10 reflexions i desitjos per a la gestió cultural de després de la covid-19 — Jordi Baltà

#gestiócultural
#postcovid19

jordi-balta-gestio-culturalPer Jordi Baltà Portolés, consultor a Trànsit Projectes, expert de l’Agenda 21 de la cultura, i tutor / professor col·laborador del Màster en Gestió Cultural de la UOC i la UdG

 

 

 

“D’on veníem no estava bé. I jo penso que es pot aplicar a moltes persones, a moltes professions i a molts sectors. D’on veníem no estava bé. No pot ser que una crisi demostri la fragilitat del sistema d’aquesta manera. Llavors és que el sistema no està ben plantejat. No pot ser que passem d’una estabilitat X a l’absoluta incertesa, a la pobresa de moltes persones, per una qüestió com una crisi sanitària”, afirmava l’actriu i creadora teatral Carla Rovira en una de les darreres entregues del programa de TV3 Primera Línia.

Una de les funcions bàsiques de la gestió cultural és interpretar el context en el qual s’intervé i definir actuacions des de la cultura que s’hi posin en relació, i que busquin incidir-hi. En la reflexió de Carla Rovira s’hi apunten diversos aspectes que em sembla que cal tenir en compte en aquest sentit: d’una banda, entendre la pandèmia no com un fet aïllat, sinó com a part d’una crisi més profunda, més a llarg termini; de l’altra, connectar la reflexió des de la cultura amb aquella que afecta el conjunt de la societat. Així mateix, crec que la gestió cultural ha d’ajudar a interpretar el context de canvi, oferint reflexió tant davant la pressa a l’hora de recuperar una “normalitat” que no ho serà, oblidar el dol i passar per alt les causes de la crisi, com davant la normalització de noves regles i maneres de fer que comportin restringir drets, mantenir o reforçar desigualtats, o limitar l’espai de la cultura en la vida pública.

Crec que tota reflexió en aquests moments està impregnada de dubte i desconeixement; hi haurà aspectes que es mantindran, altres que canviaran, i molts que ens són impossibles de preveure. Des d’aquesta limitació, voldria fer una sèrie de reflexions que són alhora desitjos i propostes.

 

gestio-cultural-futur-covid19-postcovid19-reflexions-de-jordi-balta

Continua llegint

Com comunicar la cultura en la realitat desencadenada per la COVID-19? — Anna Noëlle

Quatre preguntes en el sector de la gestió cultural i la comunicació que es plantegen arran de la pandèmia global per coronavirus i la realitat postcovid-19



perfil-an-2016-1Per
Anna Noëlle, cap de comunicació de la Fundació Joan Miróprofessora col·laboradora del Màster de Gestió cultural de la UOC

 

“SENSE POR D’EQUIVOCAR-NOS”

 

Des del 14 de març, tots hem estat allunyats del nostre entorn familiar i social i de la nostra comunitat, aïllats en una atemporalitat fictícia en què la realitat informativa era tan intensa que els titulars marcaven el calendari. Aturar el temps i buscar un espai de parèntesi ens hauria d’haver permès escoltar les veus anònimes que reclamaven un canvi de paradigma o que ens convidaven –com la de Yuval Hararia prendre decisions, no per incidir en el present sinó per la possibilitat de canviar el futur.

En paral·lel a la sobre-informació –sovint contradictòria- a què hem estat sotmesos per part dels governs i autoritats sanitàries sobre les pautes a seguir o sobre les dates del possible desconfinament, el sector cultural –i parlo sobretot dels museus– ens hem trobat amb un doble repte:

  1. Continuar oferint de manera frenètica continguts i recursos on-line per tenir visibilitat a través dels nostres canals digitals.
  2. Justificar la necessitat dels museus, i per extensió de l’art, per demanar a les Administracions ajuts extraordinaris que ens permetessin sobreviure a la crisi sense precedents que ha esclatat a causa de la falta d’ingressos provinents de taquilla.

Reptes Gestió cultural coronavirus covid19

1. Com defensar la necessitat de l’art i la cultura en un moment de crisi extrema en què les prioritats són els sectors social i sanitari?

Potser no és el millor moment. Com tampoc ho és per recordar els excessos de glòria i de vanitat de grans equipaments culturals que van deixar temporalment fora de joc petits teatres o institucions pre-olímpiques, sinó que ara toca defensar junts el sentit de l’art en totes les accepcions.

Dir que l’Art, com a activitat més inútil de la humanitat, ens defineix i ens distingeix com a humans, seria massa obvi. Res no és més útil que les arts inútils, ja deia Ovidi. Dir que ens ajuda a entendre el món o que dóna transcendència a les nostres vides, massa petulant. Des del sector museus ens hem trobat, doncs, justificant el valor intangible de l’art a partir d’arguments com la importància que té per al PIB nacional, en tant que reclam turístic de primera línia. I hem preparat notes i argumentaris que han recordat des de l’última definició de museu de l’ICOM fins a la veu d’alguns dels nostres artistes:

“ (…) entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil, sinó quelcom que faci servei als homes.” [1]

I més enllà de justificar la seva importància, i davant l’escenari d’aclaparadora incertesa, la cultura, més que mai, ha de mostrar una veu forta i unitària i ha de pronunciar-se amb claredat i visió de futur. Davant de les pors i els dubtes, ha de mostrar confiança. Davant de protocols coercitius, ha de mostrar responsabilitat. L’art i la cultura han de liderar aquest canvi sense por d’equivocar-se.

2. Serà la crisi de la Covid-19 el punt d’inflexió? Servirà l’activitat frenètica i el paroxisme viscut els últims anys per generar finalment un canvi de paradigma? Quin paper ha de jugar el museu a partir d’ara? Què se n’espera?

 

La majoria de gestors culturals de diferents sectors s’han trobat amb un conflicte entre la renúncia al model anterior i el repte davant de noves oportunitats. La renuncia a un patró conegut -però no millor- i el repte a obrir nous horitzons i noves formes de pensar la cultura. Aquesta nova visió del paper que jugaran els museus és el missatge clau en un món postcovid-19. No només des de la immediatesa post-confinament, intentant resoldre urgències greus de finançament, sinó fent un salt cap al futur.

 

gestio-cultural-instagram-prado-comunicar-culturaVisita virtual al Museo del Prado con Alejandro Vergara

 

3. Què diran les hemeroteques del 2021 sobre aquest moment? Quins voldríem que fossin els titulars?

 

Tenim clar que el museu ha de ser obert i accessible, inclusiu, crear comunitat, ser inspirador i transformatiu, ara hi haurem d’afegir segur i saludable, però hem analitzat prou bé el sentit de cada un d’aquests conceptes? Sovint penso que atribuïm tanta elasticitat a les paraules, que han perdut el seu valor com a significant.

El museu ha de ser rellevant. Rellevant per als nostres visitants. En moments de crisi hem d’estar especialment atents al pols dels ciutadans. Hem de tenir clar què els podem oferir però sobretot què volen que els oferim. Diversos estudis de públic dels Estats Units van concloure que les sis motivacions principals d’oci dels americans eren: interacció social, fer alguna cosa que valgui la pena, sentir-se bé en un entorn, descobrir noves experiències, oportunitat per aprendre i participar activament. [2] Podrien ser similars a les dels catalans o a les de qualsevol país europeu. Perquè aquí, aquestes aspiracions dels nostres visitants també les hem detectat. L’”experiència del visitant” o el “museu participatiu” són alguns d’aquests conceptes que els hem estirat com a xiclets fins que ja no sabem ni què volen dir. Hem d’acompanyar els mots d’accions i actituds que es corresponguin al seu significat real per no desgastar-ne l’ús. Si ara tocarà posar en valor la salut i l’”estar bé”, que no vol dir benestar, haurem d’ajudar a connectar les nostres col·leccions i el nostre patrimoni a aquests valors. No al contrari. No hem de tractar d’entaforar els conceptes sinó extreure’ls de les múltiples i variades lectures que te una obra d’art. I a més, caldrà convèncer els nostres públics que el museu és això justament, un espai on qüestionar-se tota mena de realitats, també la del sentit de l’art. Ara més que mai, cal obrir-nos a nous públics amb diferents registres no només per escurçar distàncies, també per generar noves associacions, noves afinitats i noves xarxes d’interessos.

 

gestiocultural coronavirus covid19 comunicar cultura Anna Noëllegestio cultural covid19 coronavirus comunicar cultura Fundació Joan Miró, Barcelona — Abril 2020

 

 

 

 

 

 

 

4. Com serà el nou museu?

Aquests dies de confinament tots hem aprofitat per fer ordre d’arxius i calaixos. És una manera de fer ordre mentalment. En moments d’incertesa, cal endreçar les idees. Els museus també haurien d’endreçar les idees i els calaixos. Tornar als bàsics, a l’essència de les coses, a les relacions de proximitat i als artistes locals. I no voler imitar models globalitzadors, sinó buscar les arrels, cadascú les seves. El patrimoni local és únic i aquesta singularitat és el que li dona valor universal.

Hem d’acomiadar-nos sense nostàlgia d’un vell model poc sostenible i no pensar en recuperar-lo amb equilibris de funambulista sinó pensar en la oportunitat de crear-ne un de nou. Cadascú des de la seva idiosincràsia i des dels seus actius. El repte o l’encert serà trobar l’equilibri entre aquest nou model i la sostenibilitat financera. Sense por, però també tenint present que sense equivocar-nos no podrem avançar. Encertar un pronòstic basat en l’experiència i en les dades és molt fàcil, però ara no tenim dades, no tenim històric i haurem de fer com els artistes: imaginar i arriscar-nos. Per construir potser caldrà destruir. I l’art serà el nostre catalitzador.

fundacio-miro-anna-noelle-gestio-cultural-comunicar-cultura-covid19-coronavirus

Joan Miró, Tela cremada I, 1973

L’actitud rebel de Miró i el seu esperit de risc el porten a cremar les seves pròpies pintures com a gest d’inconformisme però també com un pas per anar més enllà després d’atènyer el virtuosisme.


[1] Discurs de Joan Miró amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

[2] HOOD, Marilyn G., Staying away dins ANDERSON, Gail, Reinventing the Museum, UK, 2004.

La crisi de la COVID-19 ha transformat definitivament els museus? Virtualitat i gestió cultural — Ester Magriñá

Per Ester Magriñá Lozano, directora del Museu d’Alcover i
professora col·laboradora del Màster de Gestió Cultural UOC

 

La virtualitat ha guanyat terreny en el sector cultural arran de la crisi causada per la pandèmia global del coronavirus. Podrem trobar l’encaix entre museu i Internet? Sota quina estratègia?

 

La crisi de la COVID-19 en el sector cultural 

L’escenari global que ens ha tocat viure fa pocs mesos ningú se’l podia imaginar. La Xina ens quedava molt lluny, malgrat la globalització en què estem immersos des de fa dècades, i planificar, és un concepte que començo a creure que no forma part del nostre imaginari.

reptes-museus-gestio-cultural-covid19-coronavirusPhoto by Václav Pluhař on Unsplash

 

La cultura és extremadament sensible a les crisis conjunturals, ho vam poder comprovar poc després de la crisi financera del 2007 i ara, en un rebrot incontrolat, amb la nova crisi sanitària en la qual ens trobem de ple. El sector cultural afronta la crisi de la COVID-19 en una clara desavantatge i desigualtat respecte d’altres sectors, perquè encara no s’ha refet de l’anterior. Dintre de la transversalitat que caracteritza el terreny cultural i la gestió cultural, com impactarà aquesta crisi en els museus? Quin paper tindrà la virtualitat?


La transformació dels museus i la gestió cultural en temps de crisi

Em centraré a parlar, de museus i sobretot locals, perquè puc reflexionar des de la mateixa experiència. Precisament el 5 de juny de 2019 se celebrava al Museu del Disseny de Barcelona el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya amb el lema “cap al Museu Social”, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat, en el qual vaig tenir el plaer de participar. La meva sensació és que es respirava la voluntat d’obrir un període de revisió d’aquests espais culturals, sota el paraigua d’una visió més social i participativa. S’hi van escoltar diferents veus com les d’estudiants de Gestió Cultural, professionals liberals, treballadors i gestors de grans, mitjans i petits museus, representants d’empreses culturals, etc., coincidint tots i totes en una realitat comuna: la necessitat urgent d’un canvi perquè quelcom no funcionava. D’aleshores ençà no hem tingut gairebé temps de desplegar els plans d’intencions que es van posar a sobre de la taula i sobtadament, amb la nova crisi, tot horitzó de treballar-hi a curt termini s’ha esvaït

Malgrat tot, ara més que mai hem de plantejar convertir definitivament els equipaments museístics en museus socials, sobretot els locals, i això comença per connectar i posar-se al servei de la ciutadania, la qual cosa no s’aconsegueix només fent accessible la col·lecció en línia i virtualitzant els espais expositius, perquè és molt més complex

 

reptes-gestio-cultural-museusPhoto by Michał Parzuchowski on Unsplash

 

El nou context ens situa de ple en un escenari digital, això és indiscutible, era important i a partir d’ara és imprescindible tenir una bona web i visibilitat a les xarxes socials. Efectivament, caldrà treballar de valent en aquesta línia i acceptar l’espai virtual com una realitat vital dels museus, però això sí, no improvisant accions i malbaratant recursos. Si us plau, aprenem dels errors del passat i no oblidem que un museu és molt més que un contenidor, i que sense un bon contingut no pot comunicar ni sumar a la seva ciutadania en un projecte comú, i aquí s’inclouen els bons relats, discursos emotius, projectes educatius compromesos, treball col·laboratiu… Així que planifiquem i treballem per quan tornem a obrir les portes amb una bona estratègia digital, altaveu per a explicar qui som i que fem. 


Cap a un museu familiar i de proximitat

Després de compartir la meva reflexió en veu alta sobre la situació actual dels museus, vull aportar una petita pinzellada sobre la realitat que més de prop conec: el museu d’Alcover, on fa poc més de disset anys que hi treballo

La fisonomia i l’essència dels equipaments museístics és tan complexa i variada com quan parlem d’un grup, espècie o família en l’àmbit de les ciències naturals. No es pot escriure un manual general, tot i que hi ha trets comuns, així que cadascú, en temps de crisi o no, ha de ser conscient de la seva realitat, analitzar en quin punt es troba i  marcar unes fites d’actuació assumibles

En el cas del museu d’Alcover, fundat l’any 1967 per iniciativa de l’ajuntament, ens situem en el nucli antic d’un municipi de l’Alt Camp de poc més de 5000 habitants, insuficientment a prop de xarxes temàtiques i/o turístiques. En funció d’aquesta realitat hem apostat per la proximitat i les famílies, i per aquest motiu, hem centrat tota l’atenció en la funció educativa i divulgativa de la col·lecció de fòssils marins del Triàsic descoberts a les pedreres d’Alcover-Mont-ral, entremig de les Muntanyes de Prades.

 

reptes-museus-gestio-cultural-coronavirus-covid19

Museu d’Alcover | Escenografia espai infantil de la sala de paleontologia
on es projecta el conte Peix Pedra — Foto: Jaume Baldú

 

El camí, però, no ha estat fàcil. El 2005 s’obria la nova exposició de paleontologia després d’un llarg període de reformes i adequació del contenidor, d’acord amb un guió creat abans que hi entrés a treballar. Immediatament, vaig intuir que amb aquell relat, massa especialitzat i genèric, i el format d’un llibre de text penjat a la paret, tindríem poc recorregut, i més encara pels infants. Aleshores, vaig demanar col·laborar amb nosaltres a l’escriptora i pedagoga Maria Àngels Ollé, qui malauradament fa poc que ens ha deixat, posant-la en una difícil situació: explicar als infants que havia succeït a Alcover-Mont-ral feia 240 milions d’anys a través del llenguatge literari i a més, inventar un relat en què el protagonista moria i es convertia en una pedra, un fòssil. Tot un repte, com em va comentar la Maria Àngels qui em demanà tot l’estiu per poder inspirar-se al mas amb la família. De tot plegat, va néixer el magnífic conte “Peix Pedra. Quan les Pedres Parlen”. Anys més tard, la il·lustradora Maria Espluga, filla de la també il·lustradora i artista plàstica Carme Solé Vendrell, amiga de la Maria Àngels, acceptava l’encàrrec de donar forma al conte per poder-lo editar. Fa dos anys i escacs, la bellesa de les il·lustracions va inspirar l’escenografia de l’espai infantil dins de la sala de paleontologia “Triàsic, explosió de vida” de la mà de l’artista Jordi Nolla, creant un espai ideal per conèixer la història del nostre peix poruc, tocar rèpliques de fòssils originals i submergir-se en un antic mar tropical ple de vida.

 

Quina relació hi ha amb la crisi de la COVID-19?

Us preguntareu, però, què té a veure el que us he explicat amb la crisi actual de la COVID-19? I a més, quin sentit té plantejar una visita en família al museu si està tancat i no sabem quan i com podrà reobrir?

Doncs precisament ho he compartit perquè aquesta visió que fa temps determinà quin rumb prendre davant un moment gens fàcil pel museu, ara, de nou, la recuperem. El públic al qual volem arribar és el mateix, únicament ha canviat l’espai a intervenir. Des de fa unes setmanes que tot l’equip, bé, la Irina Cervera, gestora cultural i educadora del museu i jo mateixa, ens hem posat a treballar a fons per oferir una visita en família virtual. I gràcies al suport de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, hem pogut sumar al projecte a la Marta Arjona per dissenyar i produir els recursos en línia.

retos-virtual-museo-gestion-cultural

Photo by Kelvin Yup on Unsplash

 

En aquest cas la nova activitat s’ha plantejat al voltant d’un altre objecte, hem canviat un fòssil de peix pel d’un cranc baioneta o cassola de les moluques, que suposadament acaba d’entrar al museu procedent de les pedreres de Lucas i que ens cal classificar. La visita comença quan s’entra al museu virtual per afrontar el repte que els plantegem i que els situa en un context real. La lògica de l’activitat és exactament la mateixa, provocar, emocionar i fer-se preguntes, això sí, en un nou espai cultural fora de les parets del museu. Internet és l’àmbit de la difusió que ofereix la possibilitat d’accés als continguts del museu per part de nous públics que estan exclosos per motiu geogràfic o d’altra índole de la visita física (SOLANILLA: 2009); per això, ha arribat l’hora de trobar un lloc dins l’espai virtual, sense entrar en conflicte amb la presencialitat, ans al contrari, combinant dos espais en perfecta simbiosi.

Em pregunto, lògicament, com funcionarà aquesta nova proposta virtual? Ho desconec, com tampoc es pot preveure l’èxit d’un projecte presencial. Malgrat tot, com explico als alumnes de l’aula d’Espais Culturals on col·laboro com a docent al costat de la professora del Màster de Gestió Cultural UOC i amiga, Laura Solanillaquan es creu en una idea, és necessari provar, rectificar i provar, fins que s’encerta. I aquests dies d’incertesa, aturada forçosa i  sense públics presencials, és un bon moment per pensar i plantejar accions enfocades a trobar l’encaix del museu en el món digital, cadascú des de la seva realitat i casuística.

 

gestion cultural patrimonio inmaterial en-primera-persona-libro-laura-solanilla

Solanilla,L. (2009). En primera persona: memòria oral,
patrimoni immaterial i Internet. Girona: ICRPC

 

 

Jornada XOC’19 | Noves tendències en gestió cultural APGCC

#Xoc2019

El 15 de novembre a NauBostik, tindrà lloc XOC’19, una la jornada bianual que gira entorn el concepte “Xarxa oberta i comunitat” organitzada per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC). Una mirada àmplia i panoràmica dintre de la gestió cultural, adreçada a tots els perfils de professionals de la cultura. Des del Màster de Gestió cultural UOC-UdG us ho recomanem.

XOC 2019 s’estructura dintre de tres eixos vertebrals:

Crea | No és només un espai d’aprenentatge individual, també és un lloc de construcció col·lectiva.

Connecta |  XOC busca establir-se com a nexe que connecta persones i projectes que treballen en la gestió cultural.

Troba | També es configura com a punt de trobada, amb la finalitat de crear sinergies i un relat comú dintre el sector cultural.

xoc-2019-apgcc

Enguany, en la seva tercera edició, aposten per un nou format que explora noves tendències en la cultura a partir de conferències, taules rodones, espais dinàmics, de proximitat, espai de presentació de projectes, etc.

El programa de XOC 2019 i les noves tendències en gestió cultural, treballa sobre els reptes dels professionals de la cultura i novetats que es perceben en el sector cultural. Concretament, aquesta edició busca imaginar i reflexionar sobre l’avui i el demà, posant especial èmfasi en la visió de futur sobre com s’estructurarà la feina i es consolidarà el concepte treball per als professionals de la cultura i la gestió cultural. A continuació us compartim els experts del sector cultural que hi participen i el programa XOC 2019: 

— XOC 2019 

gestio-cultural-ponents-jornada-xoc-2019-apgcc

— PROGRAMA XOC’19

Consulta la programació de la jornada


Una mirada a les edicions anteriors de XOC — APGCC

Jornada XOC 2017 – Perifèries creatives i culturals

Quines són les tendències presents i de futur de la gestió cultural? Cap a on dirigim la cultura? És cert que ens trobem en un nou paradigma de la Gestió Cultural?

Trobada XOC | Tendències de la Gestió Cultural

 

 

Informe CoNCA — Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

#gestiocultural
#AvaluacióCoNCA
#ActivitatCoNCA

 

Recentment el CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, presentava l’informe de “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” a La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. 

Durant la jornada, les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, autores de l’informe, van presentar quinze mesures (nou en l’àmbit públic i sis en el privat) per avançar en una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. En aquesta jornada van participar Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Milagros Pérez Oliva, periodista, Aida Sánchez de Serdio Martín, professora del Màster de Gestió Cultural de la UOCMíriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones visuals, Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

A continuació destaquem algunes intervencions de la Jornada i la segmentació de l’esdeveniment a partir del vídeo. 

informe-desigualtats-conca-cultura-ocupacio-genere

 


— “Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili

“No hi ha cap institució que avui dia no tingui el seu propi índex de desigualtat.  (…) Què impliquen tots aquests índex? Han servit per empoderar a les dones? Per a què serveixen?. M’ha semblat important posar en relació la existència d’aquests informes amb les polítiques d’igualtat i la seva eficàcia, posar en relació aquest tipus d’informació. A mi em sembla que això forma part de la desigualtat de gènere. El que us avanço és que em sembla que no sempre que fem diagnòstics de gènere estem identificant correctament els orígens o les causes de la desigualtat, i per tant, no sempre que fem indicadors de gènere estem treballant a favor de la igualtat. Els indicadors, els índex, informes, etc, tot ha de ser una eina amb un objectiu final, no han de ser l’objectiu en si mateixos.”

“Jo tinc la sensació que la realitat de discriminació de les dones mai no havia estat tan quantificada i no per això les dones estem més empoderades per transformar aquesta realitat.”

“Estem vivint una època amb moltes paradoxes. Com deia, tenim més evidencies que mai de l’existència de discriminacions contra les dones, però més que mai, aquestes evidències estan qüestionades. Per a mi aquestes qüestions estan relacionades.”

“Per mi un dels problemes principals és que no creiem a les dones. Que la paraula de les dones encara no té suficient valor. Que desconfiem del que diuen les dones i desconfiem del que els hi passa, inclús quan fem servir llenguatge matemàtic, científic. Per tant, aquesta és una altra paradoxa, estem assistint a un moment que la veu de les dones té més força que mai, ara les dones tenen altaveus que fan ressonar la seva veu, però diria que el missatge no és reconegut. I no és reconegut, segurament, perquè ens entossudim en explicar les desigualtats de gènere, quan la desigualtat de gènere són la constant al llarg de la història”

“Necessitem recalcular la càrrega total de treball i identificar-la. (…) Hem de tornar a recuperar la idea, la pregunta, com és possible que si les dones sabem, que sabem, com deia la Marta Selva “Si sabem que sabem que sabem el què ens passa” com és que el nostre saber no té conseqüències?”

Podeu aquí escoltar la seva intervenció: Els treballs i les dones: visions qüotidianes de la desigualtat de gènere.” Inma Pastor


— Presentació de l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya per Anna Villarroya i Maite Barrios:

Els objectius de l’informe eren tres:

1. Valorar la percepció que els i les professionals de la cultura a Catalunya tenen sobre les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural al nostre país.

2. Aprofundir en el coneixement de les causes que provoquen les desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.

3. Avançar en el disseny de mesures d’intervenció, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, que permetin pal·liar les desigualtats actuals per raó de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya.”

Podeu llegir l’informe sencer aquí: Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya

I la seva presentació en el Canal del CoNCA:


Taula de Debat amb Milagros Pérez Oliva, Aida Sánchez de Serdio Martín, Míriam Porté,  Ivone Lesan:

“Crec que és molt definitori que la primera recomanació de l’estudi sigui complir les lleis. Per què es fan les lleis si no és per a complir-les? (…) Aquí tenim un problema evident que explica en part la frustració del moviment feminista i de les dones en general, i és comprovar que la situació, la realitat, no hi ha prou en aconseguir canviar les lleis, perquè has de seguir lluitant perquè es compleixin les lleis.”

Milagros Pérez Oliva — Periodista

“Penso que totes aquestes eines de flexibilització del treball és un ganivet que talla per totes dues bandes. Per una banda et permet no anar físicament a “fitxar”, però per altra banda permet una autoexplotació molecular del teu cos, dels teus temps, dels seus efectes i Efectivament acabes treballant a casa mentre dones el pit al teu fill”

“No han canviat les micropolítiques. Les macropolítiques són molt importants, però també les micro. (…) M’agradaria molt començar a veure canvis en les subjectivitats, en els efectes, en les sensibilitats i començar a trobar que quan estem en reunions que són mixtes, els homes és tan còmodes amb posicions de silenci. Que puguin fer tasques invisibles i que no tinguin un reconeixement públic” 

“Hem de canviar els efectes micropolítiques entre nosaltres. Que quan et preguntin quins són els teus referents diguis dones i no diguis “la meva mare, la meva germana i la meva dona”, sinó que diguis aquesta teòrica, aquesta artista, i que les reconeguis i que les citis i que no les suplantis en el teu discurs, utilitzant les idees de dones però no esmentant els seus noms. (…) És culturalment establert. Llavors penso que fins que no canviï això, totes les eines que tenim per flexibilitzar l’únic que faran és colonitzar-nos més”

Aida Sánchez de Serdio Martín — Professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC

“Tal com es pren consciència, la resistència creix. Això va “acompasat”, quan més terreny guanyem, doncs la resistència més avança. És un gegant difícil d’arribar. I no estic parlant d’homes, sino d’unes estructures, d’unes inèrcies, que està essent molt difícil canviar.”

“La resistència estigmatitza amb el victimisme el feminisme. Hem de tenir molta cura del llenguatge”

“I en aquest sentit sí que és poc optimista. Quan una dona vol arribar a un lloc de poder no li toca un altre remei que realment replicar i copiar els mateixos models masculins.”

Míriam Porté — Productora audiovisual i presidenta de Dones visuals

“Hi ha una espècie de comoditat de no canviar una estructura establerta jeràrquica.”

“Reeducar-nos a nosaltres mateixos és super bàsic per després reflectir-ho en el nostre entorn laboral.”

Ivone Lesan — Sòcia fundadora i membre de la junta directiva Mujeres de la industria de la música (MIM).

Ja heu participat al primer Fòrum dels Museus de Catalunya?

El Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Primer Fòrum dels Museus de Catalunya, una iniciativa sorgida del Pla de Museus de Catalunya.

Aquesta proposta neix d’un objectiu estratègic amb la voluntat de crear un espai d’encontre, inicialment virtual i posteriorment presencial, dirigit a tota la comunitat museística per conèixer l’estat del Sistema de Museus català i per debatre aquells temes d’interès (presents i futurs) entorn aquests equipaments culturals. Aquí trobareu una síntesi del debat i també podeu seguir el discurs que s’està generant al Fòrum dels Museus minut a minut.

forum-dels-museus-debat-gestio-cultural

El Fòrum dels Museus busca una àmplia participació i aprofitar les connexions que ofereix l’entorn digital, web i xarxes socials per arribar al màxim públic. Aquest reclam participatiu s’adreça a professionals en actiu o futurs professionals de l’àmbit dels museus. En el seu espai virtual podeu també consultar diversos documents d’actualitat dels museus, entre els quals es troben Museus 2030 – Pla de Museus de Catalunya i Dades estadístiques sobre els museus catalans.

L’estratègia del Fòrum dels Museus compta amb un calendari que es vertebra en les següents etapes:

Fins al 31 de gener

  • Fòrum virtual: convocatòria, creació de la comunitat virtual i discussió de continguts
  • 1 de febrer: s’acaba el termini per suggerir temes de debat del Fòrum virtual de Museus

De l’1 de febrer al 30 d’abril

  • Fòrum virtual en actiu sobre els reptes que les i els participants han considerat prioritaris i es faran propostes concretes per afrontar-los
  • 1 d’abril: inscripcions al Fòrum presencial

De l’1 de maig al 30 de maig

  • Tancament del Fòrum virtual
  • Elaboració dels documents conclusius del Fòrum virtual
  • Inscripcions al Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Juny de 2019

  • Desenvolupament del Fòrum dels Museus de Catalunya (format presencial)

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC – UdG us animem a seguir el debat i a participar de forma activa fent les vostres aportacions. Aquí podeu accedir a l’espai virtual del Fòrum dels Museus i conèixer les darreres aportacions: 

ACCÉS AL FÒRUM DELS MUSEU

Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans

#Interaccio18
#culturaeducacio
#gestiocultural

 

“La cultura és l’expressió de la vida humana i
l’educació és la vida eterna de la cultura”

Eulàlia Bosch

 

Com s’enriqueix la noció d’humanitat quan cauen les barreres que separen la cultura i l’educació? Sota aquest premisa es desenvoluparan les jornades INTERACCIÓ 18 — Sobre la humanitat dels humans que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 d’octubre de 2018 a la Casa de la Caritat de Barcelona. Per aquells que voleu seguir les jornades per streaming, les podeu veure des del web de Interacció

gestio-cultural-interaccio-18-programa-sobre-la-humanitat-dels-humans-2018

Aquestes jornades Interacció 2018 estan organitzades sota un programa que treballa amb dos pilars fonamentals: la cultura i l’educació. La presentació d’enguany s’introdueix amb un paral·lelisme relacionat amb el tractament de la ciència amb els termes. De la mateixa manera que un físic quan parla de la llum de vegades fa una distinció semàntica de les “partícules” i altres vegades parla d'”ones”, en Interacció 18 s’estableix una relació similar quan es tracta del medi dels humans: de vegades es designa amb el nom de cultura i d’altres es tracta sobre el terme educació. Doncs, quines són les delimitacions d’aquest dos terrenys? O millor dit, quins són els elements intrínsecs que comparteixen, indissociables? Ambdós casos hi ha una relació de diàleg constant que mútuament es transforma en un món cada vegada més globalitzat.

Aquesta explicació la podeu trobar definida en la introducció de les jornades Interacció 18, elaborada per Eulàlia Bosch, directora de continguts. El programa s’articula sobre 3 eixos temàtics: Continua llegint

ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona (Museu Comarcal i Diocesà de Solsona)

L’1 de setembre s’inaugurà al museu diocesà i comarcal de Solsona l’exposició “ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona”, que tingut l’honor de cocomissariar amb el Dr. Marc Sureda. L’encàrrec pretenia posar en relleu la rica col·lecció de teixits i d’indumentària litúrgica del museu en motiu del 425 aniversari de la diòcesi. Aquest patrimoni sovint ha quedat fora de la mirada de l’espectador per motius de conservació i també per un cert biaix en la consideració del tèxtil com a art de menys valor que no pas la pintura o l’escultura.

alba-mdcs

El títol, Alba, fa referència al primer indument que porta un capellà sota d’altres com la casulla. És una túnica de color blanc que acostuma a presentar treball de brodat o puntes. A més permet vincular-ho amb la mare de Déu de l’Alba, patrona de Tàrrega i molt important per a la diòcesi. És un títol curt, i que fuig de la imatge carrinclona que podria arribar a tenir aquest tipus d’exposició. El disseny museogràfic ha anat a càrrec de Salvador Vinyes, que ha volgut situar-la en l’absoluta contemporaneïtat. Inspirant-se en exposicions recents sobre aquest tema al Metropolitan Museum de Nova York, les peces s’exposaran en vitrines de base oval que permetran veure’n també la part del darrere i aproximar-s’hi per captar-ne tots els detalls.

El plantejament de l’exposició des d’un principi va ser d’una banda el d’explicar de la manera més didàctica possible quins eren els induments i draps diversos necessaris per a la dotació d’una església, apropant-los al visitant actual, que segurament no en té cap noció, i mostrar-ne el seu atractiu històric i estètic. Per altra banda volíem explicitar el vincle que s’estableix entre els tèxtils i els altres objectes presents en la litúrgia. Per últim, crèiem necessari incidir en els conjunts de peces que solien dur els preveres, i el seu significat simbòlic. La tria de les peces va respondre a aquests objectius. Destaquen en el primer àmbit per exemple uns guants episcopals del segle XIV que s’han fet restaurar per a l’ocasió, una casulla amb rics brodats del segle XVI, o un humeral de seda que ens permet evidenciar la reutilització de teixits al llarg de la història. En el segon àmbit és important fer notar la quantitat i completesa dels conjunts exposats, així com la riquesa d’algun d’ells com per exemple un vestit per a la imatge de la mare de Déu del Claustre de Solsona.

Cristina Sanjust
Directora de TFM del Màster en gestió cultural UOC — UdG i museòloga

MUTARE — El poder transformador dels projectes culturals

#MUTARE18
#gestiócultural

El pròxim 16 de maig de 9 a 15 h tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm, MUTARE, una jornada per reflexionar sobre el poder transformador dels projectes culturals. Des del Màster de Gestió Cultural UOC — UdG us recomanem assistir-hi.

Partint de la base que la cultura té un efecte transformador pel simple fet d’existir, la Fundació Carulla s’ha endinsat en la pregunta sobre l’essència dels projectes culturals amb aquest potencial transformador. Quins són els ingredients elementals que els caracteritza? És aquesta la clau de l’esdeveniment, una jornada de co-creació adreçada al sector cultural i social per tal de conèixer els factors que promouen la qüestió que plantegen, en el marc del premi Lluís Carulla d’emprenedoria cultural. Us compartim el programa de MUTARE:

mutare-fundacio-carulla-gestio-cultural


Programa MUTARE — Fundació Carulla 

9:00 h  |  Arribada i acreditacions

9:30 h | Benvinguda per Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

9:45 h | Conferència inaugural

La jornada MUTARE està organitzada amb la conferència inaugural a càrrec de Pilar Velilla, de l’alcaldia de Medellín (Colòmbia) i una de les responsables del potencial cultural de la ciutat en l’actualitat: “L’experiència de Medellín, de l’estigma de la violència a ciutat referent en cultura“.

10:45 h | MUTARE inspira

El programa MUTARE proposa quatre xerrades inspiradores dinamitzades per Bibiana Ballbé, dissenyades per aprofundir sobre el poder transformador de la cultura en diversos àmbits: educació, emprenedoria, desenvolupament comunitari… Comptaran amb la participació de Pau Llonch, Versembrant, Ada Vilaró, UrGentEstimar, Raul Martínez, Monkingme, i Jorge Sánchez, Nau Bostik.

11:45 -11:50 h Pausa 

11:50 h | MUTARE contrast

11:50 – 12:40 h Proposen una taula rodona moderada per Jordi Sellas amb creadors i experts en educació, cultura digital i sector social que abordaran un debat sobre experiències i reptes des de les òptiques de la creació, l’educació, la digitalització i el món social. Els ponents són:

Òscar Esteban, Tot Raval
Clara Peya, Les Impuxibles
Marisol López, directora cultura digital de l’ICEC
Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural

12:40 – 12:50 h Pausa 

12:50 h | Workshops

Els assistents s’agruparan en diferents grups per definir el què, identificar el qui, dibuixar el com i esbrinar el per què dels projectes culturals transformadors.

14:30 h | Conclusions i tancament

Amb els ponents Bibiana Ballbè i Jordi Sellas es farà una lectura del decàleg i buscaran respondre quin són els elements que incrementen el poder transformador dels projectes culturals en la societat.


Aquí trobareu com realitzar les vostres inscripcions i més informació sobre l’esdeveniment cultural a MUTARE. Desitgem que sigui del vostre interès! 

Premi Lluís Carulla 2018 — emprenedoria cultural

#GestióCultural

El 8 d’abril de 2018 finalitza la convocatòria per a presentar-se als Premi Lluís Carulla 2018 d’emprenedoria cultural convocat per la Fundació Carulla. Aquests premis tenen per objectiu el foment i viabilitat de nous projectes culturals que integrin en el seu contingut respostes als reptes que ofereix la societat catalana en els temps presents.

Des del Màster de Gestió Cultural de la UOC us animem a participar-hi! A continuació us compartim les bases i un enllaç amb consells i eines per a presentació de projectes culturals. Molta sort!

premi-lluis-carulla-2018-emprenedoria-cultural

Bases — Premi Lluís Carulla 2018

Quins tipus de projectes es valoraran?

Els projectes que es presentin han de ser inèdits, estar en una fase inicial o plantejar un salt qualitatiu. És important tenir en compte que es valoraran aquells que la cultura esdevingui un eix de transformació social. Els projectes presentats han de tenir repercussió a Catalunya.

Qui s’hi pot presentar?

La convocatòria és oberta a particulars, empreses i organitzacions sense ànim de lucre i està adreçada a creadors/es de projectes culturals amb vocació transformadora.

Quin és el premi? 

Premi al projecte guanyador
60.000 € + 2 anys d’acompanyament empresarial a càrrec de Netmentora Catalunya

Premi als dos projectes finalistes
15.000 € + assessorament empresarial a càrrec de Netmentora Catalunya

Premi als dos projectes prefinalistes
Campanya de crowfunding a Verkami amb un suport i condicions especials

Termini de presentació

Fins al 8 d’abril de 2018

En el següent enllaç trobareu consells i eines per a presentar projectes culturals: 

http://gestiocultural.blogs.uoc.edu/2017/11/16/emprendedores-culturales-proyectos-culturales-gestion-cultural-empresa-cultural/

Enllaç 2018 – Trobada entre gestors culturals i artistes

#Enllaç18
#gestiócultural

El proper 5 d’abril a La Caldera tindrà lloc la Jornada Enllaç 2018, una trobada que s’organitza amb l’objectiu de fomentar la relació entre gestors/es culturals i artistes de les arts escèniques. Una iniciativa impulsada per les associacions professionals de les arts escèniques i de la gestió cultural.

enllaç 2018 trobada gestors culturals i artistes

Aquesta tercera edició d’Enllaç posa especial èmfasi en la distribució d’espectacles, una decisió presa pels professionals que havien detectat poca presència de gestors/es culturals en el sector i busquen promoure aquest perfil professional.

El programa s’estructura principalment amb una taula rodona constituïda per professionals de la distribució cultural d’espectacles i, seguidament, una trobada entre gestors/es culturals i artistes amb l’objectiu d’establir un intercanvi professional i generar sinergies entorn a projectes culturals. Continua llegint

Una mirada panoràmica en la gestió cultural – Interacció 2018

#gestiócultural

Comencem l’any amb una mirada panoràmica en la gestió cultural. La cultura i la gestió cultural estan en constant transformació, adaptant-se al context i afectant-lo a la vegada. Aquesta simbiosi amb l’entorn implica, indirectament, que hi ha terrenys farcits de qüestions que els professionals de la cultura els hi hem de donar lloc per pensar, preguntar, respondre, resoldre, conèixer, investigar… per tal de seguir avançant per promoure i fomentar la cultura. És per aquest motiu que des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG volem compartir amb vosaltres alguns articles del portal Interacció.

interaccio-gestio-cultural

gestio-cultural-interacio




 

Quins són els paràmetres que delimiten els públics? Cap a on es dirigeixen?

1. On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’ – Interacció

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.
3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.
3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei. Continua llegint

Espais al marge – Polítiques culturals, creativitat i cultura lliure

#EspaisalMarge

Flora Bacquelaine Vidal de Llobatera

 El proper divendres 15 de desembre, de 10h a 19h, tindrà lloc a l’aula C3 i A2 de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona la II Jornada «Espais al marge» sota el títol «Polítiques culturals, creativitat i cultura lliure».

El programa d’aquest any es proposa com un espai de debat sobre cultura conformat per perspectives i experiències personals i professionals diverses. Aquesta jornada vol ser un exercici introspectiu sobre el propi marc mental i té, com a principal objectiu, la generació de reflexions crítiques sobre les polítiques i les pràctiques culturals a l’actualitat.

espais-al-marge-jornada-politiques-culturals-creativitat-i-cultura-lliure-gestio-cultural

Continua llegint

Jornada XOC 2017 – Perifèries creatives i culturals

#XOC17
#gestiocultural

L’1 de desembre de 2017 se celebra al CCCB la segona edició de la Jornada XOC – Xarxa Oberta Comunitat – que girarà entorn de les perifèries creatives i culturals. Aquest esdeveniment està organitzat per l’APGCC [Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya].

xoc-2017-apgcc

Continua llegint

Interacció 2017 | Ciència i cultura: restablim la connexió

#Interacció17
_________________________
18 al 20 d’octubre de 2017

Pròximament se celebra a Barcelona la biennal Interacció, un esdeveniment de referència en matèria de polítiques i gestió cultural organitzat per la Diputació de Barcelona. En aquest enllaç podeu consultar més informació sobre les edicions anteriors, des de 1984 fins a 2015.

L’edició d’enguany està dedicada a explorar les relacions entre ciència i cultura amb vistes d’establir una nova línia de treball dintre de la Diputació de Barcelona – Cultura. Tindrà lloc a la Casa de la Caritat entre els dies 18 i 20 d’octubre 2017. Des del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG us recomanem que estigueu atents al programa.

interaccio2017

La presència de la ciència i de la tècnica adquireix una importància creixent. Ni les nostres ciutats ni les nostres vides s’expliquen, avui dia, sense els notables avenços científics i tecnològics i els seus impactes urbanístics, econòmics i socials. Tanmateix, la integració en termes polítics, estratègics i de gestió és encara insuficient, i el desig d’una «tercera cultura», manifestat al llarg de les darreres dècades, que integri art i humanitats, ciències i tècnica, segueix sent encara una assignatura pendent.

El programa d’Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió s’estructura a partir de quatre eixos principals que inclouen conferències, debats, presentacions i un seguit d’activitats:

  • La divulgació de la cultura científica i tecnològica
  • El diàleg entre la cultura científico-tecnològica i la cultura artístico-humanística
  • Sostenibilitat, ètica i coneixement
  • Ciència i construcció de la ciutat

> Podeu consultar el programa d’Interacció17

INSCRIPCIONS INTERACCIÓ 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió

* Si sou treballadors públics dels ajuntaments de la província de Barcelona o de la Diputació de Barcelona cal que us hi inscriviu mitjançant aquest altre formulari d’inscripció.