Tenim museus del XIX en una societat del XXI (II)

Trobada amb Pepe Serra, director del MNAC

Línies d’actuació futures

Per a capgirar la situació actual i posicionar el museu en la seva categoria de Museu Nacional de Catalunya, el nou equip està treballant en un Pla Estratègic pel museu de 2013 a 2018.  De forma paral·lela s’ha simplificat l’estructura i l’organigrama, per fer-lo més àgil i operatiu. I s’està treballant els aspectes jurídics i d’òrgans de gestió (composició del Patronat, perfil dels membres, etc.) per guanyar competitivitat en la gestió quotidiana.

Es treballa de forma simultània a molts nivells: tant per pal·liar la manca d’espai (amb un projecte de d’utilitzar com a espai expositiu els pavellons italians de la Fira) com a nivell de captació de recursos via mecenatge. Les propostes són moltes i molt diverses però es podrien resumir en quatre grans eixos d’actuació:

Dimensió social del museu: El MNAC té vocació de país i d’esdevenir un espai de referència identitari de Catalunya. Per fer-ho es planteja la seva obertura a la societat, i considerar el visitant com l’eix sobre el qual pivoten les actuacions del museu. El museu es postula com un espai generador d’idees, on passin coses, una institució que vol estimular l’aparició de visitants crítics que introdueixin nous relats i nous vincles, posant en valor la col·lecció. Es vol potenciar el Servei educatiu, apropant el museu a les escoles i facilitant eines i recursos perquè els docents puguin desenvolupar-hi la seva tasca amb tot el suport possible.

Centre d’innovació i recerca. En aquest eix es vol estimular la producció científica de qualitat, combinant-la amb les activitats divulgatives sense perdre el rigor. El MNAC es proposa com un punt de trobada entre els diversos estaments que fan recerca tant sobre Art com sobre gestió patrimonial i economia de la cultura. El MNAC vol ser la casa comuna de tots els col·lectius relacionats amb el món de l’art: galeries, creadors, crítics, investigadors… Ja en l’actualitat el MNAC acull un nombre elevat d’estudiants en pràctiques en diversos àmbits, contribuint així a la formació dels futurs professionals. Queda sobre la taula la proposta de la creació d’una Càtedra d’Art català amb la participació de les universitats del territori i del propi museu.

Posicionament internacional. El museu vol posar en valor els seus fons i establir xarxes de col·laboració a molts nivells (préstecs, itineràncies, acollida, comissariats compartits) amb institucions d’alt nivell en el panorama internacional.  El MNAC es manifesta com l’equipament de referència en aquest àmbit a nivell català i vol fer sentit la seva veu, tot establint a més sinèrgies amb realitats culturals diverses.

Ancoratge territorial. Cal dotar el sistema territorial de sentit, dotant d’autonomia les seus descentralitzades. El MNAC vol ser un veritable museu nacional, que busca sinergies i projectes en el territori i per al territori.

Aquests quatre eixos comparteixen a més un cinquè eix transversal a tots ells: incorporar les tecnologies de la informació i comunicació a tots els nivells de la gestió del museu per integrar-lo en les dinàmiques de les xarxes socials 2.0.

El to de tot plegat va ser entenedor i proper, i la xerrada de Pepe Serra va cloure’s amb una roda de preguntes i comentaris a càrrec dels assistents, estudiants del Màster de Gestió Cultural.