“M’encantaria en 3 anys haver creat la Cerdanya Film Commission” Jordi Forcada, Premi Extraordinari UOC

1 de desembre de 2016

M’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en
3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film
Commission i que ens copiessin arreu

Jordi Forcada Nicolau

Jordi Forcada Nicolau, autor del TFM de Gestió Cultural Cerdanya Film Commission i estudiant del Màster de Gestió Cultural UOC – UdG, va rebre recentment un dels premis especials de graduació. Hem volgut parlar amb ell i conèixer més a fons qui hi ha rere aquest premi.

Jordi Forcada gestió cultural premi UOC
Jordi Forcada – Gestió cultural UOC – Autor de la imatge: David Roigé
  • Què a suposat per a tu rebre aquest premi? Com de motivador és rebre aquest reconeixement? T’ho esperaves?

Per mi rebre el Premi Extraordinari ha estat una molt gran i grata sorpresa. Evidentment vas veient les bones notes i la dinàmica de tot el màster, que per sí mateixa et satisfà, però mai t’esperes un reconeixement d’aquest nivell per més que hagis treballat. Quan vaig rebre la notificació de part del Rector via correu electrònic vaig tenir un moment “Cristiano Ronaldo”, ho confesso. Pel que fa a la motivació, el que motiva de debò és l’aprenentatge i tenir oportunitats per poder desenvolupar sobre el terreny allò après en un alt grau, trobar-hi suport i reeixir en l’intent. Si el premi acaba ajudant en forma de “segell de qualitat” a l’hora d’assolir els reptes plantejats, benvingut sigui. Sota el meu criteri, per sí sol és un gran reconeixement a la feina feta però no una meta que a priori volgués assolir ja que hi ha moltíssims altres aspectes del màster que considero molt més importants i que m’hauria perdut si ho hagués enfocat des d’aquesta òptica. “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, sempre m’ha repetit des de que tinc ús de raó com un mantra el meu pare. Crec que és una bona reflexió final sobre aquest guardó i el futur.

  • Què creus que ha sigut el que t’ha portat a rebre aquest premi?

La cripticitat de les bases d’alguns premis és extraordinària, però en aquest cas està clar: les bones notes. Si hagués estat per la meva capacitat de marcar gols als meus irrenunciables partits de futbol sala dels dijous al vespre prop de la seu de la UOC ja us diria que no me l’haurien pas donat! Parlant més seriosament, sense treballar cada dia, ser constant, esforçar-se en complir els requisits plantejats i, sobretot, sense un molt necessari treball d’introspecció i reflexió sobre allò que fas més enllà del material que se’t proposa com a guia, estic convençut que no l’hagués pas rebut. La ferotge autocrítica i un inconformisme innat suposo que també hi ha ajudat.

  • Ens agradaria saber d’on véns, quina és la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’estudiar el Màster de Gestió Cultural.

Posats a despullar-se, fem-ho bé.

En primer lloc, sóc de Puigcerdà (Cerdanya), una comarca coneguda per ser el parc d’activitats de Barcelona, famosos també per haver fet cases (i vendre-les) a qualsevol camp potencialment urbanitzable destrossant el paisatge i per tenir una injusta fama de guanyar-nos bé la vida sense fer gaire res a costa dels no tan nombrosos ni ben classificats turistes, la majoria veïns discontinus o afiliats al Túnel del Cadí. No tan famosa és l’estadística d’universitaris que la comarca té i quants d’aquests poden treballar al seu sector a la pròpia comarca, per no parlar dels costos econòmics ingents i comparativament indignants que té enviar algú a estudiar a la universitat presencial en qualsevol facultat de Catalunya des d’allà dalt. Els pocs que ens ho hem pogut permetre acabem, en una gran majoria, com una espècie d’Expat interiors a Catalunya, fora de la terra que ens estimem, i a ningú li sembla importar massa aquesta situació.

Partint d’aquesta premissa, puc dir que tant la meva germana Anna com jo hem tingut molta sort, gràcies a dècades de treball dur tant dels meus padrins Joan i Sebastià, les meves padrines Montserrat i Lolita com dels meus pares Jordi i Maria Teresa, a qui els ho agraeixo profundament tot.

Professionalment, sempre he pogut donar un cop de mà a l’empresa familiar i la meva inquietud personal m’ha portat a iniciar i dirigir alguns projectes innovadors en l’àmbit cultural i social. Des de fa 8 anys sóc el vicepresident primer del Grup de Recerca de Cerdanya, de facto el Centre d’Estudis de referència de Cerdanya i un dels Centres d’Estudis de Catalunya més actius. Per altra banda, dirigeixo des de la seva creació el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya (cada agost) i del qual ja estic preparant la vuitena edició. També en el camp audiovisual, també dirigeixo la Cerdanya Film Commission, sens dubte l’eina on crec que podem incidir amb major grau en el desenvolupament econòmic i social de la comarca més enllà del monocultiu turístic i en la qual diposito enormes esperances en ares de l’interès general. Finalment, també porto a terme certa activitat freelance de consultoria en Administració i Direcció d’Empreses, principalment de l’àmbit cultural i audiovisual, i una certa activitat docent allà on se’m reclama i que és una de les meves passions.

Acadèmicament, la meva formació bàsica la vaig desenvolupar a l’Escola Vedruna de Puigcerdà i fou l’aleshores director, Àngel Maurell, qui a principis dels 2000 em va empènyer a buscar nous reptes acadèmics més enllà de la comarca malgrat les meves reticències inicials òbvies. Així, vaig poder estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova (vivint sol en una residència d’estudiants i tornant a casa cada cap de setmana, en un estat emocional complex per un teenager de poble) però que vaig saldar amb excel·lents resultats acadèmics i fins i tot alguns premis (de narrativa als Jocs Florals, a l’Olimpíada Química i MH al propi batxillerat). Així que amb aquest bagatge, en acabar vaig iniciar els meus estudis a la Llicenciatura de Física (Universitat de Barcelona), en un ambient on no m’hi vaig acabar de trobar mai a gust. Al cap d’un temps, certes circumstàncies a nivell personal em van portar a obrir un període d’introspecció i reflexió que em va conduir a prioritzar allò que em feia feliç i m’era útil, així que vaig decidir fer la inscripció al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a la UOC, potser una de les decisions més encertades de la meva vida.

Aquí vaig descobrir un món nou, una mecànica d’estudi que em donava la possibilitat de ser genuïnament jo, de recuperar una eficiència, una motivació i una il·lusió que potser havia perdut una mica pel camí. Un necessita sentir-se activament útil per ser feliç i ho vaig retrobar amb la UOC.

  • Quin és el motiu que et va animar a fer el Màster de Gestió Cultural?

En el marc dels meus estudis d’ADE vaig desenvolupar el Pla d’Empresa sobre com plantejar una potencial “Cerdanya Film Commission” des del punt de vista empresarial. El fet de poder alhora mantenir una activitat emprenedora en el camp de la indústria audiovisual a la meva comarca em va portar inevitablement a cursar també el Màster en Gestió Cultural, uns estudis que m’han aportat sobretot ESPAI.

Un espai que he omplert de moltes coses però sobretot de temps per reflexionar sobre les meves idees –la Cerdanya Film Commission- i sobre com executar-les, així com també sumar-hi eines útils que m’han permès enfocar el core (nucli) de la iniciativa per poder amb audàcia saltar-me les limitacions que el statu quo pretén imposar-te constantment.

Si a tot això hi sumes un itinerari docent ple d’assignatures interessants i orientades al pràcticum, dirigides per bons consultors i bones persones, crec que fan un còctel prou llaminer com per no poder-s’hi resistir massa i, al final, haver aprofitat bé el temps i les oportunitats.

 

  • Quins són els teus pròxims objectius una vegada titulat?

Professionalment, m’encantaria poder aplicar amb tota la seva magnitud el projecte de la Cerdanya Film Commission, malgrat les dificultats i vaivens polítics que qualsevol cosa relacionada amb l’administració pública comporta i la miopia existent en qualsevol cosa innovadora que sorgeix del sector cultural, molt pitjor si surt de l’emprenedoria i no del propi sistema. A banda, m’agradaria algun dia poder col·laborar amb la pròpia UOC per tornar una part d’allò que m’ha aportat a la meva vida personal, ser-li també una mica útil.

Acadèmicament, no descarto seguir estudiant però el que m’agradaria és fer el Doctorat. Me n’he adonat que en aquest país falta reflexió sobre com es gestiona l’audiovisual i com de necessària és la figura del gestor en una Film Commission, no només en l’execució sinó molt principalment en la concepció de la figura i l’estratègia subjacent. Trobar un programa adient i l’oportunitat ja seran figues d’un altre paner i agrairé qualsevol suggeriment o proposta al respecte. Motivació no me’n falta pas!

  • A on t’agradaria estar d’aquí a 3 anys? A on t’imagines?

Bona pregunta però molt difícil de respondre. Crec que estarem on ens deixin estar. Crec que els mèrits personals ja no són percebuts per la societat amb la suficient amplitud de mires i objectivitat, fent del màrqueting o el políticament correcte una peça massa central del destí dels professionals.

El proteccionisme Trump-style és ben viu al nostre país i les disfuncions del propi sistema (com el sistema de pensions) tenen l’efecte colateral d’allargar la vida laboral en detriment de les oportunitats pels joves. Encara em considero jove, ni un cabell blanc en gairebé 32 anys té cert mèrit i me n’enorgulleixo, sempre queda bé a les fotos. Ara bé, no sóc massa optimista sobre el futur que ens espera, ni tan sols enfocant-nos en l’emprenedoria, ja que la cultura del pelotazo i de l’èxit ràpid està molt aferrada als fonaments de la nostra essència llatina.

Més que anomenar on em veig, m’agradaria més fer una carta als reis: m’encantaria en 3 anys haver pogut crear efectivament la Cerdanya Film Commission i que ens copiessin arreu; potser també col·laborant amb la UOC d’alguna manera (si em voleu!) i haver pogut fer el Doctorat en algun programa motivador i útil. Finalment, a nivell personal, em proposaria el repte de poder destinar part del meu temps a la meva prou desendreçada col·lecció de monedes i, si les lesions segueixen lluny, gaudint amb salut dels meus partidets de futbol amb els amics i família. Aquesta última, la pedra angular de la meva vida.

 Moltes gràcies per fer l’entrevista, et desitgem molts èxits!

Moltíssimes gràcies a vosaltres, seguiu amb empenta i esforç transformant la societat cap a un futur objectivament millor.

Jordi

(Visited 34 times, 1 visits today)
Comentaris
El cavall de la Cerdanya25 d'abril de 2023 a les 22:45

Doncs ho ha aconseguit, enhorabona. La Cerdanya ho necessita.

Respon
Deixa un comentari