ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona (Museu Comarcal i Diocesà de Solsona)

L’1 de setembre s’inaugurà al museu diocesà i comarcal de Solsona l’exposició “ALBA. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona”, que tingut l’honor de cocomissariar amb el Dr. Marc Sureda. L’encàrrec pretenia posar en relleu la rica col·lecció de teixits i d’indumentària litúrgica del museu en motiu del 425 aniversari de la diòcesi. Aquest patrimoni sovint ha quedat fora de la mirada de l’espectador per motius de conservació i també per un cert biaix en la consideració del tèxtil com a art de menys valor que no pas la pintura o l’escultura.

alba-mdcs

El títol, Alba, fa referència al primer indument que porta un capellà sota d’altres com la casulla. És una túnica de color blanc que acostuma a presentar treball de brodat o puntes. A més permet vincular-ho amb la mare de Déu de l’Alba, patrona de Tàrrega i molt important per a la diòcesi. És un títol curt, i que fuig de la imatge carrinclona que podria arribar a tenir aquest tipus d’exposició. El disseny museogràfic ha anat a càrrec de Salvador Vinyes, que ha volgut situar-la en l’absoluta contemporaneïtat. Inspirant-se en exposicions recents sobre aquest tema al Metropolitan Museum de Nova York, les peces s’exposaran en vitrines de base oval que permetran veure’n també la part del darrere i aproximar-s’hi per captar-ne tots els detalls.

El plantejament de l’exposició des d’un principi va ser d’una banda el d’explicar de la manera més didàctica possible quins eren els induments i draps diversos necessaris per a la dotació d’una església, apropant-los al visitant actual, que segurament no en té cap noció, i mostrar-ne el seu atractiu històric i estètic. Per altra banda volíem explicitar el vincle que s’estableix entre els tèxtils i els altres objectes presents en la litúrgia. Per últim, crèiem necessari incidir en els conjunts de peces que solien dur els preveres, i el seu significat simbòlic. La tria de les peces va respondre a aquests objectius. Destaquen en el primer àmbit per exemple uns guants episcopals del segle XIV que s’han fet restaurar per a l’ocasió, una casulla amb rics brodats del segle XVI, o un humeral de seda que ens permet evidenciar la reutilització de teixits al llarg de la història. En el segon àmbit és important fer notar la quantitat i completesa dels conjunts exposats, així com la riquesa d’algun d’ells com per exemple un vestit per a la imatge de la mare de Déu del Claustre de Solsona.

Cristina Sanjust
Directora de TFM del Màster en gestió cultural UOC — UdG i museòloga