Entrevista a Montserrat Esquius: “Arts en paral·lel”

3 de juliol de 2015

Entrevistem Montserrat Esquius, gestora cultural que va cursar el Màster en Gestió Cultural entre el 2012 i el 2014, reconeguda amb el premi extraordinari de titulació pel TFM “Arts en paral·lel“. Actualment s’encarrega del departament de producció d’una companyia de dansa clàssica i també treballa posant en marxa  l’escola de ballet de la companyia.

  • Ens podries explicar en què consisteix el teu treball final ‘Arts en Paral·lel’ de Gestió Cultural?

El meu treball final de Màster, “Arts en Paral·lel”, pretén posar en escena obres de joves creadors en arts escèniques i musicals al voltant de la zona més emblemàtica d’aquest sector a la ciutat de Barcelona: l’avinguda Paral·lel.

Les activitats (escenificacions i/o interpretacions d’obres) es duen a terme els caps de setmana en zones convingudes en dotze locals o equipaments culturals a prop de l’avinguda Paral·lel de Barcelona (quatre a cadascun dels tres barris que hi conflueixen: Sant Antoni, Poble-sec i El Raval). D’aquesta manera, es treu partit dels equipaments culturals ja existents i es reconverteixen altres espais (amb altres finalitats) perquè comparteixin aquesta nova funció.

  • D’on va sorgir la idea?

Com que al treball final de Màster se li ha de dedicar moltes hores de feina i esforços volia tractar sobre els temes que més m’atrauen i que més conec tant per la meva formació acadèmica com per la meva experiència professional. Sóc músic de formació i també tinc experiència laboral en el sector de la dansa, per tant tenia clar que volia tractar les arts escèniques i musicals.

La idea també va sorgir com a reacció d’una necessitat detectada: la dificultat dels joves creadors en arts escèniques i musicals per inserir-se en els circuits professionals del sector. Així doncs, vaig voler crear una plataforma per als nous talents i nous llenguatges que puguin estar sorgint; ja que el projecte està dirigit als recentment llicenciats, o als que estan acabant els estudis.

  • Quin són els objectius principals del teu treball?

Amb “Arts en Paral·lel” volia impulsar la professionalització dels joves creadors, difondre obres que ara només tenen sortida en festivals especialitzats i donar visibilitat a les noves expressions artístiques cap a nous públics no instruïts en llenguatges contemporanis.

  • Un cop tenies la idea, com vas escollir el context per dur-la a terme?

L’avinguda Paral·lel és la zona emblemàtica del sector de les arts escèniques a Barcelona, a més que a prop hi ha unes quantes entitats educatives sobre el sector: L’Institut del Teatre (a Montjuïc) i el Conservatori del Liceu i el Taller de Músics (al Raval).

També sorgeix motivat pel procés de revitalització que estan vivint els tres barris i el pla urbanístic i de remodelació que s’està duent a terme a l’avinguda del Paral·lel. Així doncs, el treball vol formar part d’aquestes propostes per incentivar la cultura i crear i consolidar nous públics per a les arts escèniques i musicals.

A més a més, sóc veïna d’aquesta avinguda de tota la vida i això fa que conegui de primera mà la realitat territorial.

  • Per què l’has titulat així? 

‘Arts’ en plural perquè fa referència tant a les arts escèniques com musicals, i ‘en Paral·lel’ tant perquè es duen a terme com a activitats simultànies, com perquè fa referència a l’avinguda Paral·lel.

El títol, de fet, va ser l’últim que vaig decidir. Durant l’elaboració del treball final de Màster sempre l’anomenava “Projecte X”. Escollir un títol és sempre més fàcil quan ja tens el treball enllestit i tens completat tot el cercle.

  • Quines dificultats et vas trobar per aconseguir materialitzar-ho?

Una de les principals dificultats és que cadascun dels tres barris es regeixen per les seves pròpies normatives, ja que a la vegada formen part de tres districtes diferents, el que fa que un local situat a un costat o altre del Paral·lel hagi de complir amb diferents reglaments.

A més a més, que els tres barris presenten molta heterogeneïtat sociocultural i desequilibris econòmics, el que dificulta les avinences i es poden establir greuges comparatius a l’hora de plantejar diferents activitats als diferents barris.

  • I quins recursos vas utilitzar per resoldre-ho?

El recurs principal és aprofitar la voluntat d’entesa que hi ha entre els tres barris i districtes i la seva tradició i experiència en l’associacionisme. A la zona es considera la remodelació del Paral·lel com una oportunitat tant per al comerç com per a l’autoocupació i “Arts en Paral·lel” és un projecte que s’inscriu en la revitalització cultural i econòmica de l’avinguda.

  • Has intentat dur a terme el teu projecte?

El projecte és completament inventat i em faria molta il·lusió perquè és una idea pròpia, però suposa una gran quantitat de feina i em caldria trobar un bon equip humà que m’ajudés a desenvolupar-lo i a executar-lo.

  • Què fa que el teu projecte sigui diferent?

Actualment existeixen nombrosos premis, concursos i certàmens destinats als joves artistes, però la majoria estan enfocats a les arts visuals, en canvi no n’hi ha tants destinats a les arts escèniques i musicals. El meu projecte no és un acte puntual en el calendari, sinó que ofereix una continuïtat i un seguiment al llarg de tot l’any. A més, que és una plataforma per a la professionalització dels joves creadors en la localització territorial més favorable per al seu futur i que promou un esperit d’intercanvi d’informació i de recursos i no pas un ambient competitiu.

Pel que fa als espais, el projecte no en crea de nous, sinó que aprofita i s’adapta als espais ja existents.

El treball, a més a més, contribueix clarament a l’entesa i a la cohesió social i urbanística de tres barris i districtes de Barcelona amb notables diferències socioculturals i econòmiques. Així doncs, és un ingredient més d’ajuda perquè el Paral·lel deixi de ser vist com a frontera i passi a ser una frontissa i lloc de trobada entre els tres districtes.

  • Què et va fer introduir en aquest món de la gestió cultural i quin és el motor que et va fer continuar?

Des de sempre he estat vinculada al món de la gestió cultural, ja sigui pels meus estudis acadèmics com per la meva experiència professional; la qual he desenvolupat sempre en diferents indústries culturals: les arts escèniques, les musicals i el camp de l’edició. Així doncs, no m’imagino treballant lluny de la cultura, significaria un gir radical a la meva vida. Considero que he fet de la meva passió la meva professió.

  • Què ha canviat en tu abans i després de cursar el Màster?

Abans de cursar el Màster ja em dedicava a la gestió cultural. En un principi vaig decidir cursar-lo per tal d’obtenir una titulació oficial que avalés la meva trajectòria professional. Però el Màster m’ha obert més la visió del que és cultura, m’he tornat més reflexiva i ara valoro molt més tots els punts de vista abans de formar-me una opinió.

  • Si es tracta dels altres, ha canviat la perspectiva cultural amb la qual observes la pràctica dels projectes culturals aliens?

 La meva visió s’ha tornat força més metòdica. M’agrada observar i imaginar com s’ha pogut originar aquell projecte i per què, quins són els objectius principals que busca i si n’hi poden haver de secundaris, quina planificació i disseny se’n percep, quins són els seus possibles destinataris, com estan organitzades i temporalitzades les diferents activitats, quin tipus d’organització és qui du a terme el projecte, d’on surten els recursos econòmics i materials… En fi, tot d’aspectes que abans podia percebre de forma més inconscient i en canvi ara tinc les eines per poder-los analitzar i descriure.

Podeu consultar el TFM a: Arts en paral·lel

(Visited 19 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari