“El sector cultural és cada vegada més social” Maria Gental Morral

#gestiocultural

Entrevista a Maria Gental Morral, nova tutora del Màster Gestió Cultural de la UOC – UdG. 

Treballar en el sector cultural i apostar per la seva docència implica anar un pas més endavant sobre els canvis en el sector.

• Sobre el sector cultural, cap a on es dirigeix?

En general, crec que el sector cultural és cada vegada més social. S’apropa als públics, és més de proximitat, llegeix el que interessa i s’adapta per oferir allò que es demanda o se n’espera. És un sector de canvis constants, apareixen nous formats, es barregen les disciplines i n’apareixen coses noves.

El sector cultural innova constantment i cada vegada inclou més la participació del públic a través d’oferir l’oportunitat d’experimentar en directe. La cultura ofereix emocions fins i tot en àmbits tradicionalment allunyats de la intervenció de la gent, en el que fins ara era un mer observador. Les exposicions, per exemple, els museus. Em va sorprendre molt, ja fa més de 20 anys, que al Museu de la Ciència – CosmoCaixa, s’iniciés una exposició que es diu “toca-toca” on el visitant pot agafar i tocar animals.

• Els gestors/es culturals tenen la capacitat de transformar el futur de la cultura. Cap a on seria interessant fer-la evolucionar?

Gestionar cultura és gestionar el temps d’oci del ciutadà, del públic potencial. Per tant, hi ha una feina important en captació de públics, segmentació, programació per edats, sectors, interessos… i aquesta feina prèvia és la que determinarà si a la gent li interessarà anar-hi o consumir aquell producte cultural.

El gestor cultual ha d’evolucionar cap a generar sensacions, emocions, coneixement, experiència, fer que sorprengui, que generi curiositat, que no deixi indiferent a qui en participa, que remogui consciències, opinions… Ha de treballar tenint molt clar que fer participar de la cultura és incidir en el raonament de qui l’experimenta.

Com a consumidor de cultura, no se’n surt igual després d’haver escoltat un concert, vist una obra de teatre, una exposició, una pel·lícula, després d’haver llegit un llibre. Sempre hi ha una estona, com a mínim, en la que s’hi dóna voltes, es pensa en el que s’ha vist i experimentat, i això queda a dins, és un aprenentatge de vida. S’adquireix quelcom que fa posicionar envers l’experiència cultural que s’ha viscut i la persona creix una mica més, fins i tot si no se n’ha gaudit o no ha agradat.

Per tant, el gestor cultural ha d’evolucionar en estudis de públics, captació d’interessos i en ser capaç de generar emocions.

 Ets directora de la Xarxa de Biblioteques de Terrassa i Cap Comarcal, un camp ple de canvis que està en total connexió amb la innovació cultural. 

• Quines particularitats està vivint el sector de les biblioteques?

Jo sempre dic que la gestió del canvi es va inventar a les biblioteques!

Cal partir de la base que una biblioteca és un servei públic i un dret del ciutadà. Per tant s’ha de garantir l’accés a tothom.

Això és molt difícil a l’hora de gestionar i programar perquè no et pots dedicar només a un sector de població, a un perfil, a una edat, a una temàtica o interès…

Estem en un moment de reformulació, de repensar els serveis. Malgrat que la gestió de la col·lecció és una part important, ja no és la principal. Els documents ja no cal tenir-los si es garanteix l’accés sigui per quina via sigui i en el format que sigui.

Una de les seves missions és intentar anivellar els desequilibris en l’accés a la informació. Evitar el trencament digital. Donar eines i possibilitats i formar als qui tenen menys opcions.

Les biblioteques s’encaminen cap a potenciar la seva vessant de formació, aprenentatge a través de l’experimentació i la participació. La lectura per davant de tot, és clar, no hem de perdre la nostra essència. A través de la lectura es fa societat, es comparteix, es propicien les relacions, l’intercanvi.

La societat va un pas per endavant i les biblioteques han de córrer per posar-se al nivell dels canvis socials, tecnològics i sobretot del trencament de la imatge del que era entesa una biblioteca i del que avui dia se n’espera. Anem molt enrere en implementar les tecnologies, un públic que en la generació actual ja sobrepassa el que oferim.

• Com es transforma la cultura a través de les biblioteques?

Trencant els estereotips. Treballant diferent, fora dels mostradors. Incorporant nous perfils professionals, especialitzats. Fent visible que la cultura és per a tothom i que s’hi pot accedir i participar.

• Es necessari també un canvi per part del públic?

Sí, també!

La biblioteca és receptora de canvis però també els impulsa en polítiques que van més enllà de les seves parets.

En la mesura que el públic sigui més participatiu i proactiu, coneixerà més recursos per accedir a la informació i a la cultura.

Abans de ser tutora del Màster de Gestió Cultural vas ser alumna de la UOC. Per aquells que els hi pugui inspirar la teva trajectòria professional i acadèmica:

• Com va ser la teva transformació de Alumni UOC a Tutora UOC?

Com a alumna de la UOC, primer vaig fer dos cursos d’estiu. Després el postgrau de gestió cultural i finalment el Màster en Gestió Cultural.

Sempre he estat treballant en biblioteques i volia fer el màster per ampliar la meva visió de la cultura, conèixer altres àmbits i poder millorar aspectes de la gestió. Paral·lelament he anat fent incursions a la docència fent cursos a professionals, essent professora d’una assignatura a la universitat… i és un àmbit que m’agrada molt. Per tant, tenir la possibilitat d’ajuntar tres coses: els estudis, la professió i la docència, era una manera de completar el cercle.

De moment encara fa molt poc que sóc tutora de la UOC, però ja puc dir que és gratificant ser a l’altra banda i poder ajudar els alumnes a orientar el seu futur professional. I de cara a com enfocar el Màster, els puc orientar millor partint de la meva experiència quan jo en vaig ser alumna.

• Quins recursos/aptituds són necessaris per a dirigir la Xarxa de Biblioteques de Terrassa?

Primer de tot és necessari tenir molt clara la missió del servei de biblioteca pública envers el ciutadà. Cal focalitzar el projecte cap al benefici cultural i social que se’n pot obtenir.

Realment, és un càrrec de gestió. Són 6 biblioteques i 54 persones treballant-hi… per tant, cal gestionar equipaments, personal i pressupost.

Per aquells/es que hagin decidit apostar per estudiar gestió cultural:

• Què els hi recomanaries?
  

Que els hi agradi molt. Amb això ja s’hi compta, ha de tenir una part vocacional. Ha de creure en allò que es vol dedicar.

Cal que sigui despert en la captació de noves tendències. Ser emprenedor, i una mica arriscat per provar coses noves.

Encara que sigui un negoci, hi ha de veure la part d’aportació social, el benefici que en rebran els que visquin l’experiència de l’acte cultural que ofereixi.