Voleu crear la vostra pròpia empresa cultural?

#gestiocultural

Voleu crear la vostra pròpia empresa cultural? No sabeu per on començar? Teniu clares quines són les opcions més adequades? Per aquells/es que sabeu que voleu muntar una empresa cultural però us sentiu desorientats, aquí trobareu una petita guia realitzada per Taína López Cruz – Directora d’Alisis cultural i docent del Màster Gestió Cultural UOC-UdG – i, Centre Gestió: Consultoria i Assessoria fiscal.

Tal com adverteix IDESCAT[1], delimitar amb exactitud l’àmbit de les empreses culturals ens porta a la necessitat d’assumir certa flexibilitat a l’hora de delimitar fronteres, donat que la diversitat d’activitats que ens podem plantejar és àmplia, així com la transversalitat dels productes que ens podem arribar a imaginar. Seguint la proposta d’IDESCAT (tot i que podem trobar d’altres com la de ESSnet-Culture[2], UNESCO[3], etc.), entendríem que ens referim a entitats que porten a terme activitats econòmiques segons la següent llista de possibilitats (o dominis, tal com els anomena IDESCAT):

  • Patrimoni, arxius i biblioteques
  • Llibres i premsa
  • Arts visuals
  • Arts escèniques
  • Audiovisual i multimèdia
  • Arquitectura
  • Publicitat
  • Altres serveis relacionats amb la cultura
  • Activitats industrials relacionades amb la cultura

com-crear-la-teva-propia-empresa-cultural-de-la-idea-a-laccio-gestio-cultural

Com tota classificació, és possible que no sempre respongui a l’activitat que tenim en present o que no ens sigui fàcil encabir-nos en una sola categoria, en tant que la cultura en si mateixa es caracteritza per la seva constant evolució, de caràcter innovador i creatiu amb tendència cap a la intersecció. D’aquí que sigui necessari entendre tota classificació o definició que ens puguem trobar del concepte “empresa cultural”, des de la comprensió de la complexitat del nostre sector. Està clar que el que sí que ha d’estar definit en tots els seus extrems és allò que volem fer, produir, difondre, etc. Aquesta és l’ànima de tot el que vindrà després. És la base i ha de ser prou sòlida per suportar l’estructura que li vulguem donar, pertanyi a la classificació o categoria que sigui.

Feta aquesta advertència, està clar que en termes fiscals i jurídics la situació és ben diferent i trobem formes del tot específiques que ens obliguen a tenir molt clara la seva tipologia, el seu mecanisme de funcionament, les obligacions de cada possibilitat, etc. En el cas de formes com les de les associacions hi ha un coneixement més generalitzat, en ser una forma jurídica molt comuna en el nostre sector, però en el cas de les societats, per exemple, hi ha menys coneixement. Tenir aquesta informació és fonamental abans de decidir-nos fer el pas cap a encabir una activitat cultural en un tipus concret d’empresa.

Si ha arribat el moment en que tenim definida aquella activitat cultural o artística en la que volem posar tota la nostra professionalitat i el nostre cor i volem muntar una empresa a on encabir-la, cal fer-se immediatament la següent pregunta: quina forma jurídica em convé més?

 

Quina forma jurídica em convé més?

Continua llegint

El sector cultural i artístic superant fronteres en les aules – Entrevista amb Gemma Carbó

#gestiocultural

gemma-carbo-gestio-cultural-master-planters
Entrevista a Gemma Carbó, codirectora del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i presidenta ConArte Internacional

 

 

1.- Com l’art pot ser un mecanisme d’educació i empoderament per als nens/es i joves?

Les arts, com les ciències, son maneres d’accedir al coneixement a través de processos d’aprenentatge sovint molt similars: observació detallada, connexions entre sabers, resolució de problemes i dificultats, aplicació de tècniques i mecanismes d’anàlisi etc. Un procés de creació, com un procés de recerca científica, implica un viatge de descoberta on sovintegen les dificultats, els errors i les sorpreses. Les arts i les ciències ens empoderen per a la vida, és a dir ens eduquen, sempre i quan la seva vivència vagi acompanyada de mentories i guies amb bones orientacions. L’accés al coneixement hauria d’estar al servei d’una ètica individual i global que permeti viure i conviure d’acord als drets fonamentals i a la sostenibilitat de la vida en comú.

“L’alfabetització en el segle XXI ha de contemplar
aquesta multiplicitat de maneres de parlar i fer-la seva
si l’objectiu és educar persones lliures i creatives.”

Continua llegint

Beca artística de Primavera l’Escala 2017

Ja és oberta la convocatòria a la 19ª edició de la Beca de Primavera que convoca l’Ajuntament de L’Escala per donar suport a l’art i la cultura, amb la finalitat d’apostar per l’expressió, el desenvolupament, el pensament de l’art i l’estudi d’aquest camp. També busca fomentar la divulgació i la dinamització de l’art.

IMG_8254

Aquesta beca artística i cultural està adreçada a creadors de l’àmbit de les arts plàstiques i ofereix una estada de tres mesos a la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries, un edifici emblemàtic i inspirador amb vistes al golf de Roses.

La Beca Internacional de Primavera ofereix una dotació de 2.000 Euros per les despeses, entre altres característiques. Les propostes es poden presentar fins al 28 de febrer del 2017.

Us adjuntem l’enllaç de la Beca de Primavera per a més informació, on trobareu les seves característiques i detalls complementaris, com són els contactes o dades d’interès.

Des del Màster de Gestió cultural us animem a participar-hi o a compartir amb amics i coneguts que els pugui interessar aquesta oportunitat per a la creació artística.

La Cerdanya Film Commission: un projecte de consultoria en gestió cultural made in UOC

Per Jordi Forcada i Nicolau, estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG.

El fenomen Film Commission ha agafat certa rellevància a nivell internacional en els darrers anys a causa del paper fonamental que ha adquirit la promoció de les localitzacions d’un territori dins de la indústria audiovisual com a part integrant del procés de preproducció de qualsevol film. Actualment, qualsevol producció amb un mínim d’entitat no s’entén sense la participació d’aquest tipus d’entitats ja que cada vegada més es té la tendència a considerar l’audiovisual com un negoci a l’ús i, per tant, l’eficiència en costos i l’aplicació de polítiques de control de qualitat al llarg de tot el procés de producció prenen una rellevància fins ara inaudita.

És en aquest marc que cal inscriure el tema que vaig desenvolupar pel meu Treball Final de Màster de gestió cultural: el Desplegament i Disseny de la Cerdanya Film Commission. El paper del gestor cultural s’albira clau en l’horitzó de futur d’un sistema organitzat d’atenció a l’audiovisual i quina millor oportunitat aquesta per poder tenir el temps i l’entorn adequat per poder exposar-se als reptes que ens planteja aquesta circumstància i proposar, en base als objectius i el marc formal docent, millores concretes que abordin el nucli del servei i que bordegin la gairebé absoluta manca de referents organitzats i de bibliografia al respecte al nostre país sobre el fet Film Commission i la gestió de l’audiovisual des del territori i l’administració pública.

gestio cultural Tradicional casa de pagès amb era cerdana. Autor: Mercè Rial

La inexistència d’un model organitzat de promoció i atenció a les produccions audiovisuals i d’un programa d’incentius, aquests basats en uns criteris obsolets, canviants i discrecionals, fan que els rendiments que Cerdanya i, per extensió, Catalunya obtenen d’aquest sector clau presentin unes xifres irrisòries, molt lluny dels mínims que indica el valor potencial del territori. Comparar-se amb altres regions és inevitable, sobretot amb les de més èxit, i l’aposta que vaig realitzar va ser per incorporar com a cas paradigmàtic de referència el model neozelandès d’atenció a l’audiovisual, amb una política organitzativa, promocional i d’incentius vigent de manera continuada des del 1984 i que des del tombant de segle s’ha posicionat com un dels territoris més actius pel que fa a la producció audiovisual.

Així doncs, l’estudi pretén aportar solucions concretes a problemes concrets dins del sistema internacional de gestió i promoció dels rodatges audiovisuals, una Film Commission, i en com a través del territori i de l’entorn acadèmic es poden vehicular iniciatives potents que aportin valor a com entenem la gestió cultural de l’audiovisual, en un intent de fomentar l’estructuració d’una xarxa que combini la creació d’un sistema d’atenció a les produccions amb la necessària internacionalització de les localitzacions del territori i del sector audiovisual català.

gestio cultural Panoràmica de la vall de la Cerdanya amb el Cadí de fons a l’hivern. Autor: Gael Piguillem

Esperem en els propers mesos implantar un pla pilot d’accions a la comarca de la Cerdanya en base a l’estudi realitzat i, alhora, tenir l’oportunitat si s’escau de continuar la recerca en l’àmbit acadèmic en aquest sector prou desconegut i oblidat dins de la gestió cultural al nostre país.

 

Referències d’interès

  1. Cucco, Marco i Richeri, Giuseppe. Film Commissions as a Driver for Economic and Cultural Development. 2011. p. 1-25.
  2. Cerdanya Film Commission. Cerdanya Film Commission. [En línia] www.filmcerdanya.cat.
  3. ICEC – Generalitat de Catalunya. Catalunya Film Commission. Catalunya Film Commmission. [En línia] http://www.bcncatfilmcommission.com.
  4. Osácar Marzal, Eugeni. La imagen turística de Barcelona a través de las películas internacionales. Barcelona : CETT- Universitat de Barcelona, 2016.
  5. Catalunya Film Commission. Scouting in Catalonia. [trad.] Carlota Guerrero. Barcelona : Institut Català de les Empreses Culturals – Generalitat de Catalunya, 2015.
  6. Catalunya Film Commission i Catalan Films & TV. Shoot and Coproduce. Catalonia, a country for films. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2016.
  7. Ferrer Roca, Natàlia. Small country, big films: an analysis of the New Zealand feature film industry (2002-2012). Wellington : Victoria University of Wellington, 2015.

Cultura i educació, una reflexió viva

Reprenem el curs després del parèntesi estival amb un post dels nostres amics de Culture&Biz on es recullen un conjunt d’opinions ben qualificades sobre aquesta difícil relació entre cultura i educació. Des del Màster de Gestió Cultural UOC-UdG us desitgem un bon retorn!

-> Llegir “La histórica (des)vinculación entre Cultura y Educación”

Us avancem algunes frases de l’article que ens semblen interessants destacar:

“Hemos de volver a situar las artes en la raíz de la educación, por tres motivos: porque son diversas, vinculan con la reflexión científica y constituyen una finalidad en ellas mismas” Lali Bosch, en 2016Culturas

“La excelencia, sine qua non al hecho cultural, se ha de extender al mundo educativo; la formación de una ciudadanía cultural, no tanto de consumidores, es clave” Gemma Carbó, en Premi Ramon Roca 2015 d’investigació sobre gestió cultural i co-directora del Máster de Gestió Cultural UOC-UdG.

“El gestor cultural se ha de hacer algunas de las preguntas propias de la filosofía: ¿por qué es importante que la cultura llegue a la gente?” Lali Bosch

“El perfil profesional del gestor cultural se ha ido centrando en la gestión de equipamientos, dejando de lado otros objetivos, como el de abrir canales de comunicación entre cultura y educación” Jordi Font

gemma carbó, directora del màster gestió cultural

gemma carbó, directora del màster gestió cultural

#Quèllegeixo: llibres sobre polítiques culturals i gestió cultural | Interacció

Llibres de gestió cultural i polítiques culturalsAquest mes INTERACCIÓ ha engegat una campanya a twitter per saber quins llibres i/o articles sobre gestió cultural i polítiques culturals que esteu llegint i recomanaríeu. Des del Màster Gestió Cultural UOC-UdG hem volgut participar en aquesta iniciativa, i hem fet un recull dels llibres que compartirem amb l’etiqueta #QuèLlegeixo amb @interaccio. Us animem a participar-hi!

Paola Marugán recomana:

Manual de Emergencia las Artes Escénicas

Estética de lo performativo

 

 

 

 

 

Jordi Baltà, secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, recomana:

Cultura y desarrollo: un compromiso para la libertad y el bienestar

  • Últimament ha rellegit The Wow Factor, d’Anne Bamford, informe mundial sobre educació artística.

Who factor

Gemma Carbó (coddirectora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG, directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals) està llegint en aquests moments:

Gestión Cultural y desarrollo: claves del desarrollo

Des de l’equip docent recomanem una lectura que no pot faltar en aquest 2016:

ASSIGNATURA PENDENT converses sobre educació política y cultura

Us desitgem bones i culturals lectures!

Intercanvi amb estudiants de gestió cultural de la Universitat de Heilbronn

Crònica per Marc Francesch i Camps, estudiant del Màster de Gestió Cultural de la UOC

Tot i que la UOC és una universitat que ens permet desenvolupar els nostres estudis a distància al 100%, no per això ha de renunciar a l’organització d’activitats presencials, que poden ser d’allò més enriquidores. El passat mes d’abril vam rebre un grup de prop de 25 estudiants de la Universitat d’Heilbronn, del bonic land de Baden-Württemberg, Alemanya, els quals van realitzar una estada de 4 dies a Catalunya. Els estudiants del Màster de Gestió Cultural de la UOC vam poder participar en totes les activitats preparades des de la direcció del màster, entre les quals s’hi comptaven visites guiades, conferències, debats i un espectacle de circ contemporani.

Alemanys gestió cultural

Estudiants de la Universitat d’Heilbronn i del Màster de Gestió Cultural UOC/UdG

Continua llegint