artículos con mayor interés hasta el número 10:

Número 6: 10 CONTENIDOS DE GESTIÓN CULTURAL Y CULTURA PARA LEER ESTE VERANO

– y podríamos añadir ¡para estas fiestas también!

Número 7: VISITAS VIRTUALES EN MUSEOS DE REFERENCIA

– Allá dónde estés, siempre es un buen momento para visitarlos.

Número 8: HERRAMIENTAS PARA LA GESTIÓN DEL ESTRÉS EN LA GESTIÓN CULTURAL.

– Especial para gestores/as culturales comprometidos al 100×100 con su vocación.

Número 9: PREMI RAMON ROCA BONCOMPTE 2015 ENTREVISTA GEMMA CARBÓ

– No nos cansamos de recomendar la lectura de la tesis “Pensar l’educació des de la cultura” de Gemma Carbó, ganadora del Premi Ramon Roca Boncompte 2015.

Número 10:  DE PROYECTO A REALIDAD; EL MUSEO DEL PATRIMONIO INMATERIAL EN VALENCIA

– ¡Trabajo final de máster gestión cultural hecho realidad! Un ejemplo más de que la pasión combinada con la resiliencia es una de las mejores simbiosis que pueden existir para hacer realidad proyectos.

¡Felices fiestas y os deseamos un inmejorable 2017!

Beca artística de Primavera l’Escala 2017

Ja és oberta la convocatòria a la 19ª edició de la Beca de Primavera que convoca l’Ajuntament de L’Escala per donar suport a l’art i la cultura, amb la finalitat d’apostar per l’expressió, el desenvolupament, el pensament de l’art i l’estudi d’aquest camp. També busca fomentar la divulgació i la dinamització de l’art.

IMG_8254

Aquesta beca artística i cultural està adreçada a creadors de l’àmbit de les arts plàstiques i ofereix una estada de tres mesos a la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries, un edifici emblemàtic i inspirador amb vistes al golf de Roses.

La Beca Internacional de Primavera ofereix una dotació de 2.000 Euros per les despeses, entre altres característiques. Les propostes es poden presentar fins al 28 de febrer del 2017.

Us adjuntem l’enllaç de la Beca de Primavera per a més informació, on trobareu les seves característiques i detalls complementaris, com són els contactes o dades d’interès.

Des del Màster de Gestió cultural us animem a participar-hi o a compartir amb amics i coneguts que els pugui interessar aquesta oportunitat per a la creació artística.

La necessària participació dels professionals de la cultura i la ciutadania | APGCC

“La cultura, un cop més, està sent utilitzada com a cartera d’intercanvi,
com un afegit a les polítiques públiques, com una àrea de segona.”
APGCC

 

Arran dels diversos nomenaments esdevinguts en els darrers mesos i les decisions preses per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya (APGCC), ha publicat al seu blog un article relatiu a la participació dels professionals i la ciutadania en les polítiques culturals, i en els mecanismes de selecció i nomenament de càrrecs públics relacionats amb el sector cultural.

noticia-1481541874Aquestes disconformitats presentades és una crida/manifestació a la transformació de les múltiples pràctiques sobre concursos, processos de selecció i polítiques culturals que es reprodueixen de forma normalitzada en la cultura i, que no beneficien el sector, més aviat, tot el contrari. És per això que des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG volem fer ressò d’aquesta iniciativa de l’APGCC en defensa de les bones pràctiques del sector cultural, que inclou els professionals de la cultura en aquests processos de selecció i reivindica la participació ciutadana en les polítiques culturals.

“Com a treballadores i treballadors de la cultura, creiem que són necessàries polítiques culturals de llarga mirada, articulades i consultades amb el sector que els donarà vida i amb la ciutadania, i dotades dels recursos necessaris per a dur-les a terme.”

Podeu llegir-lo sencer al blog de l’APGCC:

“M’encantaria en 3 anys haver creat la Cerdanya Film Commission” Jordi Forcada, Premi Extraordinari UOC

M’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en
3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film
Commission i que ens copiessin arreu

Jordi Forcada Nicolau

Jordi Forcada Nicolau, autor del TFM de Gestió Cultural Cerdanya Film Commission i estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG, va rebre recentment un dels premis especials de graduació. Hem volgut parlar amb ell i conèixer més a fons qui hi ha rere aquest premi.

Jordi Forcada gestió cultural premi UOC

Jordi Forcada – Gestió cultural UOC – Autor de la imatge: David Roigé

  • Què a suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement? T’ho esperaves?

Per mi rebre el Premi Extraordinari ha estat una molt gran i grata sorpresa. Evidentment vas veient les bones notes i la dinàmica de tot el màster, que per sí mateixa et satisfà, però mai t’esperes un reconeixement d’aquest nivell per més que hagis treballat. Quan vaig rebre la notificació de part del Rector via correu electrònic vaig tenir un moment “Cristiano Ronaldo”, ho confesso. Pel que fa a la motivació, el que motiva de debò és l’aprenentatge i tenir oportunitats per poder desenvolupar sobre el terreny allò après en un alt grau, trobar-hi suport i reeixir en l’intent. Si el premi acaba ajudant en forma de “segell de qualitat” a l’hora d’assolir els reptes plantejats, benvingut sigui. Sota el meu criteri, per sí sol és un gran reconeixement a la feina feta però no una meta que a priori volgués assolir ja que hi ha moltíssims altres aspectes del màster que considero molt més importants i que m’hauria perdut si ho hagués enfocat des d’aquesta òptica. “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, sempre m’ha repetit des de que tinc ús de raó com un mantra el meu pare. Crec que és una bona reflexió final sobre aquest guardó i el futur.

  • Què creus que ha sigut el que t’ha portat a rebre aquest premi?

La cripticitat de les bases d’alguns premis és extraordinària, però en aquest cas està clar: les bones notes. Si hagués estat per la meva capacitat de marcar gols als meus irrenunciables partits de futbol sala dels dijous al vespre prop de la seu de la UOC ja us diria que no me l’haurien pas donat! Parlant més seriosament, sense treballar cada dia, ser constant, esforçar-se en complir els requisits plantejats i, sobretot, sense un molt necessari treball d’introspecció i reflexió sobre allò que fas més enllà del material que se’t proposa com a guia, estic convençut que no l’hagués pas rebut. La ferotge autocrítica i un inconformisme innat suposo que també hi ha ajudat.

  • Ens agradaria saber d’on véns, quina és la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’estudiar el Màster de Gestió Cultural.

Posats a despullar-se, fem-ho bé.

En primer lloc, sóc de Puigcerdà (Cerdanya), una comarca coneguda per ser el parc d’activitats de Barcelona, famosos també per haver fet cases (i vendre-les) a qualsevol camp potencialment urbanitzable destrossant el paisatge i per tenir una injusta fama de guanyar-nos bé la vida sense fer gaire res a costa dels no tan nombrosos ni ben classificats turistes, la majoria veïns discontinus o afiliats al Túnel del Cadí. No tan famosa és l’estadística d’universitaris que la comarca té i quants d’aquests poden treballar al seu sector a la pròpia comarca, per no parlar dels costos econòmics ingents i comparativament indignants que té enviar algú a estudiar a la universitat presencial en qualsevol facultat de Catalunya des d’allà dalt. Els pocs que ens ho hem pogut permetre acabem, en una gran majoria, com una espècie d’Expat interiors a Catalunya, fora de la terra que ens estimem, i a ningú li sembla importar massa aquesta situació.

Partint d’aquesta premissa, puc dir que tant la meva germana Anna com jo hem tingut molta sort, gràcies a dècades de treball dur tant dels meus padrins Joan i Sebastià, les meves padrines Montserrat i Lolita com dels meus pares Jordi i Maria Teresa, a qui els ho agraeixo profundament tot.

Professionalment, sempre he pogut donar un cop de mà a l’empresa familiar i la meva inquietud personal m’ha portat a iniciar i dirigir alguns projectes innovadors en l’àmbit cultural i social. Des de fa 8 anys sóc el vicepresident primer del Grup de Recerca de Cerdanya, de facto el Centre d’Estudis de referència de Cerdanya i un dels Centres d’Estudis de Catalunya més actius. Per altra banda, dirigeixo des de la seva creació el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya (cada agost) i del qual ja estic preparant la vuitena edició. També en el camp audiovisual, també dirigeixo la Cerdanya Film Commission, sens dubte l’eina on crec que podem incidir amb major grau en el desenvolupament econòmic i social de la comarca més enllà del monocultiu turístic i en la qual diposito enormes esperances en ares de l’interès general. Finalment, també porto a terme certa activitat freelance de consultoria en Administració i Direcció d’Empreses, principalment de l’àmbit cultural i audiovisual, i una certa activitat docent allà on se’m reclama i que és una de les meves passions.

Acadèmicament, la meva formació bàsica la vaig desenvolupar a l’Escola Vedruna de Puigcerdà i fou l’aleshores director, Àngel Maurell, qui a principis dels 2000 em va empènyer a buscar nous reptes acadèmics més enllà de la comarca malgrat les meves reticències inicials òbvies. Així, vaig poder estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova (vivint sol en una residència d’estudiants i tornant a casa cada cap de setmana, en un estat emocional complex per un teenager de poble) però que vaig saldar amb excel·lents resultats acadèmics i fins i tot alguns premis (de narrativa als Jocs Florals, a l’Olimpíada Química i MH al propi batxillerat). Així que amb aquest bagatge, en acabar vaig iniciar els meus estudis a la Llicenciatura de Física (Universitat de Barcelona), en un ambient on no m’hi vaig acabar de trobar mai a gust. Al cap d’un temps, certes circumstàncies a nivell personal em van portar a obrir un període d’introspecció i reflexió que em va conduir a prioritzar allò que em feia feliç i m’era útil, així que vaig decidir fer la inscripció al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la UOC, potser una de les decisions més encertades de la meva vida.

Aquí vaig descobrir un món nou, una mecànica d’estudi que em donava la possibilitat de ser genuïnament jo, de recuperar una eficiència, una motivació i una il·lusió que potser havia perdut una mica pel camí. Un necessita sentir-se activament útil per ser feliç i ho vaig retrobar amb la UOC.

  • Quin és el motiu que et va animar a fer el Màster de Gestió Cultural?

En el marc dels meus estudis d’ADE vaig desenvolupar el Pla d’Empresa sobre com plantejar una potencial “Cerdanya Film Commission” des del punt de vista empresarial. El fet de poder alhora mantenir una activitat emprenedora en el camp de la indústria audiovisual a la meva comarca em va portar inevitablement a cursar també el Màster en Gestió Cultural, uns estudis que m’han aportat sobretot ESPAI.

Un espai que he omplert de moltes coses però sobretot de temps per reflexionar sobre les meves idees –la Cerdanya Film Commission- i sobre com executar-les, així com també sumar-hi eines útils que m’han permès enfocar el core (nucli) de la iniciativa per poder amb audàcia saltar-me les limitacions que el statu quo pretén imposar-te constantment.

Si a tot això hi sumes un itinerari docent ple d’assignatures interessants i orientades al pràcticum, dirigides per bons consultors i bones persones, crec que fan un còctel prou llaminer com per no poder-s’hi resistir massa i, al final, haver aprofitat bé el temps i les oportunitats.

 

  • Quins són els teus pròxims objectius una vegada titulat?

Professionalment, m’encantaria poder aplicar amb tota la seva magnitud el projecte de la Cerdanya Film Commission, malgrat les dificultats i vaivens polítics que qualsevol cosa relacionada amb l’administració pública comporta i la miopia existent en qualsevol cosa innovadora que sorgeix del sector cultural, molt pitjor si surt de l’emprenedoria i no del propi sistema. A banda, m’agradaria algun dia poder col·laborar amb la pròpia UOC per tornar una part d’allò que m’ha aportat a la meva vida personal, ser-li també una mica útil.

Acadèmicament, no descarto seguir estudiant però el que m’agradaria és fer el Doctorat. Me n’he adonat que en aquest país falta reflexió sobre com es gestiona l’audiovisual i com de necessària és la figura del gestor en una Film Commission, no només en l’execució sinó molt principalment en la concepció de la figura i l’estratègia subjacent. Trobar un programa adient i l’oportunitat ja seran figues d’un altre paner i agrairé qualsevol suggeriment o proposta al respecte. Motivació no me’n falta pas!

  • A on t’agradaria estar d’aquí a 3 anys? A on t’imagines?

Bona pregunta però molt difícil de respondre. Crec que estarem on ens deixin estar. Crec que els mèrits personals ja no són percebuts per la societat amb la suficient amplitud de mires i objectivitat, fent del màrqueting o el políticament correcte una peça massa central del destí dels professionals.

El proteccionisme Trump-style és ben viu al nostre país i les disfuncions del propi sistema (com el sistema de pensions) tenen l’efecte colateral d’allargar la vida laboral en detriment de les oportunitats pels joves. Encara em considero jove, ni un cabell blanc en gairebé 32 anys té cert mèrit i me n’enorgulleixo, sempre queda bé a les fotos. Ara bé, no sóc massa optimista sobre el futur que ens espera, ni tan sols enfocant-nos en l’emprenedoria, ja que la cultura del pelotazo i de l’èxit ràpid està molt aferrada als fonaments de la nostra essència llatina.

Més que anomenar on em veig, m’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en 3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film Commission i que ens copiessin arreu; potser també col·laborant amb la UOC d’alguna manera (si em voleu!) i haver pogut fer el Doctorat en algun programa motivador i útil. Finalment, a nivell personal, em proposaria el repte de poder destinar part del meu temps a la meva prou desendreçada col·lecció de monedes i, si les lesions segueixen lluny, gaudint amb salut dels meus partidets de futbol amb els amics i família. Aquesta última, la pedra angular de la meva vida.

 Moltes gràcies per fer l’entrevista, et desitgem molts èxits!

Moltíssimes gràcies a vosaltres, seguiu amb empenta i esforç transformant la societat cap a un futur objectivament millor.

Jordi

Tenim un pla #FuturAPGCC | Gestió cultural

Què és Tenim un pla #FuturAPGCC?

L’APGCC, l’Associació de Professionals Gestors Culturals de Catalunya, cerca avançar amb força i per això fa (momentàneament) una parada, per a poder reflexionar sobre les noves direccions, ara, que fa 20 anys d’història. L’APGCC porta dues dècades apostant per la cultura i els gestors culturals, teixint xarxa i interaccionant amb el sector. Conscients de que la gestió cultural i les polítiques culturals estan sempre en constant transformació i, actualment més que mai, l’APGCC decideix aturar-se, reflexivament i observant l’entorn, per a replantejar-se el seu paper en el sector cultural i traçar un pla d’acció en els nous horitzons híbrids que esdevenen en la cultura.

TENIM UN PLA APGCC GESTIO CULTURAL

Continua llegint

Exercicis de vol. Una proposta per a les visites a l’exposició Cels i Precipicis

Per Clara Garí, directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea i docent del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG.

Quin és el nivell de recepció del públic que visita les exposicions? Quanta estona de mitja dedica la gent a mirar cada obra? Què passa a la ment de la persona que mira en els minuts d’atenció que dedica a la visita?. Tenim la sensació que a la majoria de les exposicions d’arts visuals el temps, la concentració i sobretot la intimitat del visitant amb l’obra podria ser més gran i més intensa. Ens preocupa la recepció perquè sabem que no hi ha transmissió sense una mirada implicada ni emoció sense entrega. Exercicis de vol és un experiment que busca vitalitat i experiència en la recepció de les arts visuals.

Hi ha molt a reflexionar sobre l’arquitectura, l’ambientació, el tempo i la manera com es facilita la mirada en els llocs on s’exposen les arts visuals. En museologia hi ha dogmes que, per ser-ho, obstaculitzen el qüestionament sobre la millor manera de presentar les obres: la convivència de moltes peces que es miren seqüencialment mentre es camina per la caixa blanca, la manca de seients, la indiferència envers l’ambient sonor (quants museus i centres d’art s’han projectat sense prou atenció al paisatge sonor que generen?) i per acabar la falta total de tempo en les exposicions, són aspectes que malgrat pretendre el contrari, poden fer minvar les condicions de percepció de les obres.

gestio cultural

A Exercicis de Vol estem buscant com facilitar un canvi perceptiu dels visitants basat en la concentració receptiva, la intimitat amb l’obra, l’ús generós del temps de recepció i la complicitat dels mediadors més pròxims al visitant. Continua llegint

Jornades Xarxaprod 2016: Espais creats | Noves convivències

Activitats gestió cultural

La Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya organitza les jornades professionals Jornades Xarxaprod 2016 adreçades a gestors culturals, artistes i a totes les persones interessades pels nous models d’autogovernança, participació i ètica en els models de gestió cultural dels espais independents i públics. Aquest jornades professionals anomenades Espais creats | Noves convivències se celebraran els dies 24 i 25 de novembre de 2016 tractaran la relació que s’articula entre els usuaris-creadors i els espais, oferint un entorn de diàleg entre els assistents, amb l’objectiu de promoure la transformació cultural i noves formes de convivència.

Es comptarà amb la presencia de Amador Fernández Savater, Judit Font Redolad i representants de les principals plataformes de creació de Catalunya, com l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, l’Associació d’actors i directors, el Consell d’Associacions de Catalunya, l’Associació de Professionals de la Dansa, Associació de professionals del circ de Catalunya i la Xarxa d’Arts Visuals. També es donarà a conèixer el projecte Mapatge del Espais de Producció i Creació de Catalunya en el qual es treballa actualment juntament amb el CoNCa.

El 24 de novembre es durà a terme el debat Codi ètic una utopia possible amb la participació de diverses associacions i col·lectius. La segona jornada serà el 25 de novembre de 9.30h a les 14h en format taller i porta el títol Noves formes de governança dels espais de creació i producció autogestionats impartit per Amador Fernández-Savater. El segon taller Mecanismes participatius en la gestió d’espais de titularitat pública, anirà a càrrec de Judit Font Redolad.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG recomanem la seva assistència.

Podeu consultar el programa complert en aquest enllaç.

Nau IVANOW
24 -25 de novembre de 2016Jornades Xarxaprod gestion cultural gestio cultural

 

Resum Debat 16 Interacció: Petits Municipis | Gestió Cultural

Quines polítiques culturals cal establir en els petits municipis? Com es poden assolir els objectius culturals amb pressupostos reduïts? Quins són els reptes culturals de poblacions de menys de 5.000 habitants? El passat divendres 21 d’octubre va tenir lloc el Debat 16 d’interacció organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals, CERC, de la Diputació de Barcelona dedicat als Petits Municipis.

Considerem rellevants aquests debats, discursos o diàlegs, que són un ciment per a seguir treballant i desenvolupant la cultura cada dia. És per quest motiu que des del Màster de Gestió cultural UOC – UdG hem volgut fer un recull de les aportacions que es van debatre aquest dia, i de les conclusions desenvolupades, per tal de seguir treballant el que es va tractar.

Debat 16 interaccio gestio cultural

– Debat 16 Interacció | gestió cultural

Els debats desenvolupats al web d’Interacció: Debat 2016

Us convidem a llegir la crònica de Núvol: Interacció entre els plecs

‘Entre els plecs’, és un documental de creació de Marta Ricart que busca i mostra les dinàmiques de la cultura en petites zones rurals o en pobles amb pocs habitants.

“La subtilesa de qui s’endinsa en quelcom complex, lent i profund. Una tasca que demana altres modes d’escolta, que s’obren per reconèixer la riquesa d’allò que tenim més proper.” Interacció – Centre d’Estudis i Recursos Culturals 

El podeu veure aquÍ:

Entre els plecs, el fil vermell es mou

 

 

La meva experiencia de pràctiques del Màster en Gestió Cultural a “Jarit”

Per Laia Anguix, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG.

En el període comprès entre el 29 de març i el 29 d’abril de 2016, vaig realitzar les pràctiques del Màster en Gestió Cultural de la UOC-UdG en l’Associació Civil Jarit, especialitzada en migracions, convivència i mediació intercultural. La meua tasca en l’associació es va centrar principalment en la redacció del projecte “Tametut”, que utilitzava l’art com a eina de sensibilització de la societat valenciana sobre el paper de les dones en els objectius de desenvolupament sostenible, encara que també vaig col·laborar en el funcionament quotidià de les activitats culturals de l’associació i en la preparació del projecte cultural “A les balconades”, consistent en intervencions artístiques en les balconades del barri de Russafa, i vaig participar en reunions amb col·lectius d’;artistes i associacions de migrants.

practicas master gestion culturalJarit (amic en llengua wolof) és una associació creada en 1996. El seu objectiu principal és la sensibilització a la ciutadania, promocionant la interculturalitat i potenciant actituds solidàries i respectuoses per a una convivència en la diversitat. Jarit se situa en el carrer Buenos Aires, en el barri valencià de Russafa, zona que tradicionalment ha acollit a un alt percentatge de població migrant.

L’associació ofereix, tant a aquestes persones com a les autòctones, eines perquè la convivència entre les diferents cultures siga un èxit. A través de dinàmiques lúdiques, culturals, socials i formatives, fomenta les actituds positives en la lluita contra el racisme i la discriminació, que s’originen en la por al desconegut i al diferent.

De la meua experiència de pràctiques, puc ressaltar que, si bé el projecte “Tametut” no va arribar a estar conclòs a temps per a la seua presentació a la convocatòria de subvencions de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació (Generalitat Valenciana), trobe el conjunt com una experiència molt positiva, a través de la qual vaig poder ampliar el concepte de Gestió Cultural que havia tingut fins al moment, a més de conèixer noves formes de treball en el sector cultural, i establir contacte amb una associació vitalista i implicada en la construcció d’una societat més solidària, i amb un grup de persones els valors de les quals i experiència han suposat una aportació important a la meua formació.

Podeu conèixer més detalls de les activitats de Jarit ací: www.jarit.org/
Si vos interessa el projecte “A les balconades”, vos recomane aquest enllaç.

Cultura i educació, una reflexió viva

Reprenem el curs després del parèntesi estival amb un post dels nostres amics de Culture&Biz on es recullen un conjunt d’opinions ben qualificades sobre aquesta difícil relació entre cultura i educació. Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG us desitgem un bon retorn!

-> Llegir “La histórica (des)vinculación entre Cultura y Educación”

Us avancem algunes frases de l’article que ens semblen interessants destacar:

“Hemos de volver a situar las artes en la raíz de la educación, por tres motivos: porque son diversas, vinculan con la reflexión científica y constituyen una finalidad en ellas mismas” Lali Bosch, en 2016Culturas

“La excelencia, sine qua non al hecho cultural, se ha de extender al mundo educativo; la formación de una ciudadanía cultural, no tanto de consumidores, es clave” Gemma Carbó, en Premi Ramon Roca 2015 d’investigació sobre gestió cultural i co-directora del Máster de Gestió Cultural UOC-UdG.

“El gestor cultural se ha de hacer algunas de las preguntas propias de la filosofía: ¿por qué es importante que la cultura llegue a la gente?” Lali Bosch

“El perfil profesional del gestor cultural se ha ido centrando en la gestión de equipamientos, dejando de lado otros objetivos, como el de abrir canales de comunicación entre cultura y educación” Jordi Font

gemma carbó, directora del màster gestió cultural

gemma carbó, directora del màster gestió cultural

Accedir als portals de transparència de les institucions culturals de Catalunya

Recentment, l’Apgcc, publicava un recull dels portals de transparència de les institucions públiques. Una informació molt necessària per als professionals de la gestió cultural, ja posen a l’abast del ciutadà dades d’interès del sector cultural. Aquests dades que han fet públiques algunes institucions culturals són possibles gràcies a l’entrada en vigor de Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG fem ressò de la informació publicada sobre els portals de transparència de les institucions.

portaltransparencia

 

 


Continua llegint

Cultura i empresa, més enllà del mecenatge

Què és el que fan 50 directius tocant el tambor alhora amb l’ajut d’un percussionista? O un equip comercial sencer assajant presentacions en públic amb una companyia de teatre? O un grup de dissenyadors millorant el seu procés creatiu amb un dibuixant de còmics? O els experts en marca de l’empresa atenent les explicacions de la directora de branding d’un museu d’art modern?

LOGOC&BEls anteriors són exemples -reals i senzills- de col·laboracions entre el món de l’empresa i el de la cultura, que van molt més enllà del tradicional -i pèssimament legislat al nostre país- mecenatge. Potser, el primer mitjà de comunicació internacional que va parar atenció a aquesta nova possibilitat de cohabitació va ser el setmanari The Economist, allà pel febrer del 2011, en un article titulat The Art of Management.

El diari se’n feia ressò dels principals beneficis per l’empresa de col·laborar amb el món artístic: millores en les habilitats comunicacionals, millores en la ‘gestió del talent’ i –“the biggest prize of all”ajudar als negocis a ser més innovadors. També la Fundación Botín, al 2014, va publicar l’estudi Artes y emociones que potencian la creatividad.

 “The arts are emerging as a role model for business because they excel in areas where managers struggle the most: chaos, diversity, ambiguity, envisioning the future and the ability to dare to break molds” (The Wall Street Journal)

Afortunadament, ja fa uns 6-8 anys que a Espanya van aparèixer una sèrie d’iniciatives privades que anaven en la línia descrita de bastir ponts entre l’empresa i la cultura, entre las que podem citar Conexiones Improbables al País Basc, ActúaEmpresa a Madrid i la proposta catalana de Culthunting.

Qui hagi treballat al món empresarial sap que només amb coneixements no hi ha prou per ser un bon professional: fan falta valors sòlids -això s’ha de portar de casa- i una actitud positiva, proactiva i ‘resilient’. És en aquesta darrera variable de l’equació on les arts i la cultura en general tenen molt a dir.

En definitiva, tot un món per recórrer en unes pràctiques que a Europa del Nord i el Regne Unit venen essent tradició, però que a casa nostra costen d’introduir. Perquè, al cap i a la fi, el que fan 50 directius tocant el tambor a la vegada és perdre la por a manifestar les seves emocions i alinear-se tot d’una amb l’estratègia empresarial.

Alex Salvador
Director Culture&Biz – Alumne del MU Gestió Cultural UOC (2016-18)

PS: podeu llegir el post original complet a (www.sinfoniaempresarial.com)

Guardar

Fundació Palma Espai d’Art

Consens de les Arts visuals amb l’Ajuntament de Palma

La setmana passada, l’Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears AGCIB fou partícip de la presentació de la tasca que tot el sector d’arts visuals ha realitzat durant el mes de maig per a la modernització de la Fundació Palma Espai d’Art.

Fundació Palma Espai d'Art

Diari Última Hora | Fundació Palma Espai d’Art

Aquesta presentació llançava tres documents cabdals per a la “modernització” de la fundació:

  • Recomanacions del Sector per al Patronat
  • Línies estratègiques de futur, que hauran d’inspirar tots els projectes de direcció que es presentin.
  • Bases de convocatòria per al nou director/gerent.

Aquesta nova línia implica que artistes, comissaris, crítics, acadèmics… tenen una representació del 49% en el patronat d’Espais d’Art. L’actual directora general de Cultura, Francesca Niell, va informar al aprovar els documents seria necessari reforç de personal en algunes àrees.

Totes les associacions professionals participants (inclosa la AGCIB) a les taules de treball amb la Regidoria de l’Ajuntament de Palma, varen destacar el treball exhaustiu, professional i de construcció per al bé de la Fundació Palma Espai d’Art.

És una primera passa en un nou model de gestió cultural que pretén modernitzar la gestió de tres centres culturals de referència en el món cultural palmesà: Casal Solleric, Casal Balaguer i Centre d’Art i Creació Ses Voltes.

Seguirem informant de les interessants novetats del projecte…

Associació de Gestors Culturals professionals de les Illes Balears | AGCIB