Congrés de Llibreters: canvi d’actitud i voluntat de ser

Fa uns dies, del 10 al 12 de febrer, a Tarragona, capital de la cultura catalana i com a mostra que, amb tecnologia o sense, no tot passa o ha de passar a Barcelona, es va fer el primer (i és rellevant que fos el primer: en vindran més) Congrés de Llibreters en Llengua Catalana.

El significatiu subtítol de l’acte, Els reptes de futur de la llibreria i la projecció del llibre en català, en focalitza els interessos: la llibreria com a negoci i l’idioma com a eina i producte, i és, alhora, una manifestació inequívoca de la voluntat d’existir. Aquesta voluntat de ser en el futur és al meu parer el més rellevant del que hi va passar:

Els llibreters, la baula feble de la cadena del llibre, la primera línia de foc –amb els distribuïdors– a qui fa paüra la revolució digital, han decidit d’enclaustrar-se i dir tot allò que s’havia de dir i enraonar (parlar amb raons) de totes i cadascuna de les qüestions d’avui que determinen el futur sí o el futur no de les llibreries. I ho han fet amb un programa que no deixava res a fora (professionalització i competitivitat empresarials, impacte de les TIC, anàlisi de la indústria i del llibre en català), amb ponents de primera (dels àmbits de la creació, la indústria i el comerç, l’acadèmia i la gestió pública) i amb comunicacions de participació oberta.

No és banal: els llibreters van demostrar capacitat d’organitzar-se (cal fer dispendi en un congrés en temps de crisi?, es demanava algú) per debatre a cara descoberta, amb tots els agents, inclosos els digitals, i van lluir-hi un canvi d’actitud que els permet possibilitat de futur: van fer sentir la seva veu per dir que, allà on els pertoqui, no només han de ser-hi, sinó que, si cal, volen liderar els processos que els reptes actuals exigeixen.

Una imatge resumeix el Congrés: la ‘sotragada’ provocada pels debats a l’entorn de la qüestió digital. Diuen que va resultar de tal magnitud que es palesarà aviat en diverses iniciatives que el Gremi de Llibreters de Catalunya, impulsor i ànima del Congrés, activa i posa en circulació amb vista mancomunada i sectorial.

Marià Marín i Torné